SANTES CREUS - Tinet

ALEXANDRE MASOLTVER
posterior 5 no citi en absolut entre els espirituals del Cister el segon sens dubte
en importància rere Bernat, confonent sota l'autoria d'aquest la seva considerable
obra.
Més a prop nostre, Dom Jean Leclercq, 6 bé que negant igualment que hi
hagi una espiritualitat pròpiament cistercenca, pensa que "gràcies al Cister, existeix
una teologia de l'espiritualitat. Els benedictins —diu— "han deixat una teologia
dels misteris; els cistercencs han conreat sobretot una teologia de la vida mística
i l'han deguda a l'influx de dos grans esperits, sant Bernat i Guillem de Saint-
Thierry, en especial el primer... Hom estaria temptat de parlar, no pas d'una
espiritualitat, sinó d'una teologia cistercenca".
Semblantment, el qui fou el seu abat, abans de deixar l'abadiat per la vida
eremítica, Dom Jacques Winandy 7 afirmava dins l'apartat "Cister: el retorn a la
Regla i a l'escola de caritat", tot incloent-hi els cistercencs, que, en Bernat, "la
teologia monàstica, filla de la dels Pares, troba, a la mateixa hora en què va a
estendre's, el seu representant més perfecte".
Si doncs, els cistercencs constitueixen en més d'un aspecte el cimal mateix
del benedictinisme, sembla quasi una pura qüestió bizantina discutir-los que formen
una veritable escola espiritual, per emparentada que sigui amb la benedictina.
Així, un altre investigador benedictí, el citat Dom André Wilmart 8 ha pogut afirmar,
nogensmenys, que el Cister constitueix "la floració suprema de l'orde monàstic";
i el professor Etienne Gilson 9 parlava, en el mateix sentit, "d'aquest Orde cistercenc,
la grandesa del qual, per injustament desconeguda que sigui, no és per això menys
comparable a les més pures".
L'oratorià francès convertit del protestantisme calvinista pare Louis Bouyer, 10
sense ni tan sols entrar en la polèmica, fet i fet bastant inútil, diu només començar
la seva obra: "L'espiritualitat del primer Cister, anterior a sant Bernat, contemporani
d'ell després, mereix una altra cosa que un estudi que es limitaria a classificarlo
entre les diferents espiritualitats particulars desenvolupades pels grans ordes
religiosos. Personalitats excepcionals, tan diverses com nombroses, obres espirituals
i teològiques múltiples, i sovint considerables, tant pel que fa a llur originalitat
com a les seves dimensions, li mereixerien un lloc a part."
En efecte, això sol justifica ja que us en parli avui un monjo de Poblet
en aquest preciós monestir germà, i veí, de Santes Creus.
El mateix Bouyer manifesta poc més endavant com "el que distingeix el
Cister, en primer lloc, és un esforç notable per redescobrir la vertadera natura
París 1953, 13-86.
5. J.-M. BESSE, Les cisterciens, DThC, 2.2 (1932), col. 2.532-2.550.
6. J. LECLERQ, Histoire de la spiritualité cbrétienne, II, París 1962, 271.
7. K. WINANDY, "La spiritualité bénédictine", dins J. GAUTIER (dir.), La spiritualité catholique,
8. A. WILMART, article publicat a la Revue d'Ascétique et de Mystique que recull el pare André
Fracheboud a Lespremiers spirituels cisterciens, Bar-le-Duc 1962, 10, nota 19 (hi ha traducció castellana
titulada significativament Espiritualidad cisterciense, Viaceli 1970).
9. E. GILSON, Uesprit de la pbilosapbie médiévale, París 1930, 166.
10. L. BOUYER, La spiritualité de Citeaux, París 1955.
26 SANTES CREUS (2002) 25-34