Treball TAC

diverses activitats seguides per les empreses transnacionals a Sud-àfrica. Hi hagué una
àmplia varietat de mesures en contra d’aquell règim, des del boicot als productes sud-
africans fins a l’embargament d’armes o de petroli promogut per Nacions Unides.
Si en aquest apartat s’està donant tanta importància a la ONU, és perquè es
parteix de la base que va ser un factor clau a l’hora d’eliminar les incerteses de
l’estratègia dels Estats en el dilema de si cooperar o no cooperar. Quan aquesta
institució, formada amb representants de tots els Estats, condemna el règim facilita la
reordenació de preferències d’aquests. Molts Estats estaven en contra del règim,
tanmateix no prenien mesures per pròpia iniciativa perquè sabien que una actuació
unilateral no hagués tingut les conseqüències desitjades i, per tant, els costos de dur-la a
terme haguessin superat amb escreix els beneficis obtinguts.
El salt que implica la intervenció de la ONU pel que fa a la dimensionalitat dels
moviments anti-aprtheid és molt important perquè s’introdueix la possibilitat
negociadora entre els Estats que fa possible intentar aconseguir la millor acció
potencial. Com que una de les característiques del bé és que els costos de prendre
represàlies contra l’Estat Sud-africà són decreixents (per tant els beneficis són majors
amb més cooperadors, a partir d’un nombre k de col·laboradors) i pels moviments
ciutadans que fan que els possibles actors egoistes tinguin incentius a cooperar, es crea
un joc de seguretat. On els Estats decideixen participar en la repudia del règim a partir
de k. I la ONU fa possible que els Estats negociïn i sàpiguen d’antuvi en quin punt de
l’eix d’abcisses es troben per tal de poder fer el càlcul racional (en aquest eix hi ha
representats el nombre de col·laboradors).
Beneficis Beneficis
Font: Elaboració pròpia.
Coopera
No Coopera
0 N (100%)
k
18