Mister Sofà - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Reportatge 8 Dominical Diumenge 24 d’octubre de 2010 Fotos: 1 Will Johnson, dels deserts de Texas als massissos catalans. 2 Dave Gahan, en un dels documentals més celebrats de D. A. Pennebaker, el Depeche Mode 101. 3 Els White Stripes ballen, en blanc i negre, a Under great white northern lights. 4 Barcelona era una festa underground en l’època dels fanzines, la contracultura, el hippisme i l’apogeu de la Zeleste. «Music & Films» també a Girona El documental musical també passarà per la ciutat de Girona, de la mà del mateix festival In- Edit. I és que enguany s’arriba a la quarta edició del cicle «Music & Films», organitzat per La Mirona i el Museu del Cinema, en col·laboració amb el cinema Truffaut. Cada dimarts de novembre a partir del dia 9 tindrà un protagonista musical, seleccionat de les anteriors edicions del festival barceloní. Obriran foc els Standstill, amb el documental 1, 2, 3..., enregistrat durant la gira del disc Vivalaguerra. Neil Young es posa darrere la càmera amb Dejà vú, i Carretera mostra un Nacho Vegas més real que mai. La dar rera proposta estarà protagonitzada pel mite del jazz Chet Baker a Let’s get lost. L a terra, el beneït poder de la terra. Només de les energies tel·lúriques d’Arbúcies podia sorgir la idea d’unir la força polsosa del desert de Texas amb les capricioses formes naturals de Montserrat, i presentar el resultat de tan peculiar còctel geològic a la faldilla del Montseny: o el que és el mateix, agafar la veu nítida i el poder elèctric de la música de Will Johnson, líder de Centro-matic; unir-la al pop folk mutant dels catalans Anímic, i presentar el resultat en directe a la passada edició del festi val popArb. I d’allà, a una gira esta tal que es va cloure a la barcelonina Apolo, amb un auguri per part de Johnson: «Aquest és el nostre darrer concert junts... per ara». El temps dirà si els seus camins es tornen a creuar; però sí que hi ha una nova ocasió de veure el procés de gestació, creació i posada en escena d’aquesta trobada marciana (seguint la corda als que diuen que a Montserrat, algunes nits, s’hi albiren ovnis): From Texas to Arbúcies és el títol del documental que va seguir els protagonistes de l’experiment musical mentre el cuinaven, i que es presenta ara a l’In-Edit Beefeater, el festival internacional de cine ma documental musical que arrenca dijous a Barcelona. En una història d’equilibris tan subtils, era important saber com situar l’objectiu per no trencar l’ecosistema; afortunadament, Johnson explica que els va costar un parell de dies acostumar-se a les càmeres però que mai no es van sentir «invadits»: «En Raül, l’Eric i la Joana –l’equip tècnic– van ser molt respectuosos, i van limitar els temps de gravació». I és que per a uns músics units per la importància de l’aire, del respectar els silencis, que les càmeres «deixessin respirar les coses una mica» va ser essencial; i sobretot, en un projecte que el cantant defineix com «un repte que ens va treure de les nostres zones de comfort, una cosa bona però complicada». Johnson explica que en rebre la proposta del popArb va sentir curiositat «per la mateixa naturalesa» del projecte; i un cop més la geografia hi va jugar un paper important: «Coneixia l’emplaçament i la història del festival, així que va suposar molt per a mi que m’ho proposessin». Gràcies a les noves tecnologies, repartir la feina a costat i costat d’oceà va ser «realment senzill: discutíem sobre el repertori, els tons i les estructures per e-mail; els vaig enviar les lletres i els acords més endavant, i quan vaig arribar tenien les cançons molt ben apreses». El que segurament no esperava era conviure amb el grup a Collbató, al peu de Montserrat, durant la setmana prèvia al festival. Per les seves paraules, però, sembla que l’experiència allà gairebé va ser més gratificant que tota la feina prèvia: «L’atmosfera estava molt enfocada a la creació, i això va nodrir extraordinàriament el resultat final». Aquells dies van implicar conèixer la cuina catalana, fer alguna excursió... i cantar dins les Coves del Salnitre. Una meravella geològica que tothom hauria de visitar un cop a la vida, fins i tot un fascinat Will Johnson: «Fa anys que vull enregistrar música en una cova. M’hi podria haver quedat i gravar tot el dia si m’haguessin deixat», afirma. També és rotund el «sí» amb el qual respon a la pregunta de si, veient la feina que va comportar i el resultat obtingut, tornaria a repetir. Fins i tot fent l’esforç de cantar en català Les fulles fan d’ocells, en un idioma que explica que ja coneixia i en una cançó «la cadència i la mètrica» de la qual «van prendre sentit de bon principi». God Bless Arbúcies. J udes!» «No et crec, ets un mentider... toqueu fotudament fort!». El «diàleg» es va mantenir al Royal Albert Hall el 1966, entre un crispat fan de Bob Dylan i el de Duluth, just abans que la banda encarés una furiosa versió de Like a Rolling