SANTES CREUS - Tinet

L'ESPIRITUALIAT CISTERCENCA
1. L'ensenyament sobre l'ànima humana, l'antropologia cistercenca (l'ha tractada
darrerament de manera excel·lent —com llur espiritualitat en general—
el benedictí italià dom Gregorio Penco, en el seu llibret / cistercensi, suara
traduït, 18 ço és la imatge i semblança de Déu, i la doctrina de l'amor i l'amistat
espiritual;
2. L'aspecte ascètic, format per l'element negatiu de la renúncia, i el positiu
de l'adquisició de les virtuts teologals i les específicament monàstiques, així
com els exercicis típics de la vida del monjo el seu objecte final és Vordo,
o ordinatio caritatis.
3. L'aspecte sagrat, amb:
• La devotio per la Humanitat del Crist.
• La consideració del Crist com a únic Mitjancer —li estaria subordinada
la mitjanceria de Maria, la devoció de la qual, molt típicament cistercenca
"com a titular que és de tots els nostres monestirs", és sempre subordinada
als aspectes imposats pel Dogma.
• La imitació del mateix Crist i el seu exemplum.
1. L'experiència que en resulta de tot l'itinerari espiritual del monjo, tant si
es descriu com a unió, o com a visió, com a pau i repòs en Ell, com a
sàbbat, com a alegria en Ell, o com a jubilació i contemplació.
Anem doncs ja, per acabar, a parlar molt sintèticament dels quatre
evangelistes de Cister, que sintetitzen feliçment tota la nostra espiritualitat, aquella
de la qual, en l'essencial, podem viure encara avui com a monjos i monges blancs.
SANT BERNAT
Com ja assenyalà en justícia Louis Bouyer, 19 i repeteix Baccetti, fins ara els
estudis cirtercencs li han fet "la part del lleó", deixant a l'ombra els altres autors,
que han arribat quasi a eclipsar (cas aquest, en particular, del seu gran i fidel
amic i primer biògraf Guillem de Saint-Thierry —a qui ell convencé de fer-se
cistercenc deixant l'abadiat i entrant com a simple monjo a Signy—, del qual li
han estat atribuïdes obres, que no han estat rescatades sinó contemporàniament
per l'acurada obra crítica de Dom Wilmart, i sobretot de Dom Jean Déchanet.
I és crue es tracis. —no cal dir— d'una personalitat poderosa i sobiranament atractiva.
"Papa i rei no coronat del seu segle", que domina amb el seu caràcter,
el seu influx i la seva obra, no per famós i repetit és menys exacte el judici de
Dom Jean Mabillon, un altre benedictí —el més gran dels maurins—, enamorat
del nostre sant, les obres completes del qual fou el primer a editar, i recull la
Patrologia Llatina de Ligne (per ell calia citar sempre l'obra bemardina, abans
de l'obra crítica dirigida i duta a terme per Dom Jean Leclercq), quan el fa "ultimus
inter Patres, sedprimis certe non impar", el darrer dels Pares (la seva mentalitat
18. G. PENCO, Els cistercencs, abadia de Montserrat, 2002.
19. BOUYER, La spiritualité..., 28.
SANTES CREUS (2002) 25-34 31