SANTES CREUS - Tinet

JOAQUIM VICENTE IBÀNEZ
s'independitzà, instal·lant el seu taller propi a Perpinyà l'any 1643 des d'on
mantingué un ritme de producció destacable. 3 Antoni, el germà petit, també treballà
al taller familiar i es documenta a Barcelona com a membre del gremi d'escultors
però no se li coneix cap obra destacable. 4 El seu nebot Llàtzer, fill del germà
amb el mateix nom, treballà al seu taller en obres importants de Catalunya que
podem documentar fins el primer quart del segle xvm. Així doncs, el cognom
Tramulles és present al llarg d'un llarg període de temps que abasta des de les
darrerries del segle xvi fins al primer quart del segle xvm.
El moment en què Josep contracta la construcció del retaule major de Santes
Creus, l'any 1647, s'inclou en el període de la seva maduresa professional. Des
de 1635 s'havia independitzat del taller familiar per treballar a Santa Coloma de
Queralt en la construcció del retaule major de la parròquia de Santa Maria i altres
obres menors, on residí fins l'any 1638. 5 A partir d'aquest moment fins al 1643
pare i fills es tornaren a reunir per dur a terme la gran obra del retaule major
de la parròquia de Sant Joan de Valls, tasca amb la qual es va mantenir vinculat
de manera intermitent fins als anys seixanta. s
De 1644 a 1647 és el període del qual coneixem més treballs de Josep
Tramulles. La mort del seu pare i la marxa de Llàtzer a França deuen ser alguns
dels motius que porten Josep a instal·lar-se a la ciutat comtal on contractarà les
obres més importants que s'han documentat i de les quals se'n conserven tres;
el retaule del Roser de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana (1645-1655), el retaule
major de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú (1645-1655?) 7 i el retaule major
del monestir de Santes Creus (1647-1651).
Penedesenca, 1984, 109-111 i "Escultors a Vilafranca (1590-1678)" a Miscel·lània Penedesenca, 1985,
169-181.
3. Sobre l'activitat de Llàtzer Tramulles al Rosselló, vegeu MASNOU, "Lazare Tramulles, un
artiste Baroque catalan au Roussillon", Perpinyà, 1922. Sobre el mateix personatge, vegeu E. CORTADE,
"Retables baroques du Roussillon", Perpinyà, 1973, 91-108.
4. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Pere Joan Vives, Manual 1641 (28 de novembre
de 1641).
5. Sobre l'activitat de Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, vegeu J. VICENTE IBANEZ,
"L'escultor Josep Tramulles a Santa Coloma de Queralt, 1635-1637", 191-206 a Recull, 4, Santa Coloma
de Queralt, 1996.
6. MARTINELL, "Escultura Barroca...". La presència de la família a Valls fou estudiada i tractada
àmpliament per Cèsar Martinell. L'absència de referències documentals clares, però, fa que no es
coneguin amb detall certs aspectes importants, com el moment i el contingut de la contractació
del retaule major de Sant Joan per part de la família, la data en què arribaren a la vila, altres obres
contractades als pobles de la rodalia o la data i motius de la seva partida de Valls. A l'Arxiu Històric
Comarcal de Valls (a partir d'ara AHCV) es troben encara alguns documents de caire particular amb
els quals es pot fer un esbós del temps que la família residí a Valls. Tot i que la primera data
certa en què es documenta Josep i Llàtzer Tramulles a Valls és el 30 d'abril de 1638, firmant una
àpoca de 1.200 lliures pels treballs realitzats al retaule major (AHCV, fons notarial de Valls, Jacint
Comes, Manual eo borrador 1638-1639), en el mateix document reconeixen que durant l'any 1637
s'han pagat 300 lliures. D'altra banda, en una relació de comptes consta que cobren part d'un termini
de 350 lliures, una part l'any 1640 i l'altra el 1641.
7. J. VICENTE IBANEZ, "L'autoria del retaule major de Santa Maria de la Geltrú" a Els artífexs
del retaule major de Santa Mana de la Geltrú, Círcol Catòlic, Vilanova i la Geltrú 1992, 4-22.
10 SANTES CREUS (2002) 7-24