SANTES CREUS - Tinet

ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
SANTES CREUS
BUTLLETÍ DE LARXIU BIBLIOGRÀFIC
VOLUM XIX (2001-2002)
SANTES CREUS
2002

ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
SANTES CREUS
Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic
Volum XLX (2001-2002)
Santes Creus
2002

juntament d'Aiguamúrcia i
SANTES CREUS
Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic
Volum XDC (2001-2002)
Director: el President de la Societat
Plaça de Sant Bernat Calbó
Palau de l'Abat
43815 SANTES CREUS (Tarragona)
Amb la col·laboració de
Generalitat de Catalunya
consellco-norcol Departament de Cultura
de l'Alt ccmp Gestió de Monuments
Edita: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
Dipòsit legal: T-6-1958
ISSN: 0487-2681
Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SL
Carrer de Sant Salvador, 8
25005 Lleida
La redacció de Santes Creus no es responsabilitza
de les opinions dels autors.
DIPUTACIÓ DE
T R R ^5 ^3 N

Editorial, per Joan Papell Tardiu 5
ESTUDIS
El contracte del retaule major del monestir de Santes Creus, per Joaquim
Vicente Ibànez 9
L'espiritualitat cistercenca, per Alexandre Masoliver 25
Los monstruós en el pensamiento medieval europeo, per Martín Casanova
Alameda 35
Transformaciones económicas y cambio social, per Luis Navarro
Miralles 51
Santes Creus en el canvi dels abats perpetus als abats quadriennals, per
Elisabeth Baldor Abril 67
Documenta, per Joan Papell Tardiu : 79
Ressenyes 87
VIDA SOCIAL
Memòria de les activitats de l'any 2000 95
Memòria de les activitats dels anys 2001-2002 97
Moviment de socis 100
En record d'Emili Ventura i Morgades 102
En record de Joaquim Jordà i Martí : 103
Registre de socis de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus de l'any 1947 fins
a 2002 104

VIDA ACADÈMICA
SUMARI
Presentació 127
Cicle de conferències 128
Curs d'estiu 129
Relació de publicacions de l'Arxiu 133
SANTES CREUS (2002) 3-5

Editorial
Des de l'any 1954 fins avui dia, amb més o menys regularitat,
la nostra revista SANTES CREUS. BUTLLETÍ DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES
CREUS, ha sortit a la llum pública, i ha estat vincle d'unió i enfortiment
de la vida associativa de la nostra entitat. SANTES CREUS substituïa el
primer butlletí santescreuí, Memorias, que s'havia editat anualment
des de la fundació de l'Arxiu, l'any 1947. Així ho manifestava l'editorial
que presentava aquell primer número: "Superada, gracias a Dios, con
la realidad del presente Boletín el período provisional que abrieron
y cerraron nuestras Memorias —anos 1947-1953— poca cosa mas
debemos decir a nuestros apreciados socios sino que la nueva
publicación apenas puede diferir de su precedente. La vivifican los
mismos anhelosy la impulsan idénticos fines". Tota una manifestació
de voluntats que, a través del temps — cinquanta-cinc anys—, s'han
anat perpetuant i renovant en les pàgines de la nostra revista.
La nova Junta Directiva recull la torxa d'aquells que ens han
precedit en la direcció de la nostra Associació. Noves inquietuds i
nous anhels, tot aprofitant l'experiència acumulada durant tants anys
de pertinença a l'Arxiu, només poden fructificar en benefici de la
nostra associació, gràcies al treball i la dedicació de tothom, i en
benefici de tots els socis.
També la direcció i el Consell de.Redacció del butlletí inicia,
amb optimisme, un nou període en l'etapa continuada i sense
interrupció de la seva publicació des de 1954 fins avui. Ens hem

JOAN PAPELL
proposat que cada any surti a la llum el número corresponent. És
un esforç considerable i esperem que no sigui superior a les nostres
possibilitats. Som conscients de les limitacions de tot tipus: la minsa
col·laboració dels socis, l'alt nivell historiogràfic i erudit assolit que
ens obliga a mantenir-lo, etc. Tanmateix, aspirem a millorar-lo i ferlo
interessant als nostres socis lectors; i ha de servir de vincle i unió
entre tots.
Per tant, desitjo que aquest pòrtic a la revista d'enguany serveixi
de salutació en nom de la Junta i de tot el Consell de Redacció,
així com en el meu propi, alhora que aprofito per reiterar els nostres
afanys i els nostres propòsits, i ofereixo el nostre Butlletí a tots els
socis de l'Arxiu, al Patronat de Santes Creus, a l'Ajuntament
d'Aiguamúrcia, a les altres societats culturals de la localitat i municipi
i a tots els amics, als quals vull sol·licitar que ens ajudin i treballin
en pro de Santes Creus i del monestir.
JOAN PAPELL TARDIU
President
6 SANTES CREUS (2002) 5-6

ESTUDIS

SIGNIFICACIÓ DEL RETAULE MAJOR
El contracte del retaule major
del monestir de Santes Creus
JOAQUIM VICENTE IBANEZ
SANTES CREUS (2002) 7-24
A mitjan segle XVII el monestir de Santes Creus encarregava a l'escultor Josep
Tramulles la construcció d'un nou retaule major per a l'església conventual (figura
1) que n'havia de substituir un de més antic. La necessitat de renovació de
les velles construccions gòtiques i les recomanacions que emanaren del concili
de Trento relacionant la decoració i el condicionament de l'interior dels temples
amb la devoció i l'enfervorització de la fe davant dels moviments reformistes,
varen propiciar que moltes esglésies i monestirs del Principat renovessin i
modernitzessin el seu mobiliari litúrgic afavorint un increment de la producció
artística, sobretot durant el segle xvn.
El retaule major de Santes Creus és un excel·lent exemple d'aquesta activitat
constructiva tant pels valors artístics que els estudiosos han posat de manifest amb
suficient vehemència, com pel seu ric contingut iconogràfic. Formalment destaca
per la seva incipient i innovadora tendència a la concepció unitària de la
composició, marcant el punt d'inflexió de l'evolució dels retaules a casa nostra.
En aquest escrit parlarem d'aquests aspectes, però l'objectiu principal és el de
fer pública la transcripció íntegra del contracte que la comunitat i l'escultor varen
signar l'any 1647, document que aporta una quantitat d'informació indispensable
per a situar l'obra en el context que envoltà el seu procés de producció.
L'AUTOR
Josep Tramulles pertany a una de les nissagues d'escultors més importants
del segle xvn. El seu pare, Antoni Tramulles, mort el 21 de setembre de 1640
(segons Cèsar Martinell), 1 és documentat des de finals del segle xvi a Vilafranca
del Penedès, 2 El seu germà mitjà, Llàtzer, treballà al taller familiar fins que
1. C. MARTINELL, "Escultura Barroca a Catalunya" a Monumenta Cataloniae, vol. X, Barcelona
1953, 129.
2. Pel que fa a la presència de la família a Vilafranca del Penedès vegeu els dos articles
d'A. MASANELL, "Els artistes vilafranquins: Pintors, escultors, dauradors (segles xv al xvm)" a Miscel·lània

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
s'independitzà, instal·lant el seu taller propi a Perpinyà l'any 1643 des d'on
mantingué un ritme de producció destacable. 3 Antoni, el germà petit, també treballà
al taller familiar i es documenta a Barcelona com a membre del gremi d'escultors
però no se li coneix cap obra destacable. 4 El seu nebot Llàtzer, fill del germà
amb el mateix nom, treballà al seu taller en obres importants de Catalunya que
podem documentar fins el primer quart del segle xvm. Així doncs, el cognom
Tramulles és present al llarg d'un llarg període de temps que abasta des de les
darrerries del segle xvi fins al primer quart del segle xvm.
El moment en què Josep contracta la construcció del retaule major de Santes
Creus, l'any 1647, s'inclou en el període de la seva maduresa professional. Des
de 1635 s'havia independitzat del taller familiar per treballar a Santa Coloma de
Queralt en la construcció del retaule major de la parròquia de Santa Maria i altres
obres menors, on residí fins l'any 1638. 5 A partir d'aquest moment fins al 1643
pare i fills es tornaren a reunir per dur a terme la gran obra del retaule major
de la parròquia de Sant Joan de Valls, tasca amb la qual es va mantenir vinculat
de manera intermitent fins als anys seixanta. s
De 1644 a 1647 és el període del qual coneixem més treballs de Josep
Tramulles. La mort del seu pare i la marxa de Llàtzer a França deuen ser alguns
dels motius que porten Josep a instal·lar-se a la ciutat comtal on contractarà les
obres més importants que s'han documentat i de les quals se'n conserven tres;
el retaule del Roser de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana (1645-1655), el retaule
major de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú (1645-1655?) 7 i el retaule major
del monestir de Santes Creus (1647-1651).
Penedesenca, 1984, 109-111 i "Escultors a Vilafranca (1590-1678)" a Miscel·lània Penedesenca, 1985,
169-181.
3. Sobre l'activitat de Llàtzer Tramulles al Rosselló, vegeu MASNOU, "Lazare Tramulles, un
artiste Baroque catalan au Roussillon", Perpinyà, 1922. Sobre el mateix personatge, vegeu E. CORTADE,
"Retables baroques du Roussillon", Perpinyà, 1973, 91-108.
4. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Pere Joan Vives, Manual 1641 (28 de novembre
de 1641).
5. Sobre l'activitat de Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, vegeu J. VICENTE IBANEZ,
"L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637", 191-206 a Recull, 4, Santa Coloma
de Queralt, 1996.
6. MARTINELL, "Escultura Barroca...". La presència de la família a Valls fou estudiada i tractada
àmpliament per Cèsar Martinell. L'absència de referències documentals clares, però, fa que no es
coneguin amb detall certs aspectes importants, com el moment i el contingut de la contractació
del retaule major de Sant Joan per part de la família, la data en què arribaren a la vila, altres obres
contractades als pobles de la rodalia o la data i motius de la seva partida de Valls. A l'Arxiu Històric
Comarcal de Valls (a partir d'ara AHCV) es troben encara alguns documents de caire particular amb
els quals es pot fer un esbós del temps que la família residí a Valls. Tot i que la primera data
certa en què es documenta Josep i Llàtzer Tramulles a Valls és el 30 d'abril de 1638, firmant una
àpoca de 1.200 lliures pels treballs realitzats al retaule major (AHCV, fons notarial de Valls, Jacint
Comes, Manual eo borrador 1638-1639), en el mateix document reconeixen que durant l'any 1637
s'han pagat 300 lliures. D'altra banda, en una relació de comptes consta que cobren part d'un termini
de 350 lliures, una part l'any 1640 i l'altra el 1641.
7. J. VICENTE IBANEZ, "L'autoria del retaule major de Santa Maria de la Geltrú" a Els artífexs
del retaule major de Santa Mana de la Geltrú, Círcol Catòlic, Vilanova i la Geltrú 1992, 4-22.
10 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
L'any 1655 retorna a Valls per reemprendre els treballs del retaule major
i del seu sagrari on encara treballava l'any 1662. 8 La darrera notícia de Josep
Tramulles que coneixem correspon a un desplaçament que féu des de Barcelona
a Vilafranca per resoldre algunes qüestions familiars amb el seu fill Josep, frare
del convent de Sant Francesc de la mateixa vila. Aquest encontre tingué lloc el
28 de novembre de 1664 i en el document consta que l'escultor residia a Barcelona. 9
E L RETAULE
Com dèiem al començament, la majoria dels autors coincideixen a afirmar
que l'altar major de Santes Creus marca una fita d'obligada referència pel que
fa a l'evolució formal dels retaules barrocs a Catalunya. 10 A grans trets aquesta
evolució arrenca dels models basats en una concepció reticular força marcada
pels carrers verticals i els pisos horitzontals, en els quals es distribueixen de manera
uniforme plafons amb pintures o relleus, o fornícules que contindran escultures
en relleu. És tracta dels primers conjunts hereus de la marcada influència gòtica
tardana i dels conjunts d'aire renaixentista del segle xvi i principis del xvn. La
incorporació de les columnes salomòniques a partir de la segona meitat del segle
identificarà un altre estadi de l'evolució dels retaules a casa nostra. La proliferació
de la decoració i el major dinamisme de les columnes helicoïdals conviuen
ocasionalment amb estructures marcadament reticulars. El punt d'arribada d'aquesta
evolució el trobarem en una profunda transformació formal del retaule. La seva
concepció i ordenament reticular cedirà pas a una organització que emfasitza el
centre del conjunt, que el fa protagonista de tota la composició i que es posa
a disposició d'una major exaltació del subjecte de devoció Seran els retaules de
concepció unitària que predominaran des de Is. fi del segle xvn i durs.nt el segle
XVTlI fins a la incorporació de models decoratius propis del rococó.
El retaule de Santes Creus esdevé una obra de necessària referència en
aquesta evolució, i és que es tracta d'un dels primers exemples conservats en
què queda palès l'abandonament del model reticular en benefici d'un major
protagonisme del centre del conjunt i, per tant, en el nostre cas, de la imatge
de la Verge. La fornícula central es desplaça cap a la part superior de manera
que s'interrompen les línies horitzontals que divideixen els pisos del conjunt. També
afavoreix aquest efecte la disposició de diferents plans de profunditat que el dota
d'una sensació de moviment que convergeix vers la fornícula central.
8. En la relació de comptes sobre el retaule major de Sant Joan es diu que Josep Tramulles
cobrà 15 lliures l'any 1662 per les feines d'acabar l'obra (AHCV Llibre de crèdits i rèdits 1637-1655).
AI llibre d'actes del Consell de la Universitat de Valls, el 21 de febrer del mateix any, hi consta
la reclamació que féu l'escultor perquè li fos pagada la figura de Sant Joan que ja havia fet per
al mateix retaule (AHCV. Llibre del Consell 1647-1663, 407).
9. AHCVP. Fons Notarial, Francesc Morera, Manual 1664, 220v-222v.
10. MARTINELL, "Escultura Barroca...", J. R. TRIADÓ, "L'època del barroc, s. xvu-xvm", Història
de l'Art Català, vol. V. Edicions 62, Barcelona 1984.
SANTES CREUS (2002) 7-24 11

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
La lectura del contracte fa pensar que aquesta innovadora composició del
retaule és deguda més a la voluntat explícita de l'abat Pere Salla que no pas a
una intenció creativa de l'escultor. Aquest, tal com es recull al contracte, assumeix
l'obligació "de fer las columnes de dit primer cuerpo, en los espais, tres pasteras
repartides i traçades a proporció que vol dit Sr. Abat, que la figura de Nostra
Sra., que és en la pastera del mig, tinga de alçada tretse palms sens la diadema
y las dos figuras dels costats vol tinguen onse palms de alçada, y ditas pasteras
han de ser adornades y fetes conforme demostra la dita trasa".
La manifestació de la voluntat de l'abat Salla és especialment interessant
perquè exemplifica la intervenció de sectors no artístics en l'evolució formal dels
retaules, amb aportacions que segurament tingueren efectes evidents en el procés
de la seva modernització. En aquest sentit hem de pensar que l'església tenia
en els seus ordes monàstics unes eficaces xarxes de connexions internacionals que,
de ben segur, permetia la circulació i la difusió de gran quantitat d'aportacions
intel·lectuals i artístiques. No seria agosarat pensar que un dels primers indicis de
la composició unitària dels retaules a Catalunya fos degut a l'aplicació de models
que ja s'aplicaven en altres indrets d'Europa.
En efecte, la composició del nostre retaule és força simple però el joc de
relació que s'estableix entre les seves parts el dota d'una modernitat nova en el
panorama del seu moment. El conjunt es disposa sobre un sòcol alt suportat per
"termes", figures humanes de mig cos al damunt d'una piràmide invertida, que
flanquegen a banda i banda dos plafons amb els relleus de sant Pere a l'esquerra,
i sant Pau a la dreta (fig. 2 i 3). El bancal immediatament superior està decorat
amb dos importants plafons esculpits amb escenes de la passió de Jesús, l'oració
a l'hort de Gestsemaní a l'esquerra (fig. 4) i la pujada al Calvari a la dreta
(fig. 5). En el centre tenim l'important sagrari que recolza en unes grades que
arrenquen de l'altura de la taula d'altar adossada al retaule. Tres cossos verticals
dividits en dos pisos horitzontals componen el retaule. Els cossos laterals contenen
fornícules de format més gran en el primer pis amb imatges de sants de l'orde
benedictí, sant Benet i sant Bernat, les dues són substitucions de les originals.
Una fornícula de menors dimensions acabada amb dosser, volutes i gerros tanca
C3.d3.scun dels cossos l3ter3ls 3mb sengles im3tges d'3ltres S3nts de l'orde. El cos
centr3l es compon de 13 fornícul3 que conté la gran figura de la Verge Maria
sostinguda per una mènsula suportada per tres angelets. En el segon pis d'aquest
ros central més elevat nue el seson nis dels cossos laterals es troba la fisura
de sant Miquel. Per damunt dels frontons que coronen aquest cos, tres figures
d'àngels dos de petits i un de més gran 3l centre acaben de formar el conjunt.
Les dimensions del retaule, sobretot pel que fa a la seva altura, s'emmotllen
a les condicions de l'espai arquitectònic intervenint de manera curosa i respectuosa
en el conjunt de l'espai interior del temple. La comunitat de Santes Creus deixà
prou clar en el contracte que no s'havia de tapar la rosassa de la part superior
de la paret del presbiteri, per tant, l'acabament del retaule havia de ser concebut
de manera que la petita porció de l'estructura que se superposés a la zona de
la rosassa havia de ser com més transparent millor "...dita obra repartida a ses
12 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
mides així en la alçada com en la amplària de dit presbiteri y lo lloch encara
que en lo de la alçada no vol dit Sr. Abad que passi la baja de la naxença de
la 'O' que està en lo enfront de dit presbiteri la qual obra o retaula té de tenir
alçada fins dita 'O' sis canes i mitja de de terra en fora poch més o manco i
de ample quatre canes y dos palms... / ... i encara que la tarja del mig del remate
del mitg prengué de la 'O' dos o tres palms, que no tape la claror, que sie cosa
notable, permet dit Sr. Abat i convent que es faci..."
El repertori arquitectònic que decora el retaule és ric i variat i alguns elements
són dignes d'una atenció especial. Hem de pensar que també ells, de la mateixa
manera que el conjunt sencer, estan dotats de significacions que justifiquen la
seva presència en el retaule i que reforcen els conceptes i les idees de devoció,
fe o pietat que percebien els fidels, ja fos per la seva mera contemplació o com
a suport visual de la prèdica dels oficiants. El tema és complex i extens i la
documentació escrita poques vegades fa referència directa a aquests aspectes, però
certs indicis ens permeten proposar algunes interpretacions.
És obligat, per exemple, observar detingudament el sòcol del conjunt. Els
pilars que coincideixen amb les columnes dels pisos superiors contenen termes,
figura arquitectònica composta de bust humà i un peu fet a base d'una piràmide
invertida. No era la primera vegada que Josep Tramulles usava aquest recurs ja
que també el trobem al sòcol del retaule del Roser de la parròquia de Sant Cebrià
de Tiana. En el nostre cas, però, destaquen dues diferències notables; d'una banda,
la major qualitat en l'execució de les figures del retaule de Santes Creus amb
un acabat i una precisió més acurats de les figures i d'altra banda la marcada
individualitat de cadascun dels personatges, cosa que contrasta amb la uniformitat
dels del retaule de Tiana. Un conjunt de dotze persones, homes i dones, d'edats
marcadament diferents, un conjunt, en definitiva que vol mostrar la diversitat de
la condició humana (fig. 7, 8, 9 i 10).
No manquen justificacions que expliquen els motius pels quals aquestes
figures arquitectòniques s'inserien en les estructures dels retaules, preferentment
en les seves parts de major suport estructural. Si bé no tenim cap indici documental
que ens demostri que l'escultor Tramulles proposés una composició del sòcol
volgudament simbòlica, no és difícil fer una lectura d'aquesta part del retaule que
relacioni la seva funció estructural en l'arquitectura del conjunt amb el seu significat
simbòlic.
Totes les parts que integren el sòcol denoten la idea de suport, de fonament,
tant arquitectònic (els termes s'utilitzaven als edificis en funcions veritablement
de sosteniment) com simbòlic (és habitual trobar els relleus de sant Pau i sant
Pere, en ambdós costats de la taula de l'altar, en clara al·lusió al seu paper de
autèntics pilars de l'església de Crist). Però els termes, tret del seu ús habitual
en l'arquitectura, havien estat dotats d'una significació especial des del moment
en què Erasme de Rotterdam va adoptar aquesta figura com a emblema personal
i l'acompanyà de la inscripció "terminus cedo nulli" (a ningú cedeixo) en clara
al·lusió a la seva actitud contrària als moviments reformistes que s'estenien per
Europa des del segle anterior. L'edifici de l'església descansava, doncs, sobre la
SANTES CREUS (2002) 7-24 13

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
idea de la fermesa i l'immobilisme davant de la reforma i sobre dues figures bàsiques
en què Crist decidí construir el seu edifici. Dintre de la tradició emblemàtica de
la qual es nodria bona part de la iconografia civil i religiosa de l'època, el Llibre
d'emblemes d'Alciato recull la figura del terme en el seu emblema número 157,
en ell recorda l'antiga divinitat romana anomenada Terme la qual assenyalava els
llindars dels camps i per això mateix indica allò que és immutable i inamovible. 11
El propi Alciato es refereix a la figura del Terme de la següent manera; "està
soterrada una pedra quadrada com un dau ferm, i al damunt hi ha una imatge
tallada a l'altura del pit i declara que no cedeix davant de ningú. És el Terme
que representa un obstacle pels homes. És el dia impossible de canviar i el temps
prefixat pels fats, en què les últimes coses emeten llur judici sobre les primeres".
Així ta.1 com explica Alciato aquesta divinitat agrària és una imatge útil per a
indicar que en el pensament diví està fixat el dia i l'hora de la mort de cada
home, el moment, en definitiva, en què s'ha de retre comptes davant l'Altíssim.
Un recordatori per a tothom sense distinció d'edats i de sexes que havia de
predisposar els fidels a una major devoció i, de retruc, al penediment dels pecats
No és arbitrari que just al damunt del sòcol es trobi la predel·la dedicada
a la Passió i el sacrifici de Jesús, tal vegada les escenes més colpidores de la
història sagrada i que emfastizen, encara més, els sentiments devots dels fidels.
En el cas de Santes Creus trobem les escenes de l'Oració a l'hort de Getsemaní
i la pujada al Calvari, el model d'ambdues escenes ja havia estat emprat per fer
els plafons de la predel·la del retaule de Josep Tramulles a Santa Maria de la
Geltrú, fet habitual en la producció retaulística.
En els pisos superiors trobem altres elements decoratius interessants. Les
dues parelles de termes que sostenen els frontons amb volutes que hi ha per
damunt de la fornícula de la Verge, parelles d'un home i una dona que no tenen
la piràmide invertida com a base sinó una cartel·la (fig. 11). Destaquen també
les dues figures femenines —en el contracte són anomenades estípits— amb
instruments musicals que hi ha a banda i banda de la mateixa fornícula o la
decoració a base de garlandes de flors i fruites penjants que denoten la bellesa
i l'abundància i per tant el trionf de la vida sobre la mort però que també duen
implícita la idea d'allò que és efímer i passatger com els plaers de la vida terrenal.
Dignes d'atenció són els àngels que duen sengles escuts de Santes Creus als costats
de les fornícules del segon pis, i les tres figures d'àngels que hi ha a la part superior
del retaule. El contracte fa referència a una balustrada desapareguda en
l'actualitat que havia de decorar la part superior de la fornícula de la verge
i a auatre anselets assesuts en els frontons amb volutes amb auè es tanca aauesta
part del retaule.
Tampoc podem ignorar les cares d'angelets entre ales obertes (querubins)
que sumen un total de 31 en tot el conjunt —els podem veure als arcs, decorant
els frontals de les bases de les columnes i els seus fusts, al mig dels frisos, en
1993. ,4
11. ALCIATO, Embíemas. Edició i comentaris de Santiago Sebastiàn. Akal Ediciones, Madrid
14 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
els dossers o entre els frontons. Es tracta d'un dels motius habituals de decoració
ja usat al Renaixement, i alguns estudiosos han convingut que representen esperits
celestes, que per la seva plenitud de saber contemplen la bellesa divina. Són una
expressió del coneixement superior. 12
Sembla que de totes les imatges que hi havia a les fornícules del retaule
només es conserva la de la verge Maria. Les de sant Bernat i sant Benet al primer
pis, segurament perquè es tracta de reproduccions posteriors a la construcció del
retaule, mostren una desproporció considerable respecte a la mida de la fornícula
(fig. 12). D'altra banda, segons el text del contracte, en la part central del segon
pis s'havia de fer un plafó esculpit amb les figures de Crist, Maria i Sant Joan.
Actualment hi ha una imatge de sant Miquel en relleu i la manca de fons permet
veure la llum de la rosassa que es troba just al darrere. Desconeixem si es tracta
d'un canvi fet sobre el projecte inicial en el decurs de la construcció del conjunt
0 si, per contra, ha estat un canvi motivat per intervencions posteriors de les quals
ara no tenim notícia. L'efecte transparent, però, sembla seguir la línia manifestada
en el seu moment per la comunitat de Santes Creus de respectar al màxim les
característiques de l'espai arquitectònic de l'interior del temple.
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
El contracte deixà prou clares les responsabilitats adquirides per cada part
en tot allò que feia referència a les qüestions materials i de producció de l'obra.
Així s'estipulava com a responsabilitat del monestir el subministrament de tota
la fusta necessària per a la fàbrica del retaule, tota d'àlber i de xiprer degudament
preparada, tallada i seca. Havia de proporcionar també els claus i l'aiguacuita (una
mena d'adhesiu fet a base de tendons de conill), així com les bastides, cordes
1 ternals necessaris per a la instal·lació de totes les parts del conjunt. Santes Creus
es féu responsable de l'alimentació de tots els integrants del taller de l'escultor
Tramulles corresponent-li a ell i els seus oficials la mateixa ració que als monjos
vells i pels fadrins i aprenents la meitat. També assumia el monestir les despeses
de desplaçament des de Barcelona de tots els membres del taller així com les
pròpies de la seva estada en un allotjament adient per viure amb comoditat, fins
i tot amb servei de bugaderia per a la seva roba. Igualment, assegurava cavalcadura
i criat perquè l'escultor pogués anar a Barcelona sempre que li fos necessari, senyal
evident que l'activitat artística de Josep Tramulles continuava al taller de la ciutat
comtal.
Finalment, el contracte deixava clar l'import del treball i els terminis en
què l'escultor lliuraria l'obra i el monestir faria els corresponents pagaments. D'una
banda, l'escultor es comprometé a lliurar el sagrari i les figures del primer pis
(la Verge, sant Benet i Sant Bernat) així com els altres dos sants de l'orde pel
12. Sobre iconografia dels elements decoratius de l'arquitectura, vegeu A. ÀVILA, Imàgenes
y símbolos en la arquitectura pintada espanola (1470-1560), Anthropos, Barcelona, 1993.
SANTES CREUS (2002) 7-24 15

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
dia de Nadal de 1647. L'obra s'havia de fer durant els dos anys següents. La manca
de documentació original no ens permet assegurar aquest extrem però una tarja
just per damunt de la figura de sant Miquel té inscrit l'any 1651 fet que ens fa
pensar que aquest fou l'any de la finalització de l'obra.
1647, abril, 26
Document
Contracte entre el monestir de Santes Creus i l'escultor de Barcelona Josep Tramulles
per la construcció del retaule major de l'església.
Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, Liber Secundum Concòrdies 1641/1647
de Francesc Lentisclà, f. 431-433v
ÍFol. 431] Capitulació feta per y entre lo Magnífic Sr. Abad y convent de
Santes Creus, ab Joseph Tramulles scultor.
A cerca de fer y fabricar la obra del Retaula Major de la iglésia del convent
de Santas Creus bis conforme una traça té feta dit Tramulles a fi y efecte de dita
obra repartida a ses mides. Axí en la alçada com en la amplària de dit presbiteri.
Y lloen, encara que en lo de la alçada no vol dit Sr. Abad que passi la baja de
la naxença de la O que està en lo enfront de dit presbiteri, la qual obra o retaula
té de tenir alçada fins dita O, sis canes y mitja des de terra en fora poch més
poch manco, y de ample quatre canes y dos palms, compreses volades de cornises,
la qual traça va sotsserita de mans del notari que ha pres acte del concert y firmada
per lo Sr. Abad.
Primo se obliga dit Tramulles en fer lo pedestal que naix desde terra de
alçada de nou palms, sens un plinto que té de ser de pedra de llisos o la que
lo Sr Abat voldrà y dit plinto té de fer lo Sr. Abat y convent a ces costes y lo
pedestal té de ser de fusta y en lo dit y té de aver vuit mitjos cosos de scultura
que serviscan de adorno y lo peu de dits pedestals així cornises com vases y
adornos de talla fet tot conforme demostra la traça.
ítem se obliga dit Tramulles en fer sobre dit peu o pedestal un cuerpo
ab altre pedestal columnes y cornises de alçada de vintiun palms comprès tot
junt, y dit cuerpo ha de ser de ordre coríntio. Repartit ab dos mòdols axí pedestal
com cornisa y columnes, bé y conforme ensenya Vinyoles, y en dit primer cuerpo
ha de haver vuit columnes corínties ab sos tèrcios y capitels entallats y dites
columnes vol dit Sr. Abat y convent que axí com los canons de dites columnes
són estriats, que sien entorxats.
. ítem se obliga dit Tramulles en fer al pedestal de dit primer cuerpo, en
los fronts sota les pasteres dels costats, dos quadros de mitg relleu y lo restant
del pedestal hadornat de talla conforme demostra la traça.
ítem se obliga dit Tramulles en fer entre las columnes de dit primer cuerpo,
en los espais, tres pasteres repartides y traçades a proporció que vol dit Sr. Abat,
que la figura de Nostra Sra. que és en la pastera del mitg tinga de alçada tretse
16 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
palms sens la diadema y las dos figures dels costats vol tinguen onse palms de
alçada y ditas pasteras han de ser adornades y fetes conforme demostra dita traça.
[Fol. 43M ítem se obliga dit Tramulles en fer las cornisas que carregan
sobre les columnes de dit primer cuerpo resaltades y alternades ab sos frisos
entallats ab dos frontispissis, fet conforme demostra la traça. Lo arch de la pastera
de nostra Sra. té de nàxer de sobre la cornisa y fronüspici ab dos estípides que
la sustentan tot bé y conforme demostra la traça.
ítem ce obliga dit Tramulles en fer sobre el cuerpo de la pastera del mitg,
diem del primer, altre cuerpo ab son pedestal ab quatre columnes y cornisa y
frontispicis sobre la dita cornisa, una balustrada sobre la qual y ha de aver quatre
minyons assentats los dos frontons que llancen uns penjant de fruita y los altres
dos del mitg que tinguen unes armes les quals armes han de estar en lo mitg
y han de servir últim remate de dita obra, y dites columnes i cornisa de dit segon
cuerpo han de ser també de ordre choríntio, les columnes ab sos tèrcios y capitells
entallats, y las cornises adornades també de talla tot bé y conforme demostra
la traça. Y que encana per la tarja del remate del mitg prengué de la O dos o
tres palms, que no tape la claror, que sie cosa notable. Permet dit Sr. Abat y
convent que es faci, y en lo mitg de aquest segon y últim cuerpo hi ha de aver
entre columna y columna un quadro o pastera quadrada ab un Christo Maria y
Sant Juan de ters relleu o tots relleu, del modo que convindrà millor y de la
alçada seran menester per dit lloch.
ítem se obliga dit Tremulles en fer als costats sobre las cornisas del primer
cuerpo dos remates, un en cada banda, de alçada de dotze palms fins les piràmides
que acaben de rematar los fets dits remates conforme demostra la traça, ab dos
figures de sants de la religió y minyons de la alçada que convindran ser per dit
efecte als costats de dits remates, hi ha de aver un altre minyó en cada banda
conforme demostra la traça.
ítem se obliga dit Tramulles en fer un sacrari en lo mitg, sota a ont està
la pastera de nostra Sra., de alçada de deu palms fet conforme demostra con una
traça feta en paper firmada del Sr. Abat y sotascrita del notari ha pres lo acte,
la [Fol. 432\ la qual traça be donada de dit Tramulles, per dit efecte dit sacrari
ha de estar fet y repartit axí pedestal com columnas cornises ninxos y figuras
tot repartit bé y conforme demostra la traça, y la porta del mitg ab les dos columnes
se ha de aténder de una banda y de altra y avant estiga tancada vol dit Sr. Abat
qui aje una figura de la ascentió de Christo del modo voldrà dit Sr. Abat.
ítem se obliga dit Tramulles en las portas que estan baix en lo pedestal
que arriba a terra fer dos figures de baixrelleu de Sant Pere y Sant Pau, també
se obliga en los costats de dit retaule en lo primer cuerpo fer unes pasteres fins
tochen la paret del costat de modo que tinguen gràcia en correspondència de
dita obra.
ítem se obliga dit Tramulles en fer dita obra elegida y no aplacada, ordenada
y fabricada bé y conforme de bon artífice se espera, y se obliga dit Tramulles
en tenir feta y asentada dita obra de dit retaule des del dia que es començarà
SANTES CREUS (2002) 7-24 17

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
en dos anys comptadors diem del dia se començarà a posar mà no entreterrintlo
per falta de fusta y altres recaptes.
ítem se ha de fer dita obra de dit retaula tota de fusta de alba o xiprer
y se obliga dit Abat y convent en donar tota la fusta que serà menester per a
la dita obra seca y abte per llavorar y posar encara tallada a ses mides y serrada
a les mides y gruxos que dit Tremulles linearà y ordenarà. També se obliga a
dit Sr. Abat y convent en donar tots los claus y ayguacuita de Montblanch y altres
ferramentas se ajan menester per fer dita obra y que per acentarla a son puesto
li ajan de donar bastides fetes a propòsit, ternals, cordes, mestres de cases y tot
lo demés necessari per fer y asentar dita obra, tot vingui a costes de dit convent.
ítem se obliga dit Sr. Abat y convent en fer la dispesa a dit Tramulles y
a sos oficials y aprenents tot lo temps durarà lo fer y fabricar dita obra del matex
que manjaran los monjos y comunitat al dit Tramulles la matexa rectió y pitança
entera que tenen los monjos ancians y a sos fadrins y aprenents la mitat de aquella
si bastarà y quant tinga oficials sis son hòmens de sa casa o religiós per traballar
en dita obra lo ajan de donar la mateixa pitança se obliguen donar a dit Tremulles.
[Fol. 432v\ ítem se obliga dit Sr. Abat en donar cavalcadura y criat a dit
Tramulles sempre y quant se li oferesca fent la obra anar a Barcelona y tornar
a Santes Creus, y quant anirà a començar dita obra li aja de donar cavalcadures
per anar sos oficials i fadrins de Barcelona a Santes Creus, y que dit Sr. Abat
tinga de donar al dit Tramulles y oficials fadrins i aprenents puesto apte per fer
dita obra y aposentos ab roba (neta) tot lo temps estarà fent dita obra ab comoditat
com si estigués en sa casa.
ítem se obliga dit Sr. Abat y convent en cas volgués per seu gust o consell
anyadir o mudar alguna cosa en la obra o millorar en cas que convingués a de
pagar al dit Tramulles totes les millores se trobaran en dita obra. Amés del tractat
en dita capitulació y demostra la traça y que quant no se n pugan concertar se
obliga dit Sr. Abat y convent en presèntia de dit Tramulles fer mirar dites millores
y aurà fetas a oficials esperts de dit art, y les dites aja de pagar dit Sr. Abat y
convent a ces costes, y que se aja de mirar y cuidar dins de un mes contador
del dia que dit Tramulles entregarà y lliurarà dita obra al Sr. Abat y convent y
en cas que després de feta y asentada dita obra entretinguessen al dit Tramulles
y a sos oficials per las rahons dites o per no podire concordar en alguna cosa,
ajan de pagar al dit Tramulles ses dietes y gastos de sos fadrins y oficials
entretenintse per causa de dit convent y Sr. Abat.
ítem se obliga dit Sr. Abat y convent en donar per lo just preu de la obra
de dit retaula la suma y quantitat de 1.100 lliures, diem mil i cent (sinquanta)
lliures moneda Barcelonessa y las ditas li han de donar dins Barcelona si les i
vol en Santes Creus matex y les dites li han de donar en les pagues següents:
so és lo dia se posarà mà en dita obra han de donar cent lliures diem 100 11,
per tot lo mes de agost pròxim vinent altres cent lliures, dos cienta (y sinquanta)
lliures per lo die de Nadal més prop vinent per Sant Joan del any 1648 dos centas
lliuras, y si destas ni convindrà a dit Tramulles les cent per a Pasqua antes les
y degui dit Sr. Abat donar.
18 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
[Fol. 433] Les restants fins acumpliment de las milycent (cinquanta) lliures
feta y acabada dita obra y dit Tramulles se obliga en tenir fet lo secrari y les
figures del primer cuerpo que són Nostra Sra. y dos Sants del Ordre pera de si
al dia de Nadal del present any y si de paga a paga se li oferiran a dit Tramulles
vint y cinch o sinquanta lliures les y dega dit Sr. Abat donar en descàrrech de
la paga més prop que li caurà.
Die veneris 26 Aprilis 1647.
De Y sobre la fàbrica del retaula del altar major de la Sglésia de Santes
Creus per y entre lo Magnífich y molt Reverent Sr. Fra don Pere Salla Abat del
dit Monestir y Convent de Stes. Creus y Joseph Tremulles escultor ciutedà de
Barcelona de part altra són estats fets y pactats les capitulacions y pactes següents.
Primerament és pactat per dit Joseph Tremulles dins dos anys pròxims ha
de acabar de fer ab tota perfecció lo dit retaule y de aquí a Nadal pròxim ha
de donar ja acabat y perficcionat les tres figures de Nostra Senyora, Sant Benet
y St. Bernat y lo secrari ab la trassa per esta festa y sotascrita de mà del notari
avall escrit y firmada de mà de dit Sr. Abat y ab los pactes y condicions contingudes
en el memorial per al notari avall escrit, so és lliurat y carragat que és del thenor
següent. Capitulació est inferat.
Finalment est.
Et Ydeo nos dictas partes laudantes etc.
SANTES CREUS (2002) 7-24 19

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS

Figura 7 (foto de l'autor).
Figura 8 (foto de l'autor).
JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
22 SANTES CREUS (2002) 7-24

