revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

Cal anar a pams
L’inspector Gatell es
fregava les mans molt
satisfet, els seus homes li
acabaven de comunicar la
detenció del presumpte
autor de la mort d’en
Bernat Maspere, un
conegut polític i fins fa
poc alcalde del poble. El
cas tindria una gran repercussió periodística, agreujada per la gran sensació
d’inseguretat ciutadana que es vivia, segur que el conseller d’interior hauria de sortir
a la televisió per tranquil·litzar els ànims i diluir el pànic que sentien la gent rica del
país. Però, mentrestant ell pensava que el cas podria ser molt complicat i que calia
anar a pams.
El detingut, en Jordi Paleres, estava molt tranquil i al mateix temps indignat. Ell que
sempre havia portat una vida exemplar, i que només es dedicava als seus negocis
immobiliaris, com és que hi havia uns ximples que sospitaven d’ell? A més a més
quines proves podien tenir, ja que pel sol fet d’haver-lo amenaçat que el mataria
perquè no li va deixar urbanitzar els terrenys de Can Buscarons, no n’hi havia prou
per acusar-lo de haver-lo matat, a més allò va passar fa tres anys i a sobre ara ja no
és l’alcalde. Però, es va dir, esperem que el cas no es compliqui i cal anar a pams.
El caporal dels mossos que l’havia detingut no les tenia totes, per un costat creia
que les pistes eren prou concloents, però per l’altre pensava que un home ric com ell
es buscaria un bon advocat i calia que les proves fossin prou sòlides perquè no les hi
desmuntessin. En el fons li va pesar més el seu nas d’investigador, perquè l’única
prova era l’arma del crim i aquest s’havia fet amb un pal de golf del número 6,
precisament el pal que faltava a la bossa d’en Jordi Paleres en el moment que el
varen detenir. Però , es va dir, el cas és pot complicar i cal anar a pams.
La dona d’en Bernat Maspere tot i el seu dol rigorós, estava molt contenta, per fi
s’havia tret de sobre aquella mala bèstia. La seva vida havia estat un calvari, sempre
l’havia mortificada. De jove, va deixar els estudis d’advocada per casar-s’hi i sempre
depengué econòmicament d’ell i amb el seu caràcter tant pervers havia de lluitar
cada fi de mes perquè li dones la paga. Ara havia arribat el moment de començar una
nova vida i poder gastar-se la fortuna que en Bernat tant avarament havia forjat.
Però, és va dir, no fos que el cas és compliqui i cal anar a pams.
La Marta LLoveres, l’esposa d’en Jordi Paleres, sí que va estar contenta quan va
saber la notícia de la inculpació del seu marit, tot havia sortit tal com ho havien
planejat. En Jordi per la por que tenia a Hisenda havia posat totes les propietats i les
empreses a nom de la Marta o sigui que tot era d’ella i ell no disposava ni d’un
miserable capital per pagar un bon advocat. La Marta s’hi va casar als divuit anys
emmirallada per un home quinze anys més gran que ella, molt ric, amb un gran futur
i un gran emprenedor, però amb el temps es va convertir en un gran emprenyador.
24