revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

MEMÒRIES DE LA VIDA ALS TERRATS
En llegir les petites notes de l’AVUI que
ha escrit la Maria Hernández, em ve a la
memòria les vivències que al llarg del
anys he viscut. De petit abans de fer la
revetlla de San Joan, enceníem les quatre
piules, uns correcames, les bombetes de
sempre, les pedres fogueres i les tires que
es rascaven espetegant a dintre les mans.
Llavors, vivíem a casa els oncles i el tio
Modesto - com li deien – que va venir a
vigilar que tot anés com Déu mana, portàvem tots els focs en un paquet fet de
paper de diari, la Tia Teresa sempre molt rondinaire ens va dir;
– Poseu-lo dintre el cistell de vímet d’anar a comprar, però compte en fer-lo
malbé.
Una maleïda guspira es va “carregar” aquell preciós cistell, i quan li vam tornar
el grapat de cendres, ja us podeu imaginar el “Sarau” que es va muntar.
Van passar els anys, de les festes i sopars a la fresca amb els veïns de l’escala els
cap de setmana, a les llargues i caloroses nits d’estiu. Tot contemplant el
firmament els grans deien;
– Al menys corre l’aire aquí dalt!
Eren els únics sistemes per alleugerir la calor.
Aquest tros d’espai, el terrat, diem que era com un petit Fòrum de veïnatge i
s’utilitzava per moltes i variades funcions; fer la bugada –sí, és que per raons del
meu ofici de fuster he vist molts terrats– on estaven ubicats els safareigs, els filats
per estendre la roba, també alguns trasters on si hi guarden andròmines i a més a
més la petita habitacle de la portera –em costa d’entendre que la fessin a dalt del
terrat, ja que la vigilància era a l’entrada de la finca.
No oblidem un personatge que potser ha fet servir sempre el terrat: el matalasser,
l’home amb els bastons i el coixí lligat a l’espatlla, anava a refer el matalàs de
bona llana de Navarra, que prèviament havien rentat funda i llana i tot seguit
anava a batre-la, en cops rítmics, fins deixar la llana ben tova.
–Com el vol? –li deia a la mestressa.
– A l’anglesa.
Llavors, es cosia les cantonades deixant una forma acabada en escaire, sembla ser
que els anglesos ho feien potser millor.
Me n’adono que molts oficis i activitats han desapareguts; la portera, del
matalasser ni se’n parla, del fusters que habilitava portes i finestres malmeses per
la intempèrie tampoc, de les petites casetes als terrats, tampoc. Sols queden els
vell,s amb el seu bagatge de saviesa i molts anys a la seva esquena. I malgrat tot
això, m’ha fet veure les vivències al llarg del temps, la importància d’aquest tros
d’habitatge, sembla mentida que sigui tan poc utilitzat avui dia, se li podria
treure més suc fent uns racons, plantant la vegetació adequada en testos, i fer un
solàrium per poder estar estones llegint, observar, en les nits clares, la immensa
volta celeste, i a la fi, contemplar l’entorn a on vius.
Això és el terrat.
FERRAN TORRES
16