El soroll de la milpa - RedS

Membres de la junta
directiva en reunió
amb cooperants
internacionals.
80
Es va fer evident que tots volien que es repartís tot, però no tots
volien treballar per a tots. Les iniciatives individuals es van desenvolupar;
les persones que no van acceptar seguir treballant en el "projecte
comunal", van treballar pel seu compte i la seva forma de vida va
millorar substancialment. Les comparances eren òbvies. Aquells que
exercien activitats individuals obtenien millors ingressos, mentre que les
persones vinculades al projecte comunal eren més vulnerables. La direcció
es va veure obligada a obrir un debat sobre la importància de
monetaritzar l'economia si es volia una inserció efectiva a la societat
salvadorenca. El sentiment d'"illa" s'havia de trencar. El personal que
treballava en el projecte comunal tenia un salari simbòlic de tres dòlars
mensuals, la productivitat era summament baixa i l'incipient comerç a
la zona suposava competir per vendre els pocs articles que es produïen.
Al maig de 1991, després de moltes discussions, l'assemblea àmplia
de la comunitat -en aquell moment la màxima autoritat-, va decidir tres
punts que van canviar el rumb de reproduir l'"experiència de
Colomoncagua":