Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

More documents

Recommendations

Info

conca mesozoica encavalcada al front de la Unitat Sudpirinenca Central i actualment erosionada (16.5 km). S'ha de tenir en compte també, en aquest cas, que aquest valor es consistent amb una major erosió a l'est del punt inferior de la rampa oriental de la Unitat Sudpirinenca Central i que el gruix de la sèrie mesozoica i paleogena d'aquestes unitats és molt reduïda i comparable amb la sèrie de les làmines tectòniques meridionals aflorant a la zona frontal de la Unitat Sudpirinenca Central (vegeu per ex. el tall geològic J-12, Fig. 61). Fins ara aquesta segona interpretació del tall restituït J-7 presenta un millor lligam dins de la reconstrucció regional. Però encara queda un problema per resoldre i és el de l'estructura i estratigrafia del segment entre els punts G i F. La geometria de la rampa F-D de la primera interpretació (Fig. 45) mostrava un segment inferior (F-E) amb 300 de pendent i un segment superior (E- D) amb 50 de pendent. L'emplaçament del front de la Unitat Sudpirinenca Central a sobre del flanc nord de l'anticlinal d'Oliana es realitzà sincrònicament al dipòsit de les margues de la Fm. d'Igualada com ho determinen els deltes situats al sostre de la formació contenint gran quantitat de blocs de margues eocenes arrancats al front del mantell (Vergés i Burbank, 1991). L'emplaçament de làmines tectòniques amb sèrie molt prima per sobre d'una rampa de 300 sembla poc apropiat, tal com s'ha discutit en el cas similar del mantell inferior del Pedraforca en el tall J-2 (Vergeu Tall restiruït J-2, pàg. 47). Per resoldre aquest problema i per completar el segment E-G del tall restituït s'ha enllaçat el segment de rampa superior (D-E) amb el punt G (punt inicial de la rampa de l'encavalcament inferior de la Unitat Sudpirinenca Central). Aquesta nova rampa tindria 8 º d'angle i se tallaria a tota la sèrie del bloc inferior des de les calcàries de l'Eocè inferior (Fm. del Cadí) fins a les margues de l'Eocè mitjà i superior. Per comprovar aquesta darrera interpretació del tall restituït s'han d'introduir tots aquests canvis en el tall compensat. Les modificacions s'han de fer d'acord amb una sèrie de punts: 1) no es pot modificar la posició del sostre del basament ni la disposició i estratigrafia de l'autòcton, 2) no es pot 83 modificar la geologia de superfície, i 3) no es poden modificar les potències de les sèries estratigràfiques utilitzades per construir la geometria profunda del tall geològic. El tall geològic compensat de la Fig. 49 compleix totes aquestes premises i incorpora tots els elements estructurals resolts en el tall restituït. De fet l'únic element nou és el triangle E-F-G format per margues eocenes i la única modificació important és la de la continuïtat de la làmina tectònica superior del dúplex d'Oliana (que forma l'anticlinal en superfície) i que desplaça a la rampa de bloc inferior del sistema d'encavalcaments pirinencs (la rampa de l'autòcton) 3.6 km cap al sud. La continució nord de la làmina tectònica superior del dúplex no presenta cap problema. Sota del mantell del Montsec les margues eocenes tenen menys de 400 m de gruix i s'ha dibuixat prenent el lloc als guixos del Keuper (dibuixats amb gran potència