Mister Sofà - Diari de Girona

FOTO PORTADA: JAVIER CERCAS A LA BIBLIO-
TECA DEL CASTELL DE PERALADA (FOTO:
JORDI VELASCO); JOAN SOLER AMB ELS ESCO-
LANS DESPRÉS D’UNA MISSA AL TOGO.
SUMARI
24 d’octubre de 2010
4 i 5 Gironins al món
Amb els més senzills
El capellà Joan Soler, nascut a
Olot fa 35 anys, en porta més
de dos fent de missioner al
Togo, i se’n mostra ben satisfet.
6 i 7 Reportatge
Lacat oriental
a la Vall d’en Bas
L’artesana garrotxina Joana
Vilalta crea peces amb
«Urushi», una tècnica
decorativa mil·lenària.
8 Reportatge
«From Texas
to Arbúcies»
El festival popArb va propiciar
la unió de la música de Will
Johnson i dels Anímic; ara, un
documental detalla el projecte.
9 Entrevista
Marc Richir
«La filosofia està en franc
perill de desaparèixer».
10 Reportatge
Donants d’art
Dominical
Passeig General Mendoza 2.
17002 GIRONA.
Telèfon: 972 20 20 66
Director
Jordi Xargayó
Cap de redacció
Alfons Petit
Administrador
Fèlix Noguera
Publicitat
Paco Martí
2 Dominical
Diumenge 24
d’octubre de 2010
L’escriptor
redescobreix
Girona
Declara Javier Cercas
que en aquesta
nova etapa –ha fixat
la seva residència a
Barcelona després
de tants anys de
viure a Girona– redescobreix
la ciutat
a través del caminar.
Cada cap de
setmana torna a Girona
per visitar la
seva mare, i es troba
amb amics....
Camina pel seu barri
de la Devesa, i
aprofita per passejar:
«Murakami té un
llibre sobre córrer,
però això meu és diferent.
Camino per
llocs diferents, llocs
on no havia estat
mai: Germans Sàbat...
Vaig per Salt,
camino molt de
pressa; no a poc a
poc. Fontajau. M’he
fotut per llocs on no
havia anat mai. Jo
pensava que coneixia
Santa Eugènia, i
no la conec». I és
que les ciutats es
construeixen cada
dia. Diu que des de
la distància s’estima
més Girona: «La retrobes
amb més força».
Assegura que
la perspectiva et
provoca sorpreses
curioses: «Vaig descobrir
que era espanyol,
o català,
quan vaig ser als
Estats Units: allà
feia la migdiada,
que aquí no feia
mai. Només pots
descobrir el teu
país si te’n vas».
JAVIER Cercas Escriptor
L’autor gironí acaba de rebre el Premi Nacional de Narrativa del
Ministeri de Cultura pel seu darrer llibre, «Anatomía de un instante»,
en el qual des d’una barreja de gèneres analitza l’època del cop
d’Estat de Tejero, i sosté que la Guerra Civil es va acabar el 23-F.
Parlem amb ell de temes d’actualitat, cultura i política.
“Les dues
Espanyes són
una excusa
per no pensar”
J avier
TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: JORDI VELASCO
Cercas (Ibahernando, 1962) és el nostre
escriptor més internacional. Parlem amb ell
durant el cicle Experiències Culturals, celebrat
fa dos dissabtes al Castell de Peralada, en el qual
també va intervenir Josep Maria Espinàs; Cercas va
oferir una ponència sobre Literatura de l’espai, literatura
del temps, a la Bibliote ca del Castell. L’escriptor
té una agenda atapeïda, i ofereix la seva visió
de la literatura en universitats i centres culturals
de mig món. Entre les seves obres, Soldados de Salamina
ha estat traduïda a 24 idiomes; La velocidad
de la luz, a 17; i Anatomía de un instante, guardonada
amb el Premi Terenci Moix, ha obtingut ara
el Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura.
Un guardó que abans que Cercas han rebut autors
com Cela, Marsé o Delibes.
A Peralada ha parlat amb lectors; recorda alguna
opinió d’un lector que l’hagi marcat en
els seus viatges? Et diuen tantes coses! Que han
llegit els meus llibres, i els agraden. Un escriptor
no demana més.
El jurat del Premi Nacional de Narrativa ha valorat
que Anatomía de un instante és un llibre
valent, en la forma i el contingut; què li sembla?
