Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

fent present a diferents mostres d’art i concursos que es realitzaven a Madrid i
a Barcelona. L’estiu del 1947 amb la pintura Cochero va obtenir el segon premi
i medalla de plata a l’exposició organitzada per l’Obra Sindical de Educació i
Descans a Madrid. El 1950 amb Joaquim Casellas i Enric Marqués presenten
una exposició a la sala El Jardín de Barcelona amb el nom de Grupo de
Gerona, per a la qual el crític d’art Àngel Marsà va fer la presentació d’Emília
Xargay a la que s’hi poden llegir aquestes paraules: Su plàstica –tremenda y
fresca- tiene una fuerza primaria que desconoce la duda...
El febrer de 1951, li va estar cedida la sala dels cicles experimentals d’art nou
per Àngel Marsà i el 1952 la va escollir com a representant de l’art nou en
l’exposició realitzada durant el mes de febrer a l’Escola Municipal d’Art de Rubí.
Aquell mateix any també va ser seleccionada per a participar a la I Exposición
Representativa de Pintores Barceloneses a la Casa del Periodista de Panamà i
al desembre va participar en el Saló d’Art Lliure al Palais des Beaux Arts de
Paris.
A la primera meitat dels anys cinquanta, Emília Xargay va anar consolidant la
seva presència en els cercles artístics de Barcelona, com també la seva
participació en els Salons d’Octubre que s’hi organitzaven. El 1952, el Grupo de
Gerona, al qual s’hi havia adherit Torres Monsó i Jordi Curós, va realitzar una
segona exposició a Barcelona, que va tenir lloc a la Sala Caralt.
Al marge de les mostres que es realitzaven a Barcelona, el 1953 va participar
també a la II Biennal Hispanoamericana d’Art a Cuba i en una mostra d’art
espanyol al Museu Nacional d’Art de Bogotà (Colòmbia). El 1955 va tenir el
primer reconeixement important a la seva obra en obtenir el Premi del Ministeri
d’Instrucció Pública del Brasil en la III Biennal Hispanoamericana d’Art de
Barcelona. L’any següent participa en una mostra antològica a Ginebra dels
artistes premiats en la Biennal Hispanoamericana.
La seva aportació vers la renovació de l’art a Girona també va ser manifesta.
L’any 1950, va participar a l’exposició La Joven Pintura Actual organitzada pel
Círculo Artístico de Gerona el mes d’abril de 1950, que va originar una forta
polèmica a Los Sitios de Gerona entorn als artistes renovadors. Militant i
defensora del nou art, va prendre part juntament amb Joaquim Casellas, Jordi
Curós, Joan Massanet, Bartomeu Massot, Paco Torres Monsó i Evarist Vallés a
la fundació del Grup Indika, considerat el primer intent d’aglutinar el moviment
d’avantguarda amb una proposta d’àmbit intercomarcal. Amb Indika va realitzar
una primera exposició a Figueres el febrer de 1952 i la segona i última, el juny
del mateix any a la Sala Municipal de Girona.
La seva participació a les mostres expositives a Girona no va tornar a
manifestar-se fins a l’octubre de 1957, quan va participar en el II Concurs de
Pintura i Escultura de la Diputació de Girona, a la Biblioteca Municipal de la
ciutat, on va obtenir el segon premi amb la pintura Arlequí. El 1958 va realitzar
la segona exposició individual a la ciutat a la galeria L’Artística i el 1960 va
participar a la primera exposició d’art “femení” realitzat a Girona.
43