Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Entre els fundadors de La Asociación Literaria s’hi trobaven una bona part dels
participants a les tertúlies abans esmentades, com també entre els
col·laboradors de La Revista de Gerona, que va representar el mitjà
d’expressió de les seves inquietuds culturals. A través d’aquesta publicació,
intel·lectuals de la ciutat i forans van aportar amb els seus articles, estudis
valuosos relacionats amb Girona i les seves demarcacions.
Amb la tenacitat i l’esforç dels seus components, la revista es va mantenir fidel
als seus principis i a la periodicitat de les publicacions mensuals fins al
desembre del 1895, un any abans de la mort d’un dels seus impulsors i últim
director de la revista, Enric Claudi Girbal i Nadal.
Els treballs publicats a la Revista de Gerona constitueixen un referent per a
molts treballs d’investigació entorn a la ciutat del segle XIX, com és el cas que
ens ocupa en aquesta recerca sobre les dones artistes. Les exposicions d’art a
Girona van representar la primera oportunitat de donar a conèixer les seves
creacions, que van ser recollides per aquestes.
Els articles que la revista va dedicar a cadascuna de les exposicions
realitzades entre els anys 1876 i 1884 permeten resseguir les inquietuds, les
fites, les alegries i els desencisos dels seus organitzadors, com també la
participació artística, el contingut de les obres i altres aspectes significatius de
les mateixes.
Els anys en que van tenir lloc les exposicions d’art coincidien amb els canvis
que el món artístic experimentava a Catalunya, especialment en la pintura del
paisatgisme. Ramon Martí i Alsina ja havia realitzat diverses estades a França i
havia rebut la influència realista a través de les pintures de Gustave Courbet.
La seva condició de professor d’una nova generació de pintors com Josep
Armet, Baldomer Galofre, Jaume Pahissa, Josep Lluís Pellicer, Francesc
Torrescassana, Modest Urgell o Joaquim Vayreda entre d’altres, va influir en la
concepció pictòrica dels seus deixebles, als qui havia inculcat l’esperit
renovador de la pintura.
Altres esdeveniments van contribuir a la renovació pictòrica a les terres
gironines. L’any 1869, Joaquim Vayreda fundava L’escola d’Olot, deixant la
direcció artística a Josep Berga i Boix. El 1870, molts pintors barcelonins, fugint
de la pesta groga, es van establir a Olot, on van contribuir a convertir aquesta
població en un dels centres artístics més importants de Catalunya.
En aquest context, la celebració de les exposicions a Girona es presentava
com una oportunitat extraordinària per assolir diversos objectius. El primer,
prioritari a l’associació organitzadora, era fomentar el coneixement i l’estudi de
les arts. En segon lloc, aproximar la societat gironina a les noves propostes
artístiques. I en tercer lloc, contribuir a l’ampliació del fons del patrimoni artístic
del Museu Provincial de Girona mitjançant la compra d’obres d’alguns dels
pintors participants.
7