Sí? No he llegit el que diu. Ho has llegit? Ho
agraeixo molt. De totes formes, el coratge en un
escriptor és com en un torero: se li suposa. Un escriptor
covard no és un escriptor. Com a persona
pots ser covard, jo tinc moltes pors; però com a escriptor,
no puc.
Què creu que han de retenir els joves de la
Transició? Perquè hi ha clixés que es repeteixen
i semblen gastats... Tenint en compte els 300
anys anteriors, allò va sortir raonablement bé. Era
molt difícil; la política és una cosa de grisos, no de
blancs o negres. No es va fer justícia? No. Però la
jus tícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies.
En la Transició hi ha una visió rosada i
una visió negra, i les dues són falses. Ni tot va ser
perfecte, tipus la versió del rei i Suárez, ni tot va
ser una baixada de pantalons. Els joves s’han d’adonar
que la realitat no és una ni una altra.
La justícia es pot extralimitar? La justícia absoluta
pot ser la pitjor de les injustícies. Ho hem vist
a Polònia, amb la cacera de bruixes dels germans
Kaczynski contra els antics comunistes. Cal buscar
equilibris difícils, la realitat no funciona amb veritats
nítides.
Sembla que arrosseguem aquestes dues Espanyes
seculars... Té solució el caïnisme? Això
de les dues Espanyes és un clixé. Les dues Espa -
nyes es van acabar en el moment del 23-F. Això és
el que sosté el meu llibre. Les dues Espanyes van
sorgir a finals del segle XIX per entendre la realitat
des d’un instrument vàlid. Saps? Però ara no serveix.
Quan la gent diu que es torna al 36, no tenen
ni puta idea del clima del 36. Això és una excusa
per no veure la realitat: si analitzem la realitat amb
categories del passat, no entenem la realitat. Ara
tenim problemes molt seriosos, però que hi hagi
dretes i esquerres, això existeix a tots els països!
Les dues Espanyes són una excusa per no pensar.
La concessió del Premi Nobel de Literatura a
Mario Vargas Llosa és una empenta per a les
lletres hispàniques? És un premi per a en Vargas
Llosa! (riu) No crec que el Nobel premiï la llengua.
Vargas Llosa és un gran escriptor, es mereixia el
premi de fa molts anys. Però això de l’«éxito del español»
és una tonteria com una casa! L’espanyol necessitava
un Premi Nobel? No ho sé. I si li donen
un premi Nobel a un ator que escriu en català, és
un premi al català? No en tinc ni idea. És un premi
i ja està. Se’ls hauria de preguntar als membres del
jurat de l’acadèmia sueca.
Com a autor que escriu en castellà a Catalu nya,
què opina de la polèmica suscitada precisament
aquí sobre Vargas Llosa, a qui alguns acusen
d’atacar el català? Vargas Llosa no està contra
el català, està en contra del nacionalisme: contra
tots els nacionalismes. Veu el nacionalisme,
qualsevol nacionalisme, com una ideologia perversa.
Inclòs el nacionalisme espanyol. Qui s’ho ha
inventat això? (riu).
Vargas Llosa va fer un llibre parlant del Tirant
lo Blanc... Sí, té un llibre molt important sobre Tirant
lo Blanc. No entenc d’on ha sortit que està en
contra del català. Està en contra dels nacionalismes,
el francès, l’anglès, inclosos els sud-americans.
S’ha de deslligar el tema de la llengua de la política?
Totalment. El nacionalisme diu que la llengua
és seva, i no és veritat. L’espanyol no és dels
nacionalistes espanyols, ni el català dels nacionalistes
catalans. L’espanyol és dels que parlen castellà,
dels colombians i de mig món. I el català és
d’aquell que parla català. És tan meu com de l’Artur
Mas, o d’en Puigcercós.
Amb aquesta crisi, pugen fantasmes com l’extrema
dreta i la immigració és presentada com
a problema; com es combat aquesta política de
les vísceres? Això és fonamental! Les dues Espanyes
no arreglen això. Aquest és un altre problema:
els cops d’Estat, l’exèrcit ja és un tema del
passat. Això ja no existeix! Això va acabar el 23 de
Febrer, allà es va acabar la Guerra Civil.
I com s’acaba amb els populismes? Utilitzant la