revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

aumentan el metabolismo, ayudan a conservar el peso y a controlar el nivel de azúcar en la
sangre. Esto es muy importante, porque la obesidad y la diabetes son serios problemas de
salud para los adultos mayores. Los estudios sugieren que los ejercicios de fortalecimiento,
también pueden ayudar a prevenir la osteoporosis.
Los ejercicios de equilibrio ayudan a prevenir un grave problema en las personas mayores:
Las caídas. En la gente mayor, las caídas son una causa permanente de fractura de caderas y
otras lesiones que a menudo lo dejan incapacitado. Algunos ejercicios de equilibrio fortifican
los músculos de las piernas; otros mejoran el equilibrio requiriendo que se hagan actividades
simples como pararse brevemente en una pierna.
Los ejercicios de flexibilidad son ejercicios de estiramiento, que ayudan a conservar la
flexibilidad del cuerpo; estirando los músculos y los tejidos que sujetan las estructuras del
cuerpo. La flexibilidad también puede jugar un papel importante en la prevención de caídas.
Tanto terapeutas físicos, como otros profesionales de salud, recomiendan ciertos ejercicios
de estiramiento para ayudar a sus pacientes a recuperarse de lesiones
UNA TARDA EN UN CINEMA DE BARRI
Com tots deveu saber, en el Casal cada quinze dies es fa el passi de una pel·lícula.
Fa unes setmanes que es va passar la pel·lícula REBECA, cinta que data dels anys quaranta. Quan
l’estava veien, amb va venir a la memòria com eren els cinemes de barri d’aquella època i la tasca social
que van desenvolupar.
A Barcelona hi havia els cinemes d’ESTRENA i els de BARRIADA. Els d’estrena, no sempre eren al
abast de la classe treballadora, en canvi els de barri era on la gent podien
accedir i m’entres gau dien de la pel·lícula, no pensaven amb els pocs
recursos de que disposaven per viure el dia dia, hi somiar amb un
benestar que a les hores no es tenia, tot veien aquelles cases de “pel·lícula”
amb unes comoditats que per ells era impossible de aconseguir.
Jo de molt petit ja anava al cinema del barri perquè el tenir dues germanes
mes grans sempre s’ha m’emportaven. Tot seguit passo a descreieu-vos
les vivències viscudes aquella època.
Les sessions eren contínues i constaven de dues pel·lícules, més el obligat
“NOTICIARIOS Y DOCUMENTALES – NO-DO”. Abans de començar
ens projectaven a la pantalla una foto del dictador i amb les notes de fons
del “Imno Nacional” ens havíem de p osar tots drets i saludar “con el brazo
en alto”. Aquesta norma va durar pocs anys.
Els dissabtes i diumenges tota la família anava al cinema, el pare, la mare,
l’avia, els fills i també els nadons. Es portaven el berenar o sopar i el biberó
del nadó, si la mainada tenien set, en el petit bar del cine hi havia un canti de
zinc lligat a una cadena amb aigua mes aviat “escaldufada”.
Quantes vegades a meitat de pel·lícula el nadó plorava i a la mare o el pare
els costava aixecar-se per no perdre la escena del moment. Fins que hi
havia algú que cridava:
--A veure si el feu callar !
Aleshores un dels dos l’agafava i l’acaronava passadís amunt i avall.
També si menjaven cacauets, xufles, tramussos etc., però el que molestava
més eren els cacauets, ja que la gent tiraven les escloves a terra i quan
11