Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

More documents

Recommendations

Info

Fig. 12. Esquema on s'observa la relació entre l'escurçament i la propagació del punt de contorn (inspirat en Homewood et al., 1985). Situació dels talls geològics de la xarxa Els talls geològics descrits en aquest estudi constitueixen la base de dades principal del treball. Els talls geològics clau s'han dibuixat amb una direcció general aproximada N-S, d'acord amb la direcció general del transport tectònic, per tal de poder-los compensar (Fig. 14). Els talls són paral·lels entre ells i presenten una separació mitjana inferior als 15 km. Només el tall més oriental se situa a 45 km de la resta del conjunt. Aquests talls s'inicien, al nord, en el contacte entre les roques del basament i la cobertora, atravessen els mantells formats per roques de la cobertora, la conca d'avantpaís de l'Ebre i acaben, al sud, a la zona indeformada d'aquesta. Els talls s'han numerat de J-1 a l'extrem est fins a J- 13 a l'extrem oest. Alguns dels talls continuen fins al marge meridional de la conca de l'Ebre constituït, per la Cadena Costanera Catalana (J-1, J-3 i J-12). El conjunt de talls J-14, J-9, J-15 i J-10, de direcció aproximada E-W (citats de S a N), formen la branca ortogonal de la xarxa de talls (Fig. 14). Tots els talls formen una xarxa interconnectada i ortogonal. Els talls s'han dibuixat a escala 1/50.000. En un primer estadi s'ha utilitzat la informació subministrada per a una franja estreta de terreny al voltant de la traça de cada tall, per evitar incloure informació i conclusions d'altres transversals. Alguns d'aquests talls s'han aixecat seguint la traça de línies sísmiques i es recolzen en els sondeigs petroliers. Els talls geològics realitzats a través de la conca potàssica catalana es recolzen en els sondeigs d'investigació i explotació de la conca de potasses disponibles. Els talls J-1, J-3, J-7 i J-13, de direcció N-S s'han compensat i restituït. Per a cada tall compensat s'ha calculat l'escurçament i la velocitat de l'escurçament, sempre que ha estat possible. 34 La comparació entre els diferents talls, l'interconnexió d'aquests i la comparació amb els mapes palinspàstics han permès una segona fase del dibuix dels talls geològics. En aquesta, els talls s'han modificat d'acord amb les noves dades, producte de la comparació dels diferents paràmetres comentats. Com que els talls presentats constitueixen versions finals, cada modificació efectuada en aquesta segona fase es discuteix acuradament. Així, els talls geològics descrits representen el producte final d'una primera fase a l'escala de la transversal, on s'introdueix informació en 2 dimensions (2D). Una segona fase d'interconnexió dels talls i comparació amb els mapes, on el model format per la xarxa de talls geològics i els mapes palinspàstics esdevé en 3 dimensions (3D). El fet que el factor temps estigui àmpliament controlat introdueix la quarta dimensió. Talls geològics compensats en zones de rampes oblíqües La construcció de talls geològics compensats que atravessen zones de rampes oblíqües presenten nombrosos inconvenients. La dificultat en reconèixer la direcció del transport tectònic en aquestes zones i la deformació no planar del material a través de les rampes oblíqües (Wilkerson et al., 1992; i Apotria et al., 1992) desaconsellen la construcció de talls compensats en aquestes situacions (Hossak, 1979; entre d'altres). En aquest treball però, el tall geològic J-7, que atravessa la zona de rampes oblíqües del Segre (Vergés i Muñoz, 1990; i Burbank et al., 1992a) s'ha compensat tot i els