El soroll de la milpa - RedS

A l’horitzó
d’un nou dia
El Salvador
78
de la infraestructura social i productiva. Les poques terres veïnes no
eren aptes per a l'agricultura, però es van utilitzar per a conreus de subsistència
com el blat de moro, el frijol i el sorgo.
Com ja hem esmentat anteriorment, la ubicació de la Comunitat
Segundo Montes en aquesta zona es va deure pràcticament a una decisió
política i militar per part del FMLN. Però, no només per utilitzar la
població com a instrument de barrera a les incursions militars, sinó
també per tal de facilitar la logística tant per a la població que ja havia
repoblat altres àrees del Nord de Morazán, com per a les bases guerrilleres
que operaven a la regió.
TIRAR ENDAVANT EN PLENA ZONA BÈL·LICA
Durant el període d'emergència en el nou assentament -de gener a
maig de 1990- es van centralitzar totes les decisions en un col·lectiu de
5 persones: Juan José Rodríguez, Darío Alejandro Chicas, Mabel
Reyes, Rosa Elia Argueta i Adrián Fiztgerald. Així s'iniciava una completa
reestructuració de tot l'aparell de coordinació amb una combinació
de factors i experiències acumulades en el refugi: Adrián Fiztgerald
pertanyia a Colomoncagua a l'agència Catholic Relief Service, Rosa
Elia Argueta era de la coordinació pública i, la resta, de la coordinació
clandestina. L'esforç es va centrar en la reorganització, l'acondicionament
físic i els problemes d'habitatge, d'aigua, d'alimentació, de salut i
de aprovisionament, entre d'altres. Qüestions realment complexes, tant
per la seva magnitud com pel fet que era la primera vegada que la
comunitat s'enfrontava a aquest tipus d'esdeveniments. El personal tècnic
de les agències d'Hondures va fer sentir aviat la seva absència; parlem
de més de 60 persones. La comunitat es va quedar doncs sense aparell
tècnic assessor, logístic i administratiu. La presència de l'ACNUR
també va desaparèixer, creant un clima d'incertesa sobre la nova realitat
i el futur de la comunitat; sense l'ACNUR finalitzava l'assistència i
la protecció garantides.
El nou assentament no era el refugi però va seguir funcionant com a
tal: es va organitzar el treball sense salaris i tant els serveis socials (educació,
salut i guarderies) com el repartiment d'aliments, roba, calçat...,
van continuar funcionant. Els tallers van començar a funcionar provisionalment.
De manera automàtica es va prendre la decisió de reproduir
l'experiència de Colomoncagua, sense apreciar-ne les conseqüències.
El setge militar que va tenir el refugi es reproduïa amb l'exèrcit salvadorenc
i els seus constants operatius bèl·lics a la zona nord de
Morazán. Els guàrdies militars limitaven i controlaven l'aprovisionament
i el lliure trànsit. Com ja passava a Hondures, s'acusava la pobla-