23.04.2013 Views

SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS - Tinet

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

L'espiritualitat cistercenca<br />

ALEXANDRE MASOLIVER*<br />

<strong>SANTES</strong> <strong>CREUS</strong> (2002) 25-34<br />

Podem preguntar-nos amb el pare Lucien-Marie: 1 "Què és una escola<br />

d'espiritualitat, una espiritualitat? Seria "la manera pròpia amb què certes<br />

col·lectivitats presenten en èpoques determinades VItinerari espiritual que duu<br />

Vànima a Déu".<br />

En aquest sentit precís, podem dir que hi ha hagut, que hi ha, una escola<br />

d'espiritualitat cistercenca pròpiament dita, o bé cal posar-la dins el marc més<br />

ample del benedictinisme, o àdhuc del monaquisme sense més?<br />

Cal dir que molts autors benedictins es pronuncien pel fet que els cistercencs<br />

no són sinó una forma més —bé que excelsa— de l'espiritualitat benedictina del<br />

segle XII ençà. Així, p.e., Dom Ursmer Berlière, Dom Ciithbert Butler, Dom Jean-<br />

Martial Besse, Dom André Wilmart, o àdhuc el propi Dom Jean Leclercq, tot i<br />

ser un entusiasta enamorat de sant Bernat, i el seu millor estudiós i editor.<br />

Així, Dom Ursmer Berlière 2 declara que "la formació ascètica del Cister reposa<br />

sobre la Regla, i sobre la tradició; la literatura que ha produït és una flor exquisida,<br />

un fruit saborós de l'antic ensenyament benedictí; els sants que ha engendrat són<br />

autèntics fills de sant Benet". Dom Cuthbert Butler 3 diu que "Sant Bernat fou<br />

cistercenc, però pel que fa a la vida interior; la contemplació i el misticisme, no<br />

divergeix pas del monaquisme negre més antic, de forma que se'l pot prendre<br />

com a representant de la tradició benedictina", i, a la pàgina 95, després de parlar<br />

de la gran època benedictina de sant Gregori el Gran ençà, afegeix que "som<br />

feliços de trobar, en la persona de sant Bernat un altre sant, un místic benedictí,<br />

també doctor de l'Església". Dom Jean-Martial Besse, 4 per la seva banda, dedicava<br />

igLialment tot un capítol a sant Bernat. Més encara, és curiós que en el seu article<br />

* Conferència pronunciada el dia 6 de juliol, dins el Curs d'Estiu de la URV de Tarragona,<br />

celebrat a Santes Creus.<br />

128.<br />

1. L. M. DE SAINT JOSEPH, OCD, Histoire de la Spiritualité, DS, IV-1, París 1960, col. 116¬<br />

2. U. BERLIÈRE, L'ascèse bénédictine, Maredsous-París 1927, VI.<br />

3. C. BUTLER, Le monachisme bénédictin, París 1924, 92.<br />

4. J.-M. BESSE, Les mystiques bénédictins des origines au xme siècle, Bruges 1922, 163-183-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!