EL CONTRACTE DEL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANTES CREUS

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ

L'espiritualitat cistercenca
ALEXANDRE MASOLIVER*
SANTES CREUS (2002) 25-34
Podem preguntar-nos amb el pare Lucien-Marie: 1 "Què és una escola
d'espiritualitat, una espiritualitat? Seria "la manera pròpia amb què certes
col·lectivitats presenten en èpoques determinades VItinerari espiritual que duu
Vànima a Déu".
En aquest sentit precís, podem dir que hi ha hagut, que hi ha, una escola
d'espiritualitat cistercenca pròpiament dita, o bé cal posar-la dins el marc més
ample del benedictinisme, o àdhuc del monaquisme sense més?
Cal dir que molts autors benedictins es pronuncien pel fet que els cistercencs
no són sinó una forma més —bé que excelsa— de l'espiritualitat benedictina del
segle XII ençà. Així, p.e., Dom Ursmer Berlière, Dom Ciithbert Butler, Dom Jean-
Martial Besse, Dom André Wilmart, o àdhuc el propi Dom Jean Leclercq, tot i
ser un entusiasta enamorat de sant Bernat, i el seu millor estudiós i editor.
Així, Dom Ursmer Berlière 2 declara que "la formació ascètica del Cister reposa
sobre la Regla, i sobre la tradició; la literatura que ha produït és una flor exquisida,
un fruit saborós de l'antic ensenyament benedictí; els sants que ha engendrat són
autèntics fills de sant Benet". Dom Cuthbert Butler 3 diu que "Sant Bernat fou
cistercenc, però pel que fa a la vida interior; la contemplació i el misticisme, no
divergeix pas del monaquisme negre més antic, de forma que se'l pot prendre
com a representant de la tradició benedictina", i, a la pàgina 95, després de parlar
de la gran època benedictina de sant Gregori el Gran ençà, afegeix que "som
feliços de trobar, en la persona de sant Bernat un altre sant, un místic benedictí,
també doctor de l'Església". Dom Jean-Martial Besse, 4 per la seva banda, dedicava
igLialment tot un capítol a sant Bernat. Més encara, és curiós que en el seu article
* Conferència pronunciada el dia 6 de juliol, dins el Curs d'Estiu de la URV de Tarragona,
celebrat a Santes Creus.
128.
1. L. M. DE SAINT JOSEPH, OCD, Histoire de la Spiritualité, DS, IV-1, París 1960, col. 116¬
2. U. BERLIÈRE, L'ascèse bénédictine, Maredsous-París 1927, VI.
3. C. BUTLER, Le monachisme bénédictin, París 1924, 92.
4. J.-M. BESSE, Les mystiques bénédictins des origines au xme siècle, Bruges 1922, 163-183-

ALEXANDRE MASOLTVER
posterior 5 no citi en absolut entre els espirituals del Cister el segon sens dubte
en importància rere Bernat, confonent sota l'autoria d'aquest la seva considerable
obra.
Més a prop nostre, Dom Jean Leclercq, 6 bé que negant igualment que hi
hagi una espiritualitat pròpiament cistercenca, pensa que "gràcies al Cister, existeix
una teologia de l'espiritualitat. Els benedictins —diu— "han deixat una teologia
dels misteris; els cistercencs han conreat sobretot una teologia de la vida mística
i l'han deguda a l'influx de dos grans esperits, sant Bernat i Guillem de Saint-
Thierry, en especial el primer... Hom estaria temptat de parlar, no pas d'una
espiritualitat, sinó d'una teologia cistercenca".
Semblantment, el qui fou el seu abat, abans de deixar l'abadiat per la vida
eremítica, Dom Jacques Winandy 7 afirmava dins l'apartat "Cister: el retorn a la
Regla i a l'escola de caritat", tot incloent-hi els cistercencs, que, en Bernat, "la
teologia monàstica, filla de la dels Pares, troba, a la mateixa hora en què va a
estendre's, el seu representant més perfecte".
Si doncs, els cistercencs constitueixen en més d'un aspecte el cimal mateix
del benedictinisme, sembla quasi una pura qüestió bizantina discutir-los que formen
una veritable escola espiritual, per emparentada que sigui amb la benedictina.
Així, un altre investigador benedictí, el citat Dom André Wilmart 8 ha pogut afirmar,
nogensmenys, que el Cister constitueix "la floració suprema de l'orde monàstic";
i el professor Etienne Gilson 9 parlava, en el mateix sentit, "d'aquest Orde cistercenc,
la grandesa del qual, per injustament desconeguda que sigui, no és per això menys
comparable a les més pures".
L'oratorià francès convertit del protestantisme calvinista pare Louis Bouyer, 10
sense ni tan sols entrar en la polèmica, fet i fet bastant inútil, diu només començar
la seva obra: "L'espiritualitat del primer Cister, anterior a sant Bernat, contemporani
d'ell després, mereix una altra cosa que un estudi que es limitaria a classificarlo
entre les diferents espiritualitats particulars desenvolupades pels grans ordes
religiosos. Personalitats excepcionals, tan diverses com nombroses, obres espirituals
i teològiques múltiples, i sovint considerables, tant pel que fa a llur originalitat
com a les seves dimensions, li mereixerien un lloc a part."
En efecte, això sol justifica ja que us en parli avui un monjo de Poblet
en aquest preciós monestir germà, i veí, de Santes Creus.
El mateix Bouyer manifesta poc més endavant com "el que distingeix el
Cister, en primer lloc, és un esforç notable per redescobrir la vertadera natura
París 1953, 13-86.
5. J.-M. BESSE, Les cisterciens, DThC, 2.2 (1932), col. 2.532-2.550.
6. J. LECLERQ, Histoire de la spiritualité cbrétienne, II, París 1962, 271.
7. K. WINANDY, "La spiritualité bénédictine", dins J. GAUTIER (dir.), La spiritualité catholique,
8. A. WILMART, article publicat a la Revue d'Ascétique et de Mystique que recull el pare André
Fracheboud a Lespremiers spirituels cisterciens, Bar-le-Duc 1962, 10, nota 19 (hi ha traducció castellana
titulada significativament Espiritualidad cisterciense, Viaceli 1970).
9. E. GILSON, Uesprit de la pbilosapbie médiévale, París 1930, 166.
10. L. BOUYER, La spiritualité de Citeaux, París 1955.
26 SANTES CREUS (2002) 25-34

L'ESPIRITUALIAT CISTERCENCA
de la vida monàstica". Aquesta redescoberta específicament monàstica, amb tot,
cal situar-la dins "un moviment més ample de retorn a les fonts", l'Escriptura en
primeríssim lloc, i els Pares, cosa que significa "una aspiració bàsicament espiritual",
i així, "la necessitat d'una espiritualitat més intensa s'orienta de bell nou cap a
una més gran puresa i autenticitat, amb igualment quelcom d'aquesta exigència
d'integritat, d'absolut, que és tan frapant entre els primers cistercencs".
Dom Anselme Le Bail, primer, i rere d'ell autors com Oton Ducourneau,
Dom Déchanet o el pare Vicenç Hermans, en la seva important obra, 11 que
conservem, per desgràcia, a causa de la seva real humilitat només policopiada,
han estudiat amb amor, dedicació i profunditat la nostra espiritualitat i, gràcies
a Déu, col·leccions com ara "Sources Chrétiennes", "Corpus Chrístianorum", la
mateixa sèrie francesa "Pain de Cíteaux", o la castellana dels pares argentins d'Azul,
han fet possible, des de fa uns 40 anys, un millor coneixement de les obres
espirituals dels nostres Pares.
Té raó el vallombrosà pare Enrico Baccetti quan diu que "se n'ha escrit
molt en aquests darrers anys sobre els orígens del Cister. No ens n'ocuparem,
però...; volem només donar una mirada a l'espiritualitat del Cister a través dels
estudis dels darrers trenta anys. Quan es toca aquest tema, hom creu fàcilment
que tot comença amb sant Bernat". És veritat, i n'hi ha àdhuc, com ell mateix
esmenta, que l'en creuen el fundador, cosa en la qual no deixen de tenir culpa
històricament els propis cistercencs, quan la Congregació de Castella, del xv, per
no citar més que un exemple clar, s'autotitulava, de los "Bernardos de Castilla".
Si és veritat que, d'alguna manera, l'escola cistercenca d'espiritualitat neix
amb l'abat de Claravall, cal dir que això ho fa sobre les sòlides bases que hi
han posat els pares fundadors, i molt particularment sant Esteve Harding, l'abat
qui rebé Bernat el 112 a Cïteaux, que ja existia des del 1098. Els tres fundadors
del Cister, "los tres monjes rebeldes" popularitzats pel pare Raymond: sant Robert
de Molesmes, l'abat carismàtic; sant Alberic, veritable màrtir de la fundació rere
d'ell, i el tercer, i autèntic fundador de l'orde, sant Esteve, marcaren d'antuvi la
fundació amb l'abrandat desig de viure la Regla de sant Benet, que havien professat
en tota la seva integritat, més que no pas a la lletra (hom els acusa a voltes
com el benedictí negre Orderic Vital de fariseisme), "secundum rectitudinem
Regulae ". 13
Àdhuc pel que fa a la mateixa Bíblia, en considerar sant Esteve que eren
massa les variants que s'hi trobaven, volgué que anessin rabins al propi Cister,
per corregir l'exemplar de la casa, la Bíblia de sant Esteve, d'altra banda bellament
il·lustrada (amb una llibertat, per cert, de la qual mancarà Bernat, tot i la seva
grandesa), segons la veritas hebraica.
11. Vi HERMANS, La spiritualité monastique, Roma 1954.
12. E. BACCETTI, "Gïï studi recenti intorno alia spiritualità monàstica, bíblica e litúrgica del
secolo HI", dins Problemi e orientamenti di spiritualità monàstica, bíblica e litúrgica, Roma 1961,
295-323.
13- Vegeu l'article d'Alejandro MASOUVER, '"Secundum rectitudinem Regulae': la interpretación
cisterciense de la Regla", dins Hacia una relectura de la Regla de san Benito, Silos 1980, 395-405.
SANTES CREUS (2002) 25-34 27

ALEXANDRE MASOLIVER
I el mateix s'esdevingué sota el genial i sant abat anglès pel que fa al
cant litúrgic, quan envià dos dels seus monjos més ben dotats musicalment a Milà,
per a cercar els himnes ambrosians, o bé el que ell jutjava, equivocadament, d'acord
amb la ciència del temps, el cant gregorià més pur, entre els canonges de Metz.
No és sols això, però, perquè, amb la seva Carta de Caritat, funda el primer
orde dins l'Església de Déu, tot respectant, fidel a la Regla, l'autonomia de cada
casa, i unint-les anyalment en Capítol General. Cada abat, a més, havia de visitar
regularment les seves cases filials, per tal d'ajudar-les i corregir fraternalment la seva
disciplina en les possibles mancances. Tan eficaç es revelà això per a la reforma
eclesial que, durant bastant temps, els papes els obligaren a reunir-s'hi en endavant,
i a invitar abats cistercencs per a instruir-los en el seu funcionament.
Bé que es tracta de documents en primer lloc històrics i jurídics, també
els primers textos cistercencs ens parlen de l'esperit que animava els monjos
benedictins blancs (blancs, per cert, per a ésser fidels a la voluntat de sant Benet,
i comprar per llurs hàbits les teles de llana sense tenyir, lògicament més barata
{.quam vilius).
VExordium Cistercii, el primer, ens parla d'alguns barons admirablement
savis d'aquella santa congregació (Cister), "que... elegiren d'ocupar-se més aviat
dels treballs celestials, que no implicar-se en els afers terrenals. Per on començaren
immediatament els amadors de les virtuts a pensar en la fecunda pobresa, notant
sense més que, bé que s'hi visqués (a Molesmes) santament i honesta, s'hi
observava, amb tot, menys del que ells s'havien proposat de fer, i era el seu desig,
la Regla que havien professat".
I poc després, YExoredium Parvum parla encara semblantment, bo i
subratllant l'amor de la soledat, i una decidida voluntat de pobresa, penitència
i simplicitat de vida.
Com ha dit Dom Dechanet en parlar de Guillem de Saint-Thierry, i recull
Bouyer, 14 "prenia el seu ideal de la Regla de sant Benet, de la Regla, però,
interpretada, si hom pot parlar així, a la llum de l'Evangeli — i doncs, afegeixo
jo, no pas com a fariseus, ans amb la llibertat dels fills de Déu—, i de les institucions
monàstiques dels primers temps". Hi ha, doncs, continuïtat i no pas fractura en
el primer Cister respecte de l'antiga tradició monàstica, de l'espiritualitat monàstica
general, bé que conservant la seva específica originalitat (semblantment a com
el monjo no vol ser sinó un simple cristià, però amb tota exclusivitat i exigència).
Aquest esperit primitiu del Cister l'han recollit magistralment, ultra el propi
Bouyer, el pare Anselme Dimier 15 i el pare Louis Lekai. 16
14. BOUYER, La spiritualité..., 21.
15. A. DIMIER, "Les concepts de moine et de vie monastique chez les premiers cisterciens",
Studia Monàstica, I, 2 (1959), 399-418.
16. L. LEKAI, Los Ciste.rcie.nses. Ideales y reatidad, Barcelona 1987, capítol XVII, "Espiritualidad
y erudición", 297-323. Anteriorment ja havia tractat aquest tema a Les moines blancs, París 1957),
capítol XIII, "Spiritualité et culture".
28 SANTES CREUS (2002) 25-34

L'ESRIRITU ALIAT CISTERCENCA
Podem, ara ja, després d'haver parlat del primer Cister, encetar, ni que sigui
ràpidament, l'estudi dels principals espirituals cistercencs, "els gran doctors del
Cister", com els anomena el pare Edmon Mikkers, 17 en el seu enganyós estudi
on només dedica les dues primeres columnes a sant Robert, malgrat el títol.
L'autor nota en primer lloc que, en el segle d'or cistercenc -^o és, paradoxalment,
de 1098 a 1250, un segle i mig doncs, ben bé—, predomina llargament
la literatura pròpiament espiritual, és a dir, ascètica i mística, que tracta explícitament
de la teoria i la pràctica de la vida espiritual. En les èpoques posteriors, la substitueix
en bona part la literatura teològica, com a testimoni de la pròpia vida monàstica
o bé de les activitats pastorals o d'ensenyament dels monjos. Es dóna, a més,
la literatura homilètica; primer, la dels manuscrits generalment inèdits amb les
homilies comunitàries dels abats als seus monjos, i, segon, la literatura impresa
dedicada als fidels. Cal citar igualment la literatura biogràfica o hagiogràfica de
les legenda i dels exemples i miracles, on, a voltes, més que no pas la historicitat
estricta hom cerca l'exemplaritat dels sants monjos estudiats o els elements
d'espiritualitat cjue es troben en llurs vides.
I, finalment, bé que poc freqüent, la poesia. A més de personalitats conegudes,
com Melinand de Froidmont o Folc de Tolosa del Llenguadoc, cal esmentar
aquí dos trobadors provençals, que van ingressar respectivament el 1194 i el 1196,
curiosament, tots dos al monestir cistercenc de Dalon: Ventadorn —Vantadour—
"le Courtois" (i penseu en "l'amor cortès"), i Bernat de Born.
Tots els autors cistercencs d'espiritualitat (en la mesura que siguin fidels
a l'espiritualitat purament cistercenca —pensem, p.e., en el cas aberrant del
mil·lenarisme joaquimita—) mostren, com a principals elements del seu esperit:
1. El culte de la Regla de sant Benet (i cf. EP 3, 5; 12, 45; 13, 2; 14; 17, 12,
etc; i ja des del mateix pròleg).
2. L'amor i la recerca de la soledat, de Y'heremum, com a quadre on cal dur
a terme, viure, la Regla (així, a EP, cap. 3, 15 i 179, soledat que ha de
servir a la quies monàstica, el repòs contemplatiu del monjo (vegeu EP
II, 4; i 14, 5 i 9).
3. L'amor del Crist, per tal d'ésser "pobres amb el Crist pobre" (EP 12, 8; 15,
9 i cap. 16 i 17).
Són elements que podem trobar igualment a VExordium Cistercii, on el
propositum dels fundadors comporta la distància respecte del món, la pobresa,
l'observança regular, i el culte a la solitud; mentre que a la Carta de Caritat, hom
insisteix en la unitat, "Charta caritatis et unanimitatis", del mateix ideal monàstic:
la caritat és constitutiva de la unitat entre germans.
Mikkers considera quatre períodes per a l'espiritualitat del Cister:
1. 1098-1250, amb el Cister primitiu, els grans doctors, que coincideixen amb
els que Dom Le Bail anomenava "els quatre evangelistes del Cister" (Bernat,
17. E. MIKKERS, "Robert de Molesmes (saint)", DS, XIII (1989), col. 736-814,
SANTES CREUS (2002) 25-34 29

ALEXANDRE MASOLLVER
Guillem de Saint-Thieny, Elred de Rievaulx i Guerric d'Igny —Bouyer hi
afegeix per la seva banda també Isaac de l'Étoile o de Stella—); els claravallencs
(Amadeu de Lausana, Geoffroy d'Auxerre, Nicolau de Claravall,
Enric de Marcy, Garnier de Rochefort i Odó de Morimond); els d'altres
monestirs (el citat Isaac de Stella, sant Fastred, Tomàs de Cister, Adam de
Perseigne, Helinand de Froidmont, etc); autors anglesos: el citat Elred de
Rievaulx, i rere d'ell Gilbert de Hoyland, Mateu de Rievaulx, Esteve de Salley,
i Roger, Balduí i Joan de Ford; autors germànics: Otó de Freeising, Folcuí
de Sittichenbach Hermann de Reun Idung de Prüfening abans benedictí
Cesari de Heisterbach Conrad d'Eberbach etc • els italians Otger o Ogleri'
de Locedio, i Joaquim de Fiore; i els hispànics' desgraciadament poc coneguts
i conservats només en manuscrit (entre ells dos monjos pobletans
el monjo Guillem, amb una col·lecció de 60 sermons conservats a El Escorial'
i Ramon de Comenge autor d'un florilegi d'exemüla el oròleg dels auals
ha estat publicat per Dom Leclercq)- i les mongef entre les auals figuren
l'anglesa Elisabet de Saint Thomas-an-der-Kyll, Beatriu de Nazareth, flamenca
i gran mística santa Lutgarda flamenca isualment etc i sobretot l'escola
alemanva de Helfta amb santa Matilde de Hackébom santa Matilde de
Magdeburg i santa Gertrudis la Gran, que enceten la devoció al Sagrat Cor
de Jesús, dins la línia tan cistercenca de l'amor a la Humanitat del Crist
(molt ahans rertament rme la nnniílaritzeççin amh un arrent mp

L'ESPIRITUALIAT CISTERCENCA
1. L'ensenyament sobre l'ànima humana, l'antropologia cistercenca (l'ha tractada
darrerament de manera excel·lent —com llur espiritualitat en general—
el benedictí italià dom Gregorio Penco, en el seu llibret / cistercensi, suara
traduït, 18 ço és la imatge i semblança de Déu, i la doctrina de l'amor i l'amistat
espiritual;
2. L'aspecte ascètic, format per l'element negatiu de la renúncia, i el positiu
de l'adquisició de les virtuts teologals i les específicament monàstiques, així
com els exercicis típics de la vida del monjo el seu objecte final és Vordo,
o ordinatio caritatis.
3. L'aspecte sagrat, amb:
• La devotio per la Humanitat del Crist.
• La consideració del Crist com a únic Mitjancer —li estaria subordinada
la mitjanceria de Maria, la devoció de la qual, molt típicament cistercenca
"com a titular que és de tots els nostres monestirs", és sempre subordinada
als aspectes imposats pel Dogma.
• La imitació del mateix Crist i el seu exemplum.
1. L'experiència que en resulta de tot l'itinerari espiritual del monjo, tant si
es descriu com a unió, o com a visió, com a pau i repòs en Ell, com a
sàbbat, com a alegria en Ell, o com a jubilació i contemplació.
Anem doncs ja, per acabar, a parlar molt sintèticament dels quatre
evangelistes de Cister, que sintetitzen feliçment tota la nostra espiritualitat, aquella
de la qual, en l'essencial, podem viure encara avui com a monjos i monges blancs.
SANT BERNAT
Com ja assenyalà en justícia Louis Bouyer, 19 i repeteix Baccetti, fins ara els
estudis cirtercencs li han fet "la part del lleó", deixant a l'ombra els altres autors,
que han arribat quasi a eclipsar (cas aquest, en particular, del seu gran i fidel
amic i primer biògraf Guillem de Saint-Thierry —a qui ell convencé de fer-se
cistercenc deixant l'abadiat i entrant com a simple monjo a Signy—, del qual li
han estat atribuïdes obres, que no han estat rescatades sinó contemporàniament
per l'acurada obra crítica de Dom Wilmart, i sobretot de Dom Jean Déchanet.
I és crue es tracis. —no cal dir— d'una personalitat poderosa i sobiranament atractiva.
"Papa i rei no coronat del seu segle", que domina amb el seu caràcter,
el seu influx i la seva obra, no per famós i repetit és menys exacte el judici de
Dom Jean Mabillon, un altre benedictí —el més gran dels maurins—, enamorat
del nostre sant, les obres completes del qual fou el primer a editar, i recull la
Patrologia Llatina de Ligne (per ell calia citar sempre l'obra bemardina, abans
de l'obra crítica dirigida i duta a terme per Dom Jean Leclercq), quan el fa "ultimus
inter Patres, sedprimis certe non impar", el darrer dels Pares (la seva mentalitat
18. G. PENCO, Els cistercencs, abadia de Montserrat, 2002.
19. BOUYER, La spiritualité..., 28.
SANTES CREUS (2002) 25-34 31

ALEXANDRE MASOLTVER
i la seva manera d'escriure feta de la rumia tenaç de la Bíblia, les frases de la
qual encadenen la seva obra, a mesura que la memòria li suggereix el ritme
significatiu dels mots) però no, certament, inferior a ells. Enamorat de la Sagrada
Escriptura i de la tradició patrística i monàstica, en la seva obra, més que no pas
la racionalitat, domina l'experiència vital. N'és, a més, instrument preciós, com
a vehicle de transmissió, el seu domini magistral de la llengua, amarada en el
coneixement dels clàssics llatins. Humà, però, al cap i a la fi (si els sants no fossin
humans, i els més humans dels homes, no ens serien exemple, que, com deia
j a
Terenci: "bofno SUYÏI et tiihil huYïiciYiuYïi a wie alienum puto".- home sóc, i consi¬
dero cjue res d'humà no m'és estrany) manca, en ell el coneixement dels Pares
grecs (com en sant AgustO i més d'una vegada es deixà dur en el judici pel
seu fort caràcter i per la intemperància de la seva ascesi personal, cosa cjue no
deixa de fer-nos-el més proper i accessible, més simpàtic, goso dir
Si tenim en castellà l'antiga edició de les obres del pare Adriano de Huerta,
i, més modernament, del pare jesuïta Jaume Pons, superades per la dels pares
trapencs espanyols a la BAC (dues edicions ja!), sobre l'esmentada edició crítica
llatina, a més del llibre que és una traducció i edició personal San Bernardo.
El hombre de la Iglesia del siglo XII. (Santo Domingo de la Calzada-Madrid 1990)
del tractat De Consideratione per a Eugeni III, menys afortunats hem estat amb
el català, perquè, fins avui, només aquest tractat, altrament interessantíssim per
la seva penetració psicològica i la prudència política, i la seva crítica, quasi diríem
actual, de la Cúria Romana, s'ha traduït, en la versió del pare Ambròs Busquets
de Montserrat, i l'actual de "Clàssics del Cristianisme".
Rere la biografia, encara insuperada, en dos volums, d'E. Vacandard, Vie
de saint Bernard (París 1895), el magnífic llibre d'Etienne Gilson, La théologie
mystique de saint Bernard (París 1934), i l'article de Dom Anselme Le Bail, "Bernard
(saint), DS I, 1 (1937), col. 1454-1459, cal citar essencialment per a ell els diversos
volums miscel·lanis sorgits dels anys centenaris, i molt en especial les diverses
obres que li ha dedicat Dom Jean Leclercq, director i autor principal de l'obra
crítica llatina del sant (a més de les versions crítiques castellana dels trapencs
espanyols, italiana de Feruccio Gastaldelli, i francesa de "Sources Chrétiennes"
basades en ella).
Destaquen entre els tractats del sant el dedicat a la gràcia i al lliure albir,
sobre el qual escriví la seva tesi doctoral l'abat Goffredo Venuta; sobre l'amor
de Déu; i el De Consideratione, veritable compendi de saviesa i de prudència
política, adreçat al seu deixeble Bernardo dei Paganelli, elegit Papa essent abat
de Tre Fontane. En ell traspua el pregon i crític coneixement que té Bernat de
la Cúria Romana —com ja he apuntat abans. Afegim-hi el seu riquíssim i extens
epistolari; els seus Sermons capitulars sobre l'Any Litúrgic, entre els quals podem
escollir els meravellosos dedicats a la Mare de Déu, "Nostra Senyora", en particular
aquell sobre el Missus esP i finalment la seva darrera obra inacabada els Sermons
-un vertader i sublim 'tractat- sobre el Càntic dels Càntics, difícils pel seu
al·lesorisme oenetrats oerò d'unció i amarats de cites bíbliaues aue van
encavalcant-se segons ía reminiscència que cada mot suscita en l'autor, testimoni
vivent de la rumia monàstica continuada de la Bíblia en el monjo medieval.
32 SANTES CREUS (2002) 25-34

L'ESPIRITUAIJAT CISTERCENCA
GUILLEM DE SAINT-THUERRY
L'amic íntim i primer biògraf de sant Bernat és qui més ha patit l'omnipresència
del sant, fins al punt que, fins arribar als treballs de Dom Wilmart, i
Dom Déchanet molt especialment, alguna de les seves obres passava per bernardina.
El que d'ell conservem ens mostra un teòleg que supera en profunditat
el propi Bernat, més racional, i amb un coneixement més extens de la Patrística.
Les seves cites, com recorda, amb raó (si bé, com acostuma, amb massa
apassionament) el pare Bouyer, no es repeteixen mai. 20 És un doctor
contemplationis, mestre de la interioritat.
Dins la seva obra, no pas tan extensa ni de lluny com la de sant Bernat,
podem destacar la famosa carta d'or, és a dir la Lletra als cartoixans de Monte
Dei; el De contemplando Dei, el Mirall de la fe, i YExpositio súper Cantica, totes,
menys la darrera, com també les Meditativae orationes, editades a "Sources
Chrétiennes", i bona part, igualment, pels trapencs argentins d'Azul.
ELRED DE RIEVAULX
Se l'ha anomenat amb raó doctor charitatis, i el pare Hallier en pensa que
és un "educador monàstic", en aquesta escola de caritat que cal que sigui el
monestir. El distingeixen la seva innocència de cor, la seva delicada bondat i caritat,
la seva inimitable dolcesa. "Bernardus prope par Aelredus noster", deien d'ell els
seus compatriotes: "Quasi igual a Bernat és el nostre Elred!"
Aquest simpàtic i sant monjo abat ha trobat novament en un benedictí el
seu millor editor, el pare Anselm Hoste, a "Corpus Christianorum", i a "Sources
Chrétiennes". Igualment, un important editor de les seves obres, la majoria de
les quals han estat traduïdes al castellà pels monjos d'Azul, és l'erudit anglès C.H.
Talbot, editor concretament dels sermons fins llavors (1952) encara inèdits, i del
seu De anima. Importants obres seves són igualment, el tendre tractadet "sobre
Jesús quan tenia dotze anys", és a dir, el Jesús, madur adolescent, discutint en
el Temple amb els doctors de la Llei, com qui està essencialment en les coses
del seu Pare; la Regla per a les recluses, ço és, la típica institució medieval de
les beates que es recloïen per a dur vida de perfecció prop d'un monestir; i
finalment, el més famós sens dubte, i el més sovint traduït i editat dels seus treballs,
el diàleg Sobre la amistat espiritual, un tractat neociceronià (que confirma l'humaniste
avant la lettre dels nostres Pares cistercencs). Si Déu vol, sortirà pel setembre
a Studici Híonasticci de Montserrat un article meu* "El JDe spirituali amicitia de
sant Elredo: de las amistades particulares a la Filía santa y el Agape".
I arribarem així al final del nostre treball amb el darrer dels "quatre
Evangelistes de Cister".
20. BOUYER, La spiritualité..., 89-90.
SANTES CREUS (2002) 25-34 33

GUERRIC D'iGNY
ALEXANDRE MASOLTVER
Si Bernat meresqué d'ésser anomenat de dret el citharista Mariae, potser
ningú no guanya Guerric, sens dubte el menys conegut dels quatre, en la delicada
tendresa amb què parla de Maria. Home d'excelsa humilitat, volgué que hom cremés
en morir tota la seva obra, cosa en la qual, afortunadament, no fou pas obeït.
Mikkers l'anomena el "doctor de la conformació amb el Crist", perquè els seus
Sermons litúrgics, que resumeixen tota la seva obra, són centrats pel tema de
la imitació del Crist.
L'obra ha estat editada en la col·lecció "Cistercian Fathers" de Kalamazoo,
així com, en dos volums, a "Sources Chrétiennes", amb una bona introducció del
pare Lucien Deseille.
Hi afegiré, però, encara l'esment d'Isaac de Stella, com vol amb raó Bouyer. 21. -
D'origen anglès, poc sabem d'ell, si no és que fou abat del monestir francès
de L'Étoile. Els fragments que ens han arribat de la seva obra són prou perquè
ens adonem de la seva grandesa i profunditat teològica, ben original. Sap fernos
una síntesi admirable de les veritats de la fe i de la vida espiritual del cistercenc,
com sentencia el pare Mikkers, qui s'atreveix a dir encara, 22 que "cal mirar la seva
obra com una de les fonts principals de l'autèntica espiritualitat cistercenca. "Perquè
té", diu Bouyer, "un do de l'estil a les antípodes del de sant Bernat, a penes,
però, menys esclatant. Les seves visions metafísiques i teològiques s'expressen
en frases d'antítesis admirablement equilibrades". 23
Han estat editats els seus Sermons de l'any litúrgic (3 volums de "Sources
Chrétiennes", anys 1967, 1974 i 1987; i a "Cistercian Fathers" de Kalamazoo, fins
ara el primer volum), mentre que el seu tractat Sobre l'ànima ha estat traduït
a la mateixa col·lecció americana dins Three Treatises on Man (Tres tractats sobre
l'home).
Amb això, benvolguts amics tots, ni que sigui ben humilment, he acabat.
Us ofereixo aquest treball de pura iniciació, per a enllaminir-vos una mica, i invitarvos
a tastar els fruits saborosos d'una espiritualitat medieval bíblica i patrística,
que és la nostra, feta d'oració i per a l'oració. Ens hi ajudarà, sens dubte, Aquell
qui n'és l'inductor i principal objecte, Jesús, el Crist, i Maria, la seva Santíssima
Mare, i mare nostra.
He dit!
21. BOUYER, La spiritualité..., 195-203.
22. MIKKERS, "Robert de Molesmes...", col. 750.
23. BOUYER, La spiritualité..., 195, 196.
34 SANTES CREUS (2002) 25-34

SANTES CREUS (2002) 35-50
Los monstruós en el pensamiento medieval europeo
MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
Escribe Mircea Eliade: 1 "Las psicologías de las profundidades han reconocido
a la dimensión de lo imaginario el valor de una dimensión vital, de importància
primordial para el ser humano en su totalidad. La experiència imaginaria es
constitutiva del hombre, al mismo nivel que la experiència diürna y las actividades
pràcticas."
A pesar de los siglos que separan el mundo medieval del moderno (el mundo
de la imaginación) el arte de la edad media exige un gran esfuerzo de imaginación
para su comprensión. Murales fantàsticos y fascinantes, didacticos y decorativos,
manuscrítos, cristaleras.., demuestran la complejidad de la mente medieval.
Del examen de su obra podemos recibir la idea de la visión medieval del
mundo. En particular las actitudes de nuestra era hacia el pasado antiguo, hacia
la ciència y hacia el signifícado de la representación artística son clarifícadas por
un examen de la colección de animales salvajes de los artistas medievales.
Para la gente de la edad media el origen de los animales fue explicado
en el Gènesis y fue arraigado como todo por la ensenanza de la religión cristiana.
A este respecto escribe Ramiro de Pinedo: 2 "El simbolismo era el único
medio de ensenar a los pueblos de modo que se perpetuarà su recuerdo. No
se podia llegar al corazón del pueblo sino haciendo entrar por sus ojos las verdades
eternas y como los libros no estaban a su alcance, era necesario pintar en telas
y esculpir en la piedra las verdades cristianas. Este simbolismo era el catecismo
del pueblo."
La historia de los animales del Paraíso, a los que Adàn dio nombre, y los
salvados por Noé en el diluvio, fue adornada por los artistas de la edad media
y la variedad de tipos de animales fue infinitamente ampliada mas allà de aquellos
conocidos por Adan y Noé o la naturaleza.
1. Mircea ELIADE, Mythes, rèves et mystères, Gallimard, París, 1972.
2. Ramiro DE PINEDO, "El simbolismo en la escultura medieval espanola", Espasa-Calpe, 10.

MARTÍN CASANOVA AXAMEDA
Las representaciones animalísticas recreadas por los artistas medievales
pueden ser agrupadas en categorías que van de lo familiar a lo exótico o
monstruoso. Los animales familiares como caballos, vacas, perros, gatos y demàs
animales domésticos eran demasiado comunes para excitar la imaginación y el
entusiasmo del artista.
Mas interesantes eran los animales exóticos que no vivían en Europa y quizàs
por esto excitaran mas la imaginación del artista medieval como leones, camellos,
elefantes..., animales exóticos, salvo las colecciones de animales salvajes de
Federico II, emperador de Alemania y rey de Sicilià, o Enrique III, rey de Inglaterra,
donde podrían haberlos observado, pero parece mas real que los reconocieran
por vías secundarias como el bestiario o como imàgenes sobre artículos importados
de Oriente.
Igualmente le atraían los seres mitológicos como el centaure, el sàtiro y
el unicornio. Todos son criaturas cuya anatomia fue establecida durante siglos.
Excepto el dragón y el unicornio todos tienen parte humana, pero fueron
considerados como animales.
Criaturas fabulosas como el grifo, la hidra, amphisbaena, el fènix, muchos
otros que sólo se hallan en las regiones distantes de la mente humana fueron
aceptadas, si no como reales, al menos como parte del mundo de fantasia exòtica.
Representados por el artista medieval o descrites en la literatura medieval
todos los animales verdaderos o imaginarios fueron admitidos con igual convicción
y credulidad, ya que los estudiós medievales del animal eran muy diferentes de
los de nuestra època basados en la observación. Imàgenes de animales fueron
sacadas en gran parte de fuentes secundarias mas bien que de la observación
directa y la experimentación por parte del autor no eran los métodos de adquirir
información en la edad media. En la antigüedad y la edad media el saber reside
esencialmente en los conocimientos transmitidos. La tradición tiene un peso muy
importante. De hecho, cuando no se lleva a cabo experimentación alguna, la única
fuente de conocimiento es la tradición avalada por la autoridad de los antiguos.
Durante estos anos se hicieron muy populares los bestiarios. Las descripciones
de estos animales pone de manifiesto que el interès medieval en estos
animales estaba basado en su utilidad como símbolos, en particular para objetivos
alegóricos. Las características y hàbitos atribuidos por los escritores al bestiario
tanto a animales verdaderos como imaginarios, fueron disenadas para hacer de
ellos modelos religiosos y de moralidad.
No obstante, el bestiario y otras fuentes medievales no sirven para resolver
las preguntas complejas que durante mucho üempo rodeó el significado de
animales en el arte medieval. Un animal puede tener mas de una interpretación,
y estàs pueden ser intencionadamente contradictorias de modo que una criatura
sola represente los lados contrarios de una cuestión. La precaución y el sentido
común sugieren que cada criatura sea considerada en su propio contexto.
La claridad no es la característica de las imàgenes mas tempranas del animal.
La mente medieval parece haber sido atraída hacia la complejidad y la ambigüedad,
36 SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
que ha contríbuido al gran debaté sobre el significado de los animales en el arte
medieval. Los defensores mas estrictes de la interpretación simbòlica argumentan
que cada animal està cargado de significado, mientras los otros demandan que
ellos son fundamentalmente ornamentales. Pero quizà un animal puede ser
simultàneamente simbólico y decorativo.
La situación es complicada para los artistas medievales. En una era cuando
las firmas eran raras y la tradición fue mas valorada que la innovación personal
la imagen creada por un artista puede servir como modelo para otro sin la
connotación de falsíficación o plagio. La doctrina medieval de imitación permite
sospechar que un artista podria copiar un adorno sin entender el significado
original. Así'se puede plantear esta cuestión «;Si un animal fuera copia do de un
pa°ano Oriental anti°uo ello necesariamente le habría dado el simbolismo reli°ioso
cuando fue reutilizado en un ambiente medieval cristia.no?
El debaté sobre el significado y la adecuación de animales en el arte medieval
no es un desarrollo reciente. Ya en la Edad Media el desacuerdo en los puntos
de vista fue expresado fuertemente. Así Bernardo de Clairvaux (1090-1153) estaba
lejos de la conveniència del empleo de imàgenes de animal. En una carta escrita
por Bernardo en 1125 al abad de Santo Thierry expresa claramente, citando los
animales, su posición contraria al empleo de animales, su oposición al empleo
de animales pues suponen una distracción de los monjes en sus lecturas y un
gasto para la Iglesia.
La objeción elocuente de Bernardo proporciona un inventario de algunos
adornos favorites de su era.
Pero, pese a su horror por ellos, eran populares hasta sobre los capiteles
en el claustro del monasterio.
Una opinión diferente del papel de imàgenes de animales fue notada en
los bestiarios. Las características físicas y de conducta de cada animal descrito
en los bestiarios se usan alegóricamente como la base de anécdotas e historias
que se proponen para edificar al lector. La gran importància unida a la interpretación
alegórica es explicada dando un gran énfasis a la lección moral muy superior
a las descripciones físicas de las criaturas. Los bestiarios eran muy populares en
el siglo de Bernardo y su influencia estaba extendida. Aunque la mayoría de la
gente de la edad media fuera analfabeta, ellos habían oído las interpretaciones
de las criaturas del bestiario muchas veces en los sermones de la Iglesia.
El espanol Lucas, que escribe hacia 1230 (nueve anos antes de ser obispo
de Tuy), expresa una opinión muy diferente a la de Bernardo: "Ciertas imàgenes
son pintadas o talladas en la Iglesia de Cristo para la defensa del fiel, para la
doctrina, para la imitación y para el adorno..." 3
3. GREGTHON GILBERT, Estateman of Aethetic Around 1230, Hebrew University Studies in
literatura y el Artsl2 (Autumn 1985); 125-92.
SANTES CREUS (2002) 35-50 37

