SANTES CREUS - Tinet

SANTES CREUS EN EL CANVI DELS ABATS PERPETUS ALS ABATS QUADRIENNALS
de la Congregació. Les gestions de Felip III culminaran en l'Assemblea de Saragossa
de l'any 1613 que establirà els postulats de la futura Congregació d'Aragó, els
quals seran ratificats definitivament pel breu de Pau V concedit el 19 d'abril de
1616. Quedava, per tant, instaurada la Congregació Cistercenca de la Corona
d'Aragó, però sense l'adhesió dels monestirs catalans de Santes Creus i Poblet.
Tot i que la congregació de Santes Creus mantenia l'autoritat i l'obediència
a l'abat general i al Capítol General, i l'obligatorietat dels seus abats a assistir
a les reunions anuals del Capítol General, el càrrec abacial, a l'igual de tots els
càrrecs, deixava de ser perpetu per convertir-se en temporal i se suprimia el dret
de filiació. La congregació s'estructurava sota la direcció d'un vicari general, escollit
cada quatre anys entre els abats dels diferents monestirs de la Corona d'Aragó;
el primer torn corresponia a un abat del regne d'Aragó, el succeïa un del Principat
i després un del Regne de València. El vicari exercia la seva autoritat sobre tots
els monestirs de la Congregació, als quals havia de visitar durant els dos primers
anys del seu quadrienni. Cada quatre anys es convocava el Capítol Provincial,
els acords i els decrets que s'hi prenien s'havien de presentar al Capítol General
perquè els aprovés.
Els monestirs catalans de Santes Creus i Poblet consideraven que aquest nou
ordre faria perillar la seva autonomia i impediria una organització econòmica i
administrativa continuada, ja que la quadriennalitat de l'abadiat impossibilitaria marcar
una línia més constant d'actuació, tan necessària per al bon funcionament intern.
Amb el nou sistema, l'elecció abacial no seria exercida lliurement per la comunitat,
sinó que quedaria condicionada per la terna elaborada pel Definitori, el qual
presentaria al monestir els tres candidats que considerés més aptes. També cal dir
que ambdues abadies perdien els seus drets de visita sobre les seves filiacions i
havien d'acceptar la visita d'un vicari general, càrrec que podia ostentar qualsevol
abat de la Congregació, inclosos els abats de les que fins aleshores havien estat
abadies filials dependents de Santes Creus o de Poblet. L'abat Carnisser de Santes
Creus i l'abat Trilla de Poblet, tot i que van signar l'acta d'erecció de la Congregació,
es negaren a formar-ne part i no van assistir als capítols de la Congregació, però
sí que es personaren al Capítol General celebrat a Cïteaux el 14 de maig de 1618
els seus procuradors com també' ho feren els representants de la Congregació. L'actitud
de protesta de l'abat Carnisser s'acabà el 17 d'octubre de 1619 quan moria a la
cambra abacial del monestir de Santes Creus La resistència de Poblet abanderada
nel nare fra Simó Trilla nerdurà fins al trasnàs d'anuest el 10 de maig de l'anv
1623 Makrat l'onosició d'ambdós abats les idees conaeaadonistes s'havien introduí
entre bona part dels monjos d'ambdues comunitats
L'ORGANITZACIÓ INTERNA DEL MONESTIR DE SANTES CREUS DURANT AQUESTS ANYS
Amb la incorporació a la Congregació, l'organització interna de la comunitat
no patí cap canvi important, llevat de l'elecció quadriennal dels abats. És molt
difícil establir el nombre de monjos que tenia Santes Creus al segle xvn, ja que
no es conserva cap mena de registre dels ingressos de noves professions o una
SANTES CREUS (2002) 67-78 69