SANTES CREUS - Tinet

VIDA ACADÈMICA
de Bernat de Claravall, el qual va reformar l'orde benedictí al segle xn, tot i que
no va ser ell qui pròpiament va fundar el Cister. El Cister va sorgir com una reacció
a la feudalització que s'estava portant a terme per part de l'abat del monestir de
Cluny, a la Borgonya. L'orde del Cister naixerà enllaçant amb una tradició eremítica,
tot i que al principi no serà tan cenobítica. Aquest orde es basava en dues idees
principals: la primera era l'aïllament i la segona la de ora et labora (segons els
principis o regles de sant Benet). Després, l'orde s'escampà arreu d'Europa arribant
a tenir força importància a la península. El conferenciant obsequià els oients amb
algunes anècdotes sobre l'orde del Cister, com per exemple la hipòtesi que el
whisky fou creat pels monjos cistercencs d'Irlanda, argumentant el gran afany pel
treball d'aquests monjos i enumerant les importants factories de peix, salaó i
begudes alcohòliques de diversos tipus per a la venda exterior, etcètera.
Després d'un agradable desdejuni amb un coffee-break, per cortesia de
l'Ajuntament d'Aiguamúrcia, tingué lloc la següent conferència per part de Dom
Alexandre Masoliver, monjo del monestir de Poblet i gran estudiós de la matèria
cistercenca. La temàtica de la qual es parlà fou "L'espiritualitat cistercenca", que
en iniciar-se va ser la redescoberta veritable de la vida monàstica on prevalia
l'austeriat i l'espiritualitat per damunt de tot. Dom Alexandre destacà l'important
paper dels trobadors imbuïts de l'esperit cistercenc —sobretot al Llenguadoc—
i que oferien poesia i lírica al culte de sant Benet difonent-lo arreu, promulgant
amor a la soledat, a la pobresa i a Crist. El conferenciant donà importància a
les monges i monjos europeus que foren els primers evangelistes cistercencs, tot
i que més tardanament també n'hi hagué de nord-americans. Aquests evangelistes
predicaven uns ensenyaments bàsics que eren l'austeritat i la humilitat, l'ascetisme,
la devoció a Crist i a la Verge, i la importància de la contemplació i adquisició
de saviesa per part del monjo. Dom Alexandre explicà que el món cistercenc
no influí gaire en l'àmbit exterior, era. un món ta.nca.t en si mateix, i són els textos
Cjue ha.n deixat escrits els monjos els Cjue ens donen a conèixer una. parcel·la
a la nual la sent del seele no tenia accés i és sràcies a l'ambient intel·lectual
i d'estudi sobre la matèria que avui en dia en tenim coneixença.
La tercera conferència havia de ser sobre "L'art del món cistercenc" però
malauradament la doctora Emma Liano, experta en la temàtica artística del Cister,
no va poder impartir la seva part del curs. En lloc seu es creà una improvisada
— i molt encertada— taula rodona-debat. Es tocaren diversos temes entre els quals
no hi faltaren argumentacions sobre l'art cistercenc, tema que despertà força interès
entre l'alumnat del curs. En l'aspecte artístic i arquitectònic, el Cister no creà un
nou estil, només féu que l'austeritat, aconseguís ser bella i sublim. S'explicà la
història del monestir de Poblet, com a cas paral·lel a Santes Creus, tot i que aquest
prengué més importància perquè després de l'exclaustració hi tornaren les monjos,
cosa que ja no passà a Santes Creus. Finalment, es comentà la nominació al 1991
del conjunt arquitectònic de Poblet i Santes Creus com a Monument d'Interès
Nacional.
Els assistents gaudiren d'un descans de dues hores per dinar i a dos quarts
de quatre de la tarda s'inicià la visita guiada al monestir, tal i com estava previst
130
SANTES CREUS (2002) 127-132