21.04.2013 Views

revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

No varen tenir fills i la Marta en va pagar les conseqüències, ja que ell es va<br />

convertir en un gran dèspota. Va pensar ha arribat l’hora <strong>de</strong> la meva venjança. Però,<br />

es va dir, no fos que el cas es compliqui i cal anar a pams.<br />

Recapitulem, tenim un inspector <strong>de</strong>ls mossos d’esquadra que ja dóna quasi per<br />

tancat el cas, un caporal també <strong>de</strong>ls mossos que no les té totes, la dona <strong>de</strong>l difunt<br />

molt contenta i començant a fer plans <strong>de</strong> futur i l’esposa <strong>de</strong>l presumpte culpable<br />

veient que tot havia sortit <strong>de</strong> la manera que ho havien planejat. Però si en Jordi<br />

Pallarés <strong>de</strong>ia que ell no ho havia fet, i que tenia una coartada però no la podia dir<br />

perquè li reportaria unes males conseqüències, qui era la persona que cap a les <strong>de</strong>u<br />

<strong>de</strong>l mati, <strong>de</strong>l dia <strong>de</strong>l crim, trucava a la porta <strong>de</strong> la casa d’en Bernat Maspere? Els<br />

veïns asseguren que era en Jordi Pallarés i el cotxe que va aparcar al costat <strong>de</strong> la casa<br />

era un Merce<strong>de</strong>s com el d’en Jordi. Ens hem <strong>de</strong> creure que va ser ell o una altra<br />

persona que el va suplantar. Suposo que tots teniu molt interès a saber com va acabar<br />

la història, però és que les investigacions <strong>de</strong> la policia són entretingu<strong>de</strong>s, la justícia<br />

és lenta i a vega<strong>de</strong>s les històries prenen uns girs inesperats i os recomano paciència,<br />

no fos que el cas es compliqui i cal anar a pams.<br />

Salvador Coll<br />

LES MEVES FLORS<br />

Tinc un pati on hi<br />

planto flors però, n’hi ha<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sagraï<strong>de</strong>s que no hi<br />

volen viure, es creuen tenir<br />

més categoria, i voldrien<br />

estar en un gran jardí.<br />

Però, jo tinc cura <strong>de</strong><br />

les meves plantes, les rego<br />

cada dia i voldria que es<br />

trobessin bé en el meu pati. Sort en tinc d’altres <strong>de</strong> més humils que em regalen flors<br />

noves cada dia.<br />

Enyoro uns grans geranis que havia tingut anys enrere, quan el seu jardiner<br />

sabia entendre-les molt bé i les cultivava amb tendresa i paciència.<br />

Quan la gent passava pel carrer, <strong>de</strong>s d’on es veuen les flors <strong>de</strong>l meu pati,<br />

s’aturaven i li <strong>de</strong>ien:<br />

–Com t’ho fas per tenir aquests geranis tan bonics?<br />

–No res, –ell contestava– els rego cada dia i els poso terra que vaig a buscar al<br />

bosc que els agrada molt. Aquest és el secret.<br />

Però, els temps canvien i jo em dono per vençuda, doncs sé que mai més podré<br />

veure el meu pati tan esplendorós.<br />

Jo, mentre pugui seguiré plantant en el meu pati alguns rosers, clavells <strong>de</strong> moro,<br />

petúnies, ciclàmens... en fi posaré tota la meva voluntat perquè estigui el millor<br />

possible.<br />

Maria Casanova<br />

25

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!