Mister Sofà - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Establiments antics 12 Dominical Diumenge 24 d’octubre de 2010 Història L’establiment va iniciar la seva història a la segona casa del carrer del Raval d’Hostalric, de la mà d’Esteve Calls i la seva dona, Maria Mascordà, però poc després es va traslladar al número 1 del mateix carrer. Era una taverna que, a més, venia els vins a granel. Actualment l’empresa continua venent vi a granel, però també embotellat, a més de caves, i licors. També ha impulsat un bar especialitzat en vi. Origen 1892. Fundador Esteve Calls. Propietaris actuals Família Calls Anglada. Treballadors Règim familiar. Activitat Comerç al major de vins i distribució de vins i caves. Celler Calls Hostalric L’establiment va començar a funcionar fa 118 anys com a taverna i celler, però va prosperar fins a convertir-se en una de les grans cases de distribució de vins, caves i licors a la comarca E steve Calls va muntar un negoci de vins a Hostalric l’any 1892. La família provenia de Palau Tordera, on eren pagesos. El primer establiment, el van tenir al segon edifici del carrer del Raval. Esteve Calls es va casar amb la pubilla de la casa, Maria Mascordà, i a primers del segle passat es van traslladar al número 1 del mateix carrer. De bon començament el local funcionava com una taverna de poble normal i corrent. Els soldats que hi havia fent la mili a l’antic castell d’Hostalric, quan acabaven la jornada de guàrdies, baixaven a la taverna. L’amo els deixava fer tertúlies a la plaça, però quan venia el fred, a l’hivern, es reunien a dins del local tocant la guitarra, bevent vi i recordant velles històries familiars. Els soldats eren al castell gairebé de manera testimonial, atès que teòricament havien de vigilar les incursions d’alguns bandolers de la zona, però aquests ja s’espavilaven per desaparèixer un cop havien fet els assalts a les propietats. La prosperitat va ajudar la família. Entre 1910 i 1920 l’única cosa que es bevia a les cases, fossin riques o pobres, era aigua i vi, ja fos fet per les mateixes famílies o comprat als cellers de la zona. Esteve Calls era una persona molt espavilada i amb molta visió dels negocis. Així, va decidir anar al Priorat a comprar raïm abans de collir-lo. Aleshores –quan es feia el vi–, es guardava a Reus i el portaven en tren fins a Hostalric. De l’estació del ferrocarril a l’establiment es traslladava en carretes que es carregaven i descarregaven a mà. NEGOCI ARRUÏNAT Abans de 1936 ja portava el negoci el fill d’Esteve Calls, Martí Calls i Mascordà, que havia estat un jugador de futbol molt famós del Júpiter. El noi estava més per l’esport que pel negoci, però arribada la Guerra Civil va haver d’anar a lluitar amb els republicans, servint les forces d’aviació a Barcelona. Paradoxalment, van ser el mateixos republicans qui van embargar els diners del negoci a Esteve Calls i el van deixar arruïnat. L’home es va posar malalt del disgust i va morir al cap de poc temps. Martí Calls es va casar amb Assumpció Deulovol, que era de la Bisbal i junts van enfrontar-se a una època de dificultats enormes de- TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU gut a la manca de diners. Es van veure obligats a llogar una part del local a La Caixa i van continuar amb la botiga com van poder. Martí Calls es va jubilar l’any 1965, però seguia anant a l’establiment que, per aquells temps, ja regentava la seva filla, Núria Calls, juntament amb el seu martit, Ramon Garrós. Entre els anys 1960 i 1970 la casa anava funcionant, gràcies en bona part a visitants de Barcelona que es desplaçaven els caps de setmana i a l’estiu a les diverses urbanitzacions que hi ha al voltants del poble. Dels vins a granel, que encara se’n venen, es va passar als caves, licors i als vins embotellats. Miquel Anglada i Borrell està casat amb Antònia Garrós i Calls i tots dos regenten ara la botiga. Recentment han muntat un bar dedicat íntegrament al vi. El negoci continua endavant mantenint els vins a granel perquè la casa hi està especialitzada i, per ara, va bé. Miquel Anglada i Maria Antonia Garrós tenen un fill que es diu Carles Anglada i Garrós i que està treballant a l’empresa. La familia està contenta perquè ell serà la continuïtat de la nissaga.
