Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

2.4 Pintores d’emergència tardana
Algunes pintores nascudes en els anys setanta del segle XIX a les terres
gironines van deixar la seva empremta a Girona des d’àmbits diversos i en
anys diferents. En conjunt, es tracta de pintores gairebé desconegudes, llevat
dels seus àmbits locals. Dues d’elles, Francesca Solé i Gertrudis Romaguera,
tot i que formen part de la generació de dones artistes nascudes en el darrer
terç del mil vuit-cents, tenen una emergència tardana a la ciutat de Girona. El
seu tractament en un apartat específic respon a aquest motiu. En concret,
Francesca Solé, als 63 anys d’edat i Gertrudis Romaguera que no ho va fer fins
al 1943, quan tenia 64 anys.
FRANCESCA SOLÉ I QUINTANA
(Olot, 1867-1936)
Va néixer a Olot el 12 d’octubre de 1867. Filla de Rafael Solé i Ortet, fabricant
tèxtil, natural d’Olot, i de Teresa Quintana i Alsina, natural de Sant Joan les
Fonts. La seva tia per part de mare, Teresa Quintana i Alsina, era monja
clarissa al monestir de Sant Daniel de Girona. Va morir soltera a Olot l’11 de
maig de 1936.
Deixeble del pintor Josep Berga i Boix, es va especialitzar en el gènere del
bodegó i especialment en temes de flors. Havia realitzat també dues pintures a
l’oli que van estar instal·lades a ambdós costats de l’altar major de l’església
dels Pares Caputxins d’Olot. A l’incendi de l’església del 1936, malauradament
es van destruir 73 .
La primera exposició de Francesca Solé va ser una col·lectiva a la seva ciutat
natal que el Centre Artístic d’Olot va organitzar l’any 1883 74
Pintora que gaudia d’una bona posició econòmica, no va tornar a exposar fins a
la dècada dels trenta del segle XX. La primera exposició individual va tenir lloc
a la Sala Vayreda d’Olot, amb motiu de la inauguració d’aquesta sala, des de
meitats d’agost a meitats de setembre de 1930. L’exposició va rebre molt bones
crítiques en els setmanaris locals, La Gaseta d’Olot 75 , El Deber 76 i La Tradició
Catalana 77 d’on es transcriu aquest fragment:
Quant el rest de l’exposició, l’artista ha plasmat bocins de jardí, la blanesa dels
camps i recons de muntanya, amb aquella mateixa delicadesa i suavitat amb
que’s complau en reproduir les meravelles dels vergers. Filla llegítima, en la
manera de concebre el paisatge, del Avi Berga, com ell estudia els celatges fins
73
DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d’Olot V. XXXI. Biografies. Ajuntament d’Olot. Olot
74
SALA I PLANAS, Joan. El Cercle Artístic d’Olot. Monografies dels Llibres de Batet. Olot, 1992
75
La Gaseta d’Olot. Nº 26. 23.8.1930.
76
El Deber. Nº 1749. Any XXXIV.
77
WALTER. La Tradició Catalana. Nº 681. anys XIV. 20.9.1930. p.641-643.
25