Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

Fig. 9. Diferents tipus de plecs lligats a
encavalcaments. En aquest treball s'utilitza aquesta
terminologia des d'un punt de vista geomètric. En el
plec d'inflexió de falla (fault-bend fold) i en el plec
de propagació de falla (fault-propagation fold), el
bloc inferior resta indeformat. El plec de
desenganxament es forma per sobre d'un nivell de
lliscament i és molt comú en el Pirineu. Un
posterior escurçament pot acomplir-se per mitjà
d'encavalcaments formats en diferents posicions del
plec que el transporten de forma passiva (vegeu
descripció i referències en el text).
Mètodes geomètrics de dibuix dels talls geològics
En aquest apartat es comenten els mètodes
geomètrics que s'han utilitzat per dibuixar els talls
geològics, a partir de la informació de superfície i de
subsòl. Dels dos mètodes existents per dibuixar
plecs geomètricament correctes, el de Busk (Busk,
1929) assumeix que els plecs són concèntrics i
paral·lels mentre que el mètode dels kink, utilitzat
31
en aquest treball, també assumeix que el plec es
paral·lel, però amb els flancs rectes i les xarneres
angulars. Sempre que el gruix de les capes sigui
constant, la superfície axial bisecta els flancs. Allà
on dues superfícies axials s'intersecten, neix una
nova superfície que bisecta igualment els flancs
(Suppe, 1985).
Una altra eina geomètrica utilitzada pel dibuix dels
talls geològics és el que en anglès s'anomena dipdomain
geometry (Kligfield et al., 1986). Aquesta
ajuda a dibuixar la continuació d'un plec en
profunditat per mitjà de panels on les capes
presenten una inclinació homogènea, separats per
bisectrius. Per a la l'extrapolació en profunditat de
les estructures s'utilitzen totes les dades de superfície
(cabussaments i inclinació axial de les estructures) i
de subsòl disponibles (dades dels sondeigs i de les
línies sísmiques). Totes les estructures dels talls
geològics i especialment les més complexes, com la
de l'anticlinal d'Oliana han estat dibuixades seguint
aquest mètode.
Els principals avantatges dels mètodes geomètrics
són el rigor de la construcció dels talls geològics i la
facilitat de mesurar i rectificar les longituds de les
diferents línies (estrats i encavalcaments) que hi
intervenen, en fer conjuntament els talls compensat i
restituït.
La geometria angular d'alguns sectors dels talls, poc
comuna en el camp, resulta de l'escassetat de dades,
en llocs on són difícils d'aconseguir. És molt
important assenyalar que la majoria de tècniques
geomètriques existents assumeixen que el gruix de
les capes es manté constant al llarg del tall o
almenys del plec. Com que els materials de la zona
estudiada presenten importants i abruptes variacions
de potència, aquests mètodes s'han emprat per
sectors considerats homogenis.
Mètodes de restitució dels talls geològics
Per a l'alçament dels talls compensats i restituïts s'ha
utilitzat el mètode de la conservació de la llargada
de les capes (bed length technique) per a les sèries
competents. Tot i que el mètode és descrit per Hunt
(1957) i utilitzat per Bally et al (1966) entre d'altres,
es pot dir que és Dahlstrom (1969) qui discuteix el
mètode que serveix de punt de partida per a la
utilització exhaustiva dels talls compensats i
restituïts en regions dominades per plegament
concèntric.
Els talls compensats i restituïts s'han construït
considerant que el plegament és concèntric i que no
hi ha pèrdues significatives d'àrea en el pla del tall
durant l'escurçament (plane strain), discutit a