Treball TAC

moviments degut a que formen part del mateix grup dels discriminats), i llavors s’hi van
anar unint ciutadans britànics que tenien llindars més alts.
100
Quantitat de persones que protesten
0
0 A
100
Font: Elaboració pròpia.
A partir del punt A es pot observar com les persones que necessiten que hi hagi
una certa quantitat de gent implicada en les protestes, veuen superada la massa crítica
necessària i per tant, també s’hi uneixen. Abans d’aquest punt A, l’inici de les protestes
es pot explicar pel fet que els exiliats africans a Londres estaven motivats per dur a
terme les protestes independentment del nombre de gent que hi participés, podríem
parlar d’una estratègia de cooperació de compromís segons la terminologia d’Amarita
Sen o d’una ordenació de preferències segons criteris altruistes, solidaris o
d’autosacrifici en la terminologia de Scharpf. Sidney Tarrow ho explicaria en termes de
capital social i oportunitats polítiques.
Nombre esperat de protestants
6.3 Resposta dels Estats als moviments de la ciutadania.
El moviment anti-apartheid va estar impulsat per les accions de la ciutadania.
Tanmateix els Estats van ser elements clau a l’hora d’explicar la repercussió que hi va
haver a nivell internacional. Ens podríem preguntar què va induir els Estats a organitzar-
se i anar en contra de la segregació racial que s’estava duent a terme a Sud-àfrica.
16