EL PENADS - Institut d'Estudis Penedesencs

veyèm que á últims de l’any 53 es pagaben els vins del alt Penadès á
18 pessetes la carga, quin preu aná pujant cada día més, pagantse
l’any següent, l’any 54, de 25 á 30 pessetes la carga.
Y no foren solament els beneficis que de moment reportá á nostres
agricultors els que’s deuen an aquet cambi de preus en el primer de
sos productes, sinó que’l principal, sens dubte, fou l’haber fet neixe’l
gran comers de vins que tant ha contribuit á la prosperitat del
Penadès y sobre tot á l’engrandiment de sa capital, Vilafranca.
Iniciaren aquet comers uns cuants de nostres propietaris que al any
55 intentaren constituir la societat anónima qu’amb el nom de «La
Vinera» y un capital de 400.000 pessetes, había de dedicarse al
comers de vins en gran escala. Malgrat l’estar suscrit el capital, tenir
redactats els estatuts y disposar de local apropósit, les trabes que per
la vida d’aquella mena de societats existíen pogueren més que’ls
desitjos dels propietaris, els cuals tingueren de desistir de tan bonica
empresa.
No obstant, la idea mare del projecte no morí del tot, puig, si bé sens
resultat, rebrotá algunes vegades, y potser en ella’s deu la creació en
1899 d’un Sindicat d’Agricultors, que, entre altres, té l’objecte de «La
Vinera» abortada.
Mes, si quedá sens l’efecte’l plan d’aquells agricultors de mitjens del
sigle, la activitat individual es cuydá de substituir en lo possible á la
colectiva, y aixis veyem que, mercés á la iniciativa del comerciant D.
Félix Vía qui junt am son soci D. Joseph Raurell lográ l’any 60
acreditar á Cuba nostres vins baix la marca Vía y Raurell; varis
particulars emprengueren també el negoci d’exportació dels caldos
del Penadès á les provincies trasatlàntiques espanyoles; seguint als
Sr. Vía y Raurell, D. Pau Boada y D. Antoni Jané per allí l’any 66, ó
sigui un [Pg. 17] any després de la inaguració del ferro-carril, el cual