SANTES CREUS - Tinet

ELISABETH BALDOR
— Visita regular de VabaUpare a les cases filials per a vetllar pel compliment
de l'obsevança i presidir l'elecció del nou abat quan les filials quedaven
vacants. Amb l'exercici del dret de filiació totes les abadies quedaven
cohesionades i controlades, en última instància, pels cinc protoabats
(Cïteaux, La Ferté, Pontigny, Clairvaux i Morimond). Santes Creus exercia
el seu dret de visita sobre les seves filiacions de Valldigna (1298, prop de
Gandia) i Altofonte (1307, a Sicília).
— Reunió anual de tots els abats al Capítol General, presidit per l'abat general
de l'orde, l'abat de Cïteaux. En el Capítol General es reunien tots els abats
en una relació d'igualtat i es tractava de l'observança, de la millora dels
costums i de la correcció de les faltes. Els decrets acordats eren llei per
a tots els monestirs.
Aquesta estructura articulada pretenia un sol objectiu: mantenir la unitat
d'interpretació i observança de la Regla a tots els monestirs.
A finals del segle xrv, les guerres i les crisis econòmiques que afectaren
Europa trencaren les relacions entre Cïteaux i la majoria dels monestirs:
s'interromperen les visites regulars, les assistències als capítols generals i els
pagaments de les contribucions. Tot plegat provocà un relaxament de l'observança.
Per a posar-hi remei, s'articularà l'orde en unitats menors d'àmbit regional, però
sense perdre la vinculació amb Cïteaux. Apareixien així els visitadors-reformadors
per a cadascun dels regnes peninsulars, amb la finalitat de cobrir les visites anuals
que els pares immediats no podien exercir per l'aïllament que la situació política
havia provocat. A la Corona d'Aragó aquest paper de control el va exercir l'abat
de Poblet. Al regne de Castella, les reformes desembocaren en la creació de la
primera de les congregacions, l'any 14^5 cjue trencarà totalment els seus lligams
amb l'orde i no reconeixerà l'autoritat del Capítol General.
La formació d'una congregació independent per als regnes d'Aragó no
arribarà fins al segle xw. 3 Les convocatòries dels capítols provincials dels anys
1536 a Saragossa i 1569 a Tortosa, en el context de la reforma cistercenca, se
centren en la renovació monàstica, tot i que s'entreveuen els primers indicis
congregacionistes en la intenció de convocatòria de capítols triennals. Però en
cap moment s'aprecia una tendència de desvinculació de l'orde i de l'obediència
al Capítol General i a l'abat general. El vertader motor de la Congregació serà
el monarca Felip II, que per aquests anys presentarà al Pontífex Pius rv un projecte
congregacionista per als regnes d'Aragó. Si bé un dels motius era la reforma
religiosa, que segurament preocupava al rei, el mòbil principal era polític, ja que
pretenia evitar qualsevol lligam entre els monestirs de la península i les estructures
supremes del Cister instal·lades a França, ja que li permetria exercir un major control
sobre les abadies aragoneses. El seu successor, Felip III, prendrà el relleu al seu
pare i continuarà exercint la seva influència sobre el Papa i l'abat general en favor
3. A. MASOLIVER, "Origen y primeros anos (1616-1634) de la Congregación cisterciense de
la Corona de Aragón", Scriptorium Popuíeti, 8, Abadia de Poblet 1973.
68 SANTES CREUS (2002) 67-78