revista 3 color - Jubilats de Cardedeu
revista 3 color - Jubilats de Cardedeu
revista 3 color - Jubilats de Cardedeu
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
No varen tenir fills i la Marta en va pagar les conseqüències, ja que ell es va<br />
convertir en un gran dèspota. Va pensar ha arribat l’hora <strong>de</strong> la meva venjança. Però,<br />
es va dir, no fos que el cas es compliqui i cal anar a pams.<br />
Recapitulem, tenim un inspector <strong>de</strong>ls mossos d’esquadra que ja dóna quasi per<br />
tancat el cas, un caporal també <strong>de</strong>ls mossos que no les té totes, la dona <strong>de</strong>l difunt<br />
molt contenta i començant a fer plans <strong>de</strong> futur i l’esposa <strong>de</strong>l presumpte culpable<br />
veient que tot havia sortit <strong>de</strong> la manera que ho havien planejat. Però si en Jordi<br />
Pallarés <strong>de</strong>ia que ell no ho havia fet, i que tenia una coartada però no la podia dir<br />
perquè li reportaria unes males conseqüències, qui era la persona que cap a les <strong>de</strong>u<br />
<strong>de</strong>l mati, <strong>de</strong>l dia <strong>de</strong>l crim, trucava a la porta <strong>de</strong> la casa d’en Bernat Maspere? Els<br />
veïns asseguren que era en Jordi Pallarés i el cotxe que va aparcar al costat <strong>de</strong> la casa<br />
era un Merce<strong>de</strong>s com el d’en Jordi. Ens hem <strong>de</strong> creure que va ser ell o una altra<br />
persona que el va suplantar. Suposo que tots teniu molt interès a saber com va acabar<br />
la història, però és que les investigacions <strong>de</strong> la policia són entretingu<strong>de</strong>s, la justícia<br />
és lenta i a vega<strong>de</strong>s les històries prenen uns girs inesperats i os recomano paciència,<br />
no fos que el cas es compliqui i cal anar a pams.<br />
Salvador Coll<br />
LES MEVES FLORS<br />
Tinc un pati on hi<br />
planto flors però, n’hi ha<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sagraï<strong>de</strong>s que no hi<br />
volen viure, es creuen tenir<br />
més categoria, i voldrien<br />
estar en un gran jardí.<br />
Però, jo tinc cura <strong>de</strong><br />
les meves plantes, les rego<br />
cada dia i voldria que es<br />
trobessin bé en el meu pati. Sort en tinc d’altres <strong>de</strong> més humils que em regalen flors<br />
noves cada dia.<br />
Enyoro uns grans geranis que havia tingut anys enrere, quan el seu jardiner<br />
sabia entendre-les molt bé i les cultivava amb tendresa i paciència.<br />
Quan la gent passava pel carrer, <strong>de</strong>s d’on es veuen les flors <strong>de</strong>l meu pati,<br />
s’aturaven i li <strong>de</strong>ien:<br />
–Com t’ho fas per tenir aquests geranis tan bonics?<br />
–No res, –ell contestava– els rego cada dia i els poso terra que vaig a buscar al<br />
bosc que els agrada molt. Aquest és el secret.<br />
Però, els temps canvien i jo em dono per vençuda, doncs sé que mai més podré<br />
veure el meu pati tan esplendorós.<br />
Jo, mentre pugui seguiré plantant en el meu pati alguns rosers, clavells <strong>de</strong> moro,<br />
petúnies, ciclàmens... en fi posaré tota la meva voluntat perquè estigui el millor<br />
possible.<br />
Maria Casanova<br />
25