Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Després d’aquesta exposició, la presència d’Anna Casanovas no s’ha pogut
documentar més. El seu rastre es perd i no torna a aparèixer en cap altra
exposició ni en cap altra notícia.
Totes les artistes tractades en aquest apartat reuneixen una circumstància que
les unifica, la seva participació a les exposicions organitzades pels Amics de
les Arts i realitzades a l’Ateneu. Una pintora banyolina, Montserrat
Corominas, mereix ser esmentada per la seva participació amb un pastell a la
primera exposició organitzada pels Amics de les Arts a l’Ateneu. A part d’això,
l’única notícia trobada sobre aquesta autora, fa referència a la seva
col·laboració econòmica en pro del monument a Fidel Aguilar organitzat pels
Amics de les Arts 127 .
Al marge de les exposicions referides, una altra pintora d’aquesta generació,
Teresa Bedós, va fer la seva intervenció a Girona uns anys després al que ho
feren les artistes que s’han tractat. Com es veurà, l’any 1957. Tot i així, per
cronologia de naixement, formaria part de la mateixa generació de dones
pintores d’abans del 1936.
MARIA TERESA BEDÓS I GARCIA-CIAÑO
(Sabadell, 1907 - ?)
Va néixer a Sabadell el 1907. Filla de Francesc de Paula Bedós, doctor en
medicina. Va iniciar els primers estudis de dibuix i pintura amb Francesc
Gimeno, amic d’infantesa del seu pare. Va assistir a l’Escola de Belles Arts de
Sabadell, on va tenir de professors a Joan Vila-Cinca i Antoni Vila Arrufat. Més
tard, va realitzar tres cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 128 amb
Francesc Labarta. L’any 1931 va traslladar la seva residència a Blanes.
L’any 1930 va exposar a l’Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i
pintures on predominaven els paisatges sabadellencs.
Va destacar també per la seva relació amb el món de la literatura i de la
música. Pertanyia a L’Associació de la Música de Sabadell, a l’esbart dansaire i
a la Escola Cantorum. Es va dedicar a la docència de la dansa, sobretot d’arrel
tradicional catalana, i també va realitzar l’estudi de les danses regionals, àmbit
on va esdevenir especialista en la seva interpretació 129 .
El canvi de residència a Blanes va significar el canvi temàtic de les seves
pintures, que es transformarien en temes tradicionals mariners i especialment
en marines.
L’any 1933, M. Teresa Bedós i el seu marit, també pintor, van organitzar una
exposició de pintura a la seva casa a Blanes. L’Autonomista comentava els
127 Diario de Gerona. 31.5.1930.p.6.
128 On són les dones. Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX. Diputació de Barcelona. 2006
129 FERRER GIMENO, Fèlix. La pintura audaz y romántica de Maria Teresa Bedós. Revista de Ciencias
Sociales del Instituto de Estudios Alto Aragoneses nº 45-46. p.139-144
35