Mister Sofà - Diari de Girona

Cinema
16 Dominical
Diumenge 24
d’octubre de 2010
Eastwood
no para
El veterà director s’atreveix a flirtejar amb el gènere fantàstic
a «Más allá de la vida», un film produït per Steven Spielberg
i escrit per Peter Morgan, el guionista de «Frost/Nixon»
C lint
Eastwood no para. Després de demostrar
a Gran Torino que encara
arrossega les masses als cinemes (és el
títol més taquiller de la seva llarga filmografia)
i de la relativa ensopegada que va suposar
Invictus, s’atreveix a flirtejar ni més ni
menys que amb el cinema fantàstic a Más allá
de la vida, cinta en què torna a treballar amb
Matt Damon i promet, o almenys això apunten
els seus tràilers, una visió gens convencional
dels relats especulatius sobre si hi ha
vida després de la mort. Escrita per Peter Morgan,
autor de Frost/Nixon, i produïda per Steven
Spielberg, la pel·lícula sembla recuperar
el to entre místic i
intrigant de Medianoche
en el
jardín del bien y
del mal, només
que aquest cop
amb uns recursos
econòmics molt
superiors.
No és estrany que Más allá de la vida llueixi
com una veritable superproducció: primer,
perquè Spielberg li va donar carta blanca per
fer el que li donés la gana (com ja va fer en
produir-li Banderas de nuestros padres i Cartas
desde Iwo Jima) i, segon, perquè la història
realment requeria d’un tractament visual
més complex del que Eastwood acostuma a
presentar.
La cinta se centra en tres personatges que
viuen a diferents punts del planeta. El nord-
TASSES CERÀMICA AMB MOTIUS GAUDÍ, MIRÓ… REPRODUCCIÓ FIGURES KLIMT, DALÍ…
TEXT: PEP PRIETO
americà George Lonegan és un vident amb
una estranya connexió amb el Més Enllà, però
la seva habilitat li ha portat més problemes
que alegries. Marie és una periodista francesa
que sobreviu a un tsunami a Tailàndia i,
després de l’angoixant experiència, li canvia
totalment la seva visió de les coses. I Marcus
és un estudiant britànic que perd una persona
molt propera i entra en un espiral de preguntes
molt difícils de respondre. Malgrat la
distància que els separa, els tres personatges
acaben trobant-se i descobrint que tenen més
coses en comú de les que es podien imaginar.
Un material així podria fer molta por (en
La vida després de la mort
Matt Damon protagonitza la pel·lícula, que
recupera el to entre místic i intrigant de
«Medianoche en el jardín del bien y del mal»
Ara ens trobareu a
el sentit més pejoratiu de la paraula) en mans
de moralistes profesionals com Bruce Joel
Rubin, però és de preveure que la suma
d’Eastwood, Morgan i Spielberg donarà una
resultats molt més mesurats i engrescadors.
Al costat de Damon, que en el proper any
estrenarà fins a quatre pel·lícules més, destaquen
les aportacions de Cécile De France,
Bryce Dallas Howard, Frankie i George McLaren,
Jay Mohr, Stéphane Freiss, Richard Kind,
Jenifer Lewis i la veterana Marthe Keller.
DVD
Los mercenarios
Director: Sylvester Stallone.
Intèrprets: Sylvester Stallone,
Jason Statham.
Distribuïdora: Emon.
Durada: 103 minuts.
Un vell projecte de Sylvester
Stallone que es materialitza
en un descafeïnat però
realment entranyable homenatge
a la sèrie B dels anys
80. Funciona més per simpatia
que per efectivitat (la història és d’un simplisme
que tomba d’esquena), però el director es
mostra tan esforçat per resultar vigorós i divertit
que no es pot fer altra cosa que deixar-se els prejudicis
a casa. El millor de tot aquest cocktail de
soroll i humor ximplet és l’aparició estel·lar d’Arnold
Schwarzenegger i la constatació que Jason
Statham és més carismàtic i millor actor que
aquells que li han cedit el relleu. P. P.
La vida privada de Pippa Lee
Director: Rebecca Miller.
Intèrprets: Robin Wright
Penn, Keanu Reeves.
Distribuïdora: Tripictures.
Durada: 98 minuts.
Radiografia d’una dona que
al llarg de la seva vida ha
anat sacrificant tots els somnis
propis en benefici dels
aliens. Fins que, arribada a
una certa maduresa, pren consciència que encara
pot ser lliure. Miller té l’encert de fragmentar la narració
per oferir tots els clarobscurs possibles del
personatge, tot i que a vegades, en el seu intent
de defugir els tòpics, força en excés la credibilitat
de la història. Robin Wright Penn està esplèndida,
però la millor escena (és preferible no revelar-la) la
protagonitza Monica Bellucci. P. P.
Pesadilla en Elm Street
Director: Samuel Bayer.
Intèrprets: Rooney Mara,
Jackie Earle Haley.
Distribuïdora: Warner.
Durada: 95 minuts.
Michael Bay insisteix a produir
«remakes» de tota
pel·lícula de terror amb un
mínim de prestigi. Per cada
una de bona, en surten tres
de dolentes: aquesta, no hi ha dubte, és de l’últim
apartat, més que res perquè es limita a fotocopiar
el film de Wes Craven i a intensificar visualment
els seus cops d’efecte. Una llàstima, perquè Bayer
té la bona idea de transfigurar Kruger en un
ésser més repulsiu que gracioset, i era una oportunitat
per recuperar el to malsà que havien malmès
les mediocres seqüeles de la saga. P.P.
Vaya par de polis
Director: Kevin Smith.
Intèrprets: Bruce Willis,
Tracy Morgan, Kevin Pollak.
Distribuïdora: Warner.
Durada: 107 minuts.
Kevin Smith és millor guionista
que director, o sigui
que aquí, on treballa amb
una història escrita per tercers,
perd definitivament el nord. Aquesta infecta
comèdia vol homenatjar les «buddy movies» dels
80 però li queda un trist recital de gags dolents en
què Willis, pobre, no té altre remei que posar cara
de circumstàncies davant les pallassades de Morgan.
Al final la cosa remunta una mica, però no és
suficient per pal·liar el mal tràngol de la primera
hora de metratge. P.P.
Ferreteries Velles, 8 - Girona - Tel. 972 41 16 81 - uregal@grupnorfeu.es