Stone. Podria ser llegenda, però sabem que realment va passar perquè un home i la seva càmera eren allà: D. A. Pennebaker, un nom lligat invariablement al gènere del documental musical, que enguany protagonitza (amb permís dels Anímic i Will Johnson) l’In-Edit. El festival homenatja la figura de Pennebaker amb diverses projeccions que suposen caminar per la història del rock i el pop «From Texas to Arbúcies» La música de Will Johnson és electricitat i la dels Anímic, subtilesa; un projecte del popArb en va propiciar una unió feliç, i ara aquesta rara perla es materializa a la gran pantalla en un documental que es presenta al festival In-Edit Beefeater 1 des del 1967 fins a la dècada dels 90: Bob Dylan sona acústic per darrera vegada a Don’t look back; The Mamas & The Papas i The Who actuen al Monterey Pop de 1967; les fans embogeixen amb David Bowie amb Ziggy Stardust and the spiders from Mars; i encara més bojos, els seguidors de Depeche Mode que travessen els Estats Units en autobús per seguir als de Martin Gore i Dave Gahan al Tour for the masses de 1989. L’estil gens intrusiu del duo Pennebaker- Hegedus fa que les càmeres siguin simples espectadores; sense entrevistes ni la recerca de la declaració, els realitzadors desapareixen per cedir el protagonisme als músics, TEXT: MARTA PALLARÈS 2 3 Pennebaker, de Dylan a Depeche 4 fent retrats honestos de persones reals. Però entre el 28 d’octubre i el 7 de novembre, no només desfilaran per les pantalles de Barcelona els observats per Pennebaker. El rock clàssic britànic tindrà la secció London Backstage, amb The song remains the same de Led Zeppelin i Let’s spend the night together sobre els Rolling Stones. L’escena més canalla del darrer hippisme barceloní tornarà a la ciutat amb Barcelona era una fiesta (Underground 1970 - 1983), i hi ballaran The White Stripes i Delorean. En total, 50 propostes entre gèneres, per demostrar que quan les arts es donen de la mà, la potència de les propostes es duplica./M.P.
MARC Richir Filòsof belga especialitzat en fenomenologia Se’l podria presentar de manera ràpida dient que Michel Foucault és a l’«arqueologia» filosòfica o Gustavo Bueno al materialisme filosòfic el mateix que Marc Richir és a la fenomenologia actual. Tot i mostrar-se respectuós amb la tradició del moviment, en planteja una renovació. M arc Richir, belga establert a França, filòsof i professor jubilat de la Universitat Lliure de Brussel·les i de París VII, és un destacat cultivador de la fenomenologia. Es pot parlar encara de Filosofia europea? Sí, en certa manera. Vol dir filosofia francesa, filosofia alemanya i fins i tot espanyola, amb Ortega, Zubiri o, per descomptat, Machado. I avui? Avui dia la filosofia està en franc perill de desaparèixer. Per què? Per culpa de la degeneració del seu lloc d’ancoratge i de transmissió que és la universitat. La degeneració és el resultat de l’anomenat procés de Bolonya. Bé, la filosofia és molt anterior a les universitats... Sí, certament, i si prenem en consideració l’època moderna per simplificar, Descartes mai va ser filòsof a la universitat; Malebranche, tampoc; Spinoza va tenir la reputació d’haver-se dedicat a polir lents i Leibniz era diplomàtic. Al segle XVIII la universitat també estava en un procés de degeneració. De tota manera caldrien en la societat actual institucions especials que estiguessin sostingudes no tant per l’Estat sinó per mecenes. Però prefereixen comprar helicòpters o avions abans que pagar a filòsofs perquè, aparentment, no facin res o per fer coses que no són rendibles. En tot cas, els problemes filosòfics seguiran existint. Existeixen des de sempre, des dels grecs, amb parèntesis de silenci. Quins són, al seu parer, els dos, tres o quatre grans problemes filosòfics del moment? Totes les qüestions del sentit, del sentit de l’existència, del sentit del futur i del sentit de la tradició. I no és problema només per als filòsofs sinó per a la humanitat sencera. Què és el pròpiament humà? Què és l’home? Vostè té respostes personals, d’escola o de generació? No tinc respostes. Crec que es pot dir, en tot cas, que són personals en tant que sóc jo qui les elabora als meus llibres. Malgrat això, m’inscric en la tradició filosòfica general i en particular en la tradició fenomenològica. Defineixi-la en deu paraules. Quan alguna cosa, sigui externa o interna, apareix, què és el que apareix? Quan es parla de fenomenologia es pensa en Husserl, però què té a veure aquesta filosofia de fa vuitanta anys amb l’actual? En el millor dels casos es pensa en Husserl. Era un matemàtic. Va intentar fer una teoria original i originària de la ciència. Per exemple, quan comptem aritmèticament, què és el que passa? Quines operacions efectives hi ha en l’acte de comptar? D’aquí, la fenomenologia s’ha ampliat als diferents camps de l’experiència humana. Sociòlegs, psicòlegs o psiquiatres diran que els fenomenòlegs envaeixen el seu camp. No em planteja cap problema entrar en el seu camp. Potser