Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

DOLORS ANGLADA I SARRIERA
(Barcelona, 1892 – Tiana, 1984)
Va néixer a Barcelona el 22 de novembre de 1892 en una família acomodada.
Des de petita, alternava estades entre Barcelona i Tiana. Era escriptora,
dibuixant del satíric, il·lustradora, pintora, i també va incórrer en les arts de la
ceràmica i l’escultura. Va morir soltera a Tiana el 12 de setembre de 1984.
Des de molt petita, Lola Anglada va manifestar a seva afició pel dibuix. La seva
família, per la seva condició benestant, va facilitar les millors condicions per a la
seva formació. El primers mestres van ser Antoni Utrillo i Viadera (1867-1944) i
més tard Joan Llaverias i Labró (1865-1938), un dels més famosos dibuixants
humorístics de Catalunya. Després d’aprovar les oposicions requerides, va
entrar a Llotja on assistí a classes de dibuix amb model natural, assignatura
poc freqüent entre les noies de la seva generació 59 . Va completar estudis de
pintura a l’acadèmia de Francesc Galí on va conèixer Joan Miró i Ferrà (1893-
1983), també deixeble d’aquesta escola. El 1918 va realitzar la primera estada
a París, capital de l’art d’aquells anys, on establí contacte amb algunes de les
editorials més prestigioses de la ciutat.
La llarga amistat amb el polifacètic artista Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936)
va tenir influència en l’obra de l’autora inscrita en el moviment noucentista, com
també la que va mantenir amb el mestre Joan Llaverias, que amb la seva
intervenció li va valer, amb només tretze anys, veure publicat per primera
vegada un dibuix al setmanari satíric Cu-cut. Les estades a París que va
realitzar a causa dels seus treballs per a les editorials de la ciutat, van propiciar
també el coneixement dels millors dibuixants anglesos i francesos d’aquells
anys.
Després de la seva incursió precoç en el món de la publicació satírica, la seva
col·laboració amb altres publicacions periòdiques es va mantenir. L’any 1909 ja
era col·labora regular a la revista de Folch i Torres En Patufet, i més tard es va
convertir en il·lustradora de la innovadora editorial Muntanyola.
Tanmateix, l’àmbit en el que més va destacar va ser en el de la il·lustració de
llibres. D’una part, contes escrits i il·lustrats per ella mateixa que constitueixen
en bona mesura llibres de literatura infantil. Entre ells, Peret (1928), Margarida
(1928), Monsenyor Llangardaix (1929), Narcís (1930) i el més emblemàtic El
més petit de tots (1937). I d’altra, també va destacar amb la il·lustració de
llibres d’altres autors de la seva preferència com Alícia en terra de meravelles,
de Lewis Carroll, traduït per Josep Carner i publicat el 1917, contes de Perrault
o d’Oscar Wilde, o diverses obres de la Comtèsse de Ségur, publicades per
Librairie Hachette de París en edicions de luxe. També cal esmentar les
il·lustracions realitzades a diversos llibres dedicats a la pedagogia per a infants,
entre els que es troben dos volums de La Recitation Française a l’Ecole de
59
PESSARRODONA, Marta. Donasses. Protagonistas de la Catalunya moderna. Edicions Destino.
Barcelona.2006. p.99.
21