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
Lucas de Tuy no dijo que obligaban a todas las criaturas a transportar la
doctrina, es decir, que no llevan carga simbòlica, sino proporcionan el ornamento
aceptable para la iglesia.
Lucas de Tuy explica que Salomon: "Enriqueció su templo con una
maravillosa belleza de gemas, oro y plata, y lo decoro con las imàgenes de escultura
variada, de modo que hiciera el nombre de Dios famoso por todas partes."
Lucas de Tuy citó la decoración rica del templo de Salomon como un
precedente que justifica las iglesias de su tiempo y advirtió que esta belleza sirvió
de papel practico en la atracción de la población.
En algunos casos la connotación de una criatura es explicada por una fuente
literària. Por ejemplo, los pecadores que cocinan en la caldera en la Boca del
Infierno tallado en la Catedral de Bourges tienen ranas que surgen de sus bocas,
el significado del cual es aclarado en el Apocalipsis (16:13-14): "Vi entonces como
salían de la boca de la bèstia y de la del falso profeta, tres espíritus inmundos
que parecían ranas. Se trataba en efecto de espíritus demoníacos que realizaban
prodigiós o intentaban congregar a todos los reyes de la tierra con vistas a la
batalla del gran dia del Dios todo poderoso."
Basados en esa descripción bíblica la rana aparece con regularidad en el arte
medieval en asociación con el diablo, las calidades repulsivas del pecado y la herejía.
Sólo raras veces el significado de una criatura específica està basada sobre
otras cualidades reales atribuidas a ellas como en los bestiarios. Quizàs el mayor
ejemplo de esto es el pescado, el símbolo cristiano mas viejo para representar
a Cristo.
Aunque en muchos casos el simbolismo de la criatura sea fàcilmente
explicado, el significado de algunos animales en el arte medieval es mucho mas
complejo. Puede haber múltiples significados y estos pueden ser sumamente
contradictorios. Aunque hoy parezca un conflicto irreconciliable, era aceptable
para la gente de la edad media. No sólo eran significados comunes, había también
una atracción deliberada a la clase de complejidades iconogràficas que animaran
la creación de connotaciones contradictorias.
Como un método de interpretar los mundos naturales y religiosos, el
simbolismo proveyó al artista medieval de un modo de tratar con muchas cosas
que no podían ser explicadas de mas modos concretes.
SIMBOLISMO
Estè tipo de dicotomia puede ser demostrado por el león. La mayor parte
de los papeles jugados por el león lo hacen de manera positiva.
"Sabed que la leona trae al mundo a su cachorro muerto; y cuando lo tiene,
llega el león, que tantas vueltas da en torno suyo, rugiendo que al tercer dia
el cachorro resucita. Y esta propiedad muestra el sentido siguiente.
Sabed que la leona representa a la virgen Maria, y el leoncillo a Cristo,
que murió por los hombres. Durante tres días yació en tierra para conquistar
38 SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
nuestras almas, según su naturaleza humana, y no según la divina; de igual forma
obró Jonàs, que permaneció dentro del pez. Entendemos por el rugido del león
la virtud de Dios; merced a ella, resucitó Cristo, arrancado del infierno. Tal es
el significado que no debéis olvidar; en verdad esto dice sobre el león la autoridad." 4
"La muerte aparente del pequeno león representaba la estancia de Jesucristo
en el sepulcro y su nacirniento era como una imagen de la resurrección." 5
En el arte medieval, como se ve, todo està vivificado por el Espíritu.
Como eficaz el león podria estar en la protección y tutela de la Iglesia
(Oloron, Sainte Marie, Souilla, Mainz...). Ademàs de la tutela de la Iglesia, el león
medieval también guardó el Hom (Ramiro de Pinedo). 6 También protegió a la
gente individual sobre todo en la muerte. La efígie del entierro de Jean d'Alluye
(1248) incluye un león a sus pies.
A causa de estàs cualidades el león aparece con frecuencia en la heràldica
medieval, la aristocràcia militar de la edad media admiro la naturaleza real del
león; la fuerza y la atracción en combaté. Lo representaran estando de pie todo
derecho sobre una o ambas piernas traseras, la postura feroz de combaté del león
pasante.
Aunque el león, por lo general, es mostrado como luz favorable, él también
es usado para simbolizar el mal, en particular en los salmos, donde él representa
al diablo. También en la I Pedra 5:8 a los cristianos les advierte "vivid con sobriedad
y estad alerta. El diablo vuestro enemigo, ronda como león rugiente buscando
a quién devorar."
La famosa escultura de Cristo conocida como Beau Dieu sobre la fachada
oeste de la Catedral de Amiens, incluye cuatro animales bajo los pies de Cristo,
un arreglo que ilustra el Salmó (91:13) "El paseó sobre la víbora, el basilisco y
el dragón pisoteàndolos bajo sus pies".
La víbora representa el pecado y el pecador; el basilisco representa la muerte,
el diablo el anticristo; el león que representa el anticristo y el dragón que representa
al diablo. Pisoteando los cuatro simbólicamente representa a Cristo triunfante de
sus enemigos.
El león también aparece como instrumento del mal en el pasaje de Daniel
en el foso de los leones (Daniel 6:23):
"Mi Dios mandó a su àngel, que ha cerrado las fauces de los leones, y
no me han hecho ningún dano, porque Dios sabé que soy inocente, y tampoco
he hecho nada malo contra el rey."
Es evidente que múltiples papeles del león en el arte de la edad media
a menudo estuvieron en desacuerdo entre ellos. Visto favorablemente, el león
es el rey de las bestias misericordioso y justo, un guardiàn vigilante, un símbolo
4. Philippe DE THAÜN, Le Bestiaire, E. WALBERG (ed), H. Mòller, París-Lund 1900, 25-390.
5. E. MALE, El arte religioso del siglo xin en Francia.
6. Ramiro DE PINEDO, El simbolismo en la escultura medieval espanola, Espasa-Calpe, 35.
SANTES CREUS (2002) 35-50 39

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
de Cristo y la Resurrección. Visto desfavorablemente el león es el Anticristo y
el mal en general.
Otro animal que también està acostumbrado en el arte medieval a sugerir
tanto cualidades positivas como negativas es el grifo. Pero en este caso esta dualidad
es el resultado de la naturaleza compuesta de su anatomia que implica varias
clases de criaturas antiguas con cuerpo de león y cabeza y alas de àguila.
Visto favorablemente, el grifo combina la fuerza del león, el rey de las
bestias, con la capacidad de elevarse y la visión excelente del àguila, el rey del
cielo, para producir una criatura ideal compuesta. Como tal grifo se hace un símbolo
de Cristo un guarda, y, en la heràldica medieval, un emblema de valor.
Pero visto negativamente, el grifo representa el anticristo, que oprime y
persigue a los cristianos con la fiereza del león y quien se alimenta de sus víctimas
como un àguila, el poder destructivo del grifo tiende a desear desmembrar al
hombre (aunque curiosamente su hostilidad especial està reservada para los
caballos).
La maldad del grifo es demostrada sobre un complejo entrepano en Sainte
Marie en Souillac. Tres grifos rasgunan y muerden su presa con garras, picos y
dientes. De la cima abajo sus víctimas son un hombre desnudo e indefenso, una
pacífica paloma, un perro fiel y una gacela apacible. En Souillac los animales
son monstruós amenazadores que demuestran el peligro del pecado. El escultor
proveyendo de una imagen del adorador del infierno tuvo la tentación de
desalentar hasta el extremo al pecador.
Otro animal imaginario que también tiene mas de un significado es el
unicornio. Pero mas que bueno o malo como el grifo, la doble naturaleza del
unicornio combina lo religioso y lo secular. Dice el bestiario de Richard de
Fournival:
"Porque su naturaleza es tal que ningún otro animal es tan difícil y peligroso
de cazar; y tiene en medio de la frente un cuerno al que ninguna armadura puede
resistir, por lo que nadie se atreve a atacarle ni a intentar verle como no se trate
de una joven virgen. Pues cuando su olfato le descubre una, corre a arrodillarse
ante ella y saluda humildemente y con dulzura como si se pusiera a su servicio.
De forma que los cazadores avisados, conociendo su naturaleza, colocan una joven
virgen en su camino, y el Unicornio viene a dormir en su regazo. Entonces cuando
se ha dormido aparecen los cazadores que no osaron atacarle cuando estaba
despierto y lo matan." 7
Vemos así que el unicornio es la figura de nuestro salvador. Los poderes
celestiales no pudieron obrar por sí solos pero Él tuvo que hacerse carne y morar
en el cuerpo de la verdadera Virgen Maria.
Existe otro atributo del unicornio. En los lugares en que vive hay un gran
lago al que todos animales acuden a beber. Pero antes de que se reúnan llega
7. Phys. GRIEGO: Cardill 199-200; Peters 34-35; Zambon 60-61 (n° 22).
40 SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
la serpiente y derrama su veneno sobre las aguas. Y cuando los animales advierten
el veneno sobre las aguas no se atreven a beber, sino que se apartan y esperan
al unicornio. Llega éste, entra directamente en el lago y hace la senal de la cruz
con su cuerno; entonces el veneno se hace inofensivo y todos los animales beben". 8
Según el cuento el agua fue envenenada por una serpiente, las aguas
envenenadas simbolizan los pecados del mundo y el Satan es la serpiente.
A diferencia de los significados dispares del unicornio, los cuatro animales
que representan a los evangelistas proporcionan un simbolismo constante: el
hombre, el león, el buey y el àguila (Mateo, Marcos, Lucas y Juan respectivamente).
San Jerome (342-420 d JC) asocia cada animal con un acontecimiento en
la vida de Cristo. Así, Cristo, como se dice, es el hombre en su encarnación, buey
en su muerte, león en su resurrección, y el àguila en su Ascensión. 9
Por su parte, el Bestiario de Cristo dice lo siguiente: "Fue hombre por
nacimiento, ternero por su muerte, león por su resurrección y àguila por su
ascensión."
En el siglo xn, el arzobispo de Tours, Hildeberto de Lavardin, 10 se expresaba
así por su parte: "Cristo es Hombre, Cristo es Ternero, Cristo es León, Cristo es
Ave; en Cristo puede expresarse todo. Es Hombre cuando vive, Buey cuando muere,
es León cuando resucita y Ave cuando sube a los cielos."
Y se diria que hay una paràfrasis de este texto en estàs líneas del manuscrito
medieval n° 102 de la biblioteca de la ciudad de Lille, hablando de Jesucristo:
"Primero, de su humanidad, porque tiene cara de hombre; en segundo lugar,
de su Pasión, porque tiene cara de buey; en tercer lugar de su resurrección, porque
tiene cara de león; en cuarto lugar de su divinidad, porque tiene cara de àguila.
Y razonablemente (los) IIII evangelistas predican estàs IIII materias de Jesús
porque fue, primero hombre, que nació de virgen temporalmente; en segundo
lugar, buey en su Pasión, cuando sufrió tormento; en tercer lugar león en su
resurrección cuando resucitó con gran fuerza; y en cuarto lugar, àguila, cuando
en la ascensión subió tan alto." 11
Incluso cuando los artistas separaran unos de otros los cuatro animales para
agruparlos alrededor del Salvador como emblemas de sus cuatro Evangelistas,
atribuyendo el hombre a san Mateo, el león a san Marcos, el toro a san Lucas
y el àguila a san Juan, estos animales se siguen refiriendo a Cristo, pues entonces
representan a los cuatro libros evangélicos mas que a sus autores, los libros que
constituyen los cuatro joyeros de la historia, de la doctrina y de los preceptes
de Cristo. Por eso en tal caso los artistas siempre lo representaban con la actitud
del maestro que ensena.
8. Phys. GRIEGO: Cardill 199-200; Peters 34-35; Zambon 60-61 (n° 22)
9. Mirar MALE, la Imagen Gòtica, 36-37. Jerome también dijo que los cuatro animales
representan los cuatro poderes del alma así como los cuatro elementos del universo, y significan
la plenitud de conocimiento.
10. Cf. DE LA FONS-MEUCOCQ, Annales archéologiques, T. XVII. 3 lib. 1857, 177.
11. Cf. DE LA FONS-MELICOCQ, Annales archéologiques, T. XVII. 3 lib. 1857, 177.
SANTES CREUS (2002) 35-50 41

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
Ese fue el tema preferido del siglo xn para la ornamentación de los portales
principales de las grandes Iglesias: así lo vemos en las catedrales de Chartres,
Le Mans, Bourges y Angulema; en las iglesias monàsticas de Moissac, Charlieu,
Lavaudieu, Saint-Bénigne de Dijon, y también en Saint-Sernin de Toulouse, en
Saint-Trophimes de Arlés, en Semur en Brionnais, etc. 12
Agreguemos que en ciertos casos los animales representan realmente a los
cuatro Evangelistas de manera personal; tal es el caso, por ejemplo, en una vidriera
de Brou del siglo xvt en la que estan uncidos al carro triunfal del Salvador, cuyas
cuatro ruedas empujan los doctores de la Iglesia.
El Tetramorfos, sobre todo en su aspecto hieràtico de un solo Ser de rostros
múltiples, condensa en sí los diversos sentidos crísticos de los cuatro animales
que lo componen, y esta "forma impresionante, tomada en el àmbito mismo que
ocupa el Eterno, velado para nosotros por el misterio, posee tal fuerza que se
lleva al pensamiento infinitamente lejos del plano terreno en el que vivimos
efímeramente para prosternarlo ante un Cristo estabilizado en una apoteosis
eterna." 13
El caràcter simbólico "de los cuatro animales" es de hecho fàcilmente
reconocible agrupàndolos juntos como una unidad y repitiendo el formato con
el cual ellos son representados. La naturaleza extraordinària "de los cuatro animales"
es aclarada poniéndoles alas, halos y libros o códices.
Las imàgenes de los cuatro animales de los Evangelistas aparecen en todas
partes del mundo cristiano. Pueden mostrar los cuatro animales rodeando un
cordero, como en el centro de la placa italiana (Metropolitan Museo de Nueva
York). Así mismo el cordero aparece sobre el medallón central de marfil famoso
inglés. Entierran al Santo Edmunds (The Metropolitan Museum of Art New York).
Vuelven las representaciones Paleocristianas de Cristo como cordero (cuando fue
sentido interpretar a Jesús en forma humana).
La asociación de Cristo con un cordero se deriva del empleo tradicional
del cordero como un animal sagrado expiatorio. Así Juan el Evangelista describe
a Cristo: "El cordero que era sacrificado", y en Juan (1:29) dice: "Contemple al
cordero de Dios que quita el pecado del mundo." Los artistas medievales usaron
la postura del cordero para indicar los aspectes diferentes de Cristo. Así el cordero
de la Iglesia triunfante es el Agnus Dei (el cordero de Dios); y el cordero que
sostiene una bandera decorada con una cruz simboliza la Resurrección...
Por influencia paleocristiana Cristo también es representado como un pastor.
El Salmó 23:1 explica: "El Sefior es mi pastor nada me falta." Así mismo el Salmó
100:3 dice: "Somos suyos, su pueblo y sus ovejas que él apacienta." También
se representa a Cristo con un cordero a hombros, así Lucas 15:4-6 dice:
42
12. Cf. ÉmÜe MALE, L'art religieux du xii siècle en France, passim.
13. El Bestiario de Cristo. Edic. de L. Charbonneau Lassay, Tomo I, 89-91.
SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
"Quién de vosotros tiene 100 ovejas y se le pierde una de ellas, no deja
las 99 en el aprisco y va a buscar a la descarnada, hasta que la encuentra. CY
cuando da con ella se la echa a los hombros lleno de alegria y al llegar a casa
reúne a los amigos y vecinos y les dice ialegraos conmigo porque he encontrado
la oveja que se me había perdido!"
El simbolismo de la oveja es claro en el Último Juicio (Tapa del sarcófago
de màrmol, Museo Metropolitano de Arte de Nueva York) en el cual Jesucristo
separa los salvados (las ovejas) de los condenados (las cabràs).
La idea de usar cabràs para simbolizar a los pecadores en las representaciones
del Último Juicio viene de la declaración de Mateo (25.32,33) que Cristo separa
los creyentes de los no creyentes: "Todas las naciones se reuniran delante de
Él y Él separarà unos de otros como el pastor separa las ovejas de las cabràs
y pondrà las ovejas a un lado y los cabritos al otro."
Aunque en estos ejemplos el cordero/oveja sirve como un símbolo de Cristo
o del salvado quien sigue a Cristo, no cada oveja en el arte medieval cabé en
una de estàs categorías. Por ejemplo, en las representaciones de la Anunciación
del Nacimiento de Cristo a los pastores la oveja sirve para identificarà los hombres
como pastores. Así pues la oveja puede parecer simplemente como una oveja
sin simbolismo especial. Esto puede ser demostrado por la iluminación de los
hermanos Limbourg en Très Riches Heures del duque de Berry. Así por ejemplo
en la imagen de julio los pastores esquilan las ovejas.
Otros animales familiares aparecen con frecuencia en el arte medieval simplemente
porque ellos son elementos estandar en escenas populares. Por ejemplo,
las pinturas de la Natividad rutinariamente incluyen un buey y un asno. La implicación
es que estos animales humildes reconocen a Cristo como el Hijo de Dios.
Asimismo, el asno siempre aparece como medio de transporte en escenas
como la Huida a Egipto, Mateo (2:13,14): "Cuando se marcharon, el àngel del
Senor se apareció en suenos a José: Levàntate, toma al nino y a su madre, huye
a Egipto y quédate allí hasta que yo te avise. Porque Herodes va a buscar al
nino para matarlo.
José se levantó, tomó al nino y a su madre de noche y partió hacia Egipto"
y la entrada de Cristo en Jerusalén, Mateo (21:5-9):
"Decid a la hija de Sión
mira tu rey viene a ti
humilde y sentado en un asno
en un pollino
cria de un animal de carga."
Si el animal debe ser interpretado simbólicamente o no depende del contexto
en el cual el animal aparece.
Algunas criaturas fueron creadas únicamente para cumplir una función
ornamental. Aunque fuera posible evocar una connotación simbòlica para cada
criatura representada en la edad media es sumamente cuestionable que todos los
símbolos entraran en la mente del hombre medieval.
SANTES CREUS (2002) 35-50 43

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
Sin tener una buena documentación sobre el significado de la iconografia
de una criatura haríamos bien en respetar el consejo de Emile Male, "resistirse
a la tentación de explicar lo inexplicable". 14
Aquí he seleccionado un número reducido de animales que tienen una
explicación, otros que tienen mas de una (doble) y otros que sólo sirven de
elementos decorativos. Estos ejemplos pretender reflejar sólo una pequefia fracción
de la riqueza de imàgenes animales creadas en la edad media. En todas partes
de Europa Occidental, artistas medievales crearon bestias fascinantes para casi cada
ambiente secular y, a pesar de san Bernardo, también para la esfera religiosa.
Aunque la petición fundamental y universal de imàgenes de animales pueda
ser vista en el arte en muchas épocas, es sobre todo en la Europa medieval
occidental tardía donde la fascinación por la fauna fantàstica sobrepasó la de
cualquier otro tiempo o lugar.
Figura 1. Centaure. Obtenida del libro Medieval menagerie, Janneta Rebold Abbeville
14. E. MALE, Gotbíc Image, p. 48.
Press, 1992.
44 SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
Figura 4. Unicornio. Bestiario de Oxford, obtenida del Bestiario Medieval de Ediciones
SANTES CREUS (2002) 35-50
Siruela, 1999.
47

MARTÍN CASANOVA ALAMEDA
Figura 5- EvangeHstas y Agnus Dei. Obtenida del libro Medieval menagerie, Janneta
Rebold Abbeville Press, 1992.
48 SANTES CREUS (2002) 35-50

LOS MONSTRUÓS EN EL PENSAMIENTO MEDIEVAL EUROPEO
Figura 6. Ricas Horas del Duque de Berry. Obtenida del libro Medieval menagerie,
SANTES CREUS (2002) 35-50
Janneta Rebold Abbeville Press, 1992.
49

SANTES CREUS (2002) 51-66
Transformaciones económicas y cambio social
LAS TRANSFORMACIONES
Luis NAVARRO MIRALLES*
Dos grandes conceptos encabezan la charla de hoy: Primero, las transformaciones
económicas, los cambios profundos en la economia —las causas—
y, en segundo lugar, el cambio social, en la mayor parte de las ocasiones, las
consecuencias. Se puede decir que dentro del antiguo régimen existen una sèrie
de factores históricos heredados del pasado que personalizan los tres siglos de
la edad moderna: nobleza, privilegios, sistema senorial, etc. Sin embargo, otros
factores se desarrollaron también en ese periodo; marcarían las bases de las
transformaciones económicas y, al mismo tiempo, producirían un cambio social.
En algunos casos la contención radical y un duro control de ambos factores por
el poder instituido de las monarquías absolutas acabaran en revolución, es el
ejemplo de Francia a finales del xvm. En otros, gracias a los éxitos económicos
y a las adaptaciones institucionales y sociales de unas minorías poderosas, éstas
evolu-cionaran y sobrepasaran con menos sobresaltes las crisis de finales del
antiguo régimen, Inglaterra sirve de ejemplo. En otros casos, el poder se encastilló
tras la intransigència de viejos valores y consiguieron aplazar las reformas hasta
el orimer tercio del sido xoc cuando Uesaron resultarían tardías v mal anlicadas.
Es el ejemplo de la monarquia hispànica, de Espana
Estos factores históricos reformadores se podrían enumerar en la siguiente
lista, incompleta, sin duda, pero suficiente para continuar nuestra exposición de
hoy. Y serían, entre otros: el acceso a la tierra, los cambios agrícolas, una población
sostenible, facilitar las comunicaciones, una buena oferta para conseguir una mejor
demanda de lo producido, capitalizacíón, desarrollar la tècnica, y una Sociedad
capaz de asumir y ejecutar el nuevo modelo económico que, en algunos casos
(Inglaterra seria el mas singular), catapultaria a parte de su Sociedad a impensables
oportunidades.
* Conferència pronunciada el dia 15 de setembre de 2002 dins el cicle "Conferències al
monestir de Santes Creus". Juny-setembre de 2002.

LUIS NAVARRO MIRALLES
El disponer del mayor número de factores citados no significo que se
consiguiera, ademàs del éxito, una Sociedad mas justa. No fue exactamente así;
mas bien beneficio a grupos sociales reducidos, a minorías muy activas que
alcanzaron grandes cuotas de poder sin quebrar el sistema del antiguo régimen,
eso sí, introduciendo una mayor apertura y oportunidades en forma de Parlamento
censitario. Una vez mas, el ejemplo inglés serà el mas característico. Por otra parte,
no disponer de todos los factores no significaba el fracaso o la paralización de
una Sociedad. El caso de Catalunya, especialmente de las comarcas meridionales,
Camp de Tarragona, Penedès, Priorat, Conca de Barberà, con sus diferentes
características y a diversos niveles a lo largo de los siglos xvi, xvn y xvm constituye
otro claro modelo.
Vamos a intentar aproximarnos a esas posibilidades, a tratar aquellos factores
económicos que a la larga transformaron el modelo de Sociedad, con mayor o menor
intensidad, y cuyas consecuencias terminarían por superar al antiguo régimen.
LA TIERRA
Empecemos por la tierra. La tierra era el mayor exponente de la riqueza.
La gran propiedad agrària estaba, en general, en manos de la nobleza. La misma
tierra iba unida al titulo nobiliar, hasta las profundas raíces del feudo medieval.
Ahora, teóricamente, servia para sostener a la aristocràcia en su función de brazo
militar de la Corona. La gran propiedad eclesiàstica, de igual modo, y en nuestro
caso, arrancaba también de la etapa de la Reconquista y de la repoblación medieval.
Este sistema jeràrquico y privilegiado, amparado en la tierra, fue una realidad en
el continente europeo durante los tres siglos de la edad moderna. En Francia,
los grandes títulos nobiliarios, incluyendo el propio rey, eran poderosos senores,
duefios de grandes propiedades que suponía, muchas veces, ademàs de la.
propiedad, el poder jurisdiccional Un millón de franceses estaban sometidos a
algún tipo de servidumbre al iniciarse la edad moderna. En Polònia, la nobleza
se había impuesto al campesinado sometiéndolo a una segunda servidumbre de
la gleba, amenazando con su poder la pròpia se^uridad del Estado polaco En
Rusia ocurría otro tanto si bien bajo el control y patrocinio del ex duque de
Aíoscú ahora zar de Rusia.
En Alemania, con la Reforma protestante, en los días de Lutero, estalló la
revuelta de los campesinos, cuya situación social y econòmica en numerosas ocasiones
equivalia a la de verdaderos siervos. El clérigo Müntzer y sus campesinos se levantaron
en armas pidiendo que no fueran expulsadas de la tierra la viuda e hijos por muerte
del cabeza de família. Los sublevados se alzaron imbuidos en la igualdad evangèlica.
Acabó con el exterminio de casi todos. En Inglaterra, el número de pequenos
propietarios era importante. Movidos por la fe puritana, engrosaron las filas del ejército
de Cromwell y del Parlamento, enfrentados en guerra civil contra la monarquia
absolutista de Carlos I en el xvn. Pero en el siglo xvm, en plena revolución agrícola
inglesa, su número, como propietarios, disminuyó. El éxito de la nueva agricultura
no entranaba un mejor reparto de la tierra.
52 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
Aunque difícilmente se podia conseguir tierras, hubieron medios para
acceder a ella. Holandeses e ingleses, en un momento de fuerte entusiasmo religioso
puritano, en el convencimiento de que el trabajo era la mejor oración a Dios,
y en la búsqueda del éxito como garantia de predestinación salvadora, invirtieron
capitales en tierras y en obras de ingeniería desecando marismas, abriendo el
bosque o ganando, en los pólderes, tierras al mar. En poco tiempo, en apenas
dos generaciones, los holandeses primero y los ingleses después, entre el primer
y segundo cuarto del siglo xvn, en las adquiridas tierras, sembraran una gama
de estudiados cultivos que les proporcionaran alimentos para las personas en los
limites de la subsistència; forraje para los animales, ganadería que complementaba
a la agricultura, y plantas oleaginosas y textiles para la indústria. Solemos Uamar
a este hecho histórico revolución agrícola.
iY Catalunya? La emancipación del campesinado remensa a finales del siglo
xv significo una cuestión compleja que abarcó la esencia de las relaciones
entre el hombre, el campo y el senor feudal. Serà un largo camino que desde
el XII acabaria, tres siglos después, en la emancipación de los remensas que afectaria
a una cuarta parte de la población del Principado, gentes en la primera línea
de la producción agrària. La Sentencia Arbitral de Guadalupe (21 de abril de 1486),
en muchos aspectos serà total, sistemàtica y definitiva. Supuso un modo de acceso
del payés a la tierra y, el fin, al menos teórico, de los malos usos. Se garantizaba
la libertad personal por encima del arbitrio senorial, con plena disposición de
sus bienes muebles. Recobraran la dignidad humana, pisoteada, en tantos aspectos,
como en aquel terrible noveno apartado de la Sentencia.
El payés adquirió, jurídicamente, una realidad de singular importància: un
tipo de propiedad, la útil, que le convertia en cuasi propietario. Le obligaba a
reconocer al senor como dueiio directo al que le entregaba la estipulada pensión
anual. Sin duda entre las líneas de los cabreos, que contenían los títulos de
propiedad de los duefios directes y útiles, se escondieron limitaciones y rasgos
que recordaban las dependencias anteriores a 1486, pero no cabé la menor duda
que los campesinos estaban en un mejor camino que en el pasado para acceder
y disponer de la tierra. El payés que podia destinaria a su buen hacer, empezaba
a ser dueiio de la misma.
Una generación después de los éxitos de holandeses e ingleses, en la reforma
de finales del xvn, el campo catalàn así lo demostraria al iniciar la transformación
de sus cultivos. El campesinado del Camp de Tarragona, en efecte, invirtió en
establiment, en contratos enfitéuticos para acceder a la tierra, y lo hizo, en muchos
casos, con un espíritu màs comercial y de inversión. Empezaba a conocer mejor
su mundo exterior, la demanda de los mercados y sabia que podia recurrir a la
Audiència frente al senor. Dominaba la tierra y ésta empezaba a pertenecerle como
medio de vida.
EL MEDIO. LOS INSTRUMENTOS
Se había accedido, en efecte, a la tierra, pese a todas las trabas senoriales.
Los campesinos habían conseguido el medio y los instrumentos primeros para
SANTES CREUS (2002) 51-66 53

LUIS NAVARRO MIRALLES
practicar otro tipo de agricultura. El Camp de Tarragona y demàs comarcas limítrofes
habían sido deficitarias en cereales, incluso las tierras no eran las mas apropiadas
para ese cultivo. Era un mal endémico. Ni siquiera en los anos de buenas cosechas
de grano se podia hacer trentè a la demanda de la población. Existia el riesgo
de no poder proveer de este alimento esencial en el antiguo régimen a una
población cuya tierra era incapaz de producirlo en suficiència. El riesgo aumentaba
cuando, ademàs, sobrevenía la guerra, epidèmia, sèquia... La mortalidad era, entonces,
una terrible realidad que diezmaba a la población y reducía enormemente
la capacidad de crecimiento demogràfico.
Existia, entonces, ún duro circulo mortífero en donde se desequilibraba
la relación entre la cantidad de alimentos y las posibilidades de vida. Este tràgico
destino de la población era usual en la mayoría de los pueblos de Europa. Para
prevenir tan inevitable tragèdia la clave estaba, en esencia, en aumentar la
producción, sobre todo de alimentos y para ello había que cambiar el modelo
de agricultura. Holandeses e ingleses, como hemos visto y es conocido, practicaron
un modelo que ofrecía un abanico de variedades agrícolas. Pero en otros puntos
de Europa la tierra no era tan propicia y tuvieron que optar por una agricultura
mas especializada, mas de monocultivo, con los riesgos que entrafiaba la dedicación
en exclusiva a un producte
En Catalunya el comercio local, próximo a la costa, proveia a los barcos
y marineria de un consumo creciente de aguardiente y vino. Pero era una venta
limitada, y para que hubiera un despegue del comercio era indispensable una
demanda a gran escala. El impulso se inicio con peticiones de comerciantes
foràneos, holandeses, de las antiguas plazas hanseàticas alemanas y de comerciantes
ingleses y franceses. Estos últimos habían creado zonas activas de expansión
vinícola. Burdeos, por ejemplo, era un modelo que luego seria continuado en
otras partes. La región entre el Loira y el Garona, plantada de vinas, impulso una
expansión comercial importante a finales del xvn, en el mismo tiempo, por tanto,
que se iniciaran en las comarcas meridionales catalanas, en el Camp de Tarragona,
los pasos fundamentales para un modelo parecido agrícola y comercial.
Las consecuencias de los intercambios y sus primeros éxitos justificaran en
el Camp de Tarragona la expansión de la vina en detrimento del cereal. Se dejó
de sembrar grano y se plantaran vides. Después de la guerra de Sucesión se
continuo dando prioridad a la vifia y las superfícies destinadas a este cultivo
aumentaron. Se iba imponiendo un modelo agrícola, intensivo y especializado,
cuyas cepas tenían la vida de una generación. Es decir, una tierra que estarà ocupada
durante un cuarto de siglo, con los riesgos correspondientes. Los viajeros del xvm
se alarmaban por la intensidad y extensión de la vina frente a los cultivos anuales
y de alimentación directa, como eran los cereales.
Se invertia, pues, en vinas; y no solamente los payeses, también los comerciantes,
incluso menestrales, de oficiós urbanos adquirían un trozo de tierra para
tener su vina y producir el aguardiente que después colocarían en las casas de comerciantes
al por mayor de Reus y Valls, especialmente. Otra consecuencia de
la expansión de la vid fue la obtención de grandes volúmenes de vinos, en su
54 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
mayoría flojos, que no sostenían un largo almacenamiento y que se destinaban,
en consecuencia, a su transformación en aguardientes.
La agricultura del Camp, capaz de situar en el mercado una cantidad importante
de aguardientes, completo su circuito al atraer a comerciantes extranjeros
y al crear grupos dfe mayoristas locales, a diferentes niveles, que controlaban las
zonas vinícolas. Acabaron por consolidar una nueva capa social, relacionada con
el mundo exterior, y organizaron un comercio del que dependería la supervivència
de la agricultura especializada y el sostenimiento de una nueva forma de vivir
y de enriquecerse.
La nueva agricultura de algunas zonas de Europa, al multiplicar la producción
agrícola, supero, de un modo revolucionario, la apocalíptica y siniestra relación
que había entre mortalidad, fecundidad y crecimiento de la población. Esta agricultura
permitió alimentar a las familias, en el mínimo de subsistència, y consiguió
disponer de un stock alimentario que equilibraba las necesidades primeras en
momentos de penúria màxima; de igual modo enlazaba las cosechas sin dejar
ningún vacío de riesgo entre las campanas agrícolas. Se empezaba a triunfar sobre
la muerte, en el sentido de catàstrofe demogràfica. La población creció y, lo mas
importante, se sostuvo su número. Y sin una población estable, capaz de producir
y de plantear una demanda de productes, difícilmente se podria incentivar las
inversiones y devolver beneficiós; el cambio económico y social, que podríamos
calificar de histórico, hubiera sido muy difícil. Apenas habría mejorado la tècnica
y la investigación no hubiera alcanzado los limites revolucionarios de etapas
oosteriores Los caoitales se hubieran perdido enaullidos por los auxilios a una
población que volvía casi a desaparecer por una caída imparable de sus sentes
en otro desastre demogràfico. Sólo unos pocos podrían continuar.
Holanda, una vez mas en primer lugar, e rnglaterra a continuación,
experimentaron desde su agricultura ese cambio en su población, que también
solemos llamar revoludión demogràfica. Después se fue extendiendo por el resto
de Europa este crecimiento sostenido de la población. No voy a analizar la
demografia catalana, y la del Camp en particular, pero sí recordaré sus resultados.
La población creció, en general, a lo largo del xvi. Así, por ejemplo, Tarragona
ciudad que tenia unos tres mil habitantes, duplico su población a finales de ese
siglo. Sin embargo, la guerra, el hambre y la peste redujeron a la mitad su población,
poco después de iniciarse la segunda mitad del siglo xvn. A finales de esta centúria
la población se estabilizó y, pasada la guerra de Sucesión, continuo aumentando
progresivamente.
Este ejemplo puede hacerse extensivo a toda Catalunya, y con éxitos mas
seflalados. Si utilizamos las cifras que nos ofrece el Censo de Floridablanca de
1787 (y adolece de una ocultación de alrededor del 20%), todo el Principado
había crecido y sostenido de un modo estable a su población. Volviendo a
Tarragona ciudad, sus habitantes se habían duplicado en número, ahora unas ocho
mil personas vivían en la capital; otro tanto ocurrió en Valls, durante mucho tiempo
la plaza mas importante en el negocio del aguardiente. Pero el caso de Reus,
núcleo y eje de ese negocio durante el siglo xvm, significo el ejemplo mas elocuente.
SANTES CREUS (2002) 51-66 55

LUIS NAVARRO MIRALLES
Reus multiplico por siete el número de habitantes, de unos dos mil pasó a casi
quince mil. Y pudo sostenerlos e incluso aumentar esas cifras.
Sin embargo, el crecimiento de las tres ciudades —Tarragona, Valls y Reus—
no produjo un desierto humano a su alrededor, al contrario. Villas como Riudoms,
Cambrils, l'Alforja, l'Aleixar, Riudecanyes, la Selva, Alcover, etc, duplicaran su
población, incluso pequenas localidades como l'Arbocet, Argentera, la Febró, etc,
que no alcanzaban el centenar de personas, también multiplicaran el número de
habitantes. El Camp de Tarragona constituïa un territorio henchido de gentes. La
proyección de su agricultura y su comercialización, mas el regreso de los beneficiós
en forma de alimentos y capitales habían contribuido a este resultado casi milagroso.
El crecimiento se debió, primero, a su pròpia vitalidad, después también a
la inmigración, sobre todo francesa, y al movimiento de población del Camp. Esta,
como se ha dicho, había crecido en los siglos xvi y parte del xvn, con altibajos y
momentos de caídas, pero desde el xvm, al compàs del nuevo panorama agrocomercial,
el crecimiento de la población serà vigoroso. Ya desde los afïos finales
del xvn, con la reforma, en àreas del Camp el régimen demogràfico presentaba
caracteres preindustriales, al caer, espectacularmente, la mortalidad.
El incremento de habitantes y el mantenimiento de esas cifras disparo
también el sector de la construcción y los cambios urbanísticos de las ciudades
y villas. Se creaban las àreas de mercado de Reus y Valls y de la misma Tarragona,
y un comercio interior vertebrarà el Camp en el que Reus, en el xvm, se había
convertido en la segunda ciudad de Catalunya.
No faltaran contratiempos que el monocultivo de la vid podia agravar. Hubo
afïos duros de sèquia, alrededor de mediados del xvm, fluctuaciones de los preciós
del aguardiente y enfermedades, pero con todo, el equilibrio territorial en un
espacio urbanizado supero las crisis, incluso las de signo màs negativo. Este
conjunto de circunstancias, medios y posibilidades, en una comarca natural, como
era la del Camp de Tarragona, trazó una espècie de triàngulo fèrtil, pleno de
villas y vinas, en cuyos vértices se situaban las tres ciudades: Valls, en la parte
alta, Reus en la màs llana y Tarragona en el litoral. Salou, y después Tarragona,
serían la puerta de entrada y salida de estos mercados predispuestos a la
exportación.
LA INFRAESTRUCTURA: LAS COMUNICACIONES
Para alcanzar ese mundo exterior, el Camp de Tarragona disponía de un
elemento esencial para las comunicaciones: el mar; salida natural también del
Penedès, Conca de Barberà y Priorat, ademàs de punto de encuentro con el valle
del Ebro. El Mediterràneo no mantenia la fuerza del pasado pero seguia siendo
la ruta al Levante, una de las puertas hacia Oriente y el enlace con el norte de
Europa por el mar. A estàs tres àreas había que agregar, naturalmente, Amèrica
y el comercio transoceànico. En dirección a estos mercados dirigió el Camp de
Tarragona, y las otras comarcas meridionales catalanas, su comercio de exportación,
y también las importaciones.
56 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
La costa tarraconense supero, primero, el periodo de ataques de berberiscos
en el xvi, se recupero, después, del periodo de guerras —Segadors y Sucesión—
y se abrió al mar en el xvm. La inseguridad en la navegación y en la costa, las
destrucciones de la guerra (el puerto de Tarragona lo fue en la de los Segadors),
fue seguida, en la centúria úlüma de la edad moderna, por un litoral con una
actividad comercial considerable qué hizo del mar una de las despensas de sus
gentes.
Desde el litoral de Salou, a partir de 1680 aproximadamente, hasta finales
del xvm, se embarcaran casi la mitad de las exportaciones agrarias de Catalunya,
especialmente aguardientes, vinos, avellanas y almendras. Comerciantes del Camp
de Tarragona, a su vez, se situaran en los puertos receptores de sus mercancías,
sobre todo en el puerto de Càdiz. De igual modo fue usual la presencia de
comerciantes holandeses, daneses, franceses e ingleses en el àrea comercial del
Camp de Tarragona, especialmente en Reus.
Por el puerto de Salou entraba una media de doscientos barcos anuales.
En los últimos veinte afios del xvm, hasta su sustitución por el puerto de Tarragona,
arribaran a las playas de Salou casi cuatro mil naves. Habia embarcaciones pequenas
de cabotaje que podríamos sintetizarlas en la barca. Tocaban puertos a lo largo
de la costa catalana y valenciana, y màs al sur, con una tripulación de cinco personas
y un patrón que, en ocasiones, participaba en los beneficiós. Eran verdaderos
comercios flotantes. Fondeaban también en Salou los grandes buques de la època
con tripulaciones numerosas y comandados por un capitàn. Estaban destinados
a largas distancias. Mediante estos embarques se extraía la producción, alejàndola
del lugar de origen, aumentando así su demanda y beneficiós.
Salou, a su vez, creaba su pròpia zona de influencia, desde la costa al interior,
ayudaba a potenciar las comarcas tarraconenses y colaboraba, decididamente, a
consolidar el complejo humano, agrícola, manufacturera y urbano del Camp de
Tarragona. Salou se convertia en puerta al exterior y de entrada de los diversos
mercados europeos y, después, de los americanos. Las luchas por el control de
este puerto entre Reus y Vila-seca prueban el valor económico de sus embarcaderos.
En estàs luchas intervinieron los intereses del arzobispado. En cierto modo,
significaba la rivalidad entre dos concepciones económicas: la comercial moderna
y la que se basaba en la extracción fiscal de rentas sefioriales. Los comerciantes
de Reus, en màs de una ocasión, entraran en pleito con el arzobispado al negarse
a nagar esas cargas aue considaraban excesivas En esa lucha entre vieios nrivilesios
sefioriales y acïividades comerciales entraban en juego las preocupaciones por
los costes v oor el orecio último de las mercaderías en fin oor la comoetitividad
del producte, afectado por una sobrecarga senorial.
A finales del xvm, el puerto de la ciudad de Tarragona, como se sabé, sustituyó
al de Salou. Tarragona era plaza fuerte y sede metropolitana. En una coyuntura
bélica casi constante a lo largo de la edad moderna, significaba un puerto con
defensas costeras y, al mismo tiempo, una plaza rodeada de murallas: una seguridad
que solían, en general, apreciar los comerciantes como protección a sus mercancías
y a los días de ferias. Sin embargo, posiblemente por la doble jurisdicción, la
SANTES CREUS (2002) 51-66 57

