revista 3 color - Jubilats de Cardedeu

El sedant havia fet el seu efecte i Francesca poc a poc semblava recuperar una certa
serenitat això sí, no exempta de llàgrimes que lliscaven d’uns ulls verds negats,
semblava d’espant i patiment a la vegada.
L’infermera tornà i demanà al metge que s’apropés. Molt cautament li deia alguna cosa a
cau d’orella.
La dona se n’adonà del gest de reserva i mirant al cel cridà amb gran dolor — jo no ho
volia !
La van tranquil·litzar i estirada damunt la llitera es va adormir.
Al cap d’una estona un agent de policia demanà pel doctor.
La trucada al mòbil feta per l’hospital va contactar amb uns agents de servei que atenien
una persona que suposadament volia suïcidar-se, sortosament sense èxit, va caure
damunt d’un tendal que va evitar la seva mort.
Al mateix telefon mòbil del desafortunat amant, havien trobat una altre trucada de la
Francesca. El frustrat suïcida va reconèixer haver parlat amb ella per comunicar-li les
seves intencions de llevar-se la vida per un problema de rebuig sentimental.
La Francesca recuperava els sentits i de nou va proferir — jo no ho volia !.
Una nova dosi de calmant la va sumir de nou en la inconsciència.
Josep Ontañón 2 d’abril de 2007
Comiat.
No podem tancar aquesta revista sense recordar a un destacat membre
del Casal,el nostre bon amic Les, ens va deixar sobtadament per anar al
més enllà, amb la mateixa discreció que el pas de la seva personalitat va
marcar sempre amb els seus amics i coneguts.
Vaig coneixe’l farà ja uns quatre o cinc anys, ell ja feia temps que es
relacionava amb els assumptes del Casal, Internet, assessorament per les
obres de teatre, viatges, etc., la meva inquietud per els temes del Centre de dia van fer
que ell ens anés aconsellant sobre les possibilitats per una nova utòpica construcció.
Va fer possible que els tràmits per introduir les nostres idees a l’ajuntament, anessin
degudament presentades, la seva filla, arquitecte com ell, va fer-nos un abans projecte,
que ha servit de punt de partida per aconseguir la construcció del que ara es una realitat,
diferent però tangible a la fi.
Ha estat formant part de la Plataforma “Cardedeu per la Gent Gran”, i era membre de la
Futura Fundació, la qual va recolzar.
El tracte amb ell era extraordinàriament afable, el seu respecte amb els que tractava era,
m’atreviria a dir, relaxant. Prendre un te a la barra del Casal, podia ser una estona de sana
camaraderia.
La Junta del Casal i tots els que l’hem tractat, el recordarem amb el pensament de que la
seva trajectòria transcorri per “La Vall del riu vermell” i trobi la pau i el descans etern.
Josep Ontañón
32