problemes existents. Les raons per compensar el tall han estat vàries. Per una banda el coneixement de la direcció del transport tectònic paral·lel a la direcció del tall elimina un dels problemes. Per altra el bon control de subsòl (sísmica i sondeigs) i el bon lligam que ofereixen els altres talls paral·lels sobre els resultats permeten efectuar una compensació. Finalment, les característiques geològiques de la transversal són de vital importància a l'hora d'interpretar el conjunt de la regió estudiada. Llegenda dels talls geològics La Fig. 13, representa una còpia del tall J-10 on s'han enumerat les característiques comunes per a tots els talls de la memòria.
35 Fig. 13. Llegenda dels talls geològics. 1) Línia d'intersecció amb un tall geològic; 2) Límit d'un full topogràfic a escala 1/50.000 amb el nom i número del full; 3) Situació d'un sondeig, nom i número referit al llibre "Contribución de la exploración petrolífera al conocimiento de la geología de España" de Lanaja (1987), (p. projectat); 4) Situació i nom d'un poble; 5) Situació i nom d'un accident geogràfic; 6) Situació i nom d'una estructura geològica (a. anticlinal, s. sinclinal, i e. encavalcament); 7) Situació i nom d'un jaciment de mamífers; 8) Límits de la línia sísmica situada en la vertical del tall geològic, amb el nom corresponent; 9) Columna estratigràfica d'un sondeig o de camp situades fora de la seva vertical; 10) Columna estratigràfica d'un sondeig o de camp situada en la vertical corresponent del tall geològic; 11) Coordenades de situació; 12) Escala vertical igual a l'horitzontal. De totes formes els talls geològics i les línies sísmiques estan sempre representats a escala 1/100.000 o 1/200.000, tal com s'explica al peu de les figures. (English figure caption page 168). Fig. 14. Mapa estructural del Pirineu oriental i central corresponent a la zona coberta pels talls geològics de la xarxa de talls. Compilació a partir de la informació geològica a escala 1/50.000 disponible junt amb la informació pròpia. En el mapa s'ha inclós la situació dels fulls topogràfics a escala 1/50.000, i els sondeigs de petroli amb el número de sondeig corresponent (Lanaja, 1987). Les línies discontínues assenyalen la situació dels perfils de sísmica profunda ECORS Pirineus i ESCI Cadena Costanera Catalana. Els talls compensats J-1 i J-3 atravessen la conca d'avantpaís de l'Ebre fins al marge catalànide. Al S de la transversal del tall J-12, s'observa la situació del tall geològic publicat a Colombo i Vergés (1993). (English figure caption page 168).
Page 1 and 2: Estudi geològic del vessant sud de
Page 3 and 4: Índex Índex 3 Agraïments 7 Resum
Page 5 and 6: Sedimentació fluvial sintectònica
Page 7 and 8: Agraïments El present treball s'ha
Page 9 and 10: 9 Amb posterioritat als 47 Ma, l'en
Page 11 and 12: 11 desplazamiento del manto del Mon
Page 13 and 14: 13 The network of cross-sections sh
Page 15 and 16: 15 nombre de dipòsits sintectònic
Page 17 and 18: 17 Evolució alpina del marge NE d'
Page 19 and 20: externes del sistema aflorant al Ll
Page 22 and 23: 22 Fig. 4. Tall geològic cortical
Page 24 and 25: 1976; Guimerà, 1988; Salas, 1987).
Page 26 and 27: 26 Fig. 6. Taula estratigràfica de
Page 28 and 29: disminueix en 0.2 Ma. El límit Oli
Page 30 and 31: de 10 º entre la direcció dels ta
Page 32 and 33: Hossack (1979). Per tant, la longit
Page 37 and 38: 37 Descripció de la xarxa de talls
Page 39 and 40: Fm. de Campdevànol i els guixos de
Page 41 and 42: 41 Fig. 16. Tall geològic compensa
Page 43 and 44: del conjunt d'estructures dirigides
Page 45 and 46: 45 Fig. 17. Tall compensat i restit
Page 47 and 48: Tall compensat J-3 (Massís del Ped
Page 49 and 50: Els reflectors superiors, situats p
Page 51 and 52: 50 Fig. 21. Mapa esquemàtic del se
Page 53 and 54: Fig. 22. Comparació de les diferen
Page 55 and 56: Els dipòsits de conglomerats del c
Page 57 and 58: A partir del punt del sondeig, el M
Page 59 and 60: inferior i superior del Pedraforca,
Page 61 and 62: 60 Tall compensat J-4 (Can Pubill-C
Page 63 and 64: S. Tot i que no s'observa en cap de
Page 65 and 66: Tall geològic J-5 (Acabament occid
Page 67 and 68: Fig. 31. Vista de l'anticlinal d'Od
Page 69 and 70: cabussament cap el S (Solé Sugrañ
Page 71 and 72: Tall geològic J-6 (Extrem occident
Page 73 and 74: 72 Fig. 34. Tall geològic J-6. La
Page 75 and 76: El retro-encavalcament de Sanaüja,
Page 77 and 78: L'anticlinal d'Oliana té una llarg
Page 79 and 80: successió de margues i calcàries
Page 81 and 82: (Berástegui et al., 1990). El nucl
Page 83 and 84: mètode de conservació de les àre
Page 85 and 86:
84 Fig. 45. Esquema a escala de la
Page 87 and 88:
86 Fig. 47. Talls restituïts a esc
Page 89 and 90:
26). 88 Fig. 48. Sistema d'encavalc
Page 91 and 92:
Tall geològic J-8 (Montesec-anticl
Page 93 and 94:
92 Fig. 50. Tall geològic J-8 dibu
Page 95 and 96:
La Fig. 51 mostra dos talls restitu
Page 97 and 98:
96 Tall geològic J-10 (anticlinal
Page 99 and 100:
98 Tall geològic J-11 (Bóixols-Ar
Page 101 and 102:
Fig. 55, (pàgina següent). Vista
Page 103 and 104:
Unitat Sudpirinenca Central per sob
Page 105 and 106:
aproximadament amb la localitat de
Page 107 and 108:
109 Fig. 60. Tall geològic J-11 pa
Page 109 and 110:
108 corbada. Sobre dels guixos s'ob
Page 111 and 112:
110 tall J-10; Fig. 53). D'aquesta
Page 113 and 114:
112 Fig. 61. Tall geològic J-12, p
Page 115 and 116:
114 Fig. 62. Vista oblíqua cap al
Page 117 and 118:
Fig. 64. A la carretera de Balaguer
Page 119 and 120:
de la intersecció entre els talls
Page 121 and 122:
120 Tall geològic J-14 (E-W, Artes
Page 123 and 124:
122 Fig. 67. Tall geològic J-14 a
Page 125 and 126:
124 Fig. 68. Esquema estructural de
Page 127 and 128:
l'encavalcament de l'Alzina es prod
Page 129 and 130:
128 Discussió i conclusions Conclu
Page 131 and 132:
D'acord amb aquestes dades, el lím
Page 133 and 134:
132 Restitució durant l'Eocè infe
Page 135 and 136:
134 Fig. 72. Mapa palinspàstic del
Page 137 and 138:
Aquest període d'activitat llarg c
Page 139 and 140:
138 Restitució al Priabonià infer
Page 141 and 142:
140 Fig. 74. Mapa palinspàstic de
Page 143 and 144:
escurçament menor de 2 km. Aquest
Page 145 and 146:
144 Discussió i conclusions del ma
Page 147 and 148:
146 Fig. 76. Talls esquemàtics que
Page 149 and 150:
148 Fig. 78. Esquema estructural de
Page 151 and 152:
l'Atlàntic S (de 70 mm/a del Campa
Page 153 and 154:
Referències bibliogràfiques 152 A
Page 155 and 156:
154 Burbank, D.W., Vergés, J., Mu
Page 157 and 158:
156 Esteban, M. i Robles, S. (1976)
Page 159 and 160:
158 Le Pichon (1984): The Mediterra
Page 161 and 162:
160 Ortí, F. (1987): Aspectos sedi
Page 163 and 164:
162 Rosell, J. i Llompart, C. (1988
Page 165 and 166:
164 Van der Voo, R. i Boessenkool,
Page 167 and 168:
English figure captions 166 Fig. 1.
Page 169 and 170:
168 Fig. 8. Tectonic transport dire
Page 171 and 172:
170 Fig. 27. Balanced and restored
Page 173 and 174:
172 The southernmost structure of t
Page 175 and 176:
174 uppermost Eocene Barbastro gyps
Page 177 and 178:
176 The geometry of the Segre obliq
Page 179 and 180:
178 Evaporitic levels, both pre-thr
Page 181:
180 Vergés, J., and D. W. Burbank,
show all

Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?