SANTES CREUS - Tinet

ELISABETH BALDOR
amistat amb el doctor Vicenç Garcia, 10 més conegut com a rector de Vallfogona,
els quals, juntament amb fra Hilarió Gil i fra Joan Carreres, obtingueren per a
Vallfogona la relíquia de santa Bàrbara.
El monestir de Santes Creus va romandre sense abat sis mesos, fins que
el dia 9 d'octubre es convocà la nova elecció. En la terna per al quadrienni 1624¬
1628, els proposats eren fra Bartomeu Rovira, fra Hilarió Gil i fra Llorenç Roger.
Possiblement els tres eren adeptes al sistema congregacionista. Fra Rovira ocupava,
per designació de l'abat Barberà, el príorat de l'Eula, tradicionalment refugi dels
monjos congregacionistes, 11 potser com a premi a la seva tasca reformadora dins
la comunitat. Fra Hilarió Gil ha estat considerat com a anticongregacionista pel
fet d'haver signat la carta enviada al rei en defensa de l'elecció de l'abat Carnisser,
però la seva residència al príorat de l'Eula durant l'abadiat de fra Carnisser, on
deuria coincidir amb fra Barberà, i l'activa participació dins l'estructura congregacionista,
ens fan pensar que la seva actitud més aviat va ser en defensa del nou
sistema; com sinó la Congregació l'hauria nomenat visitador per Catalunya,
definidor, secretari, procurador a Roma i candidat a l'abadia de Santes Creus, si
els era contrari? De fra Llorenç Roser només sabem aue era consresacionista Del
fet d'haver-se manifestat en contra de l'elecció de fra Carnisser Així doncs podem
afirmar que Definitori tornava, a proposar tres destacats congregacionistes.
El nou abat, fra Bartomeu Rovira (1624-I628),va ostentar dins la Congregació
el càrrec de visitador per Catalunya. Durant el seu abadiat, cal destacar que un
monjo de Santes Creus, fra Joan Salines, arribà a ostentar el càrrec de major
rellevància dins la Congregació, el de vicari general, reservat inicialment només
als abats. La seva designació contradeia els estatuts de l'orde, primerament perquè
no era abat de cap dels monestirs que integraven la Congregació i, en segon
lloc, perquè per al quadrienni 1624-1628 corresponia ocupar el Vicariat a un abat
valencià. 12 Les protestes valencianes no es feren esperar. El 15 de maig de 1625,
en la reunió del Definitori celebrat al monestir valencià de Sant Vicenç Màrtir,
l'abat de Valldigna i definidor per València, fra Nicolau de Talavera, presentava
un memorial de queixa. La resposta cjue fra Talavera rep, per part del nunci del
Papa, és la total obediència i acceptació de fra Salines com a vicari general, sota
penes i censures canòniques. 13 El nomenament de fra Salines era el reconeixement
reial als seus esforços en pro de la Congregació d'Aragó. De fet, el monjo gaudia
de la total confiança del rei cjui l'any 1605 l'havia nomenat prior de Montesa,
competència que des de feia tres segles corresponia a l'abat de Santes Creus però
que
monarca no respectà. 14
10. F. MIQUEL, El rector de Vallfogona, Episodis de la Història, 50, Barcelona, 1990.
11. FORT, E., "Notícies sobre Santa Maria de l'Eula, Priorat perpinyanenc de Santes Creus",
dins U Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Sant Joan de les Abadesses, 1970, dins Scriptorium
Populeti, 9, Abadia de Poblet, 1972, 313-342.
12. Arxiu de Poblet (=AP), Libro I Congregación, f. 104-117. Transcrit per MASOLIVER, "Origen
•y primeros anos...", document núm. 66 de l'apèndix documental, 422-428.
13. MASOLIVER, "Origen y primeros anos...", 118.
14. ALBERT, M., "Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic orde de Montesa", dins
BABSC, vol. V, Santes Creus, 1975, 1-71.
72 SANTES CREUS (2002) 67-78