Treball TAC

4- El problema dels free-riders per a l’obtenció del bé.
El dret a no ser discriminat per raons racials és un bé intangible, que es produeix
mitjançant la contribució de tota la societat en el respecte mutu i amb l’acceptació de la
igualtat d’oportunitats entre individus de diferents ètnies perquè no hi ha ètnies
superiors a les altres i que per se hagin de gaudir de certs privilegis. En aquest estudi es
considerarà que el bé també s’obtindrà a partir de la contribució d’algunes persones en
alguns aspectes per afavorir la no discriminació racial o abolir l’existent. Matisant, el
bé s’obté en la seva totalitat quan tots els individus cooperen, però també encara que hi
hagi free-riders, la clau està en que no hi hagi individus en contra de la consecució
d’aquest dret i a més a més es pot obtenir parcialment i significar igualment una millora
de l’statu quo dels individus (és a dir, un benefici o augment de la utilitat 9 ).
Com s’ha defensat anteriorment, és un bé públic pur (no rival i no excloent), per
tant, el consum d’aquest el poden dur a terme tant les persones que contribueixen en la
producció del bé (els quals anomenarem cooperadors) com els que no contribueixen i
se’n beneficien (els quals anomenarem free-riders). La definició de free-riders és
aquelles persones que es beneficien de l’abolició del racisme, tot i no haver participat en
l’acció col·lectiva per tal d’aconseguir aquest bé públic. I no serien free-riders la gent
que està a favor de la discriminació “racial” ja que amb l’obtenció d’aquest bé públic
ells no se’n senten beneficiaris, ans al contrari, consideren que els costos d’obtenir el bé
han estat majors que els beneficis (és a dir, han vist disminuïda la seva utilitat).
5- Diferents conductes dels individus a l’hora d’elegir entre cooperar o no.
A l’hora d’analitzar les diferents estratègies dels individus en el dilema de si
cooperar o no, s’ha cregut convenient citar un passatge d’Amarita Sen 10 que recull la
idea de base d’aquest estudi, a saber, la teoria purament econòmica de la conducta
humana presenta limitacions a l’hora d’explicar el perquè de la cooperació:
“La teoría tradicional tiene una estructura muy escasa. Se asigna un ordenamiento de
preferencias a una persona, y cuando es necesario se supone que este ordenamiento de
preferencias refleja sus intereses, representa su bienestar, resume su idea de lo que debería
hacerse, y describe sus elecciones y su comportamiento reales. ¿Podrá hacer todo eso un
ordenamiento de preferencias? Una persona así descrita puede ser “racional” en el sentido
9 S’entén utilitat com a augment del benestar, no necessàriament com a benefici en termes econòmics.
10 Recollit a Fernando Aguiar, 1991, p. 24
9