El soroll de la milpa - RedS
El soroll de la milpa - RedS
El soroll de la milpa - RedS
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
educació, els seus sistemes <strong>de</strong> salut, millorar <strong>la</strong> seva alimentació, el seu<br />
habitatge, i crear els seus mitjans <strong>de</strong> comunicació i un sistema propi <strong>de</strong><br />
govern. És per aquest motiu que han <strong>de</strong>manat a <strong>la</strong> societat civil que els<br />
recolzi en <strong>la</strong> seva lluita política però <strong>de</strong>ixant molt c<strong>la</strong>r que el que busquen<br />
no és assistencialisme sinó solidaritat, en lloc <strong>de</strong> l'actitud paternalista<br />
que moltes vega<strong>de</strong>s <strong>la</strong> societat civil i les ONG adopten.<br />
“<strong>El</strong>s zapatistes han rebut moltes ofertes per comprar <strong>la</strong> seva consciència,<br />
i no obstant això es mantenen en resistència, fent <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva<br />
pobresa una lliçó <strong>de</strong> dignitat i <strong>de</strong> generositat. <strong>El</strong>s zapatistes diem<br />
«per a tothom tot, res per a nosaltres» i si ho diem és que ho vivim.<br />
<strong>El</strong> reconeixement constitucional <strong>de</strong>ls drets i <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura indígena,<br />
i <strong>la</strong> millora en les condicions <strong>de</strong> vida no són només per als indígenes<br />
zapatistes, sinó per a tots els pobles indis <strong>de</strong> Mèxic. La <strong>de</strong>mocràcia,<br />
<strong>la</strong> llibertat i <strong>la</strong> justícia a les que aspirem són per a tots els<br />
mexicans, no només per a nosaltres.<br />
<strong>El</strong> suport que <strong>de</strong>manem és per a <strong>la</strong> construcció d'una petita part<br />
d'aquest món on hi puguin cabre tots els móns. És, doncs, un<br />
suport polític, no una almoina.”<br />
Subcomandante Insurgente Marcos.<br />
(La Jornada, juliol <strong>de</strong> 2003. «La treceava este<strong>la</strong>, segunda parte:<br />
una muerte»)<br />
Referent als problemes d'autogovern i <strong>de</strong> justícia dins les comunitats,<br />
l’experiència va <strong>de</strong>mostrar que els canals <strong>de</strong> <strong>de</strong>núncia o <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda -en<br />
el marc o en contra <strong>de</strong>ls MAREZ- no quedaven prou c<strong>la</strong>rs i <strong>de</strong>finits.<br />
No se sabia gaire bé amb qui s’havia <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r en cas <strong>de</strong> litigi entre els<br />
MAREZ i els municipis oficials. No quedava suficientment c<strong>la</strong>r si els<br />
assumptes <strong>de</strong> justícia corresponien a <strong>la</strong> Comandància General <strong>de</strong><br />
l’EZLN o als Consells Autònoms <strong>de</strong>ls municipis.<br />
Aquests elements problemàtics es resolien en els Aguascalientes. Si<br />
més no, <strong>la</strong> gent hi feia cap per tractar <strong>de</strong> solucionar-los, tot i que aquesta<br />
no fos <strong>la</strong> seva veritable funció. Així mateix, també eren l'escenari on<br />
es veia <strong>la</strong> manca d'enteniment i <strong>de</strong> respecte <strong>de</strong> les societats civils i ONG<br />
cap als zapatistes.<br />
Arran d’aquestes problemàtiques es van crear les Juntas <strong>de</strong> Buen<br />
Gobierno, <strong>de</strong> cara a enfortir les comunitats, millorar el govern <strong>de</strong>ls<br />
MAREZ, tractar <strong>de</strong> resoldre les qüestions abans esmenta<strong>de</strong>s, i, a més a<br />
més, solucionar els problemes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sequilibri en el repartiment <strong>de</strong> les<br />
aju<strong>de</strong>s que arribaven <strong>de</strong> part <strong>de</strong> les societats civils i <strong>de</strong> les ONG.<br />
<strong>El</strong>s Caracoles, situats en el mateix espai físic que els Aguascalientes,<br />
seran el lloc on el zapatisme entrarà en contacte amb les societats civils<br />
i les ONG. En ells, les Juntas <strong>de</strong> Buen Gobierno (JBG) vetl<strong>la</strong>ran perquè<br />
Chiapas <strong>El</strong> riu creix quan els<br />
rierols s’ajunten<br />
41