és un problema per a ells. En psiquiatria, sota la influència americana i sobretot en virtut de la classificació de les malalties mentals pel DSM, el manual que les recopila, els psiquiatres tenen un protocol per intentar calmar els símptomes del malalt per mitjans químics però no per curar-los. La fenomenologia intenta comprendre en què consisteix una esquizofrènia o una psicosi maniacodepressiva o la creació artística. Llavors? La qüestió se sosté en el camp de la filosofia i en particular de la fenomenologia sense pretendre fer ciència. Dos mons que ni es veuen? Per a alguns psiquiatres sí que té interès el que pugui dir la fenomenologia. I també per a alguns matemàtics “La filosofia està en franc perill de desaparèixer” i físics. De fet jo vaig ser físic. TEXT: JAVIER NEIRA FOTOGRAFIA: NACHO OREJAS Com es pot deixar una cosa tan interessant com la física per la fenomenologia? Perquè després d’una certa pràctica de la física durant diversos anys em vaig adonar que no m’aportava les respostes que esperava. Schrödinger, Heisenberg i altres gegants de la física van acabar escrivint llibres de filosofia. Això prova que hi ha qüestions filosòfiques en la física que van més enllà de la física. El problema és que avui la pròpia estructura social de la pràctica de la física ha canviat. Ara es treballa en equips de centenars de persones. El treball està molt fragmentat. Vaig treballar en un laboratori i per al filòsof que ja era va suposar una activitat avorrida. Em dedicava a una part molt petita de la física. Només es confien aquestes petites parts a l’investigador. Hi ha hagut grans físics filòsofs en l’antiga generació però ja no hi ha gent d’aquesta pasta. Des d’una modesta oficina de patents, com aquella de Berna, es pot fer ara el que va fer Einstein en el seu moment? No ho sé però en qualsevol cas sembla més difícil que abans. L’objectiu de la filosofia és la felicitat dels estoics? No, per descomptat, com els estoics però sí és cert que és una mena de passió que intenta trobar respostes a preguntes últimes i sense resposta. Això és el que està en desajust en relació amb la ideologia de la societat contemporània, que busca resultats. La filosofia i la fenomenologia no produeixen resultats. És una interrogació sense fi i és una experiència de l’ambició humana. Ja, però un encén la televisió i veu terribles problemes al Senegal i dramàtiques escenes dels miners a Xile. Això no és un proble ma de la filosofia. Els miners de Xile han supo sat un problema humà clar, sinó els haurien deixat morir. També és un problema polític. Però no es pot resoldre si no hi ha bons enginyers. Freud deia que els artistes es permetien el luxe de viure de les seves fantasies; també els filòsofs? Només mutatis mutandis podria dir-se el mateix. Vivim en un temps de productivismes. Si la gent sabés el que hem fet i fem en matèria de filosofia ens desterrarien a una illa deserta dient «no serviu per a res». Què està llegint? Últimament, molta poesia perquè per a mi la poesia i la pràctica poètica és un formidable exemple del que pot ser l’exercici del pensament en connexió i íntima unitat amb l’afectivitat. Hi ha algunes coses que els poetes aconsegueixen dir i que la tradició i la llengua filosòfica no poden. La filosofia no corre el perill de dissoldre’s en literatura? Quan un filòsof fa literatura sol ser molt dolenta. És vostè un pensador compromès? Potser torni a tenir sentit la idea d’un pensador compromès. El filòsof no ha d’intervenir en els debats quotidians sinó només en els moments que la història sembla vacil·lar sense esperances. Aquesta és la posició del Papa. Bé, el Papa prescriu diverses regles de pràctica religiosa i moral, cosa que mai no faria un filòsof. El filòsof no ha de prescriure res, només aclarir el sentit. No té una actitud de sobrevol. No està exempt. Està involucrat en la història però no de la mateixa forma que la gent comuna. Entrevista 9 Dominical Diumenge 24 d’octubre de 2010 “ Caldrien en la societat actual institucions especials que estiguessin sostingudes no tant per l’Estat sinó per mecenes. Però prefereixen comprar helicòpters o avions abans que pagar filòsofs perquè, aparentment, no facin res o per fer coses que no són rendibles. “ “ Si la gent sabés el que hem fet i fem en matèria de filosofia ens desterrarien a una illa deserta dient «no serviu per a res» “
Page 1 and 2: Reportatge Lacat oriental a la Vall
Page 3 and 4: aó, que és una cosa molt difícil
Page 5 and 6: 3 4 vaig agafar un jove que em veni
Page 7: 3 4 6 7 8 cés i els diferents acab
Page 11 and 12: Entre volcans Fèlix Atmetlla té e
Page 13 and 14: S i hagués sabut que el pa amb nou
Page 15 and 16: 6 De Barraques 1 Les ciutats de Ban
Page 17 and 18: Novetats Nadadora: «Luz, oscuridad
Page 19 and 20: Citroën ha apostat fort a l'hora t
Page 21 and 22: Scandiauto mostra la nova estrella
Page 23: Publicitat 23 Diumenge 24 d’octub

Mister Sofà - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?