SANTES CREUS - Tinet

ALEXANDRE MASOLTVER
i la seva manera d'escriure feta de la rumia tenaç de la Bíblia, les frases de la
qual encadenen la seva obra, a mesura que la memòria li suggereix el ritme
significatiu dels mots) però no, certament, inferior a ells. Enamorat de la Sagrada
Escriptura i de la tradició patrística i monàstica, en la seva obra, més que no pas
la racionalitat, domina l'experiència vital. N'és, a més, instrument preciós, com
a vehicle de transmissió, el seu domini magistral de la llengua, amarada en el
coneixement dels clàssics llatins. Humà, però, al cap i a la fi (si els sants no fossin
humans, i els més humans dels homes, no ens serien exemple, que, com deia
j a
Terenci: "bofno SUYÏI et tiihil huYïiciYiuYïi a wie alienum puto".- home sóc, i consi¬
dero cjue res d'humà no m'és estrany) manca, en ell el coneixement dels Pares
grecs (com en sant AgustO i més d'una vegada es deixà dur en el judici pel
seu fort caràcter i per la intemperància de la seva ascesi personal, cosa cjue no
deixa de fer-nos-el més proper i accessible, més simpàtic, goso dir
Si tenim en castellà l'antiga edició de les obres del pare Adriano de Huerta,
i, més modernament, del pare jesuïta Jaume Pons, superades per la dels pares
trapencs espanyols a la BAC (dues edicions ja!), sobre l'esmentada edició crítica
llatina, a més del llibre que és una traducció i edició personal San Bernardo.
El hombre de la Iglesia del siglo XII. (Santo Domingo de la Calzada-Madrid 1990)
del tractat De Consideratione per a Eugeni III, menys afortunats hem estat amb
el català, perquè, fins avui, només aquest tractat, altrament interessantíssim per
la seva penetració psicològica i la prudència política, i la seva crítica, quasi diríem
actual, de la Cúria Romana, s'ha traduït, en la versió del pare Ambròs Busquets
de Montserrat, i l'actual de "Clàssics del Cristianisme".
Rere la biografia, encara insuperada, en dos volums, d'E. Vacandard, Vie
de saint Bernard (París 1895), el magnífic llibre d'Etienne Gilson, La théologie
mystique de saint Bernard (París 1934), i l'article de Dom Anselme Le Bail, "Bernard
(saint), DS I, 1 (1937), col. 1454-1459, cal citar essencialment per a ell els diversos
volums miscel·lanis sorgits dels anys centenaris, i molt en especial les diverses
obres que li ha dedicat Dom Jean Leclercq, director i autor principal de l'obra
crítica llatina del sant (a més de les versions crítiques castellana dels trapencs
espanyols, italiana de Feruccio Gastaldelli, i francesa de "Sources Chrétiennes"
basades en ella).
Destaquen entre els tractats del sant el dedicat a la gràcia i al lliure albir,
sobre el qual escriví la seva tesi doctoral l'abat Goffredo Venuta; sobre l'amor
de Déu; i el De Consideratione, veritable compendi de saviesa i de prudència
política, adreçat al seu deixeble Bernardo dei Paganelli, elegit Papa essent abat
de Tre Fontane. En ell traspua el pregon i crític coneixement que té Bernat de
la Cúria Romana —com ja he apuntat abans. Afegim-hi el seu riquíssim i extens
epistolari; els seus Sermons capitulars sobre l'Any Litúrgic, entre els quals podem
escollir els meravellosos dedicats a la Mare de Déu, "Nostra Senyora", en particular
aquell sobre el Missus esP i finalment la seva darrera obra inacabada els Sermons
-un vertader i sublim 'tractat- sobre el Càntic dels Càntics, difícils pel seu
al·lesorisme oenetrats oerò d'unció i amarats de cites bíbliaues aue van
encavalcant-se segons ía reminiscència que cada mot suscita en l'autor, testimoni
vivent de la rumia monàstica continuada de la Bíblia en el monjo medieval.
32 SANTES CREUS (2002) 25-34