Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

More documents

Recommendations

Info

46 Fig. 17. Tall compensat i restituït J-2, modificat de (Vergés et al., en premsa; i Mató et al., en premsa). La inexistència de materials sintectònics en aquesta transversal permet de fer una restitució molt acurada del mantell inferior del Pedraforca. La reconstrucció de la rampa de bloc inferior de l'encavalcament del Pedraforca s'ha dibuixat amb un angle de 7º, similar a l'angle basal del mantell inferior del Pedraforca en el seu estat restituït. En el tall restituït s'ha representat la topografia actual del mantell del Cadí i de la làmina septentrional del mantell inferior del Pedraforca. Els talls compensat i restituït s'han representat a la mateixa escala vertical i horitzontal. (English figure caption page 169).
Tall compensat J-3 (Massís del Pedraforca-Montserrat) El tall J-3 s'ha dibuixat perquè en la transversal del tall hi ha un bon registre de totes les unitats tectòniques del Pirineu oriental, de l'avantpaís deformat i del marge meridional d'aquest. El tall es recolza amb informació profunda de sísmica i sondeigs. A més a més, els sediments sintectònics proporcionen les edats d'emplaçament d'un bon nombre d'estructures. Aquest tall és un dels principals de la xarxa. El tall J-3, de direcció mitjana N-S, atravessa els mantells del Pedraforca i del Cadí, l'avantpaís deformat i l'avantpaís indeformat de l'Ebre fins al marge SE d'aquest, a la transversal de Montserrat, i Cadena Costanera Catalana. El tall presenta un bon control sísmic amb les línies S-1 al sud i S-19 al nord (op.: Union Texas España, 1983). L'avantpaís presenta a més a més gran nombre de sondeigs per a l'exploració d'hidrocarburs i potasses, com es comentarà més endavant. Avantpaís indeformat L'avantpaís indeformat consisteix en una banda de terreny d'uns 20 km, des de l'anticlinal d'Oló-Callús al nord, considerat l'estructura més meridional del sistema d'encavalcaments del sud del Pirineu, i el marge de la Cadena Costanera Catalana. La Cadena Costanera Catalana està formada per un conjunt de làmines encavalcants, constituïdes per roques del basament i en alguns casos una cobertora triàsica, que poden tenir 10 km de salt (mapes 391-392 i Anadón et al., 1979). A la conca de l'Ebre, en contacte amb la Cadena Costanera Catalana, la sèrie eocena és discordant sobre les roques triàsiques i està formada per materials detrítics amb més de 1500 m de potència (Anadón et al., 1979), que constitueixen el fandelta de Montserrat a la part superior (Anadón et al., 1985a; Marzo i Anadón, 1988). Aquests materials detrítics passen a sediments marins cap al nord i prograden en el mateix sentit per sobre de les calcàries de l'Eocè inferior i per sobre de les calcàries de la Fm. de Collbàs (Fig. 27). Estudis paleomagnètics en curs suggereixen que la part més alta dels conglomerats de Montserrat se situen per sobre del nivell de sals de la Fm. de Cardona (Burbank, com. per., 1992), i per tant correlacionats amb els dipòsits de la Fm. de 46 Solsona, tal com s'ha dibuixat en el tall J-3 (Fig. 27). Les margues situades per sota de les sals de la Fm. de Cardona, amb una edat anterior als 37 Ma (Vergés i Burbank, en premsa) disminueixen de potència cap al centre de la conca on només tenen 750 m de gruix. Les sèries detrítiques i evaporítiques de Barbastro, Súria i Cardona són d'edat Eocè superior i Oligocè inferior (Riba, 1967; i Sáez, 1987). Regionalment, tot el conjunt descrit cabussa cap al nord. Aquesta inclinació està més marcada des del sondeig de Castellfullit-1 cap al sud, on està proxim de la superfície en contacte amb l'encavalcament frontal de la Cadena Costanera Catalana. Si tracem cap al sud un marcador seguint la inclinació del sostre del basament que veiem al nord del sondeig de Castellfullit s'observa que aquest està aixecat més de 1500 m respecte al marcador a prop del contacte amb la Cadena Costanera Catalana. Aquest aixecament és comprovable per l'alçada topogràfica dels sediments marins més alts de Montserrat, situats a 1200 m. L'aixecament d'aquesta part de la conca de l'Ebre és posterior a la sedimentació marina de Montserrat i podria estar lligat al bloc inferior del sistema de falles extensionals del Vallès-Penedès (Morgan i Fernández, 1990; i Bartrina et al., 1992), i més si tenim en compte que en aquesta transversal la falla nord del sistema extensional està situada molt a prop del marge sud de l'avantpaís. L’anticlinal d’Oló-Callús L'anticlinal d'Oló-Callús és l'estructura més meridional de l'avantpaís deformat i s'ha interpretat com un plec desenganxat per sobre d'un encavalcament cec dirigit cap al NW (Vergés et al., 1992). Aquest encavalcament aflora a la localitat de Santa Maria d'Oló (Riba, 1967). En aquesta localitat, la vergència de l'encavalcament és NW i presenta un bloc inferior indeformat i subhoritzontal. A la base del bloc superior afloren guixos i margues guixoses de la Fm. de Barbastro Pueyo, com. per., 1991).
Page 1 and 2: Estudi geològic del vessant sud de
Page 3 and 4: Índex Índex 3 Agraïments 7 Resum
Page 5 and 6: Sedimentació fluvial sintectònica
Page 7 and 8: Agraïments El present treball s'ha
Page 9 and 10: 9 Amb posterioritat als 47 Ma, l'en
Page 11 and 12: 11 desplazamiento del manto del Mon
Page 13 and 14: 13 The network of cross-sections sh
Page 15 and 16: 15 nombre de dipòsits sintectònic
Page 17 and 18: 17 Evolució alpina del marge NE d'
Page 19 and 20: externes del sistema aflorant al Ll
Page 22 and 23: 22 Fig. 4. Tall geològic cortical
Page 24 and 25: 1976; Guimerà, 1988; Salas, 1987).
Page 26 and 27: 26 Fig. 6. Taula estratigràfica de
Page 28 and 29: disminueix en 0.2 Ma. El límit Oli
Page 30 and 31: de 10 º entre la direcció dels ta
Page 32 and 33: Hossack (1979). Per tant, la longit
Page 34 and 35: Fig. 12. Esquema on s'observa la re
Page 37 and 38: 37 Descripció de la xarxa de talls
Page 39 and 40: Fm. de Campdevànol i els guixos de
Page 41 and 42: 41 Fig. 16. Tall geològic compensa
Page 43 and 44: del conjunt d'estructures dirigides
Page 45: 45 Fig. 17. Tall compensat i restit
Page 49 and 50: Els reflectors superiors, situats p
Page 51 and 52: 50 Fig. 21. Mapa esquemàtic del se
Page 53 and 54: Fig. 22. Comparació de les diferen
Page 55 and 56: Els dipòsits de conglomerats del c
Page 57 and 58: A partir del punt del sondeig, el M
Page 59 and 60: inferior i superior del Pedraforca,
Page 61 and 62: 60 Tall compensat J-4 (Can Pubill-C
Page 63 and 64: S. Tot i que no s'observa en cap de
Page 65 and 66: Tall geològic J-5 (Acabament occid
Page 67 and 68: Fig. 31. Vista de l'anticlinal d'Od
Page 69 and 70: cabussament cap el S (Solé Sugrañ
Page 71 and 72: Tall geològic J-6 (Extrem occident
Page 73 and 74: 72 Fig. 34. Tall geològic J-6. La
Page 75 and 76: El retro-encavalcament de Sanaüja,
Page 77 and 78: L'anticlinal d'Oliana té una llarg
Page 79 and 80: successió de margues i calcàries
Page 81 and 82: (Berástegui et al., 1990). El nucl
Page 83 and 84: mètode de conservació de les àre
Page 85 and 86: 84 Fig. 45. Esquema a escala de la
Page 87 and 88: 86 Fig. 47. Talls restituïts a esc
Page 89 and 90: 26). 88 Fig. 48. Sistema d'encavalc
Page 91 and 92: Tall geològic J-8 (Montesec-anticl
Page 93 and 94: 92 Fig. 50. Tall geològic J-8 dibu
Page 95 and 96: La Fig. 51 mostra dos talls restitu
Page 97 and 98:
96 Tall geològic J-10 (anticlinal
Page 99 and 100:
98 Tall geològic J-11 (Bóixols-Ar
Page 101 and 102:
Fig. 55, (pàgina següent). Vista
Page 103 and 104:
Unitat Sudpirinenca Central per sob
Page 105 and 106:
aproximadament amb la localitat de
Page 107 and 108:
109 Fig. 60. Tall geològic J-11 pa
Page 109 and 110:
108 corbada. Sobre dels guixos s'ob
Page 111 and 112:
110 tall J-10; Fig. 53). D'aquesta
Page 113 and 114:
112 Fig. 61. Tall geològic J-12, p
Page 115 and 116:
114 Fig. 62. Vista oblíqua cap al
Page 117 and 118:
Fig. 64. A la carretera de Balaguer
Page 119 and 120:
de la intersecció entre els talls
Page 121 and 122:
120 Tall geològic J-14 (E-W, Artes
Page 123 and 124:
122 Fig. 67. Tall geològic J-14 a
Page 125 and 126:
124 Fig. 68. Esquema estructural de
Page 127 and 128:
l'encavalcament de l'Alzina es prod
Page 129 and 130:
128 Discussió i conclusions Conclu
Page 131 and 132:
D'acord amb aquestes dades, el lím
Page 133 and 134:
132 Restitució durant l'Eocè infe
Page 135 and 136:
134 Fig. 72. Mapa palinspàstic del
Page 137 and 138:
Aquest període d'activitat llarg c
Page 139 and 140:
138 Restitució al Priabonià infer
Page 141 and 142:
140 Fig. 74. Mapa palinspàstic de
Page 143 and 144:
escurçament menor de 2 km. Aquest
Page 145 and 146:
144 Discussió i conclusions del ma
Page 147 and 148:
146 Fig. 76. Talls esquemàtics que
Page 149 and 150:
148 Fig. 78. Esquema estructural de
Page 151 and 152:
l'Atlàntic S (de 70 mm/a del Campa
Page 153 and 154:
Referències bibliogràfiques 152 A
Page 155 and 156:
154 Burbank, D.W., Vergés, J., Mu
Page 157 and 158:
156 Esteban, M. i Robles, S. (1976)
Page 159 and 160:
158 Le Pichon (1984): The Mediterra
Page 161 and 162:
160 Ortí, F. (1987): Aspectos sedi
Page 163 and 164:
162 Rosell, J. i Llompart, C. (1988
Page 165 and 166:
164 Van der Voo, R. i Boessenkool,
Page 167 and 168:
English figure captions 166 Fig. 1.
Page 169 and 170:
168 Fig. 8. Tectonic transport dire
Page 171 and 172:
170 Fig. 27. Balanced and restored
Page 173 and 174:
172 The southernmost structure of t
Page 175 and 176:
174 uppermost Eocene Barbastro gyps
Page 177 and 178:
176 The geometry of the Segre obliq
Page 179 and 180:
178 Evaporitic levels, both pre-thr
Page 181:
180 Vergés, J., and D. W. Burbank,
show all

Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?