El soroll de la milpa - RedS

ponsables de "colònies", de la coordinació per subcampaments i de la
coordinació general del campament de Colomoncagua. Tot es feia en la
més completa clandestinitat, seleccionant a les persones de més confiança
i proporcionant orientació política i ideològica sobre la realitat d'El
Salvador i sobre els valors "revolucionaris" que estaven en voga en el
front de guerra. Essent el FMLN una organització políticomilitar, no és
d'extranyar que els seus mètodes i concepcions de treball es trasplantessin
al refugi.
Així va néixer un fort lideratge altament centralitzat i vertical però
molt eficient a nivell organitzatiu, que va fer del refugi una comunitat
fortament estructurada i conscienciada sobre valors comunitaris i
col·lectivització. La clandestinitat obligava a utilitzar un mètode de treball
bastant conspiratiu: es disciplinava i s'educava tota la població en
aquest sentit. De no ser així, el refugi s'hagués convertit en una cacera
de bruixes per part dels militars combinats d'Hondures i El Salvador,
que mantenien el setge militar al voltant del campament. Es van coordinar
accions amb el front, aspecte que donava més capacitat d'orientació
i major profunditat d'anàlisi a la problemàtica concreta del refugi.
Les accions consistien bàsicament a preparar quadres polítics per a l'orientació
ideològica de la població. D'una banda es creava consciència
sobre el procés revolucionari, i per l'altra, permetia la incorporació del
jovent al moviment guerriller; jovent que burlava el setge militar i
engrossia les files del FMLN. En definitiva, el refugi es va convertir d'aquesta
manera en el viver de nous combatents i quadres organitzadors
que arribaven amb un bon nivell escolar i aptes per ocupar llocs claus
en el front (radistes, polítics, premsa i propaganda, entre d'altres
càrrecs).
Per al tracte amb les agències es va crear una organització oberta. És
a dir, la coordinació per subcampaments era a dos nivells; d'una banda,
la persona reconeguda davant les agències i l'ACNUR, i per l'altra, els
que exercien el veritable lideratge i poder de decisió però que operaven
en el major secretisme possible. La solidaritat es va organitzar a partir
dels mateixos voluntaris internacionals (majoritàriament europeus) que
acompanyaven la comunitat refugiada, i que proveïen -a més dels serveis
pels quals se'ls contractava- informació i documentació històrica.
La presència d'aquests voluntaris (vivien en els subcampaments) donava
més seguretat a la població ja que les fustigacions militars eren més
limitades. També cal assenyalar que van ajudar enormement a traçar els
plans per a un millor desenvolupament en les incipients àrees d'educació,
salut, producció i en la lluita política per a la defensa dels drets de
la població refugiada.
El Salvador A l’horitzó
d’un nou dia
73