SANTES CREUS - Tinet

L'ESPIRITUAIJAT CISTERCENCA
GUILLEM DE SAINT-THUERRY
L'amic íntim i primer biògraf de sant Bernat és qui més ha patit l'omnipresència
del sant, fins al punt que, fins arribar als treballs de Dom Wilmart, i
Dom Déchanet molt especialment, alguna de les seves obres passava per bernardina.
El que d'ell conservem ens mostra un teòleg que supera en profunditat
el propi Bernat, més racional, i amb un coneixement més extens de la Patrística.
Les seves cites, com recorda, amb raó (si bé, com acostuma, amb massa
apassionament) el pare Bouyer, no es repeteixen mai. 20 És un doctor
contemplationis, mestre de la interioritat.
Dins la seva obra, no pas tan extensa ni de lluny com la de sant Bernat,
podem destacar la famosa carta d'or, és a dir la Lletra als cartoixans de Monte
Dei; el De contemplando Dei, el Mirall de la fe, i YExpositio súper Cantica, totes,
menys la darrera, com també les Meditativae orationes, editades a "Sources
Chrétiennes", i bona part, igualment, pels trapencs argentins d'Azul.
ELRED DE RIEVAULX
Se l'ha anomenat amb raó doctor charitatis, i el pare Hallier en pensa que
és un "educador monàstic", en aquesta escola de caritat que cal que sigui el
monestir. El distingeixen la seva innocència de cor, la seva delicada bondat i caritat,
la seva inimitable dolcesa. "Bernardus prope par Aelredus noster", deien d'ell els
seus compatriotes: "Quasi igual a Bernat és el nostre Elred!"
Aquest simpàtic i sant monjo abat ha trobat novament en un benedictí el
seu millor editor, el pare Anselm Hoste, a "Corpus Christianorum", i a "Sources
Chrétiennes". Igualment, un important editor de les seves obres, la majoria de
les quals han estat traduïdes al castellà pels monjos d'Azul, és l'erudit anglès C.H.
Talbot, editor concretament dels sermons fins llavors (1952) encara inèdits, i del
seu De anima. Importants obres seves són igualment, el tendre tractadet "sobre
Jesús quan tenia dotze anys", és a dir, el Jesús, madur adolescent, discutint en
el Temple amb els doctors de la Llei, com qui està essencialment en les coses
del seu Pare; la Regla per a les recluses, ço és, la típica institució medieval de
les beates que es recloïen per a dur vida de perfecció prop d'un monestir; i
finalment, el més famós sens dubte, i el més sovint traduït i editat dels seus treballs,
el diàleg Sobre la amistat espiritual, un tractat neociceronià (que confirma l'humaniste
avant la lettre dels nostres Pares cistercencs). Si Déu vol, sortirà pel setembre
a Studici Híonasticci de Montserrat un article meu* "El JDe spirituali amicitia de
sant Elredo: de las amistades particulares a la Filía santa y el Agape".
I arribarem així al final del nostre treball amb el darrer dels "quatre
Evangelistes de Cister".
20. BOUYER, La spiritualité..., 89-90.
SANTES CREUS (2002) 25-34 33