SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
L'any 1930, en el Definitori d'Escarp, 15 fra Rovira va ser acusat d'haver
governat de forma tirànica el monestir i se li obrí un expedient que l'obligà a
exiliar-se durant dos anys. No va arribar la complir la pena íntegrament, ja que
en el Capítol de Benifassà d'octubre del 1632 se'l va absoldre.
Entenem que les idees congregacionistes havien arrelat definitivament a
Santes Creus i que els monjos opositors havien acabat per acceptar la nova
estructura. Fra Joan Carreres, que durant els primers anys s'havia manifestat reaci,
arribà a ocupar l'abadiat entre 1628 i 1632 i es convertia en el tercer abat quadriennal
i el tercer també que hi accedia des del príorat de l'Eula. Dins la Congregació
va ocupar el càrrec de definidor. El seu govern del monestir fou positiu; si més
no, així ho manifestà la comunitat a través del seu síndic Ramon Pagès, el qual
presentà un memorial favorable al Definitori d'Escarp de l'any 1630. 16 S'hi demanava
que es prorrogués un altre quadrienni el seu abadiat. No va ser possible, ja que
hagués contradit la butlla d'erecció.
Fra Rafel Voltor (1632-1636), del qual en desconeixem la postura, va acaparar
també el càrrec de definidor i fra Ramon Pagès (1636-1640), que s'havia incorporat
a la comunitat després de l'entrada de Santes Creus a la Congregació, el de visitador
per Catalunya. L'últim dels abats que ens ocupa és fra Hilarió Gil, l'abat amb
més trajectòria dins l'estructura congregacionista, malgrat la curta durada del seu
abadiat, només un any, fins el 24 d'octubre de 1641. Fort el defineix com el "gran
representant de l'anticongregacionisme santescreuí", pel fet de ser un dels monjos
de la comunitat que va signar la carta al rei per justificar l'elecció de l'abat Carnisser,
darrer dels abats vitalicis. Però la seva intensa activitat dins la Congregació,
acaparant la majoria de càrrecs (visitador per Catalunya, secretari, representant
a Roma) ens fa pensar que va convertir-se al congregacionisme a causa de la
seva estada al príorat perpinyanenc de l'Eula i al príorat de Montesa, en ambdós
casos com a prior.
En síntesi, podem afirmar que Santes Creus acabà per acceptar l'ordre
congregacionista i participà en l'organigrama acaparant càrrecs de responsabilitat.
D'altra banda, la quadriennalitat dels abadiats no ens ha permès fer una
valoració de la tasca de govern duta a terme per cadascun dels abats, per tant
ens hem limitat a fer una avaluació de conjunt de la situació econòmica i
administrativa que visqué Santes Creus entre 1619 i 1641.
Pel que fa a l'edifici monacal, durant aquests anys es dugueren a terme
una sèrie de reformes i construccions al claustre vell o posterior, que d'ençà del
se-gle xv va centrar l'interès de la comunitat. Destaca la construcció de la infermeria
l'any 1637, que hom havia atribuït al segle xvm. 17 La reforma de la muralla 18 de
15. Textos Constitucionals de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, 2 vols.,
Scriptorium Populeti, 13-14, Abadia de Poblet, 1990, 223-224.
16. AP. Cong., f. 198.
17. Vegeu BALDOR, El monestir de Santes Creus..., document transcrit a l'apèndix documental,
271-273.
18. BALDOR, El monestir de Santes Creus..., 266-268.
SANTES CREUS (2002) 67-78
73