Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Amb anterioritat al seu treball com a il·lustradora de llibres, l’activitat com a
dibuixant i pintora ja havia ocupat uns anys de la seva vida. Encara soltera, va
participar a la segona exposició que els Amics de les Arts de Girona van
organitzar a l’Ateneu per les Festes de Sant Narcís de 1929. La seva
participació va consistir amb tres obres damunt paper en la tècnica de dibuix i
aquarel·la on ja deixava entreveure el seu grau de sensibilitat 118 .
La presència artística de Teresa Branyas a la ciutat va tornar a fer-se visible
amb l’exposició individual que va realitzar a la Sala Municipal el mes de març
de 1947. Els comentaris del diari que es va fer ressò de l’exposició 119
demostren la continuïtat del treball tant per la seva tècnica com per la seva
temàtica, on la figura femenina adquiria més rellevància. L’octubre de 1949 va
realitzar una altra exposició a la mateixa Sala Municipal 120 , en la qual els
dibuixos colorats amb aquarel·la van tornar a ser els protagonistes.
ELENA NOGAREDA I CUÈLLAR
(Riudaura, 1910 - Girona, 1976)
Va néixer a Riudaura el 22 de novembre de 1910. Filla de Josep Arimatea
Nogareda, natural d’Olot de professió agent de negocis i de Carme Cuellar de
Pineda, natural de la mateixa població. El 1928 es va traslladar a Girona, a la
plaça de l’Oli número 6, amb el pare i els seus dos germans. El 1947 es va
casar amb Josep Oriol Olivé i Badosa, natural de Barcelona amb qui va tenir
tres fills, Elena, Alfons i Jordi. Va morir a Girona el 23 de març de 1975.
Des de molt jove, va mostrar la seva afició per la pintura a les terres olotines,
malgrat no es coneix quins estudis va realitzar. A Girona, va assistir a
l’acadèmia de Josep Aguilera, on es practicaven classes de figura amb model
de nu natural i de paisatge a plein air .
Va participar a l’exposició de Primavera organitzada pels Amics de les Arts a
l’Ateneu, amb un paisatge que va justificar aquest comentari:
Paisatge molt ple de vida i encara que no sigui pas de molta importància el
tema trasllua en l’autora un vertader temperament 121 .
En el mateix article del Diario de Gerona, Sais fa una reflexió sobre l’obra
d’Elena Nogareda que permet