Treball TAC

Si tenim en compte que a l’interior dels Estats hi havia moviments de protesta,
podem plantejar el següent joc, en el qual l’ordre de preferències dels Estats ve marcat
per la fèrria voluntat de no anar en contra dels seus ciutadans (ja que aquests eren Estats
democràtics on no fer cas de la voluntat dels ciutadans podia suposar la pèrdua de les
eleccions i per tant, una pèrdua del poder). Així doncs, l’ordre de preferències seria, per
part dels Estats: CC=4 > DD=3 > DC=2 > CD=1 i per part dels ciutadans “motivats”:
CC=4 > CD=3 > DC=2 > DD=1. Amb aquest joc hi ha implícit el supòsit que els
ciutadans estan disposats a cooperar de manera incondicional i que els Estats no volen
se “mal vistos” pels seus ciutadans, tot i que si els ciutadans no cooperessin ells
preferirien no cooperar per no haver d’anar en contra d’un altre Estat. És així com es pot
explicar l’inici de la cooperació entre Estats, per la pressió ciutadana sensible a la
segregació racial que estaven sofrint els negres a Sud-àfrica.
Estats
Coopera
No Coopera
Ciutadans
Coopera No Coopera
4,4
2,3
Font: Elaboració pròpia.
6.4 L’impuls de la ONU en la internacionalització i proliferació de les accions per
acabar amb el problema de l’apartheid.
Aquest organisme internacional tingué un paper clau com a mobilitzador i
difusor d’informació als representants estatals que en formaven part. El dos de
desembre de 1950 es va adoptar la resolució 395 (V) que declarava que l’apartheid es
basava en doctrines de segregació racial. És a partir d’aquesta resolució on es comença
la condemna de l’apartheid per part de la ONU.
A partir de la dècada dels 60’s existia un consens a tota la comunitat occidental
en repudia al règim sud-africà. Les organitzacions internacionals no només es van
dedicar a donar publicitat del problema de l’apartheid mitjançant la convocatòria de
conferències, sinó que també van adoptar declaracions i resolucions per a prohibir
1,2
3,1
17