SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
en monjos de la seva confiança: el prior, el sotsprior, el bosser i el batlle general
com a càrrecs més destacats. Els assumptes que afectaven la comunitat es discutien
i solucionaven a l'aula capitular. A banda del Capítol, l'abat es rodejava d'un consell
d'ancians, amb els quals acordava quins eren els temes a tractar en el Capítol
i donaven sortida als problemes de major importància.
On es produeixen modificacions és en l'elecció del càrrec abacial. 7 Abans
de l'erecció de la Congregació, el càrrec era perpetu i de lliure elecció per part
de la comunitat, la qual, mitjançant vot secret escollia el monjo que considerava
més apte per a ostentar el govern de l'abadia. Seguint el precepte de paternitat,
l'acte era presidit per l'abat del monestir fundador de La Gran Selva o per un
abat veí de l'orde, és a dir, del monestir de Poblet, ja que l'abat-pare de vegades
tenia greus inconvenients per traslladar-se des de França a Santes Creus. D'aquesta
manera, el monestir s'estalviava la despesa del viatge de l'abat francès i es reduïa
el temps en què quedava el càrrec vacant. Amb el nou sistema, l'elecció no seria
exercida lliurement, sinó que quedaria condicionada per la terna elaborada pel
Definitori, el qual presentaria al monestir els tres candidats que considerés més
aptes, i presidida pel Vicari General de la Congregació. Així és com s'assegurava
aue el aovern dels monestirs auedés en mans d'abats adeptes principalment durant
els primers anys, i s'evitaven possibles reaccions ' anticongregacionistes. De fet,
en la primera terna escollida per a Santes Creus consten dos monjos de constatada
tendència conareaacionista fra Toseo Barberà oer aauells temos orior de Santa
Maria de l'Eula i fra Toan' Salines 8 orior de Montesa i el tercer dels candidats
el prior fra Martí Cerobé' deduïm que també devia ser un candidat congregacionista!
Els abats de Santes Creus van arribar a ocupar càrrecs de responsabilitat
dins l'organigrama de la Congregació. El primer dels abats quadriennals, fra Josep
Barberà (1619-1624), ocuparà el càrrec de vicari general (1920-1624) i comptarà
amb l'aprovació del Papa per allargar el seu abadiat i poder-lo fer coincidir amb
el període del vicariat. 9 Per tant, fra Barberà era un monjo adepte al nou sistema
que interessava mantenir. Com a tal va exercir el seu dret de visita sobre tots
els monestirs de la Congregació, tant femenins com masculins, la qual cosa l'obligà
a estar absent del monestir durant molt de temps. El 10 de maig de 1623 moria
el darrer abat vitalici de Poblet, i fra Barberà s'encarregava de fer efectiva la
incorporació de Poblet a la Congregació. El 8 d'abril de 1624 moria a Santes Creus
sense poder esgotar el seu mandat com a vicari general i l'endemà era enterrat
a l'aula capitular al costat de l'abat Pere Nogués. De fra Barberà coneixem la seva
7. Vegeu BALDOR, El monestir, de Santes Creus..., 86-112, on es detallen les cinc eleccions
abacials que corresponen a aquest període i, a l'apèndix documental, 261-266, es transcriu l'acta
d'elecció de l'abat Carreres, on queda de manifest el cerimonial a seguir establert en les Definicions
de l'any 1626.
8. Fort el considera una persona clau en l'establiment de la Congregació. Vegeu E. FORT,
"La Congregació setcentista dels monestirs cistercencs de la Corona d'Aragó i Santes Creus", dins
Analecta Sacra Tarraconensia, 41, Tarragona, 1968, 373-433.
9. El seu abadiat finalitzava el novembre de 1623 i el càrrec de vicari general un any després,
l'octubre de 1624.
SANTES CREUS (2002) 67-78 71