LUIS NAVARRO MIRALLES
senorial —la mitad pertenecía al arzobispo— y la real —la otra mitad al rey—,
y también por ser plaza militar, a la larga tuvo un efecto negativo en cuanto
a las perspectivas de Tarragona. Y sin puerto para mercaderías y trafico comercial
las posibilidades de la ciudad eran, pràcticamente, nulas.
La construcción del puerto tarraconense provino del apoyo final de las
fuerzas tradicionales y de las insistentes peticiones de la ciudad. Se necesitaba
un puerto para la escuadra real del Mediterràneo, pero al mismo tiempo, éste
dinamizaría la vida econòmica de la ciudad y comarcas. Tarragona, al final, obtuvo
los privilegios para reconstruir los muelles con las aportaciones fiscales de las
aduanas costeras de las villas situadas al norte y sur de la capital. En 1786 se
habilito a Tarragona para exportar a Amèrica, lo que significaba su incorporación
al comercio general, y tres afios después se le concedió, por lògica, el permiso
para habilitar los puntos de atraque. Las obras definitivas se iniciaron en 1792.
Pero fuera uno u otro el puerto, en el contexto general, el Camp de Tarragona
y las comarcas limítrofes dispusieron de un puerto de embarque seguro, màs
moderno y dotado de almacenes. Un puerto indispensable para abrirse a un
comercio cada vez màs universal.
Al transporte marítimo había que afiadir el transporte por tierra. Unos pocos
caminos unían las ciudades y villas del Camp y comunicaban con los reinos de
Valencià y de Aragón. Pese a sus grandes deficiencias, su importància en aquella
economia precapitalista fue singular. Vertebraba el comercio interior. Llevaban a
cabo el transporte los arrieros que conducían las mulas y otros animales de carga,
el medio màs usual por la carència de buenas vías. También se usaban carros,
de mayor rendimiento, que podían llevar casi mil litros de carga neta. Hacia 1777
se consolido la ruta de Barcelona, y la de Valencià, y Aragón que conectaban
con el puerto de Salou, después, lo harían con el de Tarragona.
Comerciantes, como Lacomme, enviaban mercaderías a Barcelona para
reembarcarlas en Càdiz para Amèrica. También a Bilbao, para enviarlas a puertos
del norte de Europa. El comercio del grano se hacia, también, en carros
aprovechando el eje que llegaba hasta las tierras cerealistas de Lleida y Aragón.
De igual modo las resmas de papel y algunos textiles solían utilizar el mismo
sistema de transporte. La demanda de medios oriento a un número importante
de personas a dedicarse al transporte. En el campo crecían un número considerable
de algarrobos, para alimentar a los animales de tiro. Se construían carros y en
la costa las barcas, una y otra actividad permitió disponer de un personal
especializado, la marineria, experimentada en el mar, que pasaba a engrosar el
grupo de los matrículados, con algunos privilegios y dispuestos a servir en los
buques del rey.
No hay que olvidar el transporte por el Ebro. Desde las tierras del interior,
en donde invertían compafiías como la de Satorra-Cortadella, la llamada Compafiía
de Aragón, llegaban los productes que se intercambiaban por mercaderías
catalanas. En este comercio fluvial se traficaba, no solamente en cereales, también
corderos, cueros, cordelería, textiles, etc. Una via cuyo eje era el padre Ebro.
58 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
También merece una mención un proyecto de via de comunicación, a finales
del xvm, de complicada ejecución. Me refiero al canal Salou-Reus. La idea tenia
una base lògica en otras experiencias. Esta posibilidad de transporte repetia otras
realidades holandesas e inglesas, de tanta eficàcia para el trafico de mercancías
desde el mar al interior y viceversa. El intento resulto fallido, pero el proyecto
financiero constituyó una prueba de modernidad.
OFERTA Y DEMANDA: UN MERCADO DE TENDÈNCIA UNIVERSAL
Cuanto hemos citado hasta ahora: el acceso a la tierra, el despegue
demogràfico y el sostenimiento de esa población, un territorio suficientemente
vertebrado para la època, un comercio local bastante acüvo, se fundamentó, en
esencia, como se sabé, en el cultivo de la vid. Y dentro de esta actividad agrària,
en la producción de aguardientes. Este producto supuso la base del comercio
del Camp de Tarragona. Era la oferta por excelencia. La capacidad de disponer
de un trabajo especializado y la cantidad y cualidad de ese trabajo permitió al
Camp situar en los mercados un producto que, sin olvidar la competència de
otras àreas de Europa, poseía un valor económico singular. Durante màs de un
siglo, en esa producción y comercio radico la riqueza del territorio.
Alrededor del aguardiente se estructuraran companías comerciales, socios,
proveedores, pequefios y medianos productores, payeses y clientes. Un número
considerable de población, que de un modo u otro, intervenia en la producción,
comercialización y transporte. Significo, en conjunto, un gran volumen de
producción y venta; y un intercambio a gran distancia: Amsterdam, Rotterdam,
Calais, Honfleur, Dunkerque, puertos alemanes, daneses y suecos, y del sur de
Inglaterra, etc, y una nueva singladura, Amèrica. Los grandes excedentes de vino
que producían las amplias àreas plantadas de vinas se trataban en ollas de
aguardiente, en los alambiques, donde se destilaban. El nuevo producto, por su
volumen reducido que facilitaba su transporte, tenia mayor demanda.
Existió una conciencia de la naturaleza de ese comercio. Hubo una
preocupación legal por la cualificación deLproducto final y por introducir una
mejor especialización, adaptàndose al üpo de mercado y a cada modelo de
demanda. El aguardiente adquirió un valor un tanto exóüco, conforme se alejaba
de los puntos de producción y arribaba a tierras donde por el clima se hacia
imposible su producción, como ocurría en el norte de Europa; e igual sucedía
en lugares donde prohibiciones de caràcter religioso impedían la producción de
vinos, como era el caso del Levante mediterràneo musulmàn, si bien el alcohol
ofrecía valores medicinales.
Para la Hacienda real el aguardiente significaba una fuente importante de
ingresos. Procuraba proteger de alguna forma a la indústria, no cobrando impuestos
a las vinas durante sus primeros afïos, hasta que estuvieran en rendimiento. En
los ingresos catastrales, el Camp de Tarragona aportaba cuatro veces màs que
las otras àreas vinícolas y lo hacia por la extensión de los cultivos y por la
producción. No olvidemos que el impuesto catastral era doble: por la fabricación
SANTES CREUS (2002) 51-66 59

LUIS NAVARRO MIRALLES
y por la venta y, ésta, a su vez, podia ser al por mayor y al detall. La plaza de
màxima aportación fiscal era Reus, seguida de Valls, el otro mercado importante
del aguardiente, a continuación Vila-seca, Riudoms, Constantí, La Selva, Cambrils,
etc. Reus, a finales del xvm, poseía el mayor número de alambiques de Catalunya,
casi un centenar. Si bien las oficinas, o fàbricas de aguardiente, a gran escala
o con unos pocos alambiques, se distribuían por todo el Camp de Tarragona.
El territorio se convertia en un centro productor de primera línea. Con frecuencia
los comerciantes al por mayor reelaboraban lo adquirido con el fin de dotarlo
de mayor cualidad y hacer frente a una demanda màs exigente.
El aguardiente de mayor salida era el prova d'holanda, con una graduación
de unos cincuenta grados, la mitad de la producción correspondía a esta clase.
Un refinado era el llamado prova d'oli; otros tipos de aguardientes complementaban
la diversa gama de productes destilados. Para evitar el fraude y mantener las calidades
se redactaran normas que exigían una fabricación apropiada en graduación,
color y gusto. Algo así como una predenominación de origen.
Esta actividad impulso una indústria complementaria. En las exportaciones
de aguardientes y vinos no se solia devolver los envases, en consecuencia tuvieron
que multiplicar su producción. La madera no era un articulo que abundarà, se
importaban las duelas, las arqueadas costillas con las que se construye el barril,
al mismo tiempo que se organizaba un comercio muy activo de compra-venta
de envases usados y aumentaba la fabricación y reparación de los mismos. Los
gremios de boters en las zonas vinícolas eran de los màs poderosos —Reus
agremiaba a unos 350 maestros.
El Almanake Mercantil de 1802, una guia del comerciante, afirmaba que
por el puerto de Salou entraran, y dice textualmente: "unos anos con otros de
sesenta mil a ochenta mil canas de madera para el abasto del gremio de toneleros
de la vila de Reus". En estàs partidas oficiales no se incluían otras menores, pero
frecuentes, que llegaran al Camp de Tarragona a lo largo de la costa. En 1783
Reus ya tenia casi doscientos mestres boters y casi un centenar de aprendices que
podían poner en el mercado unas doce mil pipas y treinta mil barriles. Se había
desarrollado una relevante actividad alrededor del aguardiente. Sobre esta indústria
también se emitió una sèrie de normas sobre las características de los envases,
un reglamento que garantizara la conservación del aguardiente y mantuviera sus
cualidades hasta llegar a sus lejanos destinos. A pesar de estos reglamentes, en
numerosas ocasiones, la comercialización del aguardiente acabó cayendo en la
especulación, incluso en un peligroso fraude.
Por otra parte, los viajes comerciales eran de ida y vuelta, es decir, salida
de productes y desembarco de alimentos y material que no se podían producir
totalmente o en cantidad suficiente; màs los beneficiós obtenidos en forma de
capitales que impulsaran futuras inversiones, mejoras en el campo, urbanas, y
singularmente en manufacturas. De este modo, el comercio marítimo adquirió
efectes multiplicadores para la economia de Catalunya, en general, y para el Camp
de Tarragona, en particular. Hacia Amèrica tenderà, màs bien, el comercio de manufacturas,
quincallería, zapatos, pafiuelos, jabones, etc. Este cúmulo de posibilidades
60 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
se consolidarà con la creación de companías comerciales, cada vez màs completas
y activas. En otros casos, y fueron frecuentes, los comerciantes locales participaran
como comisionistas y representantes de companías del norte de Europa.
La empresa mercantil catalana solia ser de dimensiones reducidas y
compuesta de diversos inversores, pequenas fortunas que encontraron en este
modelo de empresa sus posibilidades de participar en el comercio exterior.
Comprendía la màs variada gama, desde asociaciones comerciales temporales para
negocios concretos, incluso para una operación puntual, hasta companías de corte
netamente capitalista dedicadas al gran comercio. No obstante, se mantuvieron
en este sistema mercantil del xvm, los lazos familiares, de amistad y de vecindad,
entre los socios que formaban una companía. Conforme acaba el xvm, en sus
dos últimas décadas, la complejidad del comercio transoceànico y de larga distancia,
la construcción de na.ves y los seguros marítimos obligaron a una mayor
concentración de capitales, a un mejor conocimiento de la tècnica contable y a
dominar con las mayores garantías las diversas demandas de los mercados. En
cualauier caso salvo exceociones oersonales un modo de enriauecerse aieno
al tradicional sistema senorial.
A lo largo del tiempo se fue asentando una base de conocimientos técnicos,
una fuerza de trabajo especializada, capitales posibles y mercaderías que permitían
atender mejor la demanda, de este modo, cuando se decreto la apertura hacia
Amèrica no serà una improvisada aventura, se tendrà una preparación suficiente
para comerciar en la recién abierta carrera de las Indias. Ademàs, al superarse
las primeras etapas exportadoras se amplio mejor la oferta con productos también
singulares, como la seda. Reus encabezarà las primeras experiencias sederas al
por mayor, a la que se uniràn otras aportaciones textiles. El tèxtil, en efecto, aunque
de menor volumen exportador, supuso otro de los importantes artículos comercializados.
Las posibilidades de aumentar la producción al distribuirse las diferentes
fases de la fabricación, incorporo a un número relevante de mujeres en esa
actividad. Trabajaban en sus casas e hilaban miles de arrobas de hilo, de calidad,
color y textura que podían competir incluso con los textiles franceses. El mercado
interior v el de la Península màs Amèrica absorbían la producción. En el Camo
de Tarragona había màs de trescientos telares de pafiuelos y otros tantos de cintas
aue oodían oroducir màs de veinticinco mil docenas de Danuelos de seda v casi
den mil oiezas de cintas La oiel constituïa otra actividad a tener en cuenta
relacionada, en parte, con la viticultura. En Reus a finales del xvm funcionaban
treinta y dostalleresque producían anualmenteunos treinta mil quintales de cu. erc*
ademàs He hadanas v cramii7as Fn Valk existían actividaries similares v He una
mantía pn alcninr>

LUIS NAVARRO MIRALLES
que se reducían al impuesto personal o a una agricultura de mera subsistència.
Sumando, ademàs, las manufacturas producidas, ambos conceptos —comercial e
industrial— superaban las tres cuartas partes de los ingresos de la Hacienda real
en el Camp de Tarragona. Estàs actividades y las propias de la agricultura
necesitaron capitales. El acceso al crédito se hizo desde la letra de cambio y desde
el censal. Los dos instrumentos movilizaron, en conjunto, grandes sumas de libras
destinadas, en la mayoría de los casos, a la inversión.
Sin embargo, en los úlümos anos del xvm y primeros del xrx, coincidiendo
con la emancipación americana, con la fuerte competència de los productos
franceses y con una mayor dependència de los comerciantes del Camp de Tarragona
de las companías comerciales europeas que trabajaban en las plazas tarraconenses,
el mercado vinícola entró en crisis. El Camp no pudo o no supo invertir en la
nueva indústria, al contrario de lo que sucedería en el Pla de Barcelona, o en
Mataró, Terrassa, Manresa, etc. A pesar de que las tres cuartas partes de las
exportaciones espafiolas de aguardientes procedían de Catalufia y de éstas, la gran
mayoría del Camp de Tarragona y comarcas próximas, los preciós no eran ya
los que habían cotizado durante una buena parte del largo siglo xvm, cuando
los valores vitivinícolas superaban los del trigo.
Siempre había habido, de todos modos, un riesgo comercial en el modelo
económico del Camp de Tarragona, pero igual sucedía en otros modelos de Europa.
Para el aguardiente y también para el tèxtil, papel, cordelería, cueros, jabones,
ferrerías, etc. que deberían embarcarse para un largo recorrido, se precisaba la
paz en los mares. Desde 1789, cuando Francia tras la Revolución había cambiado
su régimen político y podia ahora transformar el poder público de los estados
europeos, se abrió una etapa bélica que infiuyó en el comercio catalàn. La Guerra
Gran y luego la del Francés intercaladas con otras dos contra Inglaterra, y sin
olvidar otras precedentes, afectaran y redujeron las exportaciones del Principado.
Hubo una amenaza al comercio, en efecto, y hubo una caída de la demanda
a finales del xvm. El comercio del aguardiente y sus actividades complementarias
entraran en una profunda crisis de la que no se recuperarían. Había habido antes
momentos difíciles, como se ha dicho, pero ahora con el fin del antiguo régimen
cambiaba también el mundo; el americano y el europeo. De todos modos, aquel
modelo de producción y el sistema de ganarse la vida habían proporcionado,
con el riesgo, un espíritu y una mentalidad diferentes. No contaban sólo con la
estabilidad que pudiera dar la propiedad de la tierra, la mejor expresión del sistema
senorial, estaba, ademàs de la tierra y sus rendimientos, en el producto creado
y su comercialización una oferta atractiva y los medios para atenderla. Las experiencias
acumuladas no serían en vano, como así se demostraria en la siguiente
centúria por el modo de sobrevivir y por los caracteres de su Sociedad.
LA SOCIEDAD
Los cambios sociales fueron lentos en el antiguo régimen, incluso donde
éstos adquirieron màs profundidad: en los Países Bajos o en Inglaterra, en el si-
62 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
glo xvn; màs o menos en los días de los Segadors. La misma élite inglesa reacciono
trentè a las demandas de sus, hasta entonces, colegas de lucha antiabsolutista
y de tendència, dinamos hoy, màs democratizadora. En muchos aspectos, el nuevo
poder se aristocratizó, fenómeno repetido en muchas partes de Europa.
En el caso de la Sociedad catalana, en consecuencia, en la del Camp de
Tarragona y comarcas próximas, también se produjeron cambios, lentos pero reales,
a lo largo de tres siglos; màs vertiginosos a finales del xvm, bajo la dinàmica de
los hechos revolucionarios en Francia. Fue, en efecto, un proceso pausado, con
altibajos y crisis, en el que la economia contribuyó a esa transformación.
En aquella Sociedad, especialmente en el xvm, la población activa sumaba
el sesenta por ciento de la misma, considerando siempre la parte masculina. Y
no olvidemos la actitud sacrificada de la mujer en numerosas àreas de la actividad
econòmica, recordemos, por ejemplo, en la del tèxtil o su actividad en la agricultura.
La propiedad, precisamente, la herència o la continuidad en el negocio por
parte de una viuda, significo un punto bàsico de apoyo en el lento cambio de
la condición de la mujer. Circunstancia no infrecuente recogida en el derecho
catalàn en matèria de sucesiones. Tampoco deberemos olvidar la participación
de los menores entre los ocho y los dieciséis anos, que al final del siglo xvm
significaba el quince por ciento de la población masculina tarraconense, que a
esas edades y por aquellas fechas solían estar bien ocupados.
Para la población activa masculina —alrededor del veinte por ciento era
asalariada en las ciudades del Camp de Tarragona— el sistema tradicional de los
gremios fue cambiando hasta el punto que a comienzos del XLX se preparaba su
firi. Este proceso, sin embargo, tendió a una proletarización de los mestres e incluso
de una parte de la payesía del Camp de Tarragona.
En las ciudades, y en algunas vülas de las comarcas tarraconenses, se
concentraban las familias màs poderosas. En Reus ejercían sus negocios el mayor
número de comerciantes ricos del Camp de Tarragona, a ellos se debe una parte
importante del desarrollo urbanístico de la ciudad. En Valls, donde vivían importantes
familias de comerciantes, su crecimiento se hizo desde su espina dorsal urbana entre
el castell y la iglesia, la calle de la Cort. Y en Tarragona, con una actividad comercial
menos desarrollada, una parte importante de su élite, no nobiliar, seguia dedicada
al campo, si bien en el nuevo modelo agrícola. En la capital, el número de comerciantes
era menor. Por otra parte, en Tarragona, ademàs de las mejoras urbanas se Uevaron
a cabo dos obras públicas de singular valor, recordemos el ya citado puerto y la
traïda del agua, un problema de abastecimiento permanente de la capital.
Ambas obras, modelo de ingeniería de finales del xvm, propiciaran nuevas
perspectivas y dieron trabajo a muchas personas en momentos difíciles de
frecuentes motines en Cataluna por la carestia de alimentos. En esos anos se
necesitaban tres reales diarios para subsistir, cuando un kilo de pan costaba dos
reales y medio, el blanco, y no llegaban a dos reales el moreno; dos reales valia
también un litro de aceite o uno de vino. Un jornalera precisaba un mínimo de
algo màs de mil reales para pasar el ano, en condiciones de subsistència, lo que
costaria un jornal de tierra, una media hectàrea de vinas.
SANTES CREUS (2002) 51-66 63

LUIS NAVARRO MIRALLES
Naturalmente, sólo algunas familias no tenían los problemas de subsistència
y también sólo unos pocos, como siempre ha sucedido, controlaban el poder
visto éste desde una perspectiva mercantil. A nivel local, dominaban los municipios.
La oligarquia urbana adquirió los cargos desde el xvm con caràcter Vitalicio lo
que propicio abusos y corrupción. La venta de cargos públicos marcó la cúspide
del poder del patriciado urbano y de las élites de las villas. Era una excelente
inversión para la oligarquia. Desde el poder municipal se podían supervisar
monopolios y concesiones municipales. Se podia controlar la competència mediante
normas que prohibieran determinados negocios, mientras conseguían ventajas
en los arrendamientos del municipio. El sistema insaculatorio catalàn se perdió
al desequilibrarse el poder entre los diferentes grupos sociales de una localidad.
Ya perdió fuerza a finales del xvn. Y el Decreto de Nueva. Planta enterro sus
posibilidades para el futuro.
He aquí uno de los puntos negativos, la evolución de las instituciones cívicas,
el alejamiento del poder de numerosos grupos sociales que antes participaban
en la vida pública de las localidades desde cada una de las manos —mayor, media
y menor— y desde los cargos de màxima responsabilidad, de cónsules en el caso
de Tarragona. Las reformas de Carlos III con las figuras del "diputat del Comú
isíndicsipersoners" intentaran aliviar los abusos que recaían sobre los grupos menos
favorecidos.
También las reformas del monarca pretendían controlar a la pujante
burguesía, no obstante, la tendència aristocratizante de ésta indicaba que sus suenos
políticos no participaban de los ideales de la burguesía francesa. En pocas
generaciones, un negociante del Camp de Tarragona podia, desde unos orígenes
humildes y a través del éxito de la actividad mercantil, conseguir un titulo de
ciutadà honrat, A finales del xvm ese titulo podia costar unas dos mil quinientas
libras, algo así como el valor de una docena de hectàreas de vinas. Este dinero
se destinaba a la construcción del puerto de Tarragona. No obstante, el sacrificio
económico era un buen comienzo para alcanzar después la condición de cavaller.
y obtener, por último, el suspirado titulo de baró, gràcia que muy pocos gozaban
conseguir.
Para participar en este cursus honorum deberían expresar fidelidad a la
dinastia real y a la Iglesia, disponer de un patrimonio y rentas que les permitieran
mantener su nueva condición y demostrar —siempre se podia conseguir— pureza
de sangre y oficio, que no se hubiera practicado los llamados oficiós "viles". Los
que se ennoblecían o estaban en via de ennoblecimiento servían fielmente a la
Corona y el sistema defendía también la conünuidad de sus ventajas. De igual
modo buscaran el apoyo de la Iglesia. De esta manera se consolidaban los dos
grandes pilares de la Sociedad del antiguo régimen: el trono y el altar.
No se debe ser muy severa por el encüentro y comunión de intereses entre
el poder tradicional y el nuevo que surgía desde la economia. También en
Inglaterra, paradigma de los cambios y de la evolución social antes de la revolución
francesa, se dieron similares transformaciones. En algo fue distinto: en el Parlamento
britànico, lores y comunes dispusieron de los mecanismos y reglamentes legales
64 SANTES CREUS (2002) 51-66

TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIO SOCIAL
para evolucionar hacia un sistema màs participativo y democràtico. Y lo hicieron
sin pronunciamientos, golpes de Estado o conflictes civiles.
Otra de las instituciones que la Sociedad del Camp de Tarragona no pudo
organizar fue la de disponer de un banco de depósito y crédito. Tarragona tuvo
su Taula de Canvi. Se inicio en el siglo xvi; pero cuando nacía uno de los bancos
màs famosos, el de Inglaterra, a finales del XVII, la Taula de Canvi tarraconense
había iniciado su declive. El incumplimiento de sus obligaciones como depósito
de capitales privados y la falta de crédito acabó en su disolución a mediados
del xvm. Una posibilidad fallida, en cambio tan necesaria para el futuro inmediato.
Un ano singular, 1789, y la reacción de 1793 contra la Revolución Francesa,
màs los hechos de 1808 y 1811, marcaron la realidad de un giro al que se podria
calificar de histórico y que influyó en las poblaciones del Camp de Tarragona.
Todos se vieron afectados por los acontecimientos. Se declaraba una crisis que
también se puede considerar aüàntica e intercontinental. Los productes del Camp
no se podían colocar a causa de los conflictes armados y revolucionarios, y por
los cambios vertiginosos de alianzas y contraalianzas. Esta situación y sus
consecuencias marcan, como es sabido, la crisis general del antiguo régimen.
Se podria afirmar, en síntesis, aparte de las élites, que para la inmensa mayoría
de los que vivieron a lo largo del xvm, su existència transcurrió sin apuros extremos.
Solían ser propietarios de su casa e incluso de alguna parcela de tierra. Pudieron
también disponer de un salario, de mayor o menor cuantía y regularidad. Eran
de aceptada y convencida religiosidad. En 1795, en los momentos difíciles de
la Guerra Gran, con peor o mejor entusiasmo, engrosaron los batallones que
ayudaron a entaponar las fronteras pirenaicas del avance de las fuerzas
revolucionarias francesas, manteniendo —eso sí— el modelo de Sociedad
tradicional en el que todavía estaban. La nobleza, por el contrario, en esa guerra
v a pesar de su posición de privilegio optó por la defección de sus obligaciones
militares a las que estaba obligada por su condición aristocràtica.
En todos los sentidos y dentro de la lentitud de las transformaciones económicas
y de sus consecuencias sociales, el Camp de Tarragona había cambiado.
Lo había hecho hasta el punto de poder enfrentarse con posibilidades de bastante
éxito a terribles sucesos con los que se abrió el siglo xrx: sitios, asaltos, guerras
intestinas, despuntes de epidèmia. Pero una experiència agrícola, una población
sostenida, una actividad mercantil y manufacturera, y disponer de una infraestructura
elemental y vertebrada permitió a la Sociedad del Camp de Tarragona
así como a las comarcas limítrofes superar las adversidades y proseguir.
Para terminar, un pensamiento africano, si se me permite un leve paseo
por mis raïces, dice, màs o menos:
"nosotros, los que vivimos todavía, justificamos el esfuerzo de nuestros
antepasados y nuestro comportamiento deberà también justificar el esfuerzo
de los que nos precedieron. Digo esto porque nos encontramos en este
monumental monasterio, de siglos de permanència en estàs tierras y pienso
que a su sombra ha nacido una esplèndida idea. Me refiero a este centro
SANTES CREUS (2002) 51-66
65

LUIS NAVARRO MIRALLES
de estudiós monacales vinculado a la tierra, a ciudades y villas, es decir,
a la misma historia, y que pudiera ser el primer paso de un excelente camino
de nuevas perspectivas. Justificaríamos el esfuerzo, en piedra y arte, de
nuestros antepasados y nos justificaríamos nosotros mismos ante la
obligación que nos impone la existència y realidad de este monasterio."
66 SANTES CREUS (2002) 51-66

SANTES CREUS (2002) 67-78
Santes Creus en el canvi dels abats perpetus
als abats quadriennals 1
ELISABETH BALDOR ABRIL
A la primera meitat del segle xvn Santes Creus viurà un canvi important,
fruit de la seva entrada a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó.
Tradicionalment, aquest període històric s'ha considerat com l'inici de la decadència
bàsicament provocada pel moviment congregacionista i agreujada per la crisi
econòmica que afectà tot el Principat durant la primera meitat del segle xvn. Abans
de centrar-nos en els aspectes conventuals, polítics, socials i econòmics que va
viure la comunitat de Santes Creus entre el 1619, data de l'entrada d'aquesta
comunitat a la Congregació, i l'esclat de la guerra dels Segadors, el 1641, potser
caldria esmentar l'origen de les congregacions i l'oposició manifestada pels
monestirs de Santes Creus i Poblet envers la nova institució.
L'ORIGEN DE LA CONGREGACIÓ CISTERCENCA DE LA CORONA D'ARAGÓ I L'OPOSICIÓ
DE SANTES CREUS I POBLET
La fundació de l'orde del Cister 2 sorgeix en contraposició a la riquesa i
el luxe manifestat per l'abadia benedictina de Cluny i pretén un retorn a la puresa
de la Regla de sant Benet, a la senzillesa, a la pobresa i al treball manual dels
monjos. L'expansió dels monjos cistercencs es caracteritzarà per l'assentament de
les seves abadies en llocs apartats de la vida secular on gaudir de la pau i la
tranquil·litat necessàries per a poder aplicar els seus coneixements agraris i
ramaders. Tres eren els pilars bàsics en què es fonamentava el nou orde.-
Autonomia de les abadies: cada monestir era considerat independent des
del punt de vista econòmic i de govern, amb potestat per escollir el seu
abat i per fundar noves abadies, sobre les quals exercia una tutela espiritual,
és el que es coneix com a relació de paternitat. Aquesta vertebració va
facilitar la consolidació i expansió de l'orde.
1. Conferència pronunciada en el refetor nou del claustre posterior el 30 de juny de 2002,
dins el cicle de conferències organitzat per ABSC entre els mesos de juny I setembre.
2. L. LEKAI, LOS cistercienses, ideales y reaUdad, Barcelona, Editorial Herder, 1987.

ELISABETH BALDOR
— Visita regular de VabaUpare a les cases filials per a vetllar pel compliment
de l'obsevança i presidir l'elecció del nou abat quan les filials quedaven
vacants. Amb l'exercici del dret de filiació totes les abadies quedaven
cohesionades i controlades, en última instància, pels cinc protoabats
(Cïteaux, La Ferté, Pontigny, Clairvaux i Morimond). Santes Creus exercia
el seu dret de visita sobre les seves filiacions de Valldigna (1298, prop de
Gandia) i Altofonte (1307, a Sicília).
— Reunió anual de tots els abats al Capítol General, presidit per l'abat general
de l'orde, l'abat de Cïteaux. En el Capítol General es reunien tots els abats
en una relació d'igualtat i es tractava de l'observança, de la millora dels
costums i de la correcció de les faltes. Els decrets acordats eren llei per
a tots els monestirs.
Aquesta estructura articulada pretenia un sol objectiu: mantenir la unitat
d'interpretació i observança de la Regla a tots els monestirs.
A finals del segle xrv, les guerres i les crisis econòmiques que afectaren
Europa trencaren les relacions entre Cïteaux i la majoria dels monestirs:
s'interromperen les visites regulars, les assistències als capítols generals i els
pagaments de les contribucions. Tot plegat provocà un relaxament de l'observança.
Per a posar-hi remei, s'articularà l'orde en unitats menors d'àmbit regional, però
sense perdre la vinculació amb Cïteaux. Apareixien així els visitadors-reformadors
per a cadascun dels regnes peninsulars, amb la finalitat de cobrir les visites anuals
que els pares immediats no podien exercir per l'aïllament que la situació política
havia provocat. A la Corona d'Aragó aquest paper de control el va exercir l'abat
de Poblet. Al regne de Castella, les reformes desembocaren en la creació de la
primera de les congregacions, l'any 14^5 cjue trencarà totalment els seus lligams
amb l'orde i no reconeixerà l'autoritat del Capítol General.
La formació d'una congregació independent per als regnes d'Aragó no
arribarà fins al segle xw. 3 Les convocatòries dels capítols provincials dels anys
1536 a Saragossa i 1569 a Tortosa, en el context de la reforma cistercenca, se
centren en la renovació monàstica, tot i que s'entreveuen els primers indicis
congregacionistes en la intenció de convocatòria de capítols triennals. Però en
cap moment s'aprecia una tendència de desvinculació de l'orde i de l'obediència
al Capítol General i a l'abat general. El vertader motor de la Congregació serà
el monarca Felip II, que per aquests anys presentarà al Pontífex Pius rv un projecte
congregacionista per als regnes d'Aragó. Si bé un dels motius era la reforma
religiosa, que segurament preocupava al rei, el mòbil principal era polític, ja que
pretenia evitar qualsevol lligam entre els monestirs de la península i les estructures
supremes del Cister instal·lades a França, ja que li permetria exercir un major control
sobre les abadies aragoneses. El seu successor, Felip III, prendrà el relleu al seu
pare i continuarà exercint la seva influència sobre el Papa i l'abat general en favor
3. A. MASOLIVER, "Origen y primeros anos (1616-1634) de la Congregación cisterciense de
la Corona de Aragón", Scriptorium Popuíeti, 8, Abadia de Poblet 1973.
68 SANTES CREUS (2002) 67-78

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
de la Congregació. Les gestions de Felip III culminaran en l'Assemblea de Saragossa
de l'any 1613 que establirà els postulats de la futura Congregació d'Aragó, els
quals seran ratificats definitivament pel breu de Pau V concedit el 19 d'abril de
1616. Quedava, per tant, instaurada la Congregació Cistercenca de la Corona
d'Aragó, però sense l'adhesió dels monestirs catalans de Santes Creus i Poblet.
Tot i que la congregació de Santes Creus mantenia l'autoritat i l'obediència
a l'abat general i al Capítol General, i l'obligatorietat dels seus abats a assistir
a les reunions anuals del Capítol General, el càrrec abacial, a l'igual de tots els
càrrecs, deixava de ser perpetu per convertir-se en temporal i se suprimia el dret
de filiació. La congregació s'estructurava sota la direcció d'un vicari general, escollit
cada quatre anys entre els abats dels diferents monestirs de la Corona d'Aragó;
el primer torn corresponia a un abat del regne d'Aragó, el succeïa un del Principat
i després un del Regne de València. El vicari exercia la seva autoritat sobre tots
els monestirs de la Congregació, als quals havia de visitar durant els dos primers
anys del seu quadrienni. Cada quatre anys es convocava el Capítol Provincial,
els acords i els decrets que s'hi prenien s'havien de presentar al Capítol General
perquè els aprovés.
Els monestirs catalans de Santes Creus i Poblet consideraven que aquest nou
ordre faria perillar la seva autonomia i impediria una organització econòmica i
administrativa continuada, ja que la quadriennalitat de l'abadiat impossibilitaria marcar
una línia més constant d'actuació, tan necessària per al bon funcionament intern.
Amb el nou sistema, l'elecció abacial no seria exercida lliurement per la comunitat,
sinó que quedaria condicionada per la terna elaborada pel Definitori, el qual
presentaria al monestir els tres candidats que considerés més aptes. També cal dir
que ambdues abadies perdien els seus drets de visita sobre les seves filiacions i
havien d'acceptar la visita d'un vicari general, càrrec que podia ostentar qualsevol
abat de la Congregació, inclosos els abats de les que fins aleshores havien estat
abadies filials dependents de Santes Creus o de Poblet. L'abat Carnisser de Santes
Creus i l'abat Trilla de Poblet, tot i que van signar l'acta d'erecció de la Congregació,
es negaren a formar-ne part i no van assistir als capítols de la Congregació, però
sí que es personaren al Capítol General celebrat a Cïteaux el 14 de maig de 1618
els seus procuradors com també' ho feren els representants de la Congregació. L'actitud
de protesta de l'abat Carnisser s'acabà el 17 d'octubre de 1619 quan moria a la
cambra abacial del monestir de Santes Creus La resistència de Poblet abanderada
nel nare fra Simó Trilla nerdurà fins al trasnàs d'anuest el 10 de maig de l'anv
1623 Makrat l'onosició d'ambdós abats les idees conaeaadonistes s'havien introduí
entre bona part dels monjos d'ambdues comunitats
L'ORGANITZACIÓ INTERNA DEL MONESTIR DE SANTES CREUS DURANT AQUESTS ANYS
Amb la incorporació a la Congregació, l'organització interna de la comunitat
no patí cap canvi important, llevat de l'elecció quadriennal dels abats. És molt
difícil establir el nombre de monjos que tenia Santes Creus al segle xvn, ja que
no es conserva cap mena de registre dels ingressos de noves professions o una
SANTES CREUS (2002) 67-78 69

ELISABETH BALDOR
relació de tots els membres de la comunitat amb dades concretes de la seva
procedència social. Fort i Cogul 4 aplica com a mitjana per a tot el segle la xifra
de quaranta monjos i Masoliver, 5 en la transcripció d'un document de principis de
segle on es llisten tots els monestirs de la Corona d'Aragó amb el nombre respectiu
de monjos, constata aquesta quantitat. Entre 1619 i 1641, a través de les actes
d'eleccions abacials, hem pogut identificar un total de 85 monjos, 6 entre els quals
hem pogut distingir els monjos professos, els que portaven més de vuit anys al
monestir i podien exercir el seu dret de vot; els monjos amb menys de vuit anys
de professió, els quals encara no exercien aquest dret, i els monjos novicis,
considerem com a tals els monjos que ens apareixen per primera vegada i que
deduïm nue havien finalitzat el seu anv de noviciat tot i aue la nrimera veaada
que es documenten ja ho fan com a monjos de cor Si comparem la nòmina monacal
de Santes Creus en temps de l'abat Carnisser amb la de 1640 veiem Cjue la nòmina
s'ha regenerat totalment. Dels quaranta monjos de cor de l'any 1619 només un
20% arriba' 1640 Veiem que els monjos amb més de vuit anys de professió
decreixen nroeressivament i auementen els nrofessos amb menvs de vuit anvs
En el moment d'elaborar la terna per al quadrienni 1636-1640, dels quaranta monjos
de cor només tretze complien els requisits imposats per les Definicions de la
Cnncrrecmrió rme e-xicn'en n l'abat elerte 3íí anvs d'edat i 1 6 de nrnfessió Fn síntesi
nodrfem riTnue1, Xina monacalde ^ntes CraiVdurant aouests anvs era bastant
fnve
nhse^err^ JÏÏfr de k inroínnrarts dek"novík m m r S me els^Xs
Id^esn^urfn, rJrZ Í ! Z Z Z ^ T 7 i ^ ZnteJnt Tn a n n ^ r S
amb les baies 2 m o n j o s ^ f ^ ^ ^ L · ^ T q ^ ^ ' .
Durant aquests anys, els monjos llecs que habitaven al monestir eren poc
nombrosos i alguns van ocupar el càrrec de batlle general de les jurisdiccions.
De fet, els germans llecs van tenir un paper destacat durant l'edat mitjana, amb
l'augment de la propietat territorial dels monestirs. A les comunitats religioses els
era molt difícil compartir les seves activitats litúrgiques i espirituals amb el treball
de la terra i per això Cister va instaurar la figura del monjo convers. Però al segle
xvn, el monestir ja és rendista i, per tant, no necessita mà d'obra; a més, les
Definicions de l'any 1626 establiren que no fossin acceptats més monjos conversos.
A partir del 1631, el càrrec de batlle general de les jurisdiccions del monestir serà
ocupat per un monjo de cor.
Pel que fa a la resta de càrrecs monacals, no s'aprecia cap canvi important.
L'abat, com a màxima autoritat del monestir, delegava funcions administratives
4. E. FORT, "Nòmina monacal de Santes Creus y su condición social", dins Butlletí de l'Arxiu
Bibliogràfic de Santes Creus (=BABSC), vol. IV, núm. 3, Santes Creus, 1970, 205-210.
5. MASOLIVER, "Origen y primeros anos...", document 56 de l'apèndix documental, 385-388.
L'original es conserva a l'Arxiu de Poblet (=AP). Libro I Congregación (=Cong), 40-4lv.
6. E. BALDOR, El monestir de Santes Creus, des del primer abadiat quadriennal a la guerra
dels Segadors (1619-1641), beca d'investigació, 1997, Consell Comarcal de l'Alt Camp, Valls 1999,
53-55.
70 SANTES CREUS (2002) 67-78

