Treball TAC

El desenvolupament del concepte de drets humans a occident, es remunta als
pensadors grecs i romans, però va ser Sant Tomàs d’Aquino qui va desenvolupar la idea
d’un dret natural al qual s’havien de sotmetre totes les altres lleis de l’Estat. Durant el
període de la il·lustració (S XVIII) es desenvolupa la teoria que el dret natural ha de
provenir de la raó. D’aquesta manera trobem la "Declaració dels Drets del Home i del
ciutadà", redactada per la Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa
Però és al segle XX que apareix la idea de la necessitat que els drets humans
siguin consagrats en Tractats Internacionals. Aquesta idea sorgeix de la necessitat
d’una protecció internacional enfront a les violacions que hi ha hagut reiteradament,
davant les barbaries que s’han dut a terme, els crims contra la humanitat, les guerres, els
genocidis… la dignitat humana s’havia violat una vegada darrera un altre, sense que els
seus botxins paguessin pels crims comesos.
Davant d’aquesta realitat es pensà que la creació d’una organització
internacional destinada a garantir al pau en el món podria acabar amb les guerres i les
injustícies. Calia una conscienciació mundial, una força que prengués mesures i vetllés
per la defensa dels drets inherents a l’home, que pogués sancionar i castigar als Estats si
violaven aquest dret.
Així neix Nacions Unides, i és en el si d’aquesta que s’aprova la Declaració de
Drets Humans el 10 de desembre de 1948. Aquesta Declaració suposa una norma
jurídica obligatòria a complir per tots els que la ratifiquen i l’organització ha de
preservar aquests drets, garantir-los i lluitar perquè es respectin. Però la trista realitat és
que aquests drets són violats encara avui en dia i que el poder de Nacions Unides no és
prou coercitiu per fer-los complir.
És en aquest sentit, que el dret a no ser discriminat per qüestions racials
necessita la cooperació de tota la societat (entesa com a societat global) per acabar amb
les injustícies comeses fins a l’actualitat. Cal destacar, però, que el paper de Nacions
Unides ha estat molt important per reduir els costos de cooperació entre els Estats, com
s’explicarà al llarg del treball, sense haver aconseguit abolir del tot les discriminacions
racials.
Aquest treball té per finalitat veure com la mobilització dels ciutadans i la
internacionalització d’aquests moviments cooperatius provocà la intervenció dels Estats
i la ONU per acabar amb el règim discriminatori de l’apartheid sud-africà, com un
estudi de cas en la lluita pel dret a no ser discriminat per qüestions de raça.
4