S i hagués sabut que el pa amb nous era tan bo...» és una dita que jo sentia de petit i que es refereix a la llegenda d’una senyora molt rica i gurmet que va malgastar el seu patrimoni. I un dia, famolenca, captant en una casa de pagès li donen pa amb nous –s’explica a Sous, a Can Noguer del Segueró, a Quermançó i altres indrets de Catalunya...–. La nou o anou (Juglans regia) és una fruita seca estesa arreu del món, de Califòrnia a les terres de llengua catalana, passant per França i Occitània –el Perigord, especialment–, Espanya –Extremadura–, els països balcànics, Turquia, Amèrica, Àsia, Xile, Mèxic, l’Argentina... N’hi ha petits cultius en altres països i contrades, com és ara el Pla de l’Estany, el Gironès, el País Valencià, etc. El primers països productors del món són els Estats Units, la Xina i França. Els fruit rodonencs del noguer estan coberts per una cutícula de color verd, que es torna negra quan el fruit madura, que és a la tardor (normalment –tot i que depèn de la zona–, a principis d’octubre, fins al novembre). La collita de les nous és molt fàcil ja que el fruit, quan està madur i la pella es comença a esberlar, cau de l’arbre. Llavors les nous simplement s’assequen una mica al sol i ja en tenim per a tot l’any, o per més, ja que la seva gràcia és que es conserva. L’origen de l’arbre, molt apreciat per la seva fusta, és als països balcànics i Àsia, a l’est de Manxúria i Corea. A Catalunya també es troben nogueres silvestres, que produeixen nous més petites que les que hi ha el comerç –dominat per les de Califòrnia– però més gustoses. ÚS GAIREBÉ UNIVERSAL L’ús de les nous en tota mena de plats, salses, licors i dolços és pràcticament universal. A València hi ha la deliciosa coca d’anous, que es feia amb varietats de noguera autòctona –Cela, Torregrossa, Ontinyent, Villena, Cerdà, etc...–, ara en general substituïdes per varietats franceses o californianes. A Amèrica del Nord hi ha una noguera autòctona, dita grisa o blanca (Juglans cinerea, color de cendra), que no s’ha de confondre amb altres nous ni molt menys amb la resta de fruits secs, ja que en anglès nuts –nous– és també un nom genèric. Ni tampoc amb la pacana, una varietat de nou americana de closca llixa. A Catalunya forma part d’un allioli amb fruits secs, d’algunes picades i, les nous verdes, de la ratafia catalana (que també es fan servir a Provença i a Itàlia per a aquest licor). Era tradicional menjar-les amb pa, una excel·lent combinació, i també acompanyen els formatges –hi ha un deliciós formatge francès que n’inclou (Rambol)–. El pastís de nous més internacional, altrament, és el baklava, d’origen turc. Però, sens dubte, el millor plat a base de nous de tot el món són els chiles en nogada, pebrots farcits amb salsa de nous, una experiència única, que recomano. Les nous també s’inclouen en amanides o purés orientals per sucar pa a base de iogurt, cogombre, etc... Se’n fan xocolates, bombons i altres llepolies. Al País Basc se’n fa una delicada crema, típica de Nadal –intxaursaltsa–, i a Turquia, els països àrabs i altres països de l’àrea apareix en cremes o postres cremoses amb frutis secs i cereals com l’asure. També a Grècia i als països balcànics hi ha deliciosos pastissos. Als restaurants d’un cert nivell no sol mancar el perfumat pa de nous. I per a unes amanides originals, podem disposar de l’oli de nous, pro- Arreu de la Mediterrània els dolços hi són molt presents i, sovint, presideixen el calendari i les festes anuals. Aquests pasteli grecs, per exemple, tot i que ara es troben tot l’any, originàriament s’elaboraven en ocasió del bateig, una cerimònia de l’església ortodoxa plena de color i de significació. Tant a Grècia com a Turquia, el Pròxim Orient i el Magrib, es fan nombrosos dolços a base de llavors de sèsam o «alegria», tal com es diu al País Valencià, i tota mena de fruita seca. Nous Aquesta fruita seca, estesa actualment arreu del món, té una àmplia utilització en tota mena de plats, salses, licors i dolços duït a Alvèrnia, a la regió del Perigord. Les nous les podem trobar senceres, amb clova, o també a trossos (cerneuaux, en francès), o en forma de farina. Cal mirar que siguin d’una collita pròxima –la millor és cap al novem- Pastes de nous Ingredients ● 500 grams de mel (o una mica menys). ● 18 cl. d’aigua. La recepta ● 500 grams de llavors de sèsam. ● 60-65 grams de farina d’ametlles. ● 50 grams de nous trinxades. Elaboració En una casserola de fons gruixut poseu-hi l’aigua i la mel, i la feu escalfar fins a 118º. – Traieu el recipient del foc i, sense parar de remenar, afegiu-hi les llavors de sèsam, la bre, si són de fora– i guardar-les en un pot hermètic o en un lloc sec i fresc, ja que els seus greixos, com els de les avellanes i ametlles, es poden oxidar (es tornen rancis). Si es compren sense clova, es poden guardar a la nevera. pasta d’ametlles i les nous trinxades. Esteneu aquesta pasta, ben remenada, damunt un marbre greixat o mullat amb aigua. Ha de tenir el gruix d’un cm, aproximadament. – Talleu-lo a quadrats i deixeu-ho refredar. Emboliqueu-los amb paper parafinat. En un recipient hermètic, es poden guardar un temps. Notes Hi podeu afegir altres fruits secs, com pistatxos, avellanes o pinyons, així com pela de taronja confitada. ANIOL RESCLOSA Gastronomia 13 Dominical Diumenge 24 d’octubre de 2010 Jaume Fàbrega «Bona Vida» http://blocs.mes - vilaweb.cat/jau - mefabrega http://jaumefabre ga.blogspot.com
Page 1 and 2: Reportatge Lacat oriental a la Vall
Page 3 and 4: aó, que és una cosa molt difícil
Page 5 and 6: 3 4 vaig agafar un jove que em veni
Page 7 and 8: 3 4 6 7 8 cés i els diferents acab
Page 9 and 10: MARC Richir Filòsof belga especial
Page 11: Entre volcans Fèlix Atmetlla té e
Page 15 and 16: 6 De Barraques 1 Les ciutats de Ban
Page 17 and 18: Novetats Nadadora: «Luz, oscuridad
Page 19 and 20: Citroën ha apostat fort a l'hora t
Page 21 and 22: Scandiauto mostra la nova estrella
Page 23: Publicitat 23 Diumenge 24 d’octub

Mister Sofà - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?