Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central ...

L'anticlinal de Súria
L'anticlinal de Súria és un plec de desenganxament
per sobre de les sals de la Fm. de Cardona. En una
transversal situada a l'est, l'anticlinal de Súria està
format per un parell d'anticlinals separats per
l'encavalcament de Súria, de vergència NNW, que
posa en contacte les sals de la Fm. de Cardona i els
guixos de la Fm. de Barbastro amb els dipòsits
detrítics de la Fm. de Súria tal com s'observa al
dibuix de línies de la línia sísmica cedida per
SúriaK, S i situada 5 km a l'est (Fig. 27).
Els guixos de la Fm. de Barbastro, situats en el bloc
inferior de l'encavalcament de Súria presenten un
clivatge local important de pla axial. L'anticlinal
septentrional, anomenat de Mig Món presenta, en
superfície, una lleugera vergència al SSE i un
clivatge de plà axial associat. Els dos anticlinals de
Súria amb diferent vergència assenyalen el punt de
canvi de vergència tectònica en la transversal del
tall J-3.
El dibuix de línies de la línia mostra dos conjunts
de reflectors clarament diferenciats. Els reflectors
inferiors són paral·lels, indeformats i suaument
inclinats al N, i els superiors estan deformats per
sobre del nivell superior dels reflectors inferiors. El
conjunt de reflectors inferiors s'interpreta de base a
sostre, com les calcàries de l'Eocè inferior i mitjà,
amb uns 450-500 m de potència (1), les margues de
les Fms. de Banyoles o equivalent i d'Igualada amb
una potència en conjunt de 750 m (2), i els
reflectors més superiors com el sostre d'aquestes
últimes i les sals de la Fm. de Cardona (3). Els
reflectors interns de les margues mostren una
disposició oblíqua respecte a d'altres reflectors (en
el sector N de la línia) i s'interpreten com una
disposició en downlap, tal com s'ha dibuixat en el
tall geològic (Fig. 27).
L'encavalcament meridional és emergent i amb
vergència N tal com s'observa en superfície, i
l'anticlinal N està format per sobre d'un altre
encavalcament cec amb vergència S que afecta la
part inferior de la sèrie situada per sobre de les sals
de la Fm. de Cardona. Aquests encavalcaments no
afecten el sostre de les margues d'Igualada i per tant
s'entronquen amb el nivell principal de
desenganxament localitzat a les sals de la Fm. de
Cardona, per sota de les quals no hi ha deformació.
Es interessant notar que el bloc inferior de
l'encavalcament septentrional mostra una
deformació simètrica a la del bloc superior
corresponent (vegeu el dibuix de línies inclós a la
Fig. 27).
47
L’anticlinal de Cardona
L'anticlinal de Cardona és paral·lel al de Súria, amb
vergència SSE i presenta el nucli constituït per les
sals de la Fm. de Cardona, que a la localitat de
Cardona trenquen l'anticlinal i afloren a la
Muntanya de sal (Fig. 18).
Ambdós anticlinals, el de Súria i el de Cardona
presenten una activitat halocinètica recent
enregistrada per la deformació de terraces del
Quaternari.
Fig. 18. Detall del nucli de l'anticlinal de Cardona
que aflora diapíricament a la Muntanya de sal,
amb la disposició de les capes de potasses
(modificat de Wagner et al., 1971 i Ramírez i Riba,
1975).
Anticlinal de Puig-reig
Al N del sinclinal de Solsona, els materials
continentals més alts de la Fm. de Solsona formen
l'anticlinal suau i de gran àmplitud de Puig-reig.
Per a l'estudi en profunditat d'aquest anticlinal,
parcialment fossilitzat pels conglomerats més alts
de les Fms. de Berga i Solsona, s'han utilitzat les
línies sísmiques S-1, S-3, S-11 i S-12 (op.: UERT,
S, 1977), que atravessen l'anticlinal en direcció N-
S. La línia sísmica S-1 (Fig. 27) mostra uns
reflectors molt continus i inclinats suaument cap al
N, localitzats entre 1.5 i 1.6 s al S i menys visibles
al voltant dels 2 s al N. Aquests reflectors s'han
interpretat com les calcàries de l'Eocè inferior i
mitjà. Aquests reflectors descriuen una forta
inflexió sota de la xarnera de l'anticlinal, en la part
central de la línia. La base d'aquests reflectors
correspon al límit basament-cobertora i se situa a
uns 3400 m sota del nivell del mar al sud de la línia
i a uns 4000 m al nord.
Un segon conjunt de reflectors subhoritzontals i
subparal·lels als primers se situen per sobre dels
anteriors al sector meridional de la línia a 1.5s. Han
estat interpretats com la part superior de les
margues de la Fm. d'Igualada i les sals de la Fm. de
Cardona.