Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Nogareda, que <strong>de</strong>sapareix<strong>en</strong> <strong>de</strong>l mapa artístic <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong>l seu matrimoni.<br />
Maria Massa va recuperar la seva activitat <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong> nou anys. Mela<br />
Mutermilch, M. Teresa Bedos, Joaquima Casas i Esther Boix, totes elles<br />
casa<strong>de</strong>s amb pintors, van mant<strong>en</strong>ir la seva activitat artística. I Àngela Dalmau,<br />
que tot sembla indicar que va iniciar la seva <strong>de</strong>dicació a la pintura <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l<br />
seu casam<strong>en</strong>t. Entre les solteres, Lola Anglada, Francesca Solé, Gertrudis<br />
Romaguera, Emília Xargay i Montserrat Llonch que van seguir creant fins al<br />
final <strong>de</strong>l seus dies, com seria el cas <strong>de</strong> Teresa Branyas, <strong>en</strong> la seva condició <strong>de</strong><br />
vídua.<br />
Com a conclusió final <strong>de</strong>stacar tres aspectes:<br />
1. Les artistes recupera<strong>de</strong>s <strong>en</strong> aquest treball van fer <strong>de</strong> l’art la seva professió.<br />
Entre elles, una part van mant<strong>en</strong>ir l’activitat creadora durant tota la vida i una<br />
altra <strong>en</strong> un temps <strong>de</strong>terminat. La seva formació artística va estar condicionada<br />
<strong>en</strong> funció <strong>de</strong>l context social al qual van pertànyer durant tot el segle XIX. A les<br />
primeres dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle XX el perfil social <strong>de</strong> les dones que van po<strong>de</strong>r<br />
accedir a c<strong>en</strong>tres artístics educatius es va com<strong>en</strong>çar a ampliar.<br />
2. Per portar a terme aquesta recerca ha estat indisp<strong>en</strong>sable la consulta<br />
hemerogràfica gironina <strong>de</strong>ls gairebé c<strong>en</strong>t anys <strong>de</strong>ls quals es compon. En primer<br />
lloc, per tal <strong>de</strong> id<strong>en</strong>tificar les artistes <strong>en</strong> els difer<strong>en</strong>ts espais on van emergir i<br />
més tard, per a fer el seguim<strong>en</strong>t <strong>de</strong> la seva continuïtat amb la qual, adreçar la<br />
recerca als fons <strong>de</strong>ls arxius on po<strong>de</strong>r constatar la informació. Ha estat un treball<br />
llarg que ha necessitat molt temps. Davant el seu resultat, l’esforç ha estat<br />
recomp<strong>en</strong>sat.<br />
3. La recerca <strong>en</strong> sí mateixa no pretén finalitzar el treball <strong>de</strong> recuperació <strong>de</strong> les<br />
dones creadores que amb el seu treball van contribuir a historiar l’art a <strong>Girona</strong><br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> difer<strong>en</strong>ts mom<strong>en</strong>ts, àmbits o tècniques, sinó que convida a la<br />
participació <strong>de</strong> qui estigui interessat <strong>en</strong> el tema per tal <strong>de</strong> completar i ampliar<br />
aquest resultat. Encara rest<strong>en</strong> respostes per a contestar als interrogants que<br />
les dones artistes recupera<strong>de</strong>s <strong>en</strong> aquest treball planteg<strong>en</strong> i no es pot <strong>de</strong>scartar<br />
la possibilitat que pod<strong>en</strong> haver-hi altres que <strong>de</strong>man<strong>en</strong> la seva recuperació.<br />
49