en les versions anterior per tal de reblir l'espai disponible) i sota del mantell de Bóixols on tenen entre 200 i 0 m de potència que s'han dibuixat reduint el gruix del Cretaci inferior. Per tant el tall restituït i compensat tal com es dibuixen a la Fig. 49 és la versió final de tot aquest procés d'aproximacions successives. El fet que la rampa inferior del sistema d'encavalcaments pirinenc, que talla a les margues eocenes de l'autòcton estigui situada 3.6 km al sud de les anteriors versions ajuda a solucionar un altre problema plantejat en el tall J-7. El de la gran distància existent entre l'aflorament septentrional dels sediments sintectònics de l'avantpaís (punt B) i el punt superior de la rampa de la làmina tectònica superior de l'anticlinal d'Oliana (punt C'), que es discuteix més endavant. Escurçament L'escurçament total del tall J-7 és la diferència entre el punt d'estaca A, situat a l'avantpaís indeformat, i el punt I, situat a l'aflorament nord del mantell de Bóixols, dels talls compensat (54.4 km) i restituït (122.4 km). Aquest escurçament total de 68 km és pot dividir en 16.9 km per l'avantpaís deformat, entre el punt A i el punt E situat en el flanc nord de l'anticlinal d'Oliana. Aquests 16.9 km són els 20.5 km de la versió anterior menys els 3.6 km del desplaçament de la rampa inferior (punt C).
84 Fig. 45. Esquema a escala de la restitució utilitzada a Burbank et al., (1992a) per calcular l'escurçament posterior al dipòsit de les sals de la Fm. de Cardona. Les lletres de referència s'han clavat en els mateixos punts que al tall restituït J-7 de la Fig. 49. Fig. 46. Esquema a escala de la restitució incorporant els valors d'escurçament d'acord amb els resultats de les reconstruccions palinspàstiques, tal com s'explica en el text. Els punts de referència se situen en els mateixos llocs que a les altres figures i que al tall restituït J-7 de la Fig. 49.
Page 1 and 2:
Estudi geològic del vessant sud de
Page 3 and 4:
Índex Índex 3 Agraïments 7 Resum
Page 5 and 6:
Sedimentació fluvial sintectònica
Page 7 and 8:
Agraïments El present treball s'ha
Page 9 and 10:
9 Amb posterioritat als 47 Ma, l'en
Page 11 and 12:
11 desplazamiento del manto del Mon
Page 13 and 14:
13 The network of cross-sections sh
Page 15 and 16:
15 nombre de dipòsits sintectònic
Page 17 and 18:
17 Evolució alpina del marge NE d'
Page 19 and 20:
externes del sistema aflorant al Ll
Page 22 and 23:
22 Fig. 4. Tall geològic cortical
Page 24 and 25:
1976; Guimerà, 1988; Salas, 1987).
Page 26 and 27:
26 Fig. 6. Taula estratigràfica de
Page 28 and 29:
disminueix en 0.2 Ma. El límit Oli
Page 30 and 31:
de 10 º entre la direcció dels ta
Page 32 and 33:
Hossack (1979). Per tant, la longit
Page 34 and 35: Fig. 12. Esquema on s'observa la re
Page 37 and 38: 37 Descripció de la xarxa de talls
Page 39 and 40: Fm. de Campdevànol i els guixos de
Page 41 and 42: 41 Fig. 16. Tall geològic compensa
Page 43 and 44: del conjunt d'estructures dirigides
Page 45 and 46: 45 Fig. 17. Tall compensat i restit
Page 47 and 48: Tall compensat J-3 (Massís del Ped
Page 49 and 50: Els reflectors superiors, situats p
Page 51 and 52: 50 Fig. 21. Mapa esquemàtic del se
Page 53 and 54: Fig. 22. Comparació de les diferen
Page 55 and 56: Els dipòsits de conglomerats del c
Page 57 and 58: A partir del punt del sondeig, el M
Page 59 and 60: inferior i superior del Pedraforca,
Page 61 and 62: 60 Tall compensat J-4 (Can Pubill-C
Page 63 and 64: S. Tot i que no s'observa en cap de
Page 65 and 66: Tall geològic J-5 (Acabament occid
Page 67 and 68: Fig. 31. Vista de l'anticlinal d'Od
Page 69 and 70: cabussament cap el S (Solé Sugrañ
Page 71 and 72: Tall geològic J-6 (Extrem occident
Page 73 and 74: 72 Fig. 34. Tall geològic J-6. La
Page 75 and 76: El retro-encavalcament de Sanaüja,
Page 77 and 78: L'anticlinal d'Oliana té una llarg
Page 79 and 80: successió de margues i calcàries
Page 81 and 82: (Berástegui et al., 1990). El nucl
Page 83: mètode de conservació de les àre
Page 87 and 88: 86 Fig. 47. Talls restituïts a esc
Page 89 and 90: 26). 88 Fig. 48. Sistema d'encavalc
Page 91 and 92: Tall geològic J-8 (Montesec-anticl
Page 93 and 94: 92 Fig. 50. Tall geològic J-8 dibu
Page 95 and 96: La Fig. 51 mostra dos talls restitu
Page 97 and 98: 96 Tall geològic J-10 (anticlinal
Page 99 and 100: 98 Tall geològic J-11 (Bóixols-Ar
Page 101 and 102: Fig. 55, (pàgina següent). Vista
Page 103 and 104: Unitat Sudpirinenca Central per sob
Page 105 and 106: aproximadament amb la localitat de
Page 107 and 108: 109 Fig. 60. Tall geològic J-11 pa
Page 109 and 110: 108 corbada. Sobre dels guixos s'ob
Page 111 and 112: 110 tall J-10; Fig. 53). D'aquesta
Page 113 and 114: 112 Fig. 61. Tall geològic J-12, p
Page 115 and 116: 114 Fig. 62. Vista oblíqua cap al
Page 117 and 118: Fig. 64. A la carretera de Balaguer
Page 119 and 120: de la intersecció entre els talls
Page 121 and 122: 120 Tall geològic J-14 (E-W, Artes
Page 123 and 124: 122 Fig. 67. Tall geològic J-14 a
Page 125 and 126: 124 Fig. 68. Esquema estructural de
Page 127 and 128: l'encavalcament de l'Alzina es prod
Page 129 and 130: 128 Discussió i conclusions Conclu
Page 131 and 132: D'acord amb aquestes dades, el lím
Page 133 and 134: 132 Restitució durant l'Eocè infe
Page 135 and 136:
134 Fig. 72. Mapa palinspàstic del
Page 137 and 138:
Aquest període d'activitat llarg c
Page 139 and 140:
138 Restitució al Priabonià infer
Page 141 and 142:
140 Fig. 74. Mapa palinspàstic de
Page 143 and 144:
escurçament menor de 2 km. Aquest
Page 145 and 146:
144 Discussió i conclusions del ma
Page 147 and 148:
146 Fig. 76. Talls esquemàtics que
Page 149 and 150:
148 Fig. 78. Esquema estructural de
Page 151 and 152:
l'Atlàntic S (de 70 mm/a del Campa
Page 153 and 154:
Referències bibliogràfiques 152 A
Page 155 and 156:
154 Burbank, D.W., Vergés, J., Mu
Page 157 and 158:
156 Esteban, M. i Robles, S. (1976)
Page 159 and 160:
158 Le Pichon (1984): The Mediterra
Page 161 and 162:
160 Ortí, F. (1987): Aspectos sedi
Page 163 and 164:
162 Rosell, J. i Llompart, C. (1988
Page 165 and 166:
164 Van der Voo, R. i Boessenkool,
Page 167 and 168:
English figure captions 166 Fig. 1.
Page 169 and 170:
168 Fig. 8. Tectonic transport dire
Page 171 and 172:
170 Fig. 27. Balanced and restored
Page 173 and 174:
172 The southernmost structure of t
Page 175 and 176:
174 uppermost Eocene Barbastro gyps
Page 177 and 178:
176 The geometry of the Segre obliq
Page 179 and 180:
178 Evaporitic levels, both pre-thr
Page 181:
180 Vergés, J., and D. W. Burbank,
show all

Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?