SANTES CREUS - Tinet

VIDA SOCIAL
Els socis, membres de Junta i amics de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
el recordarem sempre com un gran amic, persona digna de la nostra més noble
estima, després de romandre durant 50 anys com a soci de la nostra entitat.
Santes Creus, novembre de 2002.
EN RECORD DE JOAQUIM JORDÀ
RAMON RIBÓ MARTÍ
Vicepresident lr
La primera vegada que vaig anar a Santes Creus va ser a la tardor de l'any
1962, era una excursió d'aquelles rutinàries que es fan de tant en tant a les escoles.
Al monestir hi vàrem entrar a la tarda, cap a la posta del sol, quan es confonen
el rosat de les pedres, el verd dels xiprers i els ocres de les fulles seques dels
lledoners. Recordo que em va impressionar molt la sobrietat de les estances buides
amb els seus racons feréstecs i foscos que, de mica en mica, d'una manera senzilla,
precisa i ben documentada ens anava descobrint el guia del monestir.
El guia era tot un personatge: alt, ben plantat, vestit de blau amb una jaqueta
gruixuda de pana amb el coll aixecat, un català gironí. Després vaig saber que
era de Palamós, es deia Joaquim Jordà Martí.
Des d'aleshores vaig tenir una relació molt directa amb el Joaquim; una
relació de tipus familiar al principi i també professional després. D'aquesta segona
és de la que vull parlar.
El Joaquim va ser conserge i guia del monestir de Santes Creus durant molts
anys, però a la vegada també era membre de l'Arxiu Bibliogràfic. De l'arxiu no
en va ser fundador, però la seva col·laboració va ser des dels primers temps
incondicional i desinteressada. Ell portava el control del fitxer de socis, gestionava
les altes i les baixes, s'encarregava dels reembossaments, enviava el butlletí als
socis, venia les publicacions i llibres, controlava la correspondència, duia la
comptabilitat d'entrades i cada any ajudava a la preparació de la Festa de l'Arxiu,
tot això, amb la particularitat que ell mai va ser membre de la Junta Directiva.
Avui, a mi m'ha tocat seguir una mica la tasca que en el seu dia ell feia.
Per acabar, vull dir que per a mi el Joaquim va ser en primer lloc un company,
un bon amic i, sobretot, un gran avi.
SANTES CREUS (2002) 95-123
JOSEP M. FOGUET MONNÉ
103