El soroll de la milpa - RedS

de seguretat de l'Estat i de la república—, situat a poc més d’una hora
de l’Aguascalientes V, Roberto Barrios —centre del zapatisme en la
zona— fa que la tensió sigui constant. A més a més, es tracta d'una
regió ramadera, amb una forta presència encara de terratinents amb
força poder polític i de les estructures caciquils de poder. El municipi
es troba en el que es coneix com l'entrada nord a la Reserva de
Montes Azules; tot i que no està ben bé dins la reserva, es troba en el
que es coneix com la zona de amortiment. En conseqüència, està molt
desprotegit, molt exposat a la «civilització», a les grans companyies, a
l'emigració dels indígenes a les ciutats per la falta de terres, al control
de les activitats que realitzen les bases de suport de l’EZLN (control
fet per informants pagats pel govern a les comunitats).
Els grups paramilitars continuen entrenant-se i actuant a la regió,
mantenint la tensió, a través d'amenaces a les autoritats zapatistes i la
contínua fustigació i destrucció dels treballs col·lectius i individuals de
les bases de suport. Aquest municipi es caracteritza perquè totes les
comunitats són mixtes. És a dir, els zapatistes conviuen amb els priístes
(tot i que actualment ja no sigui aquest partit —PRI— el que està en el
poder de la República, se'ls continua anomenant així).
La diferència radica en el fet que els priístes han abandonat la lluita i
han acceptat els programes de «solidaritat» del Govern, com ara el
PROCEDE, l'OPORTUNITADES o el PROCAMPO. Aquests programes
d'ajuda al camperol, completament dissenyats des dels manuals de
contrainsurgència de la CIA, obliguen als camperols a dur els seus
nens a l'escola oficial, on se'ls ensenya el mateix que aprenen els nens
de tota la República. ¿Una manera de diluir la identitat indígena? Se'ls
obliga a dur les seves dones al ginecòleg amb la bona intenció de ferlos
les proves de càncer uterí i d’on més d'una indígena n’ha sortit
esterilitzada sense saber-ho. Han d’assistir a diverses reunions on se'ls
explica les bondats dels plans del Govern, com ara la privatització de
les terres. Han d’acceptar el PROCEDE, acceptar plantar llavors i utilitzar
els insecticides i herbicides. ¿I tot això per què? Per rebre l'almoina
del Govern, en forma de beques perquè els nens estudiïn; diners
que es donen al pare de família cada quinze dies i que moltes vegades
acaba gastat en la beguda o en luxes que abans no necessitaven.
Necessitats que se'ls va creant als indígenes, que ja han decidit abraçar
la manera occidental de viure, que ja han decidit perdre la seva dignitat
a canvi de bondats materials que el sistema els mostra però que
mai els deixarà gaudir-ne, ja que els plans que tenen per a ells és
posar-los a treballar a les maquiladoras, amb sous de misèria i amb
drets laborals del segle XIX. ¿I com ho aguantaran tot això aquests
Chiapas El riu creix quan els
rierols s’ajunten
55