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
en monjos de la seva confiança: el prior, el sotsprior, el bosser i el batlle general
com a càrrecs més destacats. Els assumptes que afectaven la comunitat es discutien
i solucionaven a l'aula capitular. A banda del Capítol, l'abat es rodejava d'un consell
d'ancians, amb els quals acordava quins eren els temes a tractar en el Capítol
i donaven sortida als problemes de major importància.
On es produeixen modificacions és en l'elecció del càrrec abacial. 7 Abans
de l'erecció de la Congregació, el càrrec era perpetu i de lliure elecció per part
de la comunitat, la qual, mitjançant vot secret escollia el monjo que considerava
més apte per a ostentar el govern de l'abadia. Seguint el precepte de paternitat,
l'acte era presidit per l'abat del monestir fundador de La Gran Selva o per un
abat veí de l'orde, és a dir, del monestir de Poblet, ja que l'abat-pare de vegades
tenia greus inconvenients per traslladar-se des de França a Santes Creus. D'aquesta
manera, el monestir s'estalviava la despesa del viatge de l'abat francès i es reduïa
el temps en què quedava el càrrec vacant. Amb el nou sistema, l'elecció no seria
exercida lliurement, sinó que quedaria condicionada per la terna elaborada pel
Definitori, el qual presentaria al monestir els tres candidats que considerés més
aptes, i presidida pel Vicari General de la Congregació. Així és com s'assegurava
aue el aovern dels monestirs auedés en mans d'abats adeptes principalment durant
els primers anys, i s'evitaven possibles reaccions ' anticongregacionistes. De fet,
en la primera terna escollida per a Santes Creus consten dos monjos de constatada
tendència conareaacionista fra Toseo Barberà oer aauells temos orior de Santa
Maria de l'Eula i fra Toan' Salines 8 orior de Montesa i el tercer dels candidats
el prior fra Martí Cerobé' deduïm que també devia ser un candidat congregacionista!
Els abats de Santes Creus van arribar a ocupar càrrecs de responsabilitat
dins l'organigrama de la Congregació. El primer dels abats quadriennals, fra Josep
Barberà (1619-1624), ocuparà el càrrec de vicari general (1920-1624) i comptarà
amb l'aprovació del Papa per allargar el seu abadiat i poder-lo fer coincidir amb
el període del vicariat. 9 Per tant, fra Barberà era un monjo adepte al nou sistema
que interessava mantenir. Com a tal va exercir el seu dret de visita sobre tots
els monestirs de la Congregació, tant femenins com masculins, la qual cosa l'obligà
a estar absent del monestir durant molt de temps. El 10 de maig de 1623 moria
el darrer abat vitalici de Poblet, i fra Barberà s'encarregava de fer efectiva la
incorporació de Poblet a la Congregació. El 8 d'abril de 1624 moria a Santes Creus
sense poder esgotar el seu mandat com a vicari general i l'endemà era enterrat
a l'aula capitular al costat de l'abat Pere Nogués. De fra Barberà coneixem la seva
7. Vegeu BALDOR, El monestir, de Santes Creus..., 86-112, on es detallen les cinc eleccions
abacials que corresponen a aquest període i, a l'apèndix documental, 261-266, es transcriu l'acta
d'elecció de l'abat Carreres, on queda de manifest el cerimonial a seguir establert en les Definicions
de l'any 1626.
8. Fort el considera una persona clau en l'establiment de la Congregació. Vegeu E. FORT,
"La Congregació setcentista dels monestirs cistercencs de la Corona d'Aragó i Santes Creus", dins
Analecta Sacra Tarraconensia, 41, Tarragona, 1968, 373-433.
9. El seu abadiat finalitzava el novembre de 1623 i el càrrec de vicari general un any després,
l'octubre de 1624.
SANTES CREUS (2002) 67-78 71

ELISABETH BALDOR
amistat amb el doctor Vicenç Garcia, 10 més conegut com a rector de Vallfogona,
els quals, juntament amb fra Hilarió Gil i fra Joan Carreres, obtingueren per a
Vallfogona la relíquia de santa Bàrbara.
El monestir de Santes Creus va romandre sense abat sis mesos, fins que
el dia 9 d'octubre es convocà la nova elecció. En la terna per al quadrienni 1624¬
1628, els proposats eren fra Bartomeu Rovira, fra Hilarió Gil i fra Llorenç Roger.
Possiblement els tres eren adeptes al sistema congregacionista. Fra Rovira ocupava,
per designació de l'abat Barberà, el príorat de l'Eula, tradicionalment refugi dels
monjos congregacionistes, 11 potser com a premi a la seva tasca reformadora dins
la comunitat. Fra Hilarió Gil ha estat considerat com a anticongregacionista pel
fet d'haver signat la carta enviada al rei en defensa de l'elecció de l'abat Carnisser,
però la seva residència al príorat de l'Eula durant l'abadiat de fra Carnisser, on
deuria coincidir amb fra Barberà, i l'activa participació dins l'estructura congregacionista,
ens fan pensar que la seva actitud més aviat va ser en defensa del nou
sistema; com sinó la Congregació l'hauria nomenat visitador per Catalunya,
definidor, secretari, procurador a Roma i candidat a l'abadia de Santes Creus, si
els era contrari? De fra Llorenç Roser només sabem aue era consresacionista Del
fet d'haver-se manifestat en contra de l'elecció de fra Carnisser Així doncs podem
afirmar que Definitori tornava, a proposar tres destacats congregacionistes.
El nou abat, fra Bartomeu Rovira (1624-I628),va ostentar dins la Congregació
el càrrec de visitador per Catalunya. Durant el seu abadiat, cal destacar que un
monjo de Santes Creus, fra Joan Salines, arribà a ostentar el càrrec de major
rellevància dins la Congregació, el de vicari general, reservat inicialment només
als abats. La seva designació contradeia els estatuts de l'orde, primerament perquè
no era abat de cap dels monestirs que integraven la Congregació i, en segon
lloc, perquè per al quadrienni 1624-1628 corresponia ocupar el Vicariat a un abat
valencià. 12 Les protestes valencianes no es feren esperar. El 15 de maig de 1625,
en la reunió del Definitori celebrat al monestir valencià de Sant Vicenç Màrtir,
l'abat de Valldigna i definidor per València, fra Nicolau de Talavera, presentava
un memorial de queixa. La resposta cjue fra Talavera rep, per part del nunci del
Papa, és la total obediència i acceptació de fra Salines com a vicari general, sota
penes i censures canòniques. 13 El nomenament de fra Salines era el reconeixement
reial als seus esforços en pro de la Congregació d'Aragó. De fet, el monjo gaudia
de la total confiança del rei cjui l'any 1605 l'havia nomenat prior de Montesa,
competència que des de feia tres segles corresponia a l'abat de Santes Creus però
que
monarca no respectà. 14
10. F. MIQUEL, El rector de Vallfogona, Episodis de la Història, 50, Barcelona, 1990.
11. FORT, E., "Notícies sobre Santa Maria de l'Eula, Priorat perpinyanenc de Santes Creus",
dins U Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Sant Joan de les Abadesses, 1970, dins Scriptorium
Populeti, 9, Abadia de Poblet, 1972, 313-342.
12. Arxiu de Poblet (=AP), Libro I Congregación, f. 104-117. Transcrit per MASOLIVER, "Origen
•y primeros anos...", document núm. 66 de l'apèndix documental, 422-428.
13. MASOLIVER, "Origen y primeros anos...", 118.
14. ALBERT, M., "Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic orde de Montesa", dins
BABSC, vol. V, Santes Creus, 1975, 1-71.
72 SANTES CREUS (2002) 67-78

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
L'any 1930, en el Definitori d'Escarp, 15 fra Rovira va ser acusat d'haver
governat de forma tirànica el monestir i se li obrí un expedient que l'obligà a
exiliar-se durant dos anys. No va arribar la complir la pena íntegrament, ja que
en el Capítol de Benifassà d'octubre del 1632 se'l va absoldre.
Entenem que les idees congregacionistes havien arrelat definitivament a
Santes Creus i que els monjos opositors havien acabat per acceptar la nova
estructura. Fra Joan Carreres, que durant els primers anys s'havia manifestat reaci,
arribà a ocupar l'abadiat entre 1628 i 1632 i es convertia en el tercer abat quadriennal
i el tercer també que hi accedia des del príorat de l'Eula. Dins la Congregació
va ocupar el càrrec de definidor. El seu govern del monestir fou positiu; si més
no, així ho manifestà la comunitat a través del seu síndic Ramon Pagès, el qual
presentà un memorial favorable al Definitori d'Escarp de l'any 1630. 16 S'hi demanava
que es prorrogués un altre quadrienni el seu abadiat. No va ser possible, ja que
hagués contradit la butlla d'erecció.
Fra Rafel Voltor (1632-1636), del qual en desconeixem la postura, va acaparar
també el càrrec de definidor i fra Ramon Pagès (1636-1640), que s'havia incorporat
a la comunitat després de l'entrada de Santes Creus a la Congregació, el de visitador
per Catalunya. L'últim dels abats que ens ocupa és fra Hilarió Gil, l'abat amb
més trajectòria dins l'estructura congregacionista, malgrat la curta durada del seu
abadiat, només un any, fins el 24 d'octubre de 1641. Fort el defineix com el "gran
representant de l'anticongregacionisme santescreuí", pel fet de ser un dels monjos
de la comunitat que va signar la carta al rei per justificar l'elecció de l'abat Carnisser,
darrer dels abats vitalicis. Però la seva intensa activitat dins la Congregació,
acaparant la majoria de càrrecs (visitador per Catalunya, secretari, representant
a Roma) ens fa pensar que va convertir-se al congregacionisme a causa de la
seva estada al príorat perpinyanenc de l'Eula i al príorat de Montesa, en ambdós
casos com a prior.
En síntesi, podem afirmar que Santes Creus acabà per acceptar l'ordre
congregacionista i participà en l'organigrama acaparant càrrecs de responsabilitat.
D'altra banda, la quadriennalitat dels abadiats no ens ha permès fer una
valoració de la tasca de govern duta a terme per cadascun dels abats, per tant
ens hem limitat a fer una avaluació de conjunt de la situació econòmica i
administrativa que visqué Santes Creus entre 1619 i 1641.
Pel que fa a l'edifici monacal, durant aquests anys es dugueren a terme
una sèrie de reformes i construccions al claustre vell o posterior, que d'ençà del
se-gle xv va centrar l'interès de la comunitat. Destaca la construcció de la infermeria
l'any 1637, que hom havia atribuït al segle xvm. 17 La reforma de la muralla 18 de
15. Textos Constitucionals de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, 2 vols.,
Scriptorium Populeti, 13-14, Abadia de Poblet, 1990, 223-224.
16. AP. Cong., f. 198.
17. Vegeu BALDOR, El monestir de Santes Creus..., document transcrit a l'apèndix documental,
271-273.
18. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 266-268.
SANTES CREUS (2002) 67-78
73

ELISABETH BALDOR
llevant la podem considerar com una mesura de protecció davant les contínues
amenaces de bandolers que actuaven a tot el Principat i, ens inclinem a pensar
que el refetor del claustre posterior també fou edificat durant aquests anys, ja
que el 1Ó27 l'abat Rovira encarregava la fàbrica d'una seixantena de cadires per
a bastir el "refector nou". 19
LA PROPIETAT TERRITORIAL I L'ECONOMIA DE SANTES CREUS
Durant aquests anys, el domini territorial de Santes Creus no pateix cap
nova incorporació de dominis i sí alguna alienació de propietats de poc pes
econòmic, com les quadres del terme del castell de Foix o algunes peces de terra
al terme de Riudoms, motivades per necessitats econòmiques, sobretot per esmenar
censals creats. 20 La comunitat no podia decidir lliurament l'alienació dels seus béns
sense el consentiment de l'abat general de l'orde i del Capítol General.
El nucli del patrimoni territorial el configuren les possessions ubicades en
les comarques circumdants al monestir, en les quals es concentra el volum més
important dels dominis, sobretot a l'Alt Camp i la Conca de Barberà, però també
al Tarragonès, el Penedès, l'Anoia, l'Urgell i la Segarra; mentre que les possessions
disperses es distribueixen en comarques més allunyades: el Barcelonès, el Bages,
el Segrià, el Priorat, el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Al segle xvn, d'acord amb la
documentació consultada, Santes Creus exercia la plena jurisdicció, inclòs el mer
imperi, sobre setze llocs: les Ordes, Ramonet, la granja de Fontscaldetes, el Pont
d'Armentera, la granja d'Aiguamúrcia, la Pobla de Montornès, Clara, la Guàrdia
dels Prats Forès el Fonoll la Sala Savella Turlanda Pontons (amb la quadra
de Valldossera), ía Roqueta i la granja d'Ancosa; i únicament el mixt imperi en
vint-i-nou: Puigtinyós (amb les quadres de la Solana i el Mas d'en Bru), els Garidells,
la Secuita la grania de la Tallada la grania del Codonv Peralta la quadra de
la Riera de Gaià Ferran els Monjos 'la Llacuneta Alta-riba Vilagrasseta Gramuntell
Montoliu Montalbà Conesa Figuerola Sant Gallard les Planes de Santes Creus
(a Vilaverd) la quadra de Pradells la quadra de Marrugat la quadra de Puigmoltó
la quadra de Mas Canell la quadra de les Corts la quadra de Santes Creus í
les quadres del terme de Foix (Dosrius, Mussarra, Daques i Albareda) En la resta
de possessions el monestir no exercia, cap mena de jurisdicció i únicament hi
posseïa censos emfitèutics amb dret de lluïsme. Podem afirmar per tant cjue la
nart del Veurem nZ L·lrt ^ e J r T a n ^ Hm^STse servirà de
rnts rlHe n l T T ^ ^ ^ Z ^ à · h ^ ^ Z ^ ^ T meM míxt
rnner ^ Z ^ ^ h í ^ ^ T ' - ^ Z ^ r tTek seus dnmÏn7s Tnoder fer
ïtZZrr^: Z se^vnÍk Hl »ur ne s\Zs H ^ ^ n ^ T ^ ^ S
ds dret^ sen^onak l·lSïïtanab dd monestir reconeixeran
19. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 268-270.
20. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 177-180.
74 SANTES CREUS (2002) 67-78

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
Per a administrar les rendes de la vasta senyoria, els dominis s'agrupa-ven -
en diverses circumscripcions seguint el criteri de la proximitat geogràfica. Al segle
XVII, la recaptació dels beneficis derivats dels drets senyorials no la feia directament
la comunitat, sinó que eren cedits en arrendament, mitjançant l'encant públic a
terceres persones. Així per exemple, s'arrendaven conjuntament les possessions
dels Garidells, la Secuita, la granja de la Tallada, Vallmoll i Bràfim. Eren motiu
d'arrendament les parts proporcionals de les collites (sobretot tasques, delmes i
primícies), les pensions de censal i les pensions emfitèuüques que el pagès havia
de pagar pel domini útil de la terra, mentre que el monestir es reservava la jurisdicció
i els lluïsmes (era la tercera part del preu de l'alienació o traspàs d'una propietat).
Les rendes es valoraven en diners, tot i que l'arrendatari les havia de recaptar
en espècies i posteriorment comercialitzar-les als mercats. Cobrant els beneficis
en numerari el monestir no havia de preocupar-se de les fluctuacions del mercat
i ingressava uns diners fixos anuals Per tant l'economia de Santes Creus en aquests
anys era. totalment rendista Hem de tenir en compte també que amb aquest
sistema evitava haver-se d'enfrontar amb els seus vassalls. Podem constatar els
enfrontaments amb els conesins que es negaven a pagar els delmes i rendes que
els corresponien pel fet de no reconèixer el domini senyorial del monestir i el
dret d'aouest a exercir la jurisdicció civil i criminal nue els de Conesa atribuïen
al monarca. 21 '
En canvi, el monestir exercia directament els seus drets jurisdiccionals i
vetllava els drets dominicals derivats del domini directe de la terra, és a dir, els
drets de capbrevació, firma, fadiga, empara, lluïsme i comís. El batile general
de les jurisdiccions controlava les alienacions o traspassos de propietat per no
perdre el lluïsme i s'encarregava de les capbrevacions que permetien al monestir
una revisió dels seus drets i n'evitaven la prescripció. Hem constatat com sovint,
i més en època de crisi, els pagaments dels lluïsmes i les capbrevacions eren
motiu de fricció entre, d'una banda, els pagesos i les universitats i, de l'altra, el
monestir, que de vedades acabaven amb l'apel·lació davant la Reial Audiència. 22
Al segle xvn Santes Creus pràcticament tenia cedides totes les terres en
establiment emfitèutic o en arrendament, fins i tot les peces de terra que integraven
la terra dominicata. La diferència fonamental entre l'emfiteusi i l'arrendament és
la durada dels contractes, mentre que el primer implicava un llarg termini,
l'arrendament se cenyia a tres o quatre anys. Aquest fet ens demostra que els
monjos no treballaven directament la terra i que, segurament, es reservaven per
al seu sosteniment els fruits que ells mateixos conreaven en els horts del clos
del monestir. Pel que fa als establiments, entenem que els adjudicats durant aquest
període corresponen a terres que el monestir havia reincorporat al seu domini
fent ús de la fadiga (dret que tenia el senyor a adquirir un bé emfitèutic i reintegrar-
21. Vegeu BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 161-162.
22. A tall d'exemple, el 29 de maig del 1620 el monestir tenia obert un plet a la Reial
Audiència contra el matrimoni Baget, que es negava a pagar el terç per la transmissió del Mas d'en
Plana, al terme de la granja del Codony. Vegeu BALDOR," El monestir de Santes Creus..., 158-159.
SANTES CREUS (2002) 67-78
75

ELISABETH BALDOR
lo al domini directe) o de l'empara (dret d'embargar un bé, les rendes del qual
s'havien endarrerit), per a tornar-los a establir. Dels establiments emfitèutics cal
destacar el corresponent a les peces de terra que al terme de Ramonet posseïa
el monestir. Si bé en el capbreu de 1616 estaven reservades per a ús personal
de la comunitat i treballades directament pels monjos, l'any 1625 ja eren cedides
en establiment. Per tant, ens corrobora l'actitud rendista de Santes Creus.
Quant a l'estructura econòmica interna del monestir, sabem que les
Definicions de la Congregació de l'any 1626 obligaven les abadies a portar un
registre d'entrades i sortides de diners, per tant, a Santes Creus hi devia existir
un memorial de comptes. Les entrades de moneda provindrien, principalment,
del cobrament dels drets senyorials i de les pensions de censals morts, dels lluïsmes
i de l'administració de la justícia, els donatius per l'elecció dels abats i de la venda
de les possessions del terme de Foix i Riudoms. Possiblement també obtenia alguns
ingressos en espècies, sobretot les collites de les terres properes al monestir que
conreava directament la comunitat, i els censos que es pagaven en gènere,
fonamentalment gallines, safrà i formatges.
Pel que fa a les sortides, la comunitat tenia despeses en queviures, com
carn per als malalts i treballadors, i altres provisions que servien de complement
als productes d'horta que produïa la mateixa comunitat. També devia tenir despeses
en indumentària i calçat, en viatges, en honoraris de notaris, jutges i altres assessors,
en reformes constructives o noves edificacions, en pensions de censals morts
i d'altres.
Ens fem ressò de les dificultats econòmiques que deurien patir tant els vassalls
del monestir com la pròpia comunitat de monjos, a través de l'estudi dels censals. 23
Durant la primera meitat del set-cents, foren especialment greus els anys entre
1627 i 1631. Els habitants de les senyories santescreuines sovint demanen llicència
a l'abat per a poder crear censals i esmenar així la manca de blat. És el cas de
la universitat del Fonoll l'any 1624 que demana consentiment a l'abat per vendre
un censal mort de 1.000 lliures, o de la universitat de la Secuita, l'any 1627 per
vendre un censal per la mateixa quantitat. El mateix monestir haurà de recórrer
al préstec per a eixugar deutes o a la venda de propietats per a redimir censals
morts. El 1635 trobem per primera vegada el monestir com a censatari. Igualment,
com a conseqüència de la crisi econòmica, tindrà dificultats per a cobrar les pensions
de censal anual endarrerides cjue se li deuen.
Els capbreus, 24 a l'igual dels censals, són una font important per a l'estudi
del sistema econòmic i senyorial. Al segle xvn, el sistema senyorial com a model
social i econòmic és del tot vigent a Catalunya, fet que es pot constatar pel control
que exerceix el monestir de Santes Creus sobre la terra minjançant l'emfiteusi i
l'expropiació de bona part de la producció pagesa a través dels delmes i tasques,
sobre el monopoli dels molins, trulls, pastures, aigües, etc, i sobre els homes,
per les prestacions personals de jova, tragí i batuda, així com la pressió que
23. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 203-210.
24. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 210-238.
76 SANTES CREUS (2002) 67-78

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADPJENNALS
exerceixen sobre el món pagès mitjançant l'exercici de la jurisdicció. Per tant,
tot i que la Sentència Arbitral de Guadalupe significà una millora social per al
pagès, amb la redempció dels mals usos, el control sobre la producció i la seva
renda es mantenia en les seves línies essencials.
Les Ordes i Ramonet són un exemple de la plena propietat territorial i
jurisdiccional practicada íntegrament per Santes Creus. Puigtinyós respon a un
model de senyoria compartida. El monestir havia de repartir-se el delme amb
l'arquebisbe de Tarragona, segons la ubicació de les terres, i el mer imperi
corresponia al veguer de Vilafranca, com a representant del rei.
A les Ordes, l'any l6l6, observem una parcel·lació important dels masos,
producte de les transmissions familiars o les vendes, que probablement amb el
pas dels anys acabarà convertint-se en un model minifundista. A Puigtinyós, en
canvi, aquest model ja s'aprecia clarament l'any 1636. En ambdós llocs la propietat
de la terra estava repartida entre la majoria de veïns i el grup de propietaris de
només una peça de terra era el més nombrós a les Ordes mentre que a Puigtinyós
en tenien entre una i tres peces. En relació amb els cultius, a les Ordes i Ramonet
destaca la importància de la sembradura, mentre que a Puigtinyós s'aprecia una
varietat de conreus pròpia de la zona mediterrània, és a dir, els cereals, la vinya
i l'olivera; als quals cal afegir el regadiu, que ens constata la proximitat del riu
Gaià i l'ús que es fa de les seves aigües per a regar els horts i fer funcionar
els molins fariners i drapers del terme.
A l'últim, cal constatar que Santes Creus no es va mantenir al marge dels
afers polítics i socials que afectaven el Principat en aquells anys. Com a institució
religiosa va participar en els sínodes provincials i en les corts celebrades a Catalunya
l'any 1626. La correspondència consultada denota la comunicació directa que la
comunitat mantenia amb la monarquia i amb el seu representant a Catalunya,
a través de la qual tenia constància dels problemes que alteraven la corona i la
vida diària dels homes i viles del Principat. A la vegada, el monestir era l'interlocutor
entre el rei i les senyories de Santes Creus, encarregat de transmetre les mesures
reials i portar-les a la pràctica. Tot i que el rei demanà constantment suport material
i espiritual a l'abat, 25 entenem que l'actitud del monestir, contrària a fer efectives
les contribucions que se li atribuïen, pot respondre a un motiu fonamental: la
decadència econòmica del monestir, producte en gran mesura de la crisi econòmica
Generalitzada que es reflecteix en l'endarreriment dels cobraments de censals
els plets per motius jurisdiccionals i de domini amb els seus vassalls o la venda
de propietats per a redimir censals morts
Santes Creus, durant aquest període, va continuar tenint un pes decisiu en
el camp econòmic, social, religiós i polític dels llocs i termes que conformaven
la seva senyoria, tot i la crisi del moment. El monestir controlarà la zona amb
la seva capacitat econòmica i amb l'autoritat que li permetien el sistema senyorial
i la sòlida posició i influència de l'Església en la societat catalana de la primera
meitat del segle xvn.
25. Arcbivo Histórico Nacional de Madrid (=AHNM), Còdex 311 B.
SANTES CREUS (2002) 67-78 77

Documenta
JOAN PAPELL TARDIU
SANTES CREUS (2002) 79-86
És la nostra intenció que aquest apartat del nostre butlletí Santes Creus,
que intitulem "Documenta" pugui servir per a publicar la informació dels documents
guardats al nostre arxiu: no sols els microfilmats, que són majoria, sinó també
d'aquells la informació dels quals es conté en altres suports documentals, en els
quals s'estila guardar-la, bé sigui en paper o en pergamí. En cada número anual
de la nostra revista procurarem transcriure un petit recull d'aquests documents,
amb el regest corresponent, acompanyant-hi la bibliografia que en puguem
conèixer.
Aquesta vegada, hem decidit començar pels pergamins microfilmats de
Bonrepòs —no tots, és clar— dipositats a l'AHN (Archivo Histórico Nacional) de
Madrid), lloc on van arribar procedents, segurament, de Vallbona de les Monges,
quan aquest monestir va haver de ser abandonat de resultes de la llei desamortitzadora
de Mendizàbal, al primer terç del segle xrx. Són, en total, quaranta-sis
documents enregistrats en les carpetes 1441 —vint-i-set— i 1442 —dinou.
Com hom sap, Bonrepòs fou un monestir cistercenc femení, situat sota el
cingle de la Falconera, al terme de la Morera de Montsant, fundat l'any 1215 com
a filial de Vallbona de les Monges, al voltant de Guillema, muller del lleidatà
Pere Balb, donants del terreny i protectors de la petita comunitat masculina
d'eremites que hi havia, i que posteriorment desaparegué per donar pas a una
comunitat cistercenca femenina. Subsistí fins l'any 1473, en què les escasses monges
que hi romanien passaren a Vallbona i els béns van ser repartits entre Escaladei
i Santes Creus.
Com hem dit, abans d'esdevenir monestir cistercenc femení hi hagué una
comunitat ermitana masculina. Aquests sis documents que aquí i ara transcrivim,
hi fan referència.

1164, setembre, 12
1
DOCUMENTA
•Albert de Castellvell, senyor de Siurana, per manament d'Alfons el Trobador, rei
d'Aragó i comte de Barcelona, fa donació a Ramon de Vallbona, a Pere,
sacerdot, i a altres confrares, d'un terreny al Montsant perquè hi puguin
edificar el futur monestir de Bonrepòs.
A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 1. Original.
B. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 1.
Cunctis pateat presentibus atque futuris quod ego Arbertus de Castrovetulo,
dominus Siurane, iussu et voluntate domini nostri Ildefonsi, rex Aragonensis et
comes Barchinonensis, dono Raimundo de Vallebono et Petri, sacerdoti ceterisque
confratribus unum locum in Monte Sancto, ubi serviant domino Deo. Et affrontat
a parte orientis in sumitate rupe súper Albarcha, et a parte occidentis in Pineta
et a parte meridiei in via que vadit de Albarcha per Montem Sanctum usque ad
Pinetam, a parte vero circi in sumitate rapis súper Fontem Albam. Et sicut hec
·IIII or· affrontationes includunt, totum integriter, heremum et cultum et totum illud
quod ad servicium hominum et animalium pertinent [cum] egressibus et regressibus
suis, sic dono atque laudo libere et solute et sine alicuius inquietudine, et
molendinum, dono iterum eis [utriuscumlque in aquis Monti Sancti facere possint.
Et hoc totum supradictum non serviant nisi soli. Deo et Beate Virginis Marie et
omnibus sanctis pro redempcione [animarum] nostraram et omnium fidelium
christianoram. Si quis hanc cartam irrumpere voluerit facere, minime possit, set
in duplo componat' et [carta] ista firma et stabile semper permaneat.
Que est facta pridie idus septembris anno Dominice Incarnationis
•M-C-LX-IIII-.
Sig+num Arberti de Castrovetulo qui hanc cartam iussit firmavi et testibus
firmaré rogaveri.
Sig+num Petri Arnal. Sig+num Petri Mir de Pezonada. Sig+num Iohannis
de Unocastello. Sig+num Iohannis Navarro. Sig+num Petri de Narbona.
Signum Ildefonsi (signe) regis Aragonensis et comitis Barchinonensis.
(Signe) ignum Petri, capellani de Siurana qui hanc cartam rogatus scripsit,
cum litteris in •VIIII· linea superpositis, die et anno quo supra.
1194, agost, 9
2
Sança, esposa d'Alfons el Trobador, fa donació al monestir de Bonrepòs de Ramon
d'Obag, donat, la casa i les propietats d'aquest ubicades als termes de Siurana
i de la Morera de Montsant, juntament amb el domini de la Morera. Ramon
d'Obag esdevé vassall, ell i els seus successors, del monestir, i estarà obligat
a satisfer als monjos el delme sobre el pa, el vi i la carn, i a la prestació
de l'hostalatge i de la host, talment com estava obligat amb el rei.
80 SANTES CREUS (2002) 79-86

DOCUMENTA
A. Original perdut.
B. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 2. Trasllat d'11 de juny de 1202.
C. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 3. Trasllat de 12 de febrer de 1240.
D. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM. Estoig de Bonrepòs,
núm. 2.
E. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM. Estoig de Bonrepòs,
núm. 3.
Hoc est translatum bene et fideliter factum III ydus iunii anno Domini
•MCCMI 0-.
In Christi nomine. Sit notum cunctis quod ego San[cie], regina Aragonum
et comitissa Barchinone et marchiona Provincie, dono domino Deo et fratri Arnaldo
de Morera et fratri Egidio et fratri Iohannis et fratri Raymundo, in perpetuum,
Raymundum de Obag et omnem domum suam cum omnibus rebus suis mobilibus
et immobilibus utriuscumque eas [habeat in termino] de Siurana et in termino
de Morera, cum omnibus serviciis que mihi facere debet, cum decimis omnium
suarum laborationum et suorum successorum et cum illa [mea] dominicatura de
Morera, quam predictus Raimundus de Obag per me tenet. Predicta omnia dono
vobis predictis et quibus post vos dimitere volu[eritis verbo] vel scripto, et quicquid
ego ibi habeo vel habere debeo omni tempore vobis predictis et vestris
successoribus, dono sine aliquo meo meorumque [retentu]. Et predicti Raimundo
de Obag et sui successores dent vobis predictis fratribus et vestris successoribus
fideliter decimas, tam panis quam [vinis], carnis et quicquid pro cena vel per host
mihi dare debent totum vobis predictis fratribus et vestris successoribus donent
et solvant et vobis et vestris [...] omnibus teneatur ispe et illi qui locum suum
tenuerint et possederint omni tempore et ipse vel sui successores [cogantur] a
[meis] successoribus a. modo tali quod dare vel facere nisi tantum vobis
et vestris ut dictum est
Quod est actum anno ·M 0-C 0·XC 0·IIII°·, -V 0- idus augusti.
(Signe) Sancie, regine Aragonum, comitisse Barchinone et marchione
Provincie.
Sig+num Raimundi de Mercadali, bajuli.
Ego Willelmus de Cortex, scriba domine regine mandato ipsius scripsi die
et annno quo supra.
Raimundi sig+num probat hoc factum fore dignum. Sig+num Poncii,
scriptoris, testes.
Petri, levita, qui hoc translatum scripsit et hoc (signe) fecit.
1194, octubre. Lleida
3
Confirmació per part del rei Alfons el Cast de la donació feta per la seva esposa,
la reina Sança, del donat Ramon d'Obag i de les seves propietats a favor
del monestir de Bonrepòs.
SANTES CREUS (2002) 79-86 81

A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 5. Original.
B. Trasllat perdut.
DOCUMENTA
C. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 6. Trasllat de 13 de febrer de 1242 (Hoc
est translatum fideliter translatatum ab alio traslato sumpto ab originali strumento
•M°-CC°-XL°II°- idus febroarii anno Incarnationis domini).
D. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 7. Trasllat de 15 de desembre de 1366
(Hoc est translatum bene et fideliter translatatum quinta die mensis decembris anno a Nativitate
Domini millesimo CCC° : LX°- sexto, sumptum cum auctoritate et decreto comestabilis viri domini
Petri Toloni Ilerdensis et Urgellensis ecclesiarum canonici in dictaque Ilerdensis eccclesia
prepositi ac reverencissimi in Christo patris et domini domini Petri, divina providencia Sancte
Tarraconensis ecclesie archiepiscopi in spiritualibus et temporalibus vicariigeneralis, a quadam
subscripto publico instrumento nichil addito nichilque remota, cuius tenor de verbo ad verbum
talis est).
E. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM. Estoig de Bonrepòs,
núm. 5.
F. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM. Estoig de Bonrepòs,
núm. 6.
G. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM. Estoig de Bonrepòs,
núm. 7.
Cunctis notificetur quod ego Ildefonsus, rex Aragonum, comes Barchinone
et marchio Provincie, pro salute anime mee predecessorumque meorum, dono
atque trado in perpetuum Deo et servis eius fratri Arnaldo, fratri Egido, fratri Iohanni,
fratri Raimundo cunctisque qui a modo ibidem ad servicium Dei permanere cura 1
eis venerint in villa mea de Morera, illum hominem meum, nomine Raymundum
de Obag, cum omnibus facultatibus et possessionibus suis, mobilibus et
inmobilibus, hoc modo quod de cetero exemptus, dimissus et de Iiberatus ex toto
a potestate et proprietate mea et successorum meorum sit et efficiatur proprius
et solidus homo predictorum fratrum ipse et qui sibi in capite mansso suo per
manssuri succedent et serviant et faciant predictis fratribus quecumque mihi facere
habent et facere tenentur nec amplius teneantur mihi vel meis facere ostes 2 seu
cavalcatas, pectas, questias nec aliud aliquod servicium, set ab omni earundem
exactione penitus officiantur liber et immunes. Laudo eciam atque concedo eis
terram illam que divisa est eisdem cum Raimundo de Obag et est terminus ab
oriente costa sicut aqua vertit, ab occidente altera costa a parte Montis Sancti
dividunt site auas oosuerunt auarum orima est oartes nue est in solo de Plan
de Server • et trànsit fontem de Cornudella, a meridiana parte sicut dividit terminum
Cornudelle Hec omnia dono et concedo oredicti fratribus ut Deroetuo ibi oossiat
nomini Domini invocari et divina misteria celebrari oro anima mea et parentum
[meorum]
[Datum] Ilerde mense octobris anno ·M0·C0·XC0-IIII°·. Signum (signe) Ildefonsi, regis Aragonum, comitis Barchinone et marchio
Provincie.
Sig+num Petri Balbe. Sig+num Stephani de Marimundo. Sig+num Petri de
Tarascone.
Signum (signe) Iohannis de Barumnensis, regis notarii. 3
1 núm. 5: cum; 2 núm. 5: hostes, 3 núm. 5 omet: Sig+num Petri Balbe fins regis notarii, i
núm. 6, afegeix: Nos Petrus Toloni, Ilerdensis et Urgellensis ecclesiarum canonicus, vicarius domini
82 SANTES CREUS (2002) 79-86
J

DOCUMENTA
archiepiscopi supradicti, huic instrumento et contentis in eo, auctoritate nostram imperium periter et
decretum mano propria subscribentes. Sig(signe)num mei Raimundi Virgili, civis Terracone, notarii
publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui
hoc translatum bene et fideliter a suo originali sumptum et cum eodem fideliter comprobatum,
examinatum et auctorizatum ut supra patet translatavi et in banc publicam formam redigens scripsi
et clausi die et anno in prima linea huius transumpti contentis.
1194, desembre, 6
4
Ramon d'Obag, la seva esposa Estefania i llurs fills, Bonet i Bernat, confirmen la
donació feta als ermitans de Bonrepòs—Arnau, Egidijoan, Ramon i Pere—
de la terra que ja els havien donat i tota aquella que necessitaven al voltant
del monestir.
A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 7. Original.
B. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 8. Trasllat de 10 de novembre 1360 (Hoc
est translatum bene et fideliter factum -X"- die mensis novembris anno ab Incarnatione Domini
•M'-CCC- sexsagesimo, sumptum a quodam publico instrumento cuius tenor sequitur in hunc
modum).
C. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 7.
D. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 7.
Notum sit omnibus hominibus quo ego Raimundus de Obag et uxor mea
Stephania et filiis nostris Bonet et Bernart, cum gaudio et bona voluntate sine
ullo retinímento, damus et confirmamus heremitís servis domini Dei nostri, scilicet,
fratri Arnaldo, fratri Egidio et fratri Iohanni, fratri Raimundo, [fratri Petro de Triple] 1
totam terram illam quam perambulavimus in die illo et postea pusui in vestra
voluntate quantum vobis placuisset conprehendere. Et illam terram quam conprehendistis
habet terminum ab oriente costa sicut vertit aqua et ab occidente altera
costa similiter a parte Montis Sancti sicut dividunt fitas et est prima paries illa
que est in solo de Plan de Server et pergit per fontem de Canaleta et exinde
de fita in fita usque ad Sponna de Pere Ferrer, a meridie sicut descendit via de
Morera et intrat a coma de Conill in terminum Cornutelle. Omnia que ego habeo
intra hos terminos dono Deo et vobis et successoribus vestris ut faciatis exinde
ad honorem Dei omnia que vobis placuerit. Et nos, servi Dei heremite, frater
Arnaldus et fratrer Egidius, frater Iohannes, frater Raymundus, frater Petrus, pro
Dei amore et oro terra illa auam nobis tradisti relinauimus tibi Raimon de Obag
et filiis tuis 'Bonet et Bernard, vel quibuscumque locum tuum tenuerint omne
servicium quod regi vel regine facere debes ut sis liber cum omni tua heriditate
ubicumque illa sit absque ullo servicio coacticio excepto quod decimam fideliter
dabis et ad eccles'iam Dei adduces accjue honorem quam debes portaré domino
regi exhibebis servis Dei tu et tuis locum istum honorantes in quantum poteritis
sine vestro dampno Et nos heremite servi rogamus et 'adiuramus per Deum
omnibus qui in locum istum permanserint ut non sint ausi rogando vel vim faciendo
transire terminos vel frangere conveniencias auas fecimus cum Raimundo de Obag
SANTES CREUS (2002) 79-86
83

DOCUMENTA
Quod siquis contenciosus fuerit et hunc pactum frangere voluerit, constituimus
ut totam terram illam supra scriptam, laborata et deserta, vineas et ortos, reddeat
ad Raimon de Obag vel ad suos, et ipse faciat omne servicium quod faciebat
regi vel regine. Verumtamen si fuerit aliquis qui te vel tuis velit aliquo modo turbare
fratres istius loci teneantur deffendere te ante omnes homines. Súper hoc
concedimus tibi societatem et fraternitatem nostram sicut unus ex fratribus nostris,
tam in temporalibus quam in spiritualibus bonis. Et oramus Deum omnipotentem
ut pro hoc beneficio retribuat tibi mercedem plenam in vita eterna per omnia
secula seculorum. Amen.
Actum est hoc -VIII- idus kalendas decembris anno Dominice Incarnationis
•M^CXC^IIir-.
Sig+num Raimundi de Obag, sig+num Stephanie, eius uxor, sig+num Bonet,
filiorum ipsorum, sig+num Bernardi filiorum ipsorum, et totos nos in simul firmamus
et firmatores rogamus.
Sig+num fratri Arnaldi. Sig+num fratri Egidii. Sig+num fratri Iohanni. Sig+num
fratri Raimundi. Sig+num fratri Petri de Triple.
Sig+num Iohannis Navarri. Sig+num Guillelmi de Petri Bernardi. Sig+num
Petri de Villanova.
supra. 2
Et Iohannes, scriba qui hoc scripsit et hoc sig+num fecit, die et anno quod
1 esborrat fratri Petro de Triple. Sabem el nom pel document núm. 8; 2 núm. 8 com que és
un trasllat, continua: Sig(si sné)num mei Bernardi Totossa, rectori ecclesie de Moraria, qui hoc scribi
feci in -VLU- cum rasis ubi est (ratlla) et cum suo originali de verbo ad verbum comprobavi et clausi
die et anno prefixis.
1194, desembre, 20
5
Els germans eremites de Bonrepòs convenen que acataran els bons consells de Pere
Balb, per evitar els escàndols i la mala vida, i prometen no acceptar ni
rebutjar cap germà sense el seu consentiment.
A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 9. Original.
B. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 9.
Notum sit cunctis quod ego frater Egidus et ego frater Petrus de Tripol et
ego frater Raimundus, gratia Dei, habitatores et populatores loci Sancte Marie de
Bonrepòs et per omnes frates nostros per presentes et per futuros, convenimus
Deo et Petro Balbo, quod inter nos bonam et devotam voluntatem habeamus et
quod scandala nostro posse, Deo adiuvante, inter nos vitemus, et quod obediamus
Deo et priori nostro. Et si forte aliquod scandalum vel aliquod vicum inter nos
exortum fuerit quod Deus avertat adiutorio omnipotentis Deo et consilio Petri Balbi
adquiecemus, et aliquem fratern ibi non colligemus neque proicamus sin vestro
consilio.
84 SANTES CREUS (2002) 79-86

DOCUMENTA
Quod est actum -XHI- kalendas ianuarii anno Domini •M-CL·XXXX·IIII·
Sig+num fratris Egidi, sig+num fratris Petri de Tripol, sig+num fratris
Raimundi, qui hoc firmamus et concedimus.
Sig+num Raimundi de Cervaria, sig+num Guillelmi de Cervaria sig+num
Berengarii Rufo, testes.
Raimundus, diaconus, qui hanc cartam scripsit et hoc -SS- feit.
1198, desembre, 13
Testament d'Arsenda.
A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 10. Original. Carta partida per ABC.
B. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 10.
In nomine Domini. Ego Arsen, iaceo in magna egritudine et timeo penas
inferni suum cupios perveniri ad gaudia paradisi, in memòria plena facio meum
testamentum in presencia R., capellanus de Stamarid et A. [...] et Guillelmus Soveg,
P. Mironi. In primis relinco corpus meum ad sepeliendum Sancte Andree Entre
Pontós ab ipsa conamina que ego abeo a Roca Talada, que est iuxta via que
trànsit a Cio Lado, et concedo ipso manso que ib[i] [est]. Et relinco ad Sancta
Maria de Bonrepòs unum orto que abeo ad Vivues ad caput molinos et insuper
unam sortem que habeo in plana de Vivues et ad pontum ipsius ville. -XH- denarios
ad ospicium Iher[osamilitanum] ; -V- solidos ad ecclesia Sancti Vicenci de Stamarid,
cum suos capellanos -XV!- solidos propter anima mea. Et relinco ad Arnaldi, fratri
meo, tota hec omnia que ego abeo vel abere debeo in castro de Montsoffar, et
infra, terminos [earum] sicut ego teneo et tenere debeo propter domina mea Ermesen
et filio suo Arnaldo, et propter seniorem A. de Ribeles ad omnem tuam voluntatem
in perpetuum faciendam. Et precor tibi A fratri meo cjuod persolveritis omnes
meos dtebitos]. Et relinquo R. de Monso A. Teala sicut ego abeo vel habere debeo
et insuper relinquo unam sortem cjue habeo in orta de Vinues qui est propè
orto Petro de Col Et tota mea hec omnia que remanent relinco ad fiítioldeBerenger
de Vivues et de Bernard ubicumque sit per medietatem
Actum est hoc idus decembris anno ab Incarnatione Domini 1 -M^-X^-vm 0-.
Sig+num Arsen, qui hoc testamentum mandavimus scribere et ad testes
firmaré firmarique rogavi.
Sig+num R. capellani. Sig+num A. capellani. Sig+num G. Sovei. Sig+num
P. Mironi. Sig+num A. de Capaera.
Arnaldus, levita, qui hoc scripsit sub iussione capellanus de Stamarid, die
et anno (signe) quod supra.
1 interlineat.
SANTES CREUS (2002) 79-86
6
85

1202, maig, 23. Basílica de Laterà. Roma
7
DOCUMENTA
Butlla dlnnocenci III, papa, acollint sota la seva protecció el monestir de Bonrepòs.
A. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 11. Original.
B. AHNM, Clero. Pergamins. Bonrepòs. 1441, núm. 12. Trasllat de 1395, febrer, 18.
C. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 11.
D. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Microfilms procedents de l'AHNM, Estoig de Bonrepòs,
núm. 11.
Innocencius, episcopus [servus] servorum Dei. Dilectis filiis priori et
monachis monasterii Beate Marie de Bona Requie, cisterciensis ordinis, in montaneis
de Siurana constitutis, salutem et apostolicam benedictionem. Cum a nobis petivit,
quod iustum est et honestum, tam rigor equitatis quam ordo exigit, rationis ut
id per sollicitudinem officii nostri ad debitum perducatur effectum, eapropter dilecti
in Domino filii vestris iustis peticionibus gratum impertinentes assensum domum
vestram et omnia bona vestra que inpresenciarum racionabiliter possidetis aut in
futurum iustis modis prestante domino poteritis adipisci sub beati Petri et nostra
protectione suscipimus specialiter autem ea que dilectus filius Petrus Bal, cum
uxore sua, pro remedio anime sue, monasterio vestro concessit vobis per vos
monasterio vestro sicut ea iuste et pacifice possidetis, auctoritate apostòlica
confirmamus et presentis scripti patrocinio commutamus auctoritate presentium
inhibentes nequis bona vestra invadere, perturbare aut illicite alienaré presumat.
Nulli ergo omnino hominum liceat hanc paginam nostre proteccionis et
confirmationis infrangere vel ei iusu temerario contraire. Si quis autem hoc
attemotare oresumosere indianationem omniootentis Dei et beatorum Petri et Pauli
apostolorum eius se noverit incursurum
BIBLIOGRAFIA
Datum Lateranis -X- kalendas iunii L..] 1.
1 núm. 12, hi diu: pontificato nostri anno quinto.
CORREDERA, Eduardo: "Santuario de Nuestra Seriora de Bonrepòs", Analecta Sacra
Tarraconensia, Barcelona 1965.
CREUS COROMINAS, Teodoro: Santes Creus, Vilanova i la Geltrú, 1884.
LLADONOSA PUJOL, Josep: "El monestir de monges de Sant Hilari", Miscel·lània
Populetana, Poblet 1966.
— El real monasterio de Santa Maria de Vallbona, Lleida 1957.
MORERA LLAURADÓ, Emili: "Tarragona", Geografia de Catalunya, Barcelona.
PASQUAL, Jaume: Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta, Biblioteca de
Catalunya, manuscrit núm. 729. Barcelona.
Tarragona Cristiana, I, Tarragona 1897.
VILLANUEVA, Jaume, Viage literario a las Iglesias de Espana, XX, Madrid, 1851.
86 SANTES CREUS (2002) 79-86

Ressenyes
SANTES CREUS (2002) 87-92
PORTELA, Ermelindo: "El desierto, el mundo y los cistercienses", Creences
i ètnies en una societat plural, Reunió científica, III Curs d'Estiu Comtat
d'Urgell (Balaguer, 13, 14 i 15 de juliol de 1998), Pagès Editors, Lleida
2002, 61-75.
Títol molt adequat que el professor i catedràtic d'Història Medieval de la
Universitat de Santiago de Compostel·la, Ermelindo Portela Silva, un especialista
en la història de l'Església i la seva organització centrada a Galícia, empra i utilitza
com a pòrtic del seu excel·lent treball exposat al III Curs d'Estiu Comtat d'Urgell,
al mes de juliol de 1998, quan tot just es complia el novè centenari de la fundació
de l'orde del Cister.
El seu treball, documentat per abundoses cites, extretes de la Regula
cistercenca, de la bibliografia patrística, de les cartes de Bernat de Claravall i dels
Estatuts d'Esteve Harding, gairebé tot publicat en Obras completas de San Bernardo
(Madrid BAC, 1983-1993), ens endinsa en el món de l'espiritualitat i la materialitat
del món cistercenc.
Fent un viatge en el temps, des del trasllat de Molesmes a Cïteaux, en temps
de Sant Robert, fins a mitjan segle xn, ens parla el professor Portela dels primers
moments de l'orde, del rebuig de la riquesa i de la materialitat en pro d'una millor
espiritualitat que contrasti amb la vida regalada dels monjos de Cluny; i d'una
segona etapa de configuració definitiva de l'orde. Portela no parla de la difusió
ni de la multiplicació dels monestirs, sinó que s'endinsa en el tema de l'expansió
econòmica cistercenca, quant a l'acumulació de la propietat territorial i la seva
explotació, és a dir, respecte a la creació, l'organització i el creixement del domini
monacal.
"Desert i món", encertada dicotomia amb què l'autor contraposa l'ideal amb
la realitat, és a dir, espiritualitat i materialitat, obligant el lector a preguntar-se
si s'ha definit bé i si els historiadors han arribat a la conclusió de si els monestirs
cistercencs eren centres d'espiritualitat o centres d'activitat econòmica. Per arribar
a la conclusió, personalitzada, és clar, que els monestirs eren centres d'espiritualitat,

RESSENYES
on l'activitat econòmica era el suport de la vida espiritual i contemplativa del monjo,
Portela n'analitza el temps de treball, tant a l'hivern com a l'estiu; si l'activitat
manual era el centre de l'activitat monacal, o bé si aquesta era l'obligació imposada
per combatre l'oci, el qual, segons el pensament patrístic, és el punt de partida de
tota degradació humana. Oració, lectura i treball, per aquest ordre, és la gradació
de l'activitat del monjo dins el monestir. Si no prega, el monjo ha d'estar ocupat,
i ho ha de fer preferentment amb la lectura, ans que amb el treball manual. Després
ho farà amb el treball. Primer cal cultivar l'esperit, ja que aquesta activitat filla de
la lectura de llibres sagrats, juntament amb l'oració, és la principal obligació del monjo.
Sobre el concepte del treball, Portela ens fa un profitós relat, a tall de
pel·lícula, dels primers temps del monacat a Citeaux, en el qual el treball i la
vida ascètica se'ns mostren a imatge dels primers eremites i dels primers temps
del monacat. Però en aquest recorregut aviat hom hi nota el canvi cap a una
activitat més contemplativa i l'abandonament, de mica en mica, de l'activitat manual
del monjo, perfectament observable en els escrits de sant Bernat de Claravall.
La posició central del treball, que va ser el centre de les discussions a Molesmes,
va essent abandonada. Però no del tot. Bernat de Claravall cercarà l'equilibri entre
la vida espiritual i la vida material, establint, si més no, la necessitat de treballar,
però com a activitat secundària, supeditada a l'oració i a la lectura. La feina, obligada
activitat dels conversos, més tard assalariats i finalment arrendataris, deixa pas a
una vida més contemplativa dels monjos de cor.
Sant Agustí i altres pares de l'Església manifestaven que el treball manual
és signe de pobresa i signe de perfecció humana, que ens allunya de tots els
mals fills de l'oci. Portela ens fa adonar que la pobresa cistercenca radica en la
pobresa individual del monjo, que és sinònim d'austeritat, no d'indigència. Però
aquesta austeritat és possible gràcies a la protecció que obté del monestir i del
seu abat. Justifica, doncs, aquesta actitud que el monestir pugui tenir abundants
possessions i riqueses que garanteixin la vida austera individual del monjo i de
la comunitat. I en aquesta dualitat radica l'equilibri entre els béns espirituals i
els béns materials de l'orde. No és estrany que Esteve Harding en els Estatuts
del Cistell regulés les donacions, no sols dels conversos, sinó de les terres, de
les vinyes, dels prats, dels boscos...
Una profitosa lliçó que ens apropa una vegada més a la comprensió de
la idiosincràsia dels monjos blancs del Cistell. En recomanem la lectura.
J.P.T.
FORT i COGUL, E(ufemià), "Tres monestirs cistercencs de la comarca de Tàrrega
a la primera meitat del segle xvi", Urtx. Revista cultural de l'Urgell,
Museu Comarcal de l'Urgell. Tàrrega i Arxiu Històric Comarcal de
Tàrrega, núm. 15 (abril 2002), 116-121.
La revista Urtx publica amb gran encert un treball inèdit presentat per
l'historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul a la Setzena Assemblea Intercomarcal
88 SANTES CREUS (2002) 87-92

RESSENYES
d'Estudiosos, celebrada a Tàrrega l'any 1973. Aquest article ha estat rescatat de
l'oblit, gràcies a l'arxiver comarcal de Tàrrega, Gener Gonzalvo, que el publica
íntegrament, amb una petita introducció biogràfica de l'autor. El treball, per raons
desconegudes, no va ésser mai publicat i va romandre entre els papers de l'Eufemià,
fins que el seu fill Miquel els va donar i dipositar a l'Arxiu Històric de Tarragona.
Gràcies a aquesta previsió del donant, avui i gràcies a Urtx, hom el pot llegir
i consultar íntegrament.
Tracta l'article del viatge que va realitzar a la Península Ibèrica el general
de l'orde cistercenc, l'abat de Claravall, fra Edmon de Saulieu, explicat pel seu
secretari, el monjo del mateix orde i monestir, fra Claude de Bronseval, i que
va ser publicat en l'edició de les Presses Universitaires de France en dos volums.
Publicat en llatí i en francès, la transcripció va anar a càrrec de fra Maür Cocheril,
monjo de l'abadia de Santa Maria del Port de la Salut a Entrammes-Mayenne, de
França, el qual el va il·lustrar amb certes notes d'interès.
Encara que el manuscrit presenta certes llacunes al començament i al final
del relat, que ens priven de saber com l'abat arribà a Catalunya i l'última etapa
del seu retorn a França, és de vital importància per conèixer la missió del seu
viatge a les terres de les nostres contrades. Missió consistent a visitar els monestirs
femenins de Vallbona de les Monges —encara avui existent i amb comunitat
femenina cistercenca— i als desapareguts monestirs femenins de Vallsanta, a la
riba del riu Corb i proper a Guimerà, i del Pedregal, al terme de Talladel, entre
la vila de Verdú i Tàrrega.
Fort ens fa un preciós relat, que podríem qualificar de cinematogràfic. Ens
relata tot el viatge i totes les visites als esmentats monestirs, seguint la ploma
de fra Bronseval. Gràcies a l'exposició detallada del monjo podem avui saber l'estat
dels monestirs i el seu funcionament, que pel que sembla s'havien allunyat de
l'esperit cistercenc. Potser la visita era motivada per aquesta situació de minsa
pietat claustral, de falta a l'observància de la regla, on imperava més el desori
que el silenci i la manifestació d'una relació classista entre les monges professes.
La reduïda nòmina monacal d'aquests tres monestirs femenins —Vallsanta
comptava amb set monges i no gaires més devia tenir Santa Maria del Pedregal—
l'estat de completa ruïna espiritual i també material dels edificis, van ser la causa
de la desaparició de Vallsanta i del Pedregal, encara que el primer no fou apropiat
pels senyors de Guimerà, fins l'any 1594, i el segon mal subsistí fins la supressió
total de la comunitat ordenada per fra Edmon de la Creu, abat de Cister, l'any
1604. L'estat de depravació monacal devia ser considerable, si ens atenim al relat
de fra Bronseval que ens diu que les autoritats de Tàrrega celebraven amb jubileu
la vinguda de l'abat de Claravall, perquè aquest havia de reconduir a la pietat
i a l'ordre la relaxació en què vivien aquelles serves de Déu.
Agraïm a Urtx la publicació, encara que pòstuma, d'aquest article de
l'Eufemià, que de ben segur que si no hagués estat així, avui encara romandria
en la foscor més freda de l'oblit.
SANTES CREUS (2002) 87-92
J.P.T.
89

RESSENYES
BAUCELLS REIG, J(osep), "Enterrament de Jaume II a Santes Creus", Acta
Històrica et Archaeologica Mediaevalia, vol. 20-21, 1999, 323-342 +
1 document de 14 de desembre de 1327 (342-343).
Aquest treball del Dr. Baucells Reig, arxiver de la catedral de Barcelona,
forma part d'un seguit d'articles que l'Acta Històrica et Archaeologica Mediaevalia
publica en homenatge al professor i catedràtic d'història medieval de la UB, Manuel
Riu i Riu, amb motiu de la seva jubilació.
El tema escollit,-no és res menys que la crítica científica documentada de
tres aspectes entorn de la mort i l'enterrament de Jaume II, amb noves aportacions
documentals i un estudi —amb ull crític— acurat d'altres treballs d'investigadors
i historiadors que l'han precedit. Aquest raonament científic i crític del Dr. Baucells
permet fixar d'una manera definitiva els aspectes reals — i reials— de la seva
defunció i posterior enterrament a Santes Creus.
Parteix de la data de la mort —2 de novembre de 1327— a "l'hora fosca
0 quan la campana de la catedral tocava anunciant el tancament de les portes (seny
del lladre)". La data, donada durant molt de temps com a fidedigna, del dia 1 de
novembre va ser un error iniciat en la "Crònica de Sant Juan de la Pena", perpetuada
pel pare Finestres, monjo de Poblet, i seguida per altres historiadors que mai no
es van preocupar de la seva veracitat o no. En contra d'aquesta opinió teníem els
testimonis del notari reial, la menció que en fa Muntaner en la Crònica del rei en
Pere, l'anotació i registre en el primer Llibre d'Òbits, custodiat en l'arxiu de Santa
Maria de Pedralbes, i en la Crònica de Pere el Cerimoniós.
El segon punt que desvela mossèn Josep Baucells és amb quin hàbit fou
enterrat el rei. Desmenteix l'opinió tan estesa que fou sebollit portant l'hàbit de
sant Francesc —Orde Tercer—, quan en realitat ho fou amb l'hàbit cistercenc.
Addueix, el Dr. Baucells, a més de raons documentals que avalen l'hàbit cistercenc,
el testimoni de les estàtues sobre el túmul i la raó de pes, que si el monarca
volia ser enterrat a Santes Creus, és lògic que adoptés l'hàbit de la comunitat
monacal.
I, finalment, desfà l'opinió equivocada de la data de l'enterrament a Santes
Creus. Historiadors de pes afirmaven que el rei havia estat sepultat al convent
dels franciscans de Barcelona, fins l'any 1410 en què les restes i despulles foren
dipositades en el túmul que ell mateix va manar construir. Pas a pas, Baucells
ens narra els actes i el protocol de l'enterrament del monarca a Santes Creus el
dia 19 de novembre de 1327, i va desfent i esmicolant tota la llegenda incerta
1 equivocada d'altres historiadors que donen com a vàlid l'any 1410.
J.P.T.
90 SANTES CREUS (2002) 87-92

RESSENYES
SALRACH, Josep Maria; "La viticultura de la Catalunya Nova després de la
conquesta: societat i mercat en el segle xn", Acta Històrica et
Archaeologica Mediaevalia, núm. 22, vol. 2, Universitat de Barcelona
1999-2001.
Excel·lent treball del Dr. Josep M. Salrach, professor del Departament d'Humanitats
de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona,
escrit i publicat en la Miscel·lània en honor al Dr Riu i Riu, amb motiu de la
seva jubilació de professor de la UB.
Amb profunditat s'explana en comunicar-nos i presentar-nos quina va ésser
la cultura del vi a la Catalunya Nova, després de la conquesta de Tortosa i de
Lleida. Abans, però, fa un ampli i extens recorregut de l'actuació viticulturista del
món musulmà, cultura que els nous corrents introduïts pels conquistadors canviaran
i transformaran.
Quant a les possibles referències al món monacal, potser per l'amplitud
del tema tractat, el Dr. Salrach es limita a diluir-lo dins l'abast extraordinari territorial
i social, en el qual Santes Creus i Poblet hi tenen la seva participació, però en
la proporció que els correspon. Tanmateix, cita els cartularís de Poblet, del pare
A. Altisent, i algunes cites bibliogràfiques, escasses, del monestir del Gaià.
Amb tot, un excel·lent article que els estudiosos del segle xn —quant a
l'economia d'aquells moments— hauran de llegir i tractar.
J.P.T.
SANTES CREUS (2002) 87-92 91

VIDA SOCIAL

MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS DE L'ANY 2000
ADMINISTRACIÓ I LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST
SANTES CREUS (2002) 95-123
La Junta Directiva es reuní els dies 15 de juliol, 28 d'octubre i 17 de setembre.
La primera sessió coincidí amb l'Assemblea General de Socis, en la qual cessaren
voluntàriament Pere Altés i Serra i Josep M. Pujol i Mercadé com a membres que
hapvien exhaurit el bienni d'actuació establert.
Quant al moviment general de socis, que arribaren als 255, hem de registrar
dues baixes i notifiquem que hem donat d'alta les senyores: Anna Maria Serramalera
Fuguet, Maribel Serra Pallarès, Maria Isabel Noguera Vilà, Montserrat Icart Garcia
i Elisabet Fuguet Jordà i el senyor Josep Lluís Soler Fuguet.
Al llarg del 2000 es realitzà una despesa de 326.348 pessetes i en tancar
la caixa consignàrem un remanent de 459.670 pessetes. El pressupost ordinari
per al 2001 se situà en 1.486.495 pessetes i s'hi considera una partida extraordinària
de 290.000 pessetes, corresponent a la realització de la pàgina web de l'Arxiu.
ACTIVITATS SOCIALS
A partir del mes d'agost es posà en circulació el programa de la LIV Festa
Anual de l'Entitat, que se celebrà el 17 de setembre al refetor. Ocuparen la mesa
presidencial el senyor Josep-Jesús Escoda i Anguera, president del Consell Comarcal
de l'Alt Camp, alcalde d'Aiguamúrcia i membre de la Junta Directiva, el president
de l'arxiu, el Dr. Joan-F. Cabestany i Fort i la secretària general. La sessió acadèmica
transcorregué al voltant dels actes següents: la tradicional salutació del president
a tots els assistents i ell mateix a continuació ens oferí la conferència «El dotze
de desembre de 1150: vuit-cents cinquanta anys d'història». Tot seguit es procedí
a la inauguració de l'exposició fotogràfica «Santes Creus dècada a dècada» que
aplegà una cinquantena d'imatges del monestir des de finals del segle passat fins
a l'actualitat i que es perllongà fins el 31 d'octubre Clogué la sessió l'actuació
del quartet de guitarres Camera XXI, compost per les instrumentistes Marta Casas,
Cristina Lóoez Núria Cervantes i Maria Umbert oue interoretaren entre altres
peces de Debu'ssy, Ravel i Albéniz. Com de costum, se celebrà el dinar'de germanor!
Coincidint amb els actes amb motiu de la festa i la fira de Santa Llúcia
a Santes Creus, el 10 de desembre celebràrem la festa del vuit-cents cinquanta
aniversari de la fundació del monestir. L'acte cultural se celebrà a l'església de
Santa Llúcia i comptà amb l'assistència del coordinador Territorial de Cultura, senyor
Felip Font de Rubinat i Garcia, el president del Consell Comarcal de l'Alt Camp,
senyor Josep-Jesús Escoda Anguera i el president de l'arxiu, senyor Joan-F.
Cabestany i Fort, acompanyats d'un bon nombre de socis. El pare Alexandre
Masoliver, del monestir de Poblet, ens oferí la conferència «La fundació del monestir
de Santes Creus». Posteriorment, un grup musical clogué la sessió acadèmica i
els assistents foren convidats a un aperitiu en el pati del Palau de l'Abat.

ACTIVITATS CIENTÍFIQUES
VIDA SOCIAL
En aquest capítol volem deixar constància de la important tasca realitzada
per Elisabet Foguet Jordà, qui ha organitzat el fons fotogràfic de l'arxiu, compost,
en l'actualitat per 3.243 fotografies, classificades en tres grans grups, segons l'època
a què corresponguin i catalogades en quize apartats segons l'indret del monestir
a què pertanyen.
El servei de Biblioteca ha estat a disposició dels estudiosos, tots els dissabtes
de 10 a 13, des del mes de gener fins al mes de setembre, mercès a l'objector
senyor Fernando Gallego Hugas, que ha atès les consultes i ha posat en ordre
la biblioteca. Una de les feines més lloables ha estat la reorganització del. seu
fons, agrupant-lo novament per col·leccions i registrant els llibres no catalogats
procedents d'intercanvis o de donacions. Així mateix, ha informatitzat i actualitzat
la bibliografia que fa referència al cenobi tot indicant si l'edició és de l'arxiu o
no. En darrer lloc va iniciar la comprovació que els llibres catalogats es trobessin
a la biblioteca de l'arxiu, tot marcant en el llibre de registre els que hi manquen.
A partir de l'acord de Junta del 15 de juliol, començàrem a treballar en
l'edició d'una pàgina web de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, que permetrà
conèixer l'entitat i comprendrà, a més, una petita informació del monestir. Pensem
que podrà estar penjada a la xarxa i en funcionament abans d'acabar l'any 2001.
No podem deixar de consignar les ressenyes bibliogràfiques i comentaris
d'activitat firmades pel president de l'arxiu d'acord amb les novetats periòdiques
de prestigi com el CERCOR o les circulars d'Amics de l'Art Romànic. En darrer
lloc, cal incloure també els intercanvis amb altres associacions culturals pel que
fa a la difusió de les publicacions de l'Entitat.
Tanmateix, en veure que la recuperació del retaule de Santa Maria Magdalena
no progressava positivament, es demanà al senyor Josep Sendra i Navarro que
fes a mans de l'Honorable Conseller de Cultura, Josep Vilajoana, l'informe elaborat
a mitjan 1999 i que ja havia estat tramès en el seu dia per via regular a fi d'aconseguir
la recuperació de l'esmentat retaule, i poder-lo exposar permanentment en el
monestir.
PUBLICACIONS
Encara que no hagi sortit a la llum la revista Santes Creus, volum XVIII
(1998-2000) es troba en una fase gairebé final, ja que disposem de diferents articles:
de Jordi Claramunt i Artigal, "La vida al monestir de Santes Creus"; de Jaume Massó
i Carballido, "Bonaventura Hernàndez Sanahuja i les primeres restauracions de
Santes Creus (1854-1877)"; de Salvador-J. Rovira i Gómez, "Rovira i Virgili i els
monestirs de Poblet i Santes Creus" i de Joana Virgili Gasol, "L'ahir i l'avui de
Santes Creus". Inclourà també l'apartat "In memoriam" dedicat a Joaquim Icart
i Leònila, a Pere Serramalera i Cosp i a Joan Noguera i Salort, a més de les memòries
dels diferents anys. En darrer lloc, figuraran les imatges del lliurament, per part
del president de l'arxiu i set membres de la Junta Directiva, en el marc del Palau
96 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
de la Generalitat de Barcelona, al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley,
President de la Generalitat de Catalunya i consoci de l'arxiu, de la medalla d'argent
del cinquantenari de la fundació de l'entitat, que li havia estat atorgada el 14
de setembre de 1997.
Santes Creus, 5 d'agost de 2001.
JUNTA DiracrrvA
MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS DELS ANYS 2001-2002
JOANA VIRGILI GASOL
Secretària general
En l'Assemblea General de Socis celebrada el dia 5 d'agost de 2001 s'elegí
la nova Junta Directiva que quedà formada pels següents membres:
President Joan Papell i Tardiu
Vdcepresident lr Ramón Ribó i Martí
Vicepresident 2n Vacant
Secretària general M. Victòria Mora i Pous
Tresorer Vacant
Secretària de Junta Elisabeth Baldor i Abril
Vocal lr Josefina Bartolí i Parera
Vocal 2n Miquel Fort i Bufill
Vocal 3r Maribel Serra i Pallarès
Vocal 4t Vacant
Vocal 5è Alfons Jorro i Valdés
Vocal 6è Vacant
Vocal 7è Josep-Jesús Escoda i Anguera
Vocal 8è Margarida Arnedo i Martí
Vocal 9è Vacant
Vocal 10è Agustí Salvà i Sala
L'Assemblea General Extraordinària de Socis celebrada el 17 .
2002 aprovà la proposta de la Junta Directiva dels socis presentats per a cobrir
les vacants de la Junta i que foren els següents:
Vdcepresident 2n Octavi Vilà i Mayo
Tresorer Francesc Bertran i París
Vocal 4t Julio Quílez i Mata
Vocal 6è Sefa Figuerola i Domènech
Vocal 9è Sònia Vaquer i Basora
SANTES CREUS (2002) 95-123 97

VIDA SOCIAL
Pel que fa a la vocalia setena, el president, Joan Papell, explica que aquesta
estava ocupada per l'alcalde d'Aiguamúrcia i podia ser considerada una vocalia
institucional amb veu i vot, i per tal d'incorporar un nou vocal, es va acordar
en Junta Directiva que aquesta vocalia setena quedés lliure i l'ocupès un soci
que seria l'encarregat de dirigir la secció d'Estudis Locals; com que la Junta no
havia proposat cap persona per aquest càrrec, se sol·licità als presents a l'Assemblea
si algú volia presentar-se; ho va fer el soci Salvador Loren i Travieso que va ser
elegit per unanimitat.
La Junta Directiva, finalment, ha quedat formada pels següents socis:
President Joan Papell i Tardiu
Vdcepresident 1 Ramon Ribó i Martí
Vdcepresident 2n Octavi Vilà i Mayo
Secretària General M. Victòria Mora i Pous
Tresorer Francesc Bertran i París
Secretària de Junta Elisabeth Baldor i Abril
Vocal lr Josefina Bartolí i Parera
Vocal 2n Miquel Fort i Bufill
Vocal 3r Maribel Serra i Pallarès
Vocal 4t Julio Quílez i Mata
Vocal 5è Alfons Jorro i Valdés
Vocal 6è Sefa Figuerola i Domènech
Vocal 7è Salvador Loren i Travieso
Vocal 8è Margarida Arnedo i Martí
Vocal 9è Sònia Vaquer i Basora
Vocal 10è Agustí Salvà i Sala
Vocal Institucional Josep-Jesús Escoda i Anguera
Per a poder realitzar millor les tasques pròpies de la Junta, en reunió del
26 d'agost de 2001 s'aprovà dividir-la en dos grups de gestió: l'Àrea Administrativa
i Econòmica i l'Àrea Cultural, que després de completada la Junta van passar a
ser coordinades respectivament pel vicepresident lr, Ramon Ribó, i el vicepresident
2n, Octavi Vila; la primera té com a funció primordial l'estat de comptes, el
cobrament de quotes, les relacions amb les entitats bancàries i la recerca d'ajudes
per a finançar les activitats culturals i està formada pel president, que delega les
seves funcions en el vicepresident lr, el tresorer i la secretària de Junta; la segona
té com a principal funció dur a terme la tasca cultural i científica i està integrada
pel president, que delega les funcions executives en el vicepresident 2n, el secretari
general i el secretari de Junta; dins aquesta segona àrea, a més de la redacció
i publicació del Butlletí, s'han creat les comissions de Documentació, Biblioteca
i Fotografia a més de la ja esmentada Secció d'Estudis Locals; la Junta té la intenció
que la tasca d'aquestes comissions serveixi per a organitzar la consulta del patrimoni
98 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
de l'arxiu, amb bases de dades que en un futur pròxim puguin ser consultades
fàcilment, aprofitant els avantatges que les noves tecnologies posen al nostre abast,
però les dificultats econòmiques alenteixen aquests propòsits.
LA FESTA DE L'ARXIU
L'any 2001 la LEV Festa de l'Arxiu se celebrà el dia 8 de desembre, aprofitant
la Festa i Fira de Santa Llúcia. L'acte acadèmic s'inicià amb unes paraules de
benvinguda del president i tot seguit la doctora Carolina Batet pronuncià una
interessant conferència sobre "El Cister i l'aprofitament de l'aigua". A continuació
estava previst un acte d'homenatge al senyor Joaquim Jordà i Martí en agraïment
als constants serveis prestats a l'arxiu, però aquest previst acte d'homenatge es
convertí en un acte a la memòria del senyor Jordà, tristament traspassat pocs dies
abans. La sala del refetor, plena de gom a gom, li oferí una sentida ovació i el
condol a la seva família que presenciava l'acte. Descansi en pau el senyor Joaquim.
A continuació, tots els presents es traslladaren a l'església del monestir on
s'havia instal·lat el retaule de Santa Magdalena, restaurat pel Servei de Béns Mobles
de la Generalitat: un parlament del senyor Manuel Jaume Massó i Carballido,
conservador del Museu Nacional de Tarragona, ens il·lustrà sobre la història del
retaule i la nova ubicació va ser comentada pel senyor Esteve Mac, Director de
l'Oficina de Gestió de Monuments del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya.
Un concert a càrrec de la Coral d'Antics Escolans de Montserrat, dirigida
per Jordi Boltes i en què destacà com a solista l'organista Pere Pagès, posà fi
als actes celebrats dins el monestir.
L'arxiu, aprofitant la generositat del Patronat Municipal de Turisme, instal·là
un estand a la Fira de Santa Llúcia, on es posaren a la venda les publicacions
no exhaurides i es proporcionà una atenció personal a tots aquells socis que s'hi
aproparen per recollir o demanar el nou carnet de soci que es presentà aquest
curs i s'informà a tothom qui estava interessat a conèixer l'Arxiu Bibliogràfic. La
Junta quedà molt satisfeta del resultat i proposà tornar-hi l'any vinent, com un
pas més d'integració dins els actes que se celebren a Santes Creus.
La LV Festa Anual de l'any 2002 se celebrà el 22 de setembre; la Junta
té la intenció de celebrar-la per aquestes dades del mes de setembre que
corresponen a la commemoració de la creació de l'arxiu. La sessió acadèmica
s'inicià a les 11.30 h, amb unes paraules de benvinguda per part del president
que aviat cedí la paraula al doctor Josep Maria Sans i Travé, director de l'Arxiu
Nacional de Catalunya i consoci nostre, que pronuncià una conferència sobre "El
Cister i l'orde del Temple". A continuació es presentà la convocatòria del Premi
Abat Ladernosa 2003. Tot seguit es llegí l'acord pres per la Junta Directiva del
10 d'agost de 2002 en què es decidí, seguint una antiga tradició de l'arxiu, retre
homenatge als socis de 50 o més anys de permanència en la nostra entitat, és
a dir els socis ingressats entre els anys 1948 a 1952 als quals se'ls concedí una
medalla commemorativa. Aquests socis foren:
SANTES CREUS (2002) 95-123
99

VIDA SOCIAL
Salvador Vidal i Garriga, que recollí personalment la seva medalla;
Josep Bernat Galofré;
Frederic Torres Brull, que s'excusà amb una emotiva carta;
Domènec Brasó i Domingo;
Joan Barril i Busquets, present en l'acte, volgué intervenir personalment
amb unes divertides paraules de records, molt agraïdes pels presents;
Albert Vina Tous, també present;
Enric Olivé i Martínez, absent a causa de les seves condicions físiques;
Emili Ventura i Morgades, veí de Santes Creus, no pogué assistir per malaltia;
Juli Munté Clàramunt, que també s'excusà, i
Lluís Mezquida i Gené.
Per un error injustificable saltà d'aquesta relació el senyor Jordi Claramunt
i Artigal, que ingressà a l'arxiu l'any 1948; vulgui acceptar aquestes línies com
à reconeixement d'una errada que compensarem en la propera festa.
Després del lliurament de les medalles, l'alcalde d'Aiguamúrcia i president
del Consell Comarcal de l'Alt Camp va cloure l'acte i ens convidà a traslladarnos
al dormitori on el grup Sine Nomine ens oferí una concert de música barroca
i renaixentista amb instruments recuperats; les notes anaven acompanyades de
comentaris didàctics que ens ajudaren a entrar en aquesta música antiga; van ser
molt aplaudits pels nombrosos assistents. Per acabar la jornada i, recuperant també
un altre costum perdut, ens reunírem tots al voltant de la taula de l'Hostal Grau.
Les activitats realitzades en aquests dos últims anys i les previstes per un
futur immediat són ressenyades pels seus responsables. Només volem esmentar
en aquest resum la il·lusió que tenim per acomplir totes les fites que ens hem
proposat i aconseguir les ajudes econòmiques que ens calen per a dur-les a terme.
Per part nostra, no estalviarem els esforços.
P.S. Escrites ja aquestes notes, ens ha arribat la trista notícia del traspàs
dels nostres benvolguts consocis Emili Ventura, traspassat el proppassat 19 de
novembre, i Joan Artigal, de l'Hostal Grau, que ens va deixar el 3 de desembre.
Descansin en pau.
MOVIMENT DE SOCIS
VICTÒRIA MORA PONS
Secretària general
Pertoca a la secretària de Junta fer una relació de les altes i baixes de socis
que s'han produït entre el 5 d'agost de 2001, data en què es renovà la Junta
Directiva, i novembre de 2002 que donem per tancada la nostra activitat d'enguany.
100 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Entre ambdues dates, el nostre Arxiu Bibliogràfic ha incrementat en dinou el nombre
de socis que, per ordre d'admissió en Junta Directiva, són els que segueixen:
Sònia Vaquer Basora, 06/10/01 Sefa Figuerola Domènech, 19/01/02
Julio Quílez Mata, 06/10/01 Núria Conesa Gimeno, 19/01/02
Sílvia Àlvarez Saltó, 06/10/01 Àngel Poblet Arbós, 14/04/02
Dolors Palma Raposo, 17/11/01 Narcís Costals Vidal, 14/04/02
Salvador Loren Travieso, 17/11/01 Núria Tolrà Pous, 14/04/02
Ramon Bermejo Muniesa, 19/01/02 Pilar Vives Corbella, 14/04/02
Francesc Bertran París, 19/01/02 Manel Fernàndez Martínez, 26/05/02
Xavier Salat i Brunel, 19/01/02 Montserrat Garriga Pujals, 10/08/02
Àngel Pueyo Gracia, 19/01/02 Anna M. Molina Cabré, 10/08/02
Jaume Saltó Coscolín, 19/01/02
Igualment, durant aquest mateix període, han deixat el lloc vacant en la
nostra entitat vuit socis:
Maria del Mar Solé Navarro
Josep M. Pallarès Rebull, per defunció
Gener Gonzalvo Bou
Joaquima Messeguer Vàzquez
Salvador Rovira Gómez
Adelí Jordi Abelló
M. Teresa Martí Basomba
Joaquim Jordà Martí, per defunció
Una de les tasques duta a terme per la nova Junta Directiva ha estat
l'actualització de les dades dels socis membres de l'arxiu, la qual ens ha permès
posar-nos en contacte, bé per correspondència o telefònicament, amb molts dels
socis i tenir un contacte més personal i directe. Un cop finida aquesta tasca hem
donat de baixa els socis que detallem a continuació:
Victòria Arquer Trinxet, per defunció
Joan Barril Cuixart
Josep Bartolomé Sales, per defunció
David Dalmases Pons
Joan Domingo Pujol
Josep M. Gestí Jané, per defunció
Jaume Gil Gimeno, per defunció
Francesc Guasch Domènech
Joaquim Icart Leonila, per defunció
Estanislau Magre Ros, per defunció
SANTES CREUS (2002) 95-123
M. Lourdes Mallart Raventós
Francesc Matarín Abad, per defunció
Hortènsia Muiioz Lozano
Joan Noguera Salort, per defunció
Carme Parellada Serra
Amadeu Soberanas Lleó
Carmina Solé Cunillera
Miquel Trenchs Mestre, per defunció
Mariàngela Vidal, vda. Escofet, per
defunció
101

VIDA SOCIAL
D'acord amb els nostres estatuts hem traspassat, a petició pròpia, el número
de soci als familiars dels socis difunts que ho van sol·licitar: Abel Bartolomé Bonet
(en substitució de Josep Bartolomé Sales), Dolors Vidal Garriga (en substitució
de Joaquim Jordà Martí), Pere Gil Garriga (en substitució de Jaume Gil Gimeno).
A l'últim, només queda constatar que ha tingut molt bona acollida el carnet
acreditatiu de soci, que des del mes de desembre de l'any 2001 s'està enviant
a tots els membres de l'entitat. De moment, han estat prop d'un centenar els socis
que ens l'han retornat degudament omplert i amb les fotografies corresponents.
Cal dir que en aquest butlletí, en la relació definitiva elaborada per la secretària
general, el soci podrà comprovar quin és el número de soci que li pertoca.
Santes Creus, 24 de novembre de 2002
EN RECORD D'EMILI VENTURA
ELISABETH BALDOR ABRIL
Secretària de Junta
Ens ha deixat un dels millors companys de camí que hom podria desitjar.
Nascut a Santes Creus el 21 d'abril de 1926, mort el 19 de novembre de 2002,
i enterrat al cementiri municipal de Santes Creus. Descansi en la pau en què ell
sempre va voler viure.
L'Emili era una de les persones que més coneixien el nostre municipi i
la idiosincràsia de la gent de les nostres contrades. La seva dedicació com a treballador
de l'Ajuntament durant 25 anys, en feines d'agutzil, carter, barber i
col·laborador incondicional en tantes activitats i especialment en l'organització
durant tants anys de la Festa Anual de l'Arxiu Bibliogràfic, li permeteren una visió
àmplia de l'entorn en què va néixer i viure durant els primers 39 anys de la seva
vida.
L'any 1966 es traslladà a Barcelona per desenvolupar la seva tasca professional
durant 30 anys, passats els quals, en complir els 70, es va jubilar. A
partir d'aquest instant el seu principal desig va ésser instal·lar-se a Santes Creus,
juntament amb la seva estimada esposa Joana, per passar-hi la resta de la vida.
Així és com el 1997 traslladà definitivament la seva residència a Santes Creus.
Els qui l'hem conegut de prop sabem que era un home bondadós, generós,
disposat a acollir els altres, sense fer distincions entre rics ni pobres, ni entre
els personatges de major o menor rellevància política o social. Amic dels seus
amics, sempre disposat a ajudar i no posar entrebancs, tal com ha demostrat en
els últims temps amb la seva decidida col·laboració amb la Fundació Santes Creus,
de la qual va ésser un dels primers socis i membre de la primera Junta. Actiu,
emprenedor, amb objectius clars i lluitant de forma constant i responsable fins
assolir allò que es proposava, el recordarem també com un gran amant de Santes
Creus, que va donar a conèixer sempre on anava. «Tant si ho creus com si no
ho creus, no hi ha res com Santes Creus» era una de les seves dites preferides.
102 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Els socis, membres de Junta i amics de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
el recordarem sempre com un gran amic, persona digna de la nostra més noble
estima, després de romandre durant 50 anys com a soci de la nostra entitat.
Santes Creus, novembre de 2002.
EN RECORD DE JOAQUIM JORDÀ
RAMON RIBÓ MARTÍ
Vicepresident lr
La primera vegada que vaig anar a Santes Creus va ser a la tardor de l'any
1962, era una excursió d'aquelles rutinàries que es fan de tant en tant a les escoles.
Al monestir hi vàrem entrar a la tarda, cap a la posta del sol, quan es confonen
el rosat de les pedres, el verd dels xiprers i els ocres de les fulles seques dels
lledoners. Recordo que em va impressionar molt la sobrietat de les estances buides
amb els seus racons feréstecs i foscos que, de mica en mica, d'una manera senzilla,
precisa i ben documentada ens anava descobrint el guia del monestir.
El guia era tot un personatge: alt, ben plantat, vestit de blau amb una jaqueta
gruixuda de pana amb el coll aixecat, un català gironí. Després vaig saber que
era de Palamós, es deia Joaquim Jordà Martí.
Des d'aleshores vaig tenir una relació molt directa amb el Joaquim; una
relació de tipus familiar al principi i també professional després. D'aquesta segona
és de la que vull parlar.
El Joaquim va ser conserge i guia del monestir de Santes Creus durant molts
anys, però a la vegada també era membre de l'Arxiu Bibliogràfic. De l'arxiu no
en va ser fundador, però la seva col·laboració va ser des dels primers temps
incondicional i desinteressada. Ell portava el control del fitxer de socis, gestionava
les altes i les baixes, s'encarregava dels reembossaments, enviava el butlletí als
socis, venia les publicacions i llibres, controlava la correspondència, duia la
comptabilitat d'entrades i cada any ajudava a la preparació de la Festa de l'Arxiu,
tot això, amb la particularitat que ell mai va ser membre de la Junta Directiva.
Avui, a mi m'ha tocat seguir una mica la tasca que en el seu dia ell feia.
Per acabar, vull dir que per a mi el Joaquim va ser en primer lloc un company,
un bon amic i, sobretot, un gran avi.
SANTES CREUS (2002) 95-123
JOSEP M. FOGUET MONNÉ
103

REGISTRE DE SOCIS DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
DE L'ANY 1947 A 2002
VIDA SOCIAL
Per la Festa de Santa Llúcia de l'any passat, vam començar a repartir, per
primera vegada, els carnets de soci de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus; creiem
que va ser un encert fer-los, però al mateix temps ens vam adonar que hi havia
un problema en el moment de posar el número de soci. Efectivament, d'ençà
de la creació de l'arxiu, l'any 1947, els números de soci han anat canviant. Fins
fa pocs anys, la Junta Directiva de l'arxiu ha seguit el costum iniciat el 1952 de
refer periòdicament la llista de socis de l'ABSC, eliminant-ne els socis donats de baixa.
I així, ens hem trobat diverses llistes, però cap de completa.
Per aquest motiu, hem pensat que tal vegada fóra bo que cada soci tingués
un mateix número, personal i intransferible, des del moment en què ingressa a
l'arxiu, número que consta en el carnet i que queda anotat en el llibre de registre.
Publiquem ara la llista de tots els socis de l'arxiu des de 1947 a 2002,
independentment de la durada de la seva estada amb nosaltres; hi fem constar
només el nom i l'any d'ingrés, que serveix per comptabilitzar els homenatges
periòdics als socis que han complert els cinquanta o els vint-i-cinc anys de fidelitat.
Demanem també la vostra col·laboració per corregir errors o mancances
i fer la relació definitiva; és possible que, en el decurs de tants anys, algun soci
s'hagi traspaperat, que el seu nom no sigui el correcte o que l'any d'ingrés hagi
ballat. Qualsevol comentari o correcció sobre aquesta llista serà benvingut. Als
tres mesos següents a la rebuda d'aquest butlletí donarem per tancat el registre
històric de socis de l'arxiu.
Com sempre s'ha fet, a aquells socis que vulguin conservar el número del
seu parent pròxim (pares, espòs o esposa, fills, etc.) difunt, els serà reservat
l'esmentat número, però constant l'any d'ingrés a- efectes d'antiguitat.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
1 SERRAMALERA COSP, Pere 1947
2 FORT COGUL, Eufemià 1947
2 BUFILL, Neus, vda. Fort 1979
3 SOCIAS BOVÉ, Abdó 1947
4 BENET GUASCH, Maria 1947
5 CARDÓ ESCUTE, Arturo 1947
6 GIL GIMENO, Pere i 1947
TURMO, Antònia, vda. Gil 1976
7 GIRÓ ANDREU, Eusebi 1947
8 GRAU FERRANDO, Pau 1947
9 OLIVELLA MUNTANER, Josep 1947
10 WERHLI WILD, Pablo A. 1947
11 VIVES DE BUSQUETS, Jacinta 1947
104 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
12 VIDAL RAS, Magí 1947
13 GUITERT FONTSERÉ, Joaquim 1947
14 GUARINO MULLERES, Ricard 1947
15 CREUS CANYELLES, Joan 1947
16 MAGRE FUGUET, Josep 1947
17 ARTIGAL BOSCH, Joan 1947
18 FIGUERAS ANDREU, Carles 1947
19 FERRÉ VENTURA, Fernando 1947
20 LLORENS GILI, Josep 1947
21 CUNILLERA GÜELL, GÜ 1947
22 BARBERÀ VIVES, Josep M. 1947
23 CUSIDÓ PINOL, Josep 1947
24 MONCUNILL ROSELL, Laureà i 1947
Suec. de MONCUNILL ROSELL, Laureà 1974
25 BLASI CANELA, Antoni 1947
26 BLASI VALLESPINOSA, Francesc 1947
27 CASES DALMAU, Francesc 1947
28 ARTAL VALLS, Lluís 1947
29 AMAT PALLÉ, Llúcia 1947
30 GRAMUNT SUBIELA, Josep 1947
31 MAGRE ROS, Estanislao 1947
32 CANELA MARIMON, Joan 1947
33 CARDÓ BALLART, Josep 1947
34 CUNILLERA FIGUERAS, Gaietà 1947
35 FERRAN BUSQUETS, Julià 1947
36 MORGADES MESTRES, Salvador 1947
37 RECASENS TORREDEMER, Pere 1947
38 MALLORQUÍ TUTUSAUS, Josep 1947
39 MOIX PUIG, Artemi 1947
40 DE MORAGAS I RODÉS, Fidel 1947
41 PALLARÈS SANS, Joaquim 1947
42 CORNET DURAN, Lluís 1947
43 BATLLE HUGUET, Pere 1947
44 BORONAT FERRANDO, Joaquim 1947
45 CLARAMUNT BARRIL, Agustí 1947
46 CLARAMUNT BARRIL, Joan i 1947
Hereus de CLARAMUNT BARRIL, Joan 1988
47 CLARAMUNT BARRIL, Nicasi 1947
48 DELCLOS BALVEY, Antoni 1947
49 PEDROL SOLÉ, Jordi 1947
50 QUINTANA MARÍ, Antoni 1947
51 RAS ALEGRET, Gaspar 1947
52 RIGAU BOSCH, Francesc 1947
SANTES CREUS (2002) 95-123
105

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
53 RIGAU MASOT, Josep 1947
54 RIGAU MESTRE, Xavier 1947
55 TARRAGÓ SANDOVAL, Maria 1947
56 TOUS FORRELLAD, Josep 1947
57 VALENTINES LLOBELL, Isidre 1947
58 VIVES FERRATER, Francesc 1947
59 VIVES FERRATER, Joan 1947
60 VIDAL GARRIGA, Salvador 1947
61 VIDAL VIDAL, Pere 1947
62 BAYERRI BARTOMEU, Enric 1947
63 VENTOSA PINA, Salvador 1947
64 TEIGEIRO GUASCH, Manuel 1947
65 BERGADÀ GIRONA, Lleó 1947
66 MARTINELL BRUNET, Cèsar i 1947
Successors MARTINELL, Cèsar 1973
67 ANTONIO I GUARDIAS, Joan 1947
68 CUNILLERA GÜELL, Gaietà 1947
69 BERNAT GALLOFRÉ, Josep 1947
70 SARRIAS SUANAS, Cristòbal 1947
71 TORRES BRULL, Frederic 1947
72 MASSÓ DALMAU, Joan 1947
73 BORDAS VIDAL, Artemi 1947
74 GOBERNA CANELA, Emília' 1947
75 ARQUER, Victòria 1947
76 SEDÓ BORONAT, Lluís 1947
77 ALMUNÍ CABALLÉ, Robert 1947
78 GOBERNA CANELA, Josep 1947
79 PASCUAL PLANELL, Josep 1947
80 MARIGÓ BATET, Francesc 1947
81 BONAVIA JACAS, Joan 1947
82 BARTOLOMÉ SALAS, Josep i 1947
BARTOLOMÉ BONET, Abel 1998
83 BATLLE TEJEDOR, Àngel 1948
84 RAURELL RIPOLL, Joan 1948
85 FREIXAS BORI, Josep 1948
86 SALA ARDIZ, Josep 1948
87 FRANCH BADIA, Joaquim 1948
88 BRASÓ DOMINGO, Domingo 1948
89 FERRER BOSCH, Fèlix 1948
90 JUANÓS ROVIRA, Joan 1948
91 BUFILL GASSET, Melcior 1948
92 SUBIRANA PARADELL, Manuel 1948
93 VIRGILI SANROMÀ, Josep 1948
106 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
94 VINYAS GEIS, Ricard 1948
95 En blanc
96 SERRA GRAUPERA, Joan 1948
97 CUNILLERA GIL, Carmen, vídua Valon 1948
98 GIL GIMENO, Jaume i 1948
GIL GARRIGA, Pere 1999
99 CUSCÓ VIDAL, Ricard 1948
100 FORCADA BATXERAS, Lluís 1948
101 SOLÉ QUERALT, J. 1948
102 PETIT, Consol, vda. Mosso 1948
103 VECIANA PRATS, Josep Maria 1948
104 BARRIL BUSQUETS, Joan 1948
105 DE MORA Y DE ARAGÓN, Jaime 1948
106 CUNILLERA GIL, Jaume 1948
107 MUR SOLANO, Josep 1948
108 CARDÓ ESCUTÉ, Joan 1948
109 CLARAMUNT ARTIGAL, Jordi 1948
110 DE MARTÍ ESCUDER, Ignasi 1948
111 SÀINZ, Victoriano 1948
112 VIVER LUCENA, Josep Maria 1948
113 ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ 1949
114 ORBIBLIO 1949
115 ABELLA VENTURA, Joan 1949
116 ROSQUELLAS ALESSAN, Jaume 1949
117 MIQUEL GARRIGA, Joan 1949
118 MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto 1949
119 MIQUEL GARRIGA, Ramon 1949
120 MARTÍNEZ, Jesús 1949
121 DE MORA FERNANDEZ, Gonzalo 1949
122 SOLÉ RIBÉ, Joan 1949
123 MOSSO PETIT, Oriol 1949
124 LLOBET OBIOLS, Josep 1949
125 PORTER ROVIRA, Josep 1949
126 DE SAN MARTIN BONATTI, Manuel 1949
127 VINA TOUS, Albert 1949
128 SALAS HERAS, Francesc 1949
129 CAMÓS SAYS, Santiago 1949
130 BALCELLS GORINA, Albert 1949
131 CANICIO SANS, Rogeli 1949
132 BOIXAREU SIMÓ, Joaquim 1949
133 FABRÉ TORNER, Francesc 1949
134 PLANA GÜELL, Joan 1949
135 SOLÉ PASTOR, Albert 1949
SANTES CREUS (2002) 95-123 107

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
136 FÀBREGAS CISTERÉ, Josep Maria 1949
137 ROBERT SENDRA, Marcel·lí 1949
138 MIRALLES BRILLAS, Miquel 1949
139 GRAU MORA, Salvador 1949
140 ABELLA BEL, Josep 1949
141 PORTER MOLX, Maria 1949
142 PORTER MOLX, Rafael 1949
143 PASCUAL CANIS, Joan 1949
144 MERCADER RIBA, Joan 1949
145 DE FORTUNY, Epifani 1949
146 GOSALBES CASTANÉ, Francesc 1949
147 TORRUELLA PAUSAS, Enric 1949
148 S. MONTANA
ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS 1949
149 DURAN SUBIRATS, Joan B. 1949
150 OLIVÉ MARTÍNEZ, Enric 1949
151 EXCM. SR. ALCALDE TARRAGONA 1949
152 SERRA TORRA, Ramon 1949
153 BALXAULI MORALES, Eduard 1949
154 CASTELLVÍ CARBONELL, Miquel 1949
155 MULLER I D'ABADAL Joaquim de,
MARQUÈS DE MULLER 1949
156 PARÉ FERRAN, Miquel 1949
157 PEITABÍ FERRER, Manuel 1949
158 MASSANELL CASAS, Antoni 1949
159 TRENS RIBAS, Joan 1949
160 MONTAL TORRENS, Joan 1949
161 DANÈS TORRAS, Joaquim 1950
162 DALMASES PALOMAS, Joan 1950
163 DE CASACUBERTA ROGER, J. M. 1950
164 CASINO DE TARRAGONA 1950
165 TORRA-BALARI LLAVALLOL, Maurici 1950
166 BUSQUETS VIVES, Modest 1950
167 GIGÓ ROMEU, Pere 1950
168 REGULL PAGÈS, Pere 1950
169 TRANSPORTS MONASTERIO 1950
170 CASULÀ VILANOVA, Joan 1950
171 NOGUERA SALORT, Joan i
NOGUERA VLLÀ, M. Isabel
1950
2000
172 VAYREDA PUJOL, Josep Maria 1950
173 FIGUEROLA FERRER, Francesc 1950
174 BIBLIOTECA FCO. MORAGAS 1950
175 BIBLIOTECA DE MONTBLANC 1950
108 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
176 BIBLIOTECA DE LLEIDA 1950
177 BIBLIOTECA DE LA RIBA 1950
178 BIBLIOTECA DE FALSET 1950
179 BIBLIOTECA DE VILAFRANCA DEL R 1950
180 BOADA HOMS, Vicente 1950
181 GUICH GELI, Dolors 1950
182 MARTÍ MASACHS, Antoni 1950
183 JUVENSER GILI, Joan 1950
184 ALNAUD DE LASARTE, Joan 1950
185 MASANELL MARLES, Antoni 1950
186 CARDÓ FERRÉ, Josep 1950
187 GRABALOSA PUIGREDON, Ramon i
GRABALOSA I ROURA, Francesc
188 FABREGAT PLANAS, Joan 1950
189 JUNYENT, Eduard 1950
190 PADRÓ COCH, Joan 1950
191 ARENAS FRAGINALS, Joaquim 1950
192 GUARDIOLA ELÍAS, Josep Maria 1950
193 BUERG DEL CASTILLO, Manuel 1950
194 VENTURA MORGADES, Emili 1950
195 AGUADÉ PARÉS, Enric 1951
196 NEGRE PASTELL, Pelai 1951
197 ARAGÓ CABANAS, Antoni M. 1951
198 MARIMON JOVÉ, Lola 1951
199 LÓPEZ CANELA, Jesús 1951
200 PROS FERRI, Jaume 1951
201 MASCARÓ, Narcís 1951
202 BARRAQUER FERRÉ, Lluís 1951
203 TUTUSAUS ALEGRET, Isidre 1951
204 VIVES MIRET, Josep 1951
205 OLIVÉ SANROMÀ, Pau 1951
206 TOLDRÀ RODON, Jaume 1951
207 MAYMÚS ALSINA, Jesús 1951
208 ICART LEONILA, Joaquim i
ICART GARCIA, Montserrat
209 HARVARD COLLEGE LIBRARY 1952
210 JORDÀ MARTÍ, Joaquim i
VIDAL GARRIGA, Dolors
211 FORÈS OLLÉ, Ricard 1952
212 CENTRE EXCURSIONISTA PLA DE BAGES
1950
1989
1951
2000
1952
2001
MANRESA 1952
213 PUIGDENGOLAS BARELLA, E. 1952
214 MALLORQUÍ TUTUSAUS, Casimir 1952
SANTES CREUS (2002) 95-123 109

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any dïngrés
215 MARIMON JOVÉ, Teresa 1952
216 MIRAMBELL BELLOC, Enric 1952
217 MUNTÉ CLARAMUNT, Juli 1952
218 MUNTÉ VERNET, Juli 1952
219 VALLHONRAT TEIXIDÓ, Francesc 1952
220 JORDI ABELLÓ, Adelí 1952
221 PÀEZ GARCIA, Joan 1952
222 GUSTEMS MARIMON, Benet 1952
223 RIERA GÜELL, Marcel 1952
224 MOLINS VENTURA, M. Dolors 1952
225 MESQUIDA GENÉ, Lluís M. 1952
226 DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús 1952
227 SUGRANES PERELLÓ, Josep M. 1952
229 ITUARTE CHOPITEA, Frederic 1952
230 GÓMEZ SOTERAS, Rosa 1952
231 NAVARRO RUZAFA, Manolita 1952
232 AJUNTAMENT DE VLLA-SECA 1952
233 SOLÉ SANROMÀ, Josep 1952
234 DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE TARRAGONA 1952
235 AJUNTAMENT DE MANRESA 1952
236 MONRAVÀ SOLÉ, Francesc 1953
237 CALP MILLARET, Jaume 1953
238 TRABAL SOLÉ, Joaquim 1953
239 COMAMALA VALLS, Romà 1953
240 COMAMALA LÓPEZ, Arseni 1953
241 COLET DOMINGO, Joan 1953
242 TOUS VALLÉS, Josep Maria 1953
243 TOUS JOVÉ, Josep Maria 1953
244 MOLAS RUPELO, Josep 1953
245 ALBOUY BUSQUETS, Juan Amado 1953
246 MESTRES LLEVAT, Rafael 1953
247 VILALTA GONZÀLEZ, Jaume 1953
248 BERTRAN BORRÀS, Joan 1954
249 VILELLA PUIG, Gaietà 1954
250 ALBAREDA BALTÀ, Blas 1954
251 BABOT BOLXEDA, Carles 1954
252 OLESTI TRILLAS, Josep 1954
253 BONET NINOT, Juli 1954
254 PLANÀS MARCA, Joan 1954
255 CAMBRA OFICIAL PROPIETAT
URBANA DE REUS 1955
256 CASTELLS ROCA, Eduard 1955
257 ROCA SANTAMARÍA, Josep 1955
110 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
258 MARTÍNEZ PENALVER, Carmelo 1955
259 MARTÍ GARCERÀ, Josep 1955
260 BAIXAULI MORALES, Juli 1955
261 BELTRAN GUARDIOLA, Alfons 1955
262 DÍEZ ÒDENA, Miquel 1955
263 ANSALDO CABRERA, Alfons 1955
264 SALVÀ BALCELLS, Josep 1955
265 MARTÍ MARTÍ, Conrado A. 1955
266 FELIU BARGALLÓ, Manuel 1956
267 FELIU VIA, Josep Maria 1956
268 SERRAMALERA FUGUET, Pere Josep 1956
269 FORT BUFILL, Francesc Xavier 1956
270 HERNÀNDEZ MERINO, Manuel 1956
271 IGLESIAS FORT, Josep 1956
272 GIL MORENO DE MORA, Josep 1956
273 PORTUSACH BISCARRUÉS, Josep Maria 1956
274 MERCADÉ QUERALT, Pau 1956
275 TOUS DE CIRERA, Pilar 1956
276 MAGRANS SERRAT, Carles 1956
277 RAMON FRANCOLÍ, Pere 1956
278 PERPINYÀ ROBERT, Benet 1957
279 SOBERANAS LLEÓ, Amadeu-Jesús 1957
280 CUSÍ FORTUNET, Joaquim 1957
281 JOVER GAMBRÚS, Ramon 1957
282 MALLA FLOREJACHS, Jesús 1957
283 MESSEGUER GIL, Esteve i 1957
MESSEGUER VÀZQUEZ, Joaquima,
successora de MESSEGUER GIL, Esteve 1989
284 MARTÍ INGLÉS, Ramon 1957
285 MARTÍ GUINART, Agustí 1957
286 PIQUER JOVER, Josep-Joan 58
287 CABESTANY FORT, Joan-Ferran 1958
288 OLIVA CASABONA, Pau 1958
289 FISAS ALUJA, Amadeu 1958
290 PRAT GABALLÍ, Pere 1958
291 SAPERAS VIVES, Joan 1958
292 ICART PONS, Bonaventura 1958
293 CREUS FERRANDO, Josep 1958
294 FERRAN BUSQUETS, Josep 1958
295 ROURA VILA, Josep 1958
296 SALVÀ MORGADES, Salvador 1958
297 FORCADA MOSSO, Lluís 1958
298 MOSSO PETIT, Francesc Xavier 1958
SANTES CREUS (2002) 95-123 111

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
299 " POBLET DOMINGO, Josep 1958
300 CUNILLERA GÜELL, Jaume 1958
301 FELIU VIVES, Josep 1959
302 GÜELL OLIVA, Francesc Xavier 1959
303 FERRER MARTÍ, Àngel 1959
304 MARGALEF BARÀIBAR, Guillem 1959
305 BERGÓS MASSÓ, Antoni 1959
306 TAMBURINI TOUS, Antoni 1959
307 SERRA BAXERAS, Joan 1959
308 COSO BATISTA, Josep 1959
309 PÉREZ LATORRE, Santiago 1959
310 PALAU LLAÓ, Antoni 1959
311 RIAMBAU GUASCH, Joan 1959
312 SANDOVAL BORRELL, Josep Maria i 1959
SANDOVAL S ARRI AS, Josep M. 1989
313 LLORT SAUMELL, Josep 1959
314 MOLAS SABATÉ, Fèlix 1959
315 HUGUET HERMOSÍN, Ramon i 1959
HUGUET I VIRGILI, Ramon 1972
316 FERRER BONET, Josep Maria 1959
317 VIDAL GIL, Elvira 1959
318 MESEGUER GIL, Vicente 1959
319 CANÍS GASULL, Salvador 1959
320 JOFRÉ BOSCH, Pere 1959
321 SANVISENS MARFULL, Alexandre 1959
322 MONTSERRAT MATEU, Bonaventura 1959
323 ANTICH FARRÉ, Antoni 1959
324 RICART BARROT, Artur 1959
325 SOCIAS RAVENTÓS, Carles 1959
326 CARBONELL BILBENY, Antoni 1959
327 BONET PUNSEDA, Lluís 1959
328 ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA 1960
329 SERRA GRAUPERA, Joan 1960
330 VILARDELL GIMÉNEZ, Enric 1960
331 GIGÓ GENÉ, Josep 1960
332 LLEVARIA LÓPEZ, Emili 1960
333 GÜELL OLIVA, José Antonio 1960
334 VILARRUBIAS SOLANES, Felip 1960
335 TRAVY CAMPÀ, Ramon 1961
336 ALIÓ CASTANÉ, Josep 1961
337 PASCUAL PALAU, Josep 1961
338 GARAU MARTÍ, Nicolau 1961
339 TAMBURINI TOUS, Josep 1961
112 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
340 CREUS FERRANDO, Antonio 1961
341 BECKER GIRÓ, Ricardo 1961
342 GARRETES ROIG, Josep 1961
343 GARDÓN RODRÍGUEZ, Evaristo 1961
344 DOMÈNECH CORTADA, Frederic 1961
345 ARTIGAL MONTSERRAT, Josep 1961
346 PORTA MASSANA, Joan 1961
347 ADRA MERCADÉ, Joan 1961
348 PORTA MASSANA, Josep M. 1961
349 VIDAL RAS, Pere 1962
350 CUNILLERA GÜELL, Francesc 1962
351 TELXELL PERRAMON, Ramon 1962
352 PLA RIBES, Josep M. 1962
353 SALVADOR, Francesc 1962
354 DIMAS MONTSERRAT, Ramon 1962
355 PÉREZ DE ROZAS Y SÀENZ DE TEJADA,
Carlos 1962
356 DE SOSA, Mercedes, vda. Tomàs 1962
357 PUJOL MONTANA, Josep 1962
358 CASTELLARNAU ESPINA, Ferran de 1962
359 ARGANY BESSÓ, Àlvar 1963
360 CUNILLERA GUSTEMS, Josep 1963
361 JUAN GÓMEZ, Amadeu 1963
362 PUIG ALONSO DE MEDINA, Gaietà 1963
363 SOBERANAS LLEÓ, Amadeu J. 1963
364 MERCADER, Maria Teresa, vda. JOVÉ i
JOVÉ MERCADER, Ramon
1964
365 FAINÉ PASCUAL, Pere 1964
366 SCHOHL de Fainé, Maria Pilar 1964
367 BERDIER MONTSERRAT, Tomàs 1964
368 CARRENCÀ CASAMITJANA, Montserrat 1964
369 LAURENTIE, Robert Jacques 1964
370 SOLÉ GONDOLBEU, Enric 1964
371 BARON OLLVA, Joaquim 1964
372 MONTGUIÓ, Josep Maria 1964
373 MONTGUIÓ, Pau 1964
374 ANDREU ABELLÓ, Antoni 1964
375 FERAL, Pierre 1964
376 DUARTE RIMBAU, Francisco José 1964
377 DUARTE MUNOZ, Francisco 1964
378 DÍEZ ÒDENA, Pablo 1964
379 AJUNTAMENT DE MONTBLANC 1964
380 GOMIS MARTÍ, Josep 1964
SANTES CREUS (2002) 95-123 113

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
381 MORERA VENTALLÓ, Santiago 1964
382 CASTELLVÍ I SOCIAS, Miquel 1964
383 ROVIRA I MAS, Joaquim 1964
384 AJUNTAMENT DE REUS 1964
385 JUST I ALTADILL, Josep 1964
386 MARTORELL I MARTÍ, Cecili 1964
387 CUADRADA I ORNOSA, Ramon 1964
388 CABRÉ I MASDÉU, Francesc 1964
389 OLIVA I FRANCH, Jaume 1964
390 PONS SANROMÀ, Josep M. 1964
391 SIROLIA I RIBÉ, Joan 1965
392 ARNEDO I VALERA, Antoni 1965
393 GOMIS I MARCÉ, Maria 1965
394 SOLANIC I BALIUS, Rafael 1965
395 BENACH I TORRENTS, Manuel 1965
396 VENDRELL DURAN, Robert 1966
397 ALIÓ I FERRER, Joan 1966
398 GESTÍ I JANÉ, Josep M. 1966
399 LINAGE CONDE, Antonio 1966
400 LLORET I ROSSINYOL, Pere 1966
401 MAS I CABALLÉ, Joan 1968
402 M. Cisterciense San Vicente El Real. Segòvia
403 CANARDO I LACASTA, Mariano
404 MONNÉ I ROIG, Josep
405
FERRAN I CANELA, Joan
406 MAGAROLAS I ORTEU, Francesc
407 MARÍN I FIGUEROLA, Francesc
408 TRAVÉ MONTSERRASAT, Eudald
409
VENTOSA I SERRA, Enric
410 FERRÉ I MONTSERRAT, Joan
411 SOBREQUÉS CALLICÓ, Jaume
412 MIRET I RULL, Enric
413
CASANOVA I CANETE, Juli
414 CAPARRÓS I FUENTES, Antoni
415 BUDESCA I DALMAU, Antoni
416 CLAR I RAMÍREZ, Baltasar
417 MONCUNILL I CIRAC, Josep
418 VENTURA I SOLÉ, Joan
419 ORIOL I ANDREU, Benet
420 FORT I BUFILL, Miquel
421 LLORET I CARDÓ, Pere
422 LLORET I CARDÓ, Teresa
114 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
423
CAHNER I GARCIA, Max-Emmanuel
424 GONZÀLEZ I CASTELLS, Paul
425
MONCUNILL I CIRAC, Ignasi
426 FORNIES MERCADER, Isidor
427 AMORÓS I SOLÀ, Xavier
428 AMIGÓ I ANGLÈS, Ramon
429 FONTS MASDÉU, Isidre
430 VIVES FONT, Josep M.
431
RIPOLL I SAHAGÚN, Salvador
432 ARAGONÈS I VIRGILI, Manuel
433
FELIU DE TRAVY, Ignasi
434 RIBAS MASSANA, Frederic
435 RAMON I VINYES, Salvador
436 RECASENS I COMAS, Josep M.
437
ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ
DE TARRAGONA
438 ALTÉS I SERRA, Pere
439
DOMÈNECH CORTÉS, Josep M.
440 ROVIROSA I GUASCH, Salvador
441 MONCUNILL CIRAC, Joan
442 OLIVÉ CALMET, M. Concepció
443 MANENT I SEGIMON, Albert 1971
444 BUSQUETS I VIVES, Carmen
445 FORES I FERRER, Lluís
446 FRANCOLÍ I GARRIGA, Ramon
447 FELIU I VIVES, Pere
448 CLARAMUNT, Antònia, Vda. SALVÓ
449 RAMON I BOSCH, Felip i
Vda. RAMON I BOSCH, Felip
450 RODON I CALVET, Josep M.
451 CURIESES I GARCIA, Joan
452 BALLESTER MILÀ, Joan
453 FERRAN I CANELA, Josep
454 VALON I CUNILLERA, Juliàn M.
455 PARES I SERRA, Francesc
456 JORDÀ I VIDAL, Joaquim
457 BATISTA I CAPDEVILA, Joan
458 FIGUERAS I FONTANALS, Lluis M.
459
LLORENS SEGARRA, Isidre
460 BONET MALLORQUÍ, Joan
461 MIRÓ ABELLÓ, Josep M.
462 FORTEZA SEGURA, Tomàs
463 ROSELLÓ PINYOL, Joan
SANTES CREUS (2002) 95-123
115

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any dïngrés
464 RECASENS PIE, Joan
465
CAMPANERA GALOFRÉ, Joan
466 CÚRIA GENERAL ORDEN
CISTERCIENSE ROMA
467 MATARÍN ABAD, Francesc
468 SANCHEZ MUNOZ, Hortensi
469 MARTÍ SENDRÓS, Anton
470 SOLÉ I BARRIL, Josep
471 BARRIL BUSQUETS, Dionís
472 BARRIL CUIXART, Joan
473
ALEGRET BELLMUNT, Josep M.
474 RIMBAU GISBERT, Manuel
475 CARNICER BARRUFET, Ignasi
476 MESTRES VENDRELL, Josep
477
COSTAS JOVÉ, Francesc d'A.
478 VIDAL I GARRIGA, Josefina
479
RIVERO SAN JOSÉ, Josep M.
480 AUBAREDA VIVES, Josep
481 PUJOL MERCADÉ, Josep M.
482 CARDÓ I SOLER, Josefina
483 ANGUERA NOLLA, Pere
484 COLOMINAS PUJAL, Glòria
485 ARGIIAGA RIPOLL, Emili
476 CASTELLS I MIQUEL, Rafael
487 CAVALLÉ MARESME, Antoni
488 MONTANYA MARTÍ, M. Teresa
489
ARNAVAT VILARÓ, Josep M.
490 GOMIS BARBERÀ, Ramon
491 PASQUAL SANCHEZ, Lluís
492 VENTURA SOLÉ, Daniel
493 CARDÓ SOLER, M. Teresa
494 MASDÉU GUITERT, Joaquim M.
495 FORTEZA ANTONIO, Tomàs
496 JUST MASDÉU, M. Carmen 1972
497 MOLIST ORTÍ, Enric 1972
498 MONGUIÓ VIDAL, Manuel 1973
499 VELLET VALLÉS, Josep 1973
500 FERRAN CANELA, Francesc 1973
501 FORT I BUFILL, Andreu 1973
502 PONT I GOL, Josep 1973
503 MARTÍ SENDRÓS, Ramon 1973
504 VIDAL RODRÍGUEZ, Salvador 1973
505 FUGUET MONNÉ, Josep M. 1973
116 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
506 COMA VALERI, Rosa M. 1973
507 CUNILLERA GIL, Maria, vda. DALCOUR 1973
508 CARDELL ALEU, M. Elisenda 1973
509 JORRO VALDÉS, Alfons 1973
510 PUJOL I GIRÓ, Carraen i 1974
DOMINGO PUJOL, Joan 1989
511 BASSOLAS BARRIL, Mercè 1974
512 CABEDO GIMENO, Manuel 1974
513 FERRÉ CUNILLERA, Juan Rafael 1974
514 BENITO I SERRA, Josep M. 1974
515 GUAL I PELLICER, Josep M. 1974
516 INGLÉS I RAFECAS, Josep M. 1974
517 HERNÀNDEZ I RAMON, Demetri 1974
518 VILA CORTS, Antonio 1974
519 CRUANES I OLIVER, Esteve 1974
520 JANÉ I SAMSÓ, Josep M. 1974
521 ESTEBAN I NIN, Remei 1974
522 MANYÉ I TORDIU, Salvador 1974
523 CLEMENTE I ALPUENTE, Emilià, pvre. 1974
524 SERRES I SEBA, Eduard 1974
525 VIDAL, M. Àngela, vda. ESCOFET 1974
526 AIGUADÉ SARDÀ, Jaume 1974
527 PERALTA HUGUET, Xavier 1974
528 ALSINA I GEBELLÍ, Josep 1974
529 PÀMIES I FELIP, Jordi 1974
530 PÀMIES I GENER, Montserrat 1974
531 LÓPEZ PEREA, José 1974
532 SEITHER VISCHER, Rolf 1974
533 ALTET FONT, Josep 1974
534 BALANÀ CRESPO, José M." 1974
535 SEGÚ I HOMS, Baltasar 1974
536 BOSCH, Josefa, vda. de Fèlix FERRER 1974
537 GARCÍA FRANCISCO, Juan Bautista 1974
538 VENDRELL I DURAN, Enric 1975
541 RECASENS I GRASES, Manuel-Pau 1975
542 CABRÉ BORONAT, Joan M. 1975
543 BRANA PEDROL, Edmond 1975
544 CLOFENT ALENTORN, Josep M. 1975
545 GUASCH OLIVER, Manuel 1975
546 TOMÀS LLAGOSTERA, Ramona 1975
547 MASSÓ I VIDAL, Josep 1976
548 CADENA ESCUTÉ, Joan Pere 1976
549 CADENA ESCUTÉ, Josep Magí 1976
SANTES CREUS (2002) 95-123 117

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
550 JOAN I GÓMEZ, Amadeo 1976
551 LA CAIXA VILA-RODONA 1976
552 BASTERRA I MARTÍ, Miquel 1976
553 GRAELLS I ANDREU, Guillem-Jordi 1976
554 ROSET I MESTRE, Francesc 1976
555 GUASC I DOMÈNEC, Francesc 1976
556 PALLARÈS I REBULL, Josep Maria 1976
557 BONASTRE AGUILÀ, Francesc 1976
558 TORNÉ I NEL·LO, Joan-Francesc 1976
559 BAIXERAS SASTRE, Josep Antoni 1976
560 FERRER BOSCH, Josep 1976
561 TARRÉS I ROURE, Agustí 1976
562 GALITÓ I PUBILL, Miquel 1976
563 PÉREZ DE TUDELA MOLINA, Alfred 1976
564 TORRES I MARTÍ, Joaquim 1976
565 GINÉ I ROSELLÓ, Josep M. 1976
566 TRENCHS I MESTRE, Miquel 1976
567 RIBÉ I BRUNEL, Daniel 1976
568 MORA POUS, Victòria 1976
569 PRAT, Humbert 1976
570 ROÉ CLARAMUNT, Joan 1976
571 RENÉ MIQUEL, Josep i 1976
RENÉ MONTLNS, Anna 1997
572 CABRERA MOLLET, Agustí 1976
573 VALLDOSERA SOLÉ, Àngel 1976
574 PORCAR REBULL, Innocent 1976
575 CUNILLERA GUSTEMS, Jordi
576 MRABENT MUNTANÉ, M. Dolors
577 JOU ANDREU, Daniel
578 MUNDÓ MARCET, Manuel
579 DOMÈNECH VIDAL, Maria
580 RIBÓ MARTÍ, Ramon
581 SALVADOR BORREGO, Julià
582 TORRENT FIGUEROLA, Antonio
583 COMUNITAT DE L'ABADIA DE POBLET
584 LÓPEZ CASCANTE, Luis
585 SALVADOR RAMON, Norma
586 PAPELL TARDIU, Joan
587 PANELLA BALCELLS, Vinyet
588 JOU MRABENT, Lluís
589 VIDAL FERRAN, Anton
590 SANDOVAL SARRIAS, Montserrat de
591 SANDOVAL SARRIAS Anna de
118 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
592 SOLÉ MAGRINYÀ, Jaume
593 CUNILLERA FIGUEROLA, Ignasi
594 LÀZARO FERNANDEZ, Francisco
595 PÉREZ DE ROZAS ARRIBAS, Carlos
596 MASGORET PASCUAL, Joan
597 VALLS GUASCH, Antonio
598 CAPDEVILA RAMOS, Josep
599 DONATO RECASENS, Josep M.
600 FORT BUFILL, Albert
601 STAMPFLI, Pere
602 MINGUILLÓN I RIBÉ, Teresa
603 ESCUDERO IZQUIERDO, Adoració
604 VALLS I PRAT, Marcel·lí
605 RIBÓ GOMIS, Marc
606 SENDRA NAVARRO, Josep
607
SOCIAS PALAU, Jaume
608 COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE
609
CATALUNYA-DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
VALLVÉ CREUS, Joan
610 VERCHER GUASCH, Emili
611 SANROMÀ TRAGUANY, Jordi
612 PÉREZ DE ROZAS ARRIBAS, Rosario
613
MALLART RAVENTÓS, M. Lourdes
614 BALLABRIGA CLARASÓ, Josep
615
SERRA LÓPEZ, Pau
616 DOMÈNECH VIDAL, Guillem
617 TORNÉ ALARI, Pere
618 TRIGO MORTERERO, Juan Carlos
619
SOLER ÀLVAREZ, Eliseo Antonio
620 DAIMIEL BARBERO, Mercedes
621 LLAGOSTERA LLAVERIA, Josep M.
622 FERRERO CABANACH, Josep
623 PARELLADA SERRA, Carmen
624 CARDÓ I SOLER, M. Carmen
625 HERNANDEZ FERNANDEZ, Eloy
626 NAVARRO FERRÉ, Francisco
627 ANGRILL ROSICH, Macià
628 ARTIGAL CANELA, Joan
629 SERRAS RIGALT, Enric
630 CANALS COLL, Rosa, vda. PADRÓ
631 PADRÓ CANALS, Montserrat
632 PADRÓ CANALS, M. Rosa
633
SANTES CREUS (2002) 95-123
CARDÓ VIVES, M. Assumpció
119

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
634 SANCHEZ GARCÍA, Santiago
635
SANCHEZ SOLÉ, David
636 PUJOL SOLEY, Jordi
637
638
639
TARRAGÓ ARTELLS, Maria
FORT BUFILL, M. Neus
FERRAN PAGÈS, Ramon
640 ROBERT GORGAS, Anna M.
641 VIDAL RODRÍGUEZ, Jordi
642 MONTARDIT BOFARULL, Núria
643
COMPANYS FERRERONS, Isabel
644 JORNET CABALLER, Jaume
645
646
647
MORANT CLANSCET, Jordi
OLIVÉ OLLÉ, Francesc
GUSTEMS MARIMON, Assumpció
648 AGRAMUNT, Miquel
649
FABRA ABAT, Núria
650 TOMÀS, Ramona
651
MAGRE VENTURA, M. Carmen
652 ROVIRA I SALVAT, Jordi 1985
653 VIRGILI GASOL, M. Joana 1985
654 COCANO GARCIA, Pablo 1985
655 NIN I BO, Joan 1985
656 SERRA VALLS, Josep 1985
657 MASSACHS SURIOL, Josep Maria 1987
658 CASANOVA ALAMEDA, Martín 1987
659 CALLAO I COSTA, Manuel 1987
660 AMENÓS BASORA, Jordi 1987
661 SERRA ARÉVALO, M. Àngels 1987
662 RESPALL PÉREZ, Pilar 1988
663 SOLÉ CUNILLERA, Carmina 1988
664 ALTARRIBA ALBERCH, Emília 1988
665 BALUJA BARREIRON, Josep 1988
666 FERRER I BOSCH, Josep 1989
667 ARGENTÉ DOMÈNECH, Emili 1989
668 MIRALLES BRILLAS, Miquel 1989
669 MICÓ I CORNADÓ, Joan 1989
670 BANÚS GASSOL, Josep M. 1989
671 LÓPEZ I SAUCE, Ramon 1989
672 ROVIRA MORGADES, Anna 1989
673 GÜELL I PÀMIES, Jesús M. 1989
674 BOADA I ESPOLET, Rosa M. 1989
675 BANÚS I BANÚS, Marcel 1990
120 SANTES CREUS (2002) 95-123
I
J

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
676 SANDOVAL SARRIAS, Jaume 1990
677 ARTIGAL I VIDAL, Carles 1990
678 VENTURA I GARRIGA, Emili 1990
679 PONCE I GIRONÈS, Rosalina 1990
680 RAMÍREZ FUENTES, Núria 1990
681 PALLARÈS BARBAT, Pere 1990
682 MUNTÉ GONZÀLEZ, Roger 1990
683 PRAT ABELLÀ, David 1990
684 MENÉNDEZ LÓPEZ, Javier 1990
685 MIQUEL, Pilar, vda. MARTÍNEZ BETESA 1990
686 BARTOLÍ I PARERA, Josefina 1990
687 FERNANDEZ FERNANDEZ, Francí 1990
688 BATET COMPANY, Carolina 1990
689 TORRERO I MARTÍN, Montserrat 1990
690 RIBAS I BALLESTÉ, Daniel 1990
691 JOANPERE I CIURANETA, Lluís 1990
692 MASSÓ CARBALLIDO, Manuel-Jaume 1990
693 BACH I CUCHILLO, Ignasi Josep 1990
694 PIGEM CIURANA, Blanca 1991
695 SECALL ROCA, Júlia 1991
696 PIQUER I FERRER, Esperança 1991
697 ÒDENA VILARRUBIAS, Simeó 1991
698 MAJÓ RAIS, Àngela 1991
699 RESINA NAVAS, Juan Antonio 1991
700 ARNEDO I MARTÍ, Margarida 1991
701 LLEDÓS PALAU, Josep Maria 1992
702 CAPDEVILA I ROVIRA, Caterina 1992
703 JANÉ COCA, Joan M. 1992
704 FALCÓN PÉREZ, Pilar 1992
705 FERRÉ NUNELL, Josep M. 1992
706 MARTÍ, Joan 1992
707 COLELL PUIGBÒ, M. Elvira 1993
708 NAVARRO I FERRÉ, Josep 1993
709 FRELXA I FONT, Marta Rosa 1994
710 BOADA FUSTÉ, Jordi 1994
711 DALMASES I PONS, David 1994
712 MUNOZ I LOZANO, Hortènsia 1994
713 EXPLOTADORA DE MANANTIALS S.A. 1994
714 ARMENGOL CALVET, Jaume 1995
715 SILES I COLELL, Esteve-Josep 1995
716 DOMÈNECH I BARGALLÓ, Josep 1995
717 SILES I COLELL, Joan Anton 1995
SANTES CREUS (2002) 95-123 121

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
718 ZOMENO SERRA, Manel 1995
719 ÒDENA I VIRGILI, Elisenda 1995
720 MIRET NIN, M. Montserrat 1996
721 ROIG ALTARRIBA, Josep M. 1996
722 BANERES MARCO, José A. 1996
723 HEMEROTECA CALXA TARRAGONA 1996
724 VELLVÉ NAVARRO, M. Alícia 1996
725 MIQUEL CRUZ, Elisa 1996
726 GARRIGA RIERA, Joaquim 1996
727 GÓMEZ, Salvador-Joan 1997
728 SOLÉ NAVARRO, Maria del Mar 1997
729 MOLINA FERRER, Mercedes 1997
730 SALVÀ I SALA, Agustí 1997
731 PARELIADA SERRA, Carme 1997
732 HERAS MACIÀ, M. Antònia 1997
733 ESCODA ANGUERA, Josep-Jesús 1997
734 BLASCO FERNANDEZ, Manel 1997
735 ANGLÈS I GARCIA, Francesc 1997
736 VALLDOSERA PIERA, Àngel 1997
737 VALLDOSERA MIRALLES, Laia 1997
738 NOLLA I MARTÍ, Josep M. 1997
739 MAGRE DALMAU, Antònia 1997
740 SANTOS CLARAMUNT, Josep-Oriol 1997
741 CONTIJOCH BOADA, Jordi 1997
742 GORT JUANPERE, Ezequiel 1997
743 PADRÓ CANALS, Montserrat 1997
744 RIERA FORTUNY, Pilar 1997
745 LÓPEZ POVILL, Paloma 1997
746 MIRAS I BERNAL, Guadalupe 1997
747 SANCHO I YSCLA, Ferran 1998
748 PRATS BATET, Josep Maria 1998
749 HUBER COMPANY, Antoni 1998
750 MARTÍ I BASOMBA, M. Teresa 1998
751 FIGUERAS BALLART, Florenci 1998
752 GONZALVO BOU, Gener 1998
753 BALDOR ABRIL, Elisabeth 1998
754 SABATÉ VILLARET, Jordi 1998
755 SABATÉ ARNÀIZ, Pedró 1998
756 VILÀ MAYO, Octavi 1999
757 VILÀ TINTORÉ, Joan 1999
758 RIBÓ MARTÍ, Jordi 1999
759 MAYNOU AMAT, Rosalia 1999
122 SANTES CREUS (2002) 95-123

VIDA SOCIAL
Núm. de soci Nom Any d'ingrés
760 SERRAMALERA FUGUET, Anna Maria 1999
761 VALLVÉ NAVARRO, Albert 2000
762 SOLER FUGUET, Josep Lluís 2000
763 SERRA PALLARÈS, Maribel 2000
764 FUGUET JORDÀ, Elisabeth 2001
765 VILÀ MAYO, Ester 2001
766 AGREDA SABADA, Jesús 2001
767 GUINOVART PUJALS, Xavier 2001
768 RECASENS ROVIRA, Maria 2001
769 LOREN TRAVIESO, Salvador 2001
780 ÀLVAREZ SALTÓ, Sílvia 2001
781 PALMA RAPOSO, Dolors 2001
782 QUÍLEZ MATAS, Julio 2001
783 PUEYO GRACIA, Àngel 2002
784 BERMEJO MUNTESA, Ramon 2002
785 BERTRAN PARÍS, Francesc 2002
786 CONESA GIMENO, Núria 2002
787 FIGUEROLA DOMÈNEC, Sefa 2002
788 SALAT BRUNEL, Xavier 2002
789 SALTÓ COSCOLÍN, Jaume 2002
780 POBLET ARBÓS, Àngel 2002
781 COSTALS VIDAL, Narcís 2002
782 TOLRÀ POUS, Núria 2002
783 VIVES CORBELLA, Pilar 2002
784 FERNANDEZ MARTÍNEZ, Manuel 2002
785 MOLINA CABRÉ, Anna Maria 2002
786 GARRIGA PUJALS, Montserrat 2002
SANTES CREUS (2002) 95-123 123

VIDA ACADÈMICA

PRESENTACIÓ
SANTES CREUS (2002) 127-132
L'activitat cultural que l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus ha viscut en el
darrer any té dos fets importants: el curs d'estiu de la Universitat Rovira i Virgili
i el cicle de conferències. La nostra associació ha tingut l'evolució pròpia de qualsevol
grup d'aquest tipus; els primers anys foren l'obra dels fundadors, de persones
com Eufemià Fort, que impulsaren l'Arxiu Bibliogràfic com a centre de la recuperació
de la memòria històrica d'allò que havia estat el monestir de Santes Creus.
Com tota obra humana, als temps de molta activitat en seguiren d'altres centrats
en la publicació, no sempre fàcil, del butlletí i la celebració de la festa anual.
Aquesta tasca, la de mantenir viu l'arxiu, però, ha estat important i cal agrair la
feina feta per les persones, poques, que en aquests anys prengueren la responsabilitat
de tirar-ho endavant.
L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus serà allò que els socis vulguem que
sigui, no depèn més que de la tasca, que sempre ha de ser desinteressada, dels
qui, des de la Junta Directiva o no, vulguin aportar quelcom al projecte. El monestir
i el seu pes històric són prou importants i no es limiten a una determinada població,
si algú ho pretén així no sap el que és Santes Creus ni el que representa. La
història dels monestirs del Cister és la nostra pròpia història, la de tots i especialment
la de l'anomenada Catalunya Nova.
En aquest butlletí recollim part del fruit del nou impuls que pretenem donar
a l'Arxiu Bibliogràfic. Per primer cop a Santes Creus s'ha celebrat un curs d'estiu
universitari i s'ha parlat del millor tema que es podia parlar, el Cister. Diversos
professors i estudiosos del tema, alguns dels quals al capdavant d'aquest nou
projecte, ens han endinsat en diversos aspectes de la història del monestir.
També en el darrer any, així ho recull la crònica de la festa anual de 2001,
per primer cop des de la desamortització, una peça d'art exclaustrada, el retaule
de Santa Maria Magdalena, retornava a Santes Creus amb l'ajut de la Generalitat,
però amb l'esforç, sobretot, de les persones que des de molts mesos enllà hi
intervingueren perquè això fos possible.
El camí està per fer i és tasca de tots. La recuperació dels premis Abat
Lademosa i Abat Ferrarà, que enllacen amb els primers temps de l'arxiu, la posada "
en marxa de la pàgina web, un altre projecte encetat per unes persones i seguit
per d'altres, i tants altres projectes que ens esperen només reeixiran si els creiem
possibles. El futur és a les nostres mans i la tasca dels que ens han precedit ens
demana que aquest futur sigui brillant, el nostre deure és, com a mínim, intentarho.
OCTAVI VILA MAYO
Vicepresident 2n

CICLE DE CONFERÈNCIES
VIDA ACADÈMICA
L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus dins la recuperació d'activitats organitzà
per a l'any 2002 un cicle de conferències sobre temàtica santescreuina des del
punt de vista històric i artístic. Aquest cicle pretén tenir caràcter de continuïtat
abastant les setmanes que van de Setmana Santa fins al setembre i tenir un caràcter
obert tant als socis com als visitants del monestir interessats en l'aprofundiment
de diversos aspectes de la història de Santes Creus.
Enguany el cicle s'inicià el 2 de juny a càrrec del doctor Josep M. Sabaté
i Bosch, professor d'història moderna de la Universitat Rovira i Virgili, qui amb
el seu habitual to pedagògic ens endinsà en el tema "L'església a Tarragona al
segle xvm: poder i religiositat". El tema triat tractava de centrar el paper de Santes
Creus en el darrer segle de vida monàstica i les seves relacions amb la mitra de
Tarragona.
El 9 de juny, la doctora Emma Liano Martínez, catedràtica d'història de l'art
de la Universitat Rovira i Virgili, tractà el tema "Reinard des Fonoll: un artista
inglés vinculado a Santes Creus". Vertaderament interessant fou l'aproximació que
la doctora Liano féu a la figura i a l'obra de Reinard des Fonoll, un dels artistes
més interessants que participaren a l'obra escultòrica de Santes Creus amb peces
molt importants en el seu claustre sense deixar de banda les polèmiques sobre
la seva obra i personalitat; a més, la conferenciant incorporà un seguit d'imatges
que van ajudar a situar els presents en el tema.
El president de l'Arxiu Bibliogràfic, Joan Papell i Tardiu, parlà el 15 de
juny sobre "La noblesa catalana i la conquesta de Mallorca: llur vinculació a Santes
Creus". Un tema realment poc conegut i que ens donà una nova perspectiva sobre
Santes Creus i les seves relacions amb la noblesa i la societat del seu temps,
especialment durant el regnat de Jaume I.
El 30 de juny finalitzà la primera part del cicle de conferències amb la
d'Elisabefh Baldor i Abril, qui parlà sobre la seva tesina de llicenciatura.- El monestir
de Santes Creus des del primer abat quadriennal a la guerra dels Segadors (16-19¬
1641). Elisabeth Baldor dissertà sobre "Santes Creus en el canvi dels abats perpetus
als abats quadriennals"; aquest canvi produït durant el segle xvn afectà
profundament la vida quotidiana de Santes Creus de forma similar, si bé diferent
en resultats, a com influïren els abats comanditaris en la vida dels monestirs de
diversos països, com per exemple i de forma important a Itàlia. La conferenciant
ens detallà la vida a Santes Creus en aquella època, les successives eleccions
abacials, els problemes que aquestes suposaven i la vida econòmica del monestir
que marcava la. de la. comarca..
El mes de setembre es reprengué el cicle de conferències a càrrec del doctor
Luis Navarro Miralles, professor d'història moderna de la Universitat Rovira i Virgili,
sota el títol "Transformaciones económicas y cambio social", el 15 de setembre,
i del doctor Eugeni Perea, professor de la Universitat Nacional a Distància, que
tractà el tema "Riquesa i pobresa en el món medieval: monjos i frares", tancant
128 SANTES CREUS (2002) 127-132

VIDA ACADÈMICA
magistralment el cicle el 29 de setembre. També, i dins aquest cicle, el doctor
Josep M. Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, parlà durant
la Festa Anual de l'Arxiu, que tingué lloc el 22 de setembre, sobre el tema "El
Cister i l'orde del Temple".
Amb aquest cicle de conferències, que s'uneix a d'altres activitats, com el
curs d'estiu organitzat conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, l'Arxiu Bibliogràfic
de Santes Creus recupera el seu paper d'impulsor de l'estudi de Santes Creus,
del Cister i del monaquisme a la Catalunya Nova. El cicle ha tingut el suport
de l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat de Catalunya, el Consell
Comarcal de l'Alt Camp, la Universitat Rovira i Virgili i de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia.
Santes Creus, octubre de 2002.
CURS D'ESTIU
OCTAVI VILA MAYO
Vicepresident 2n
Aquest juliol passat ha tingut lloc la primera jornada de Cursos d'Estiu de
la Universitat Rovira i Virgili al monestir de Santes Creus, promogut per l'Arxiu
Bibliogràfic de Santes Creus, organitzat per l'esmentada universitat. Aquesta jornada
ha encetat el que vol ser l'inici d'uns cursos sobre temàtica monàstica que es
portaran a terme anualment en acabar el curs acadèmic.
S'inauguraren els cursos de Santes Creus amb el que duia el títol d"'Organització
territorial i espiritual cistercenca a l'Edat Mitjana". Es va poder comprovar
el gran interès per la temàtica monàstica i cistercenca amb l'assistència d'una
cinquantena d'alumnes, estudiants —els quals varen gaudir d'un descompte
especial—, interessats pel tema de totes les edats i socis de l'Arxiu Bibliogràfic,
que pogueren assistir a les conferències gratuïtament.
A les 9.00 h del matí del dissabte sis de juliol començà la jornada amb
el lliurament del material i amb la presentació del curs per part del president
de l'Arxiu Bibliogràfic, Joan Papell, i per la vicerectora de la Comunitat Universitària
de la URV, doctora Joana Zaragoza.
Qui encetà les conferències del curs fou el doctor Javier Faci, parlant sobre
"La influència del Cister en la colonització del territori". El professor d'història
medieval féu una classe magistral sobre els inicis del Cister, que va interessar
tant als experts com als neòfits en la matèria, ja que va introduir l'etimologia d'alguns
termes com cister (possiblement provinent de la paraula cistell, del monestir francès
Cïteaux), o anacoreta (paraula que vindria d'anaforesi, resposta al procés de canvi
d'una societat i d'una vila que ha trencat amb les lleis de la ciutat, com a desig
d'independència d'aquestes lleis que concordaven amb aquells nuclis més petits).
El doctor Faci introdueix la importància bàsica en la formació del Cister per part
SANTES CREUS (2002) 127-132 129

VIDA ACADÈMICA
de Bernat de Claravall, el qual va reformar l'orde benedictí al segle xn, tot i que
no va ser ell qui pròpiament va fundar el Cister. El Cister va sorgir com una reacció
a la feudalització que s'estava portant a terme per part de l'abat del monestir de
Cluny, a la Borgonya. L'orde del Cister naixerà enllaçant amb una tradició eremítica,
tot i que al principi no serà tan cenobítica. Aquest orde es basava en dues idees
principals: la primera era l'aïllament i la segona la de ora et labora (segons els
principis o regles de sant Benet). Després, l'orde s'escampà arreu d'Europa arribant
a tenir força importància a la península. El conferenciant obsequià els oients amb
algunes anècdotes sobre l'orde del Cister, com per exemple la hipòtesi que el
whisky fou creat pels monjos cistercencs d'Irlanda, argumentant el gran afany pel
treball d'aquests monjos i enumerant les importants factories de peix, salaó i
begudes alcohòliques de diversos tipus per a la venda exterior, etcètera.
Després d'un agradable desdejuni amb un coffee-break, per cortesia de
l'Ajuntament d'Aiguamúrcia, tingué lloc la següent conferència per part de Dom
Alexandre Masoliver, monjo del monestir de Poblet i gran estudiós de la matèria
cistercenca. La temàtica de la qual es parlà fou "L'espiritualitat cistercenca", que
en iniciar-se va ser la redescoberta veritable de la vida monàstica on prevalia
l'austeriat i l'espiritualitat per damunt de tot. Dom Alexandre destacà l'important
paper dels trobadors imbuïts de l'esperit cistercenc —sobretot al Llenguadoc—
i que oferien poesia i lírica al culte de sant Benet difonent-lo arreu, promulgant
amor a la soledat, a la pobresa i a Crist. El conferenciant donà importància a
les monges i monjos europeus que foren els primers evangelistes cistercencs, tot
i que més tardanament també n'hi hagué de nord-americans. Aquests evangelistes
predicaven uns ensenyaments bàsics que eren l'austeritat i la humilitat, l'ascetisme,
la devoció a Crist i a la Verge, i la importància de la contemplació i adquisició
de saviesa per part del monjo. Dom Alexandre explicà que el món cistercenc
no influí gaire en l'àmbit exterior, era. un món ta.nca.t en si mateix, i són els textos
Cjue ha.n deixat escrits els monjos els Cjue ens donen a conèixer una. parcel·la
a la nual la sent del seele no tenia accés i és sràcies a l'ambient intel·lectual
i d'estudi sobre la matèria que avui en dia en tenim coneixença.
La tercera conferència havia de ser sobre "L'art del món cistercenc" però
malauradament la doctora Emma Liano, experta en la temàtica artística del Cister,
no va poder impartir la seva part del curs. En lloc seu es creà una improvisada
— i molt encertada— taula rodona-debat. Es tocaren diversos temes entre els quals
no hi faltaren argumentacions sobre l'art cistercenc, tema que despertà força interès
entre l'alumnat del curs. En l'aspecte artístic i arquitectònic, el Cister no creà un
nou estil, només féu que l'austeritat, aconseguís ser bella i sublim. S'explicà la
història del monestir de Poblet, com a cas paral·lel a Santes Creus, tot i que aquest
prengué més importància perquè després de l'exclaustració hi tornaren les monjos,
cosa que ja no passà a Santes Creus. Finalment, es comentà la nominació al 1991
del conjunt arquitectònic de Poblet i Santes Creus com a Monument d'Interès
Nacional.
Els assistents gaudiren d'un descans de dues hores per dinar i a dos quarts
de quatre de la tarda s'inicià la visita guiada al monestir, tal i com estava previst
130
SANTES CREUS (2002) 127-132

VIDA ACADÈMICA
al programa d'activitats. La visita començà amb un audiovisual que explica la història
del Cister i de la vida dels monjos, amb una ambientació magnífica que ajuda
els espectadors a immergir-se en l'entorn de la vida quotidiana del monestir.
Un cop fora de la sala d'audiovisual —l'antiga presó—, el nostre guia, el
Josep M., començà pròpiament la visita del monestir. Ens ensenyà i explicà la
història de les diverses parts del recinte: el refetor (lloc on s'impartia el curs),
el cementiri, el locutori, la sala capitular, el dormitori, i l'església. Tot el monestir
és coronat per uns meriets de defensa, era la fortificació del castell, encara que
mai va ser utilitzada. De l'església destaca la rosassa de tendències bizantines,
l'arquitectura austera amb les mènsules encoixinades —d'influència arabesca—,
les tombes de Jaume II i Blanca d'Anjou —la seva muller— d'una part, i de Pere
el Gran de l'altra, enterrat en una gran banyera de pòrfir, que diu la tradició que
portà Roger de Llúria de terres llunyanes (aquest últim també enterrat al monestir,
als peus de Pere el Gran). Per acabar, ens varen fer una explicació sobre l'etimologia
del nom de Santes Creus-, en ser un lloc de pas cruïlla de camins , s'hi enterrava
molta gent que, estant de ruta, es moria pel camí, i pel fet d'haver-hi moltes creus
dels sepultats, el lloc es féu dir Santes Creus. I per la pluralitat de creus, el símbol
del monestir es representa, com a una. munió de creus amb dues aspes horitzontals
a la creu en comptes d'una, tal i com seria, en una. creu convencional.
Finalitzada la visita, els assistents al curs tornaren al refetor nou per continuar
amb la taula rodona prevista. Aquesta taula rodona la presidiren els doctors
Francisco Javier Faci Lacasta, professor de la URV; Luis Navarro Miralles, professor
de la URV; Joan Josep Busqueta, professor de la Universitat de Lleida; Joaquim
Company, professor de la Universitat de Lleida; Eugeni Perea, professor de la
UNED; i la senyora Elisabeth Baldor Abril, de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Actuà com a moderador de la taula, el senyor Joan Papell Tardiu, president de
l'Arxiu Bibliogràfic. Es comentaren temes tals com la jerarquia religiosa, els vots
dels monjos (vots d'obediència, de vida en comú i d'estabilitat, aquesta última
significa viure sempre al monestir). Es tractà el tema de la vida dels monjos, on
individualment, abans, no tenien res i fins i tot l'hàbit els el proporcionava el
bisbe. Es remarcà la diferència entre el monjo blanc i el monjo Hec o convers,
el primer vestit de blanc (o més aviat de color cru, vestit fet de llana verge) i
es dedicava primerament a les labors espirituals mentre Cjue el monjo llec anava
vestit de color marró i era el monjo pobre que vivia sobretot fent la feina del
camo Resoecte a la vida dels monios cistercencs en els seus orinciois era molt
austera tot i aue amb el temos s'aniria relaxant fins 'al concili de Trento Actualment
hi ha hasut una més eran relaxació d'acuesta austeritat enfront d'una humanització
de la Comunitat.
Un tema que també semblà despertar l'interès fou el de les monges
cistercenques. Bernat de Claravall, en principi, no va ser-ne partidari, tanmateix
finalment van imposar-se. Però el concili de Trento obligà que tots els seus monestirs
estiguessin envoltats d'un nucli de població per facilitar la seva defensa en cas
d'atacs externs. Aquest és el cas de Vallbona de les Monges, en què l'abadessa
va fer traslladar el poble de Montesquiu als voltants del monestir.
SANTES CREUS (2002) 127-132
131

VIDA ACADÈMICA
La cloenda del curs la portà a terme el periodista, coraunicador i humorista
Xavier Graset, que ens féu una exposició força encertada sobre la temàtica tractada
en aquest curs. Tot i no tenir res a veure amb el tema, es documentà per ferne
els seus comentaris i la crítica —tant positiva com negativa— sobre la vida
i l'espiritualitat cistercenca, comparant-la amb to irònic amb l'estil de vida actual,
amb un ritme totalment diferent al dels temps de la fundació de l'orde. D'una
banda ens proposà la vida monacal com un estil de vida que va "de baixa", ja
que els seus valors no acaben de concordar amb el d'avui en dia. Aprofità per
treure el tema de l'estrès, la rapidesa i la superficialitat de les emocions que es
tenen en aquests temps que corren, enfront d'un recolliment, un silenci només
trencat per la necessitat de dir les coses en la mesura, justa., l'austeritat..., que eren
els principals valors dels monjos. En el món actual molts d'aquests valors s'anhelen
perquè no es tenen Ell mateix com a comunicador desitia el silenci com a
contraposició al que no té per la feina que fa, tot i sér la comunicació el medi
en el aual viu El senvor Graset demostrà aue també sap criticar els mitians de
comunicació, ja que creu que actualment s'han convertit en pur espectacle i es
iusa amb les emocions imoactants però POC duradores i ner tant superficials
Que abans això no passava ens ho il·lustra la imatge de recóll·lment de moviments
alentits de la vida dels monjos com també de la vida d'abans fora dels monestirs
En tot moment va. fer servir el seu to humorístic per amenitzar la. seva. conferència'
fins i tot per dir cjue se sent atret per les condicions de la vida del monjo deí
mnnpsrir trpt dH tpma dpi vnt df» rastpdat nn sf» sinrpra rnnfpssant rnif» nn spria
capaç de seguir aquest precepte que alhora és tan primordial per a un monjo
En finalitzar el curs, es van lliurar entrades per assisitir gratuïtament com
a espectador al concert que aquella mateixa nit tindria lloc al dormitori del monestir
de Santes Creus amb motiu del cicle anual dels Concerts d'Estiu al Reial Monestir.
Els que varen tenir l'encert d'anar-hi varen gaudir d'un espectacle magnífic, amb
l'audició de Carmina Burana de Carl Orff, un concert interpetat per l'Orfeó de
Sants amb orquestra de pianos i percussió. Aquesta coral amateur, aconseguí posarse
a l'alçada de l'obra, una cantata complexa i heterogènia. Carl Orff la compongué
a partir d'uns textos medievals: poemes satírics, d'amor, de l'alegria de la primavera,
de crítica a l'Església i alhora de devoció. L'obra consta de vint-i-cinc peces extretes'
d'uns textos que incloïen més dues-centes cançons i poemes, escrits en llatí
medieval, alemany antic i francès medieval. Potser el fragment més conegut, O
Fortuna que inicia i clou la composició , ens indica una imatge fatídica de
la roda de la fortuna i la desesperació del caràcter canviant del destí. El concert,
com era de preveure, no va defraudar. Totes les cadires del dormitori del monestir
estaven ocupades i l'obra va impressionar de tal manera que tota la sala en ple
es va aixecar aplaudint i fent ovacions durant força estona a l'Orfeó de Sants.
Aquesta fou una cloenda oue deixà un bon regust als assistents i ganes de repetir
l'experiència en un proper Curs de la Universitat d'Estiu a Santes Creus
SÒNIA VAQUER BASORA
132 SANTES CREUS (2002) 127-132
Vocal

Relació de publicacions de l'arxiu
SANTES CREUS (2002) 133-136
Des de la primera aparició de la revista Memorias, l'any 1947, després
continuada amb el títol de Santes Creus. Boletín del 'Archivo Bibliògrafico, l'any
1954 —Santes Creus. Butlletí, de l'Arxiu Bibliogràfic a partir de 1975—, fins ara,
l'arxiu ha publicat, sota el seu patrocini, diversos treballs d'investigació i de
divulgació històrica del nostre monestir o de l'orde cistercenc, dels seus socis o
simpatitzants. Moltes d'aquelles publicacions avui es troben exhaurides, d'altres
en resten pocs exemplars. Posem en coneixement del soci la relació de les que
encara tenim en dipòsit, amb el nombre d'exemplars que en queden per si algú
els vol adquirir, amb el benentès que no se'n podrà facilitar cap dels que en
restin menys de deu.
Memorias. Archivo Bibliogràfico de Santes Creus
1. Any 1947. Fascicle únic. 47 exemplars.
2. Any 1948. Fascicle 1. 73 exemplars.
3. Any 1948. Fascicle 2. 58 exemplars.
4. Any 1949. Fascicle 1. 31 exemplars.
5. Any 1949. Fascicle 2. 45 exemplars.
6. Any 1950. Fascicle únic. 13 exemplars.
7. Any 1951. Fascicle únic. 7 exemplars.
8. Any 1952. Fascicle únic. 25 exemplars.
9. Any 1953. Fascicle 1. 58 exemplars.
10. Any 1953. Fascicle 2. 62 exemplars.
Santes Creus. Boletín del Archivo Bibliogràfico
1. Núm. 1. Any 1954. 9 exemplars.
2. Núm. 2. Any 1955. 18 exemplars.
3. Núm. 3. Any 1956. 43 exemplars.

4. Núm. 4. Any 1957. 96 exemplars.
5. Núm. 5. Any 1957. 40 exemplars.
6. Núm. 6. Any 1958. 92 exemplars.
7. Núm. 7. Any 1958. 25 exemplars.
8. Núm. 8. Any 1959. 70 exemplars.
9. Núm. 9. Any 1959. 53 exemplars.
10. Núm. 10 Any 1959. 79 exemplars.
11. Núm. 11 Any 1960. 77 exemplars.
12. Núm. 12 Any 1960. 82 exemplars.
13. Núm. 13 Any 1961. 75 exemplars.
14. Núm. 14 Any 1961. 68 exemplars.
15. Núm. 15 Any 1962. 70 exemplars.
16. Núm. 16 Any 1962. 69 exemplars.
17. Núm. 17 Any 1963. 66 exemplars.
18. Núm. 18 Any 1963. 54 exemplars.
19. Núm. 19 Any 1964. 59 exemplars.
20. Núm. 20 Any 1964. 64 exemplars.
21. Núm. 21 Any 1965. 53 exemplars.
22. Núm. 22 Any 1965. 77 exemplars.
23. Núm. 23 Any 1966. 82 exemplars.
24. Núm. 24 Any 1966. 92 exemplars.
25. Núm. 25 Any 1967. 91 exemplars.
26. Núm. 26 Any 1967. 99 exemplars.
27. Núm. 27 Any 1967. 90 exemplars.
28. Núm. 28 Any 1968. 89 exemplars.
29. Núm. 29 Any 1969. 91 exemplars.
30. Núm. 30 Any 1969. 86 exemplars.
31. Núm. 31 Any 1970. 79 exemplars.
32. Núm. 32 Any 1970. 85 exemplars.
33. Núm. 33 Any 1970. 113 exemplars.
34. Núm. 34 Any 1971. 57 exemplars.
35. Núm. 35 Any 1972. 42 exemplars.
36. Núm. 36 Any 1972. 114 exemplars.
37. Núm. 37 Any 1973. 129 exemplars.
38. Núm. 38 Any 1973. 133 exemplars.
39. Núm. 39 Any 1974. 165 exemplars.
40. Núm. 40 Any 1974. 105 exemplars.
RELACIÓ DE PUBLICACIONS DE L'ARXIU
134 SANTES CREUS (2002) 133-136

RELACIÓ DE PUBLICACIONS DE L'ARXIU
Santes Creus. Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic
41. Núm. 41. Any 1975. 130 exemplars.
42. Núm. 42. Any 1975. 119 exemplars.
43. Núm. 43. Any 1976. 133 exemplars.
44. Núm. 44. Any 1976. 112 exemplars.
45. Núm. 45. Any 1977. 113 exemplars.
46. Núm. 46. Any 1977. 102 exemplars.
47. Núm. 47. Any 1978. 125 exemplars.
48. Núm. 48. Any 1978. 115 exemplars.
49. Núm. 49. Any 1979. 21 exemplars.
50. Núm. 50. Any 1979. 130 exemplars.
51. Núm. 51. Any 1980. 37 exemplars.
52. Núm. 52. Any 1980. 33 exemplars.
53. Núm. 53. Any 1981. 50 exemplars.
54. Núm. 54. Any 1981. 52 exemplars.
55. Núm. 55. Any 1982. 61 exemplars.
56. Núm. 56. Any 1982. 42 exemplars.
57. Núm. 57-58. Any 1983. 78 exemplars.
58. Núm. VII (59-60). Any 1984. 59 exemplars.
59. Núm. VIII (61-62). Any 1985. 35 exemplars.
60. Núm. LX-X (63-64 i 65-66). Anys 1986 i 1987. 95 exemplars.
61. Núm. XI-XII (67-68 i 69-70). Anys 1988 i 1989- 203 exemplars.
62. Núm. XIII-XiV (71-72 i 73-74). Anys 1990 i 1991. 84 exemplars.
63. Núm. XV-XVI (75-76 i 77-78). Anys 1992 i 1993. 86 exemplars.
64. Núm. XVII. Anys 1994-1997. 2 exemplars.
65. Núm. XVIII. Anys 1998-2000. 123 exemplars.
Publicacions i separates
I. Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Santes Creus, 1966, vol. I i II.
29 col·l.
Lleida i Santes Creus, Eufemià Fort. 25 exemplars.
Embigats gòtics del PaL·u Reial de Santes Creus, I. Companys i N. Montardit. 165
exemplars.
Un gran llul·lista de Santes Creus, fra Jaume Gener, F. A. Miquel. 3 exemplars.
Noticias sobre fray Tomàs de Vidaly de Nin, abad de S,C, E. Fort i Cogul. 2 exem- -
plars.
Notícies biogràfiques de frà Isidre Domingo, E. Fort i Cogul. 50 exemplars.
SANTES CREUS (2002) 133-136
135

RELACIÓ DE PUBLICACIONS DE L'ARXIU
Sobre la reconquesta del territori de Santes Creus, J. Iglésies i Fort, 11 exemplars.
Notícies històriques Montblanquino-Santescreuines, A. Miquel i A. Selvat. 19 exem­
plars.
Sant Antoni Maria Claret a Santes Creus, E. Fort i Cogul. 64 exemplars.
Notícies històriques de Santes Creus. I, Còdex 459 a VAHN de Madrid. 8 exemplars.
Joaquim Guitert i Fontseré. In memoriam, E. Fort i Cogul. 10 exemplars.
L'abbé de Poblet dom Pere Caixal, Maur Cocheril, O.C.S.O. 45 exemplars.
El portal del claustre, J. Vives i Miret. 32 exemplars.
El proyectado claustro de Santes Creus, J. Vives i Miret. 4 exemplars.
Valor històric d'una llegenda, F. Duran i Canyameras. 3 exemplars.
Bio-bibliografia dEufemià Fort i Cogul, X. Fort i Bufill. 49 exemplars.
L'albareda de Santes Creus, R. Folch i Guillén. 12 exemplars.
Las sepulturas de Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca,
J. Vives i Miret. 28 exemplars.
L'abat de Santes Creus fra Bernardi Tolrà i el procés contra l'abat Caixal de Poblet,
E. Fort i Cogul. 4 exemplars.
Catàleg del Museu. 206 exemplars.
Homenatge a Vives i Miret, vol. I i II, 58 col·l.
Homenatge de Vilanova i la Geltrú a l'historiador de Santes Creus.
Teodor Creus i Corominas. 71 exemplars.
Un vallenc abat de Santes Creus Benet Vives i Pi i el Trienni Constitucional, E.
Fort i Cogul. 35 exemplars.
Montblanc i Santes Creus, J. Vives i Miret. 153 exemplars.
L'entorn dels goigs de Santes Creus, O. Cardona, 260 exemplars.
El Patronat i la Comissaria de la restauració del monestir (1932-1938), P. Lloret
i Ordeix. 3 exemplars.
136 SANTES CREUS (2002) 133-136