SANTES CREUS - Tinet

VIDA ACADÈMICA
al programa d'activitats. La visita començà amb un audiovisual que explica la història
del Cister i de la vida dels monjos, amb una ambientació magnífica que ajuda
els espectadors a immergir-se en l'entorn de la vida quotidiana del monestir.
Un cop fora de la sala d'audiovisual —l'antiga presó—, el nostre guia, el
Josep M., començà pròpiament la visita del monestir. Ens ensenyà i explicà la
història de les diverses parts del recinte: el refetor (lloc on s'impartia el curs),
el cementiri, el locutori, la sala capitular, el dormitori, i l'església. Tot el monestir
és coronat per uns meriets de defensa, era la fortificació del castell, encara que
mai va ser utilitzada. De l'església destaca la rosassa de tendències bizantines,
l'arquitectura austera amb les mènsules encoixinades —d'influència arabesca—,
les tombes de Jaume II i Blanca d'Anjou —la seva muller— d'una part, i de Pere
el Gran de l'altra, enterrat en una gran banyera de pòrfir, que diu la tradició que
portà Roger de Llúria de terres llunyanes (aquest últim també enterrat al monestir,
als peus de Pere el Gran). Per acabar, ens varen fer una explicació sobre l'etimologia
del nom de Santes Creus-, en ser un lloc de pas cruïlla de camins , s'hi enterrava
molta gent que, estant de ruta, es moria pel camí, i pel fet d'haver-hi moltes creus
dels sepultats, el lloc es féu dir Santes Creus. I per la pluralitat de creus, el símbol
del monestir es representa, com a una. munió de creus amb dues aspes horitzontals
a la creu en comptes d'una, tal i com seria, en una. creu convencional.
Finalitzada la visita, els assistents al curs tornaren al refetor nou per continuar
amb la taula rodona prevista. Aquesta taula rodona la presidiren els doctors
Francisco Javier Faci Lacasta, professor de la URV; Luis Navarro Miralles, professor
de la URV; Joan Josep Busqueta, professor de la Universitat de Lleida; Joaquim
Company, professor de la Universitat de Lleida; Eugeni Perea, professor de la
UNED; i la senyora Elisabeth Baldor Abril, de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Actuà com a moderador de la taula, el senyor Joan Papell Tardiu, president de
l'Arxiu Bibliogràfic. Es comentaren temes tals com la jerarquia religiosa, els vots
dels monjos (vots d'obediència, de vida en comú i d'estabilitat, aquesta última
significa viure sempre al monestir). Es tractà el tema de la vida dels monjos, on
individualment, abans, no tenien res i fins i tot l'hàbit els el proporcionava el
bisbe. Es remarcà la diferència entre el monjo blanc i el monjo Hec o convers,
el primer vestit de blanc (o més aviat de color cru, vestit fet de llana verge) i
es dedicava primerament a les labors espirituals mentre Cjue el monjo llec anava
vestit de color marró i era el monjo pobre que vivia sobretot fent la feina del
camo Resoecte a la vida dels monios cistercencs en els seus orinciois era molt
austera tot i aue amb el temos s'aniria relaxant fins 'al concili de Trento Actualment
hi ha hasut una més eran relaxació d'acuesta austeritat enfront d'una humanització
de la Comunitat.
Un tema que també semblà despertar l'interès fou el de les monges
cistercenques. Bernat de Claravall, en principi, no va ser-ne partidari, tanmateix
finalment van imposar-se. Però el concili de Trento obligà que tots els seus monestirs
estiguessin envoltats d'un nucli de població per facilitar la seva defensa en cas
d'atacs externs. Aquest és el cas de Vallbona de les Monges, en què l'abadessa
va fer traslladar el poble de Montesquiu als voltants del monestir.
SANTES CREUS (2002) 127-132
131