SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADPJENNALS
exerceixen sobre el món pagès mitjançant l'exercici de la jurisdicció. Per tant,
tot i que la Sentència Arbitral de Guadalupe significà una millora social per al
pagès, amb la redempció dels mals usos, el control sobre la producció i la seva
renda es mantenia en les seves línies essencials.
Les Ordes i Ramonet són un exemple de la plena propietat territorial i
jurisdiccional practicada íntegrament per Santes Creus. Puigtinyós respon a un
model de senyoria compartida. El monestir havia de repartir-se el delme amb
l'arquebisbe de Tarragona, segons la ubicació de les terres, i el mer imperi
corresponia al veguer de Vilafranca, com a representant del rei.
A les Ordes, l'any l6l6, observem una parcel·lació important dels masos,
producte de les transmissions familiars o les vendes, que probablement amb el
pas dels anys acabarà convertint-se en un model minifundista. A Puigtinyós, en
canvi, aquest model ja s'aprecia clarament l'any 1636. En ambdós llocs la propietat
de la terra estava repartida entre la majoria de veïns i el grup de propietaris de
només una peça de terra era el més nombrós a les Ordes mentre que a Puigtinyós
en tenien entre una i tres peces. En relació amb els cultius, a les Ordes i Ramonet
destaca la importància de la sembradura, mentre que a Puigtinyós s'aprecia una
varietat de conreus pròpia de la zona mediterrània, és a dir, els cereals, la vinya
i l'olivera; als quals cal afegir el regadiu, que ens constata la proximitat del riu
Gaià i l'ús que es fa de les seves aigües per a regar els horts i fer funcionar
els molins fariners i drapers del terme.
A l'últim, cal constatar que Santes Creus no es va mantenir al marge dels
afers polítics i socials que afectaven el Principat en aquells anys. Com a institució
religiosa va participar en els sínodes provincials i en les corts celebrades a Catalunya
l'any 1626. La correspondència consultada denota la comunicació directa que la
comunitat mantenia amb la monarquia i amb el seu representant a Catalunya,
a través de la qual tenia constància dels problemes que alteraven la corona i la
vida diària dels homes i viles del Principat. A la vegada, el monestir era l'interlocutor
entre el rei i les senyories de Santes Creus, encarregat de transmetre les mesures
reials i portar-les a la pràctica. Tot i que el rei demanà constantment suport material
i espiritual a l'abat, 25 entenem que l'actitud del monestir, contrària a fer efectives
les contribucions que se li atribuïen, pot respondre a un motiu fonamental: la
decadència econòmica del monestir, producte en gran mesura de la crisi econòmica
Generalitzada que es reflecteix en l'endarreriment dels cobraments de censals
els plets per motius jurisdiccionals i de domini amb els seus vassalls o la venda
de propietats per a redimir censals morts
Santes Creus, durant aquest període, va continuar tenint un pes decisiu en
el camp econòmic, social, religiós i polític dels llocs i termes que conformaven
la seva senyoria, tot i la crisi del moment. El monestir controlarà la zona amb
la seva capacitat econòmica i amb l'autoritat que li permetien el sistema senyorial
i la sòlida posició i influència de l'Església en la societat catalana de la primera
meitat del segle xvn.
25. Arcbivo Histórico Nacional de Madrid (=AHNM), Còdex 311 B.
SANTES CREUS (2002) 67-78 77