Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

Tall compensat J-2 (Mantell inferior del Pedraforca a la transversal del
riu Llobregat)
Aquest tall s'ha dibuixat per conèixer l'escurçament
del mantell inferior del Pedraforca en una
transversal on aflora en tota la seva extensió. Els
sediments sintectònics situats al front del mantell
proporcionen l'edat del seu emplaçament.
El tall J-2, de direcció N-S, perpendicular a la
direcció de les principals estructures tectòniques
atravessa la part septentrional del mantell del Cadí i
la totalitat del mantell inferior del Pedraforca.
Aquest tall geològic permet conèixer les relacions
entre els mantells del Pedraforca i del Cadí, així
com fer un càlcul de l'escurçament ocorregut durant
l'Eocè inferior i mitjà a la part oriental del Pirineu.
El tall geològic J-2 està modificat de (Vergés et al.,
en premsa; i Mató et al., en premsa).
A continuació descriurem les diferents unitats
tectòniques del tall, de la superior (mantell inferior
del Pedraforca) a la inferior (mantell del Cadí).
Mantell inferior del Pedraforca
Les característiques generals del mantell del
Pedraforca en aquesta transversal són les de
recobrir el mantell infrajacent del Cadí, estar plegat
en sinclinal i mostrar una estructura interna
formada per un conjunt d'encavalcaments imbricats
(Fig. 17).
L'encavalcament inferior del mantell mostra una
geometria de replà pels materials del bloc superior
(mantell del Pedraforca) i una geometria de rampa
poc inclinada pels materials del bloc inferior
(mantell del Cadí). La base del mantell del
Pedraforca està constituïda per les argiles i guixos
del Keuper, que actuen com a nivell de
desenganxament del bloc superior. El sostre del
mantell del Cadí, en aquesta transversal està format
per les pelites i gresos de la Fm. de Campdevànol al
flanc nord i per la sèrie detrítica i evaporítica de la
Fm. de Beuda-Vallfogona en el flanc sud. L'angle
de tall de pocs graus entre l'encavalcament inferior
del Pedraforca i els materials del mantell del Cadí
s'observa en la cartografia geològica (Guerin-
Desjardins i Latreille, 1962 i Losantos et al., 1989).
L'estructura interna del mantell del Pedraforca està
formada per un sistema d'encavalcaments imbricats
que separen diferents sèries estratigràfiques,
constituïdes per Keuper, Juràssic, Cretaci superior i
Paleocè-Eocè inferior. Els materials mesozoics i
42
principalment els del Cretaci superior formen un
tascó de més de 2400 m de gruix a la làmina més
septentrional i gruixos inferiors als 500 m a les
làmines meridionals. Al mateix temps, la base del
Cretaci superior és progressivament més moderna
cap al sud (Solé Sugrañes, 1970; Vicens, 1992 i
Vergés et al., en premsa). Els materials eocens
estan constituïts únicament per afloraments poc
extensos de calcàries detrítiques amb alveolines a
les làmines meridionals i una sèrie completa, però
poc potent, i detrítica situada a la làmina més
meridional, a Santa Maria de Queralt (Fig. 17).
Aquesta sèrie comprèn des de les calcàries amb
alveolines de l'Ilerdià fins a les margues, gresos i
conglomerats equivalents a les turbidites de la Fm.
de Vallfogona d'edat Eocè mitjà (Solé Sugrañes i
Clavell, 1973). La poca potència que presenten els
materials, les discordances internes i la disposició
general en ventall (discordança progressiva)
indiquen un dipòsit sintectònic durant el transport
del mantell del Pedraforca cap al sud (Vergés et al.,
en premsa).
Com a norma general, la forma de tascó original de
la sèrie mesozoica del mantell inferior del
Pedraforca condiciona la geometria i posició de les
diferents làmines tectòniques, de clara vergència
sud. Les làmines septentrionals són extenses i
presenten una translació important sobre les
làmines infrajacents, mentre que les làmines més
meridionals són de poca extensió i presenten
translacions petites, fet que es posa de manifest per
la posició del anticlinals de bloc superior dels
encavalcaments.
L'extrem N del mantell del Pedraforca mostra
l'encavalcament del Collet, amb vergència nord
(Fig. 17). Lateralment s'observen altres estructures
amb aquesta vergència. Associada a
l'encavalcament del Collet hi ha una subtracció de
sèrie en alguns punts del mantell inferior del
Pedraforca. Aquests encavalcaments amb vergència
nord s'han interpretat com reactivacions
d'encavalcaments durant el plegament en sinclinal
del conjunt del mantell, com es discuteix més
endavant.
La manca de dipòsits sintectònics associats al
sistema imbricat en aquesta transversal, degut a
l'erosió, fa difícil la datació del sistema
d'encavalcaments. De totes formes, el sistema
imbricat pot datar.se a l'extrem oriental del mantell
del Pedraforca (Martínez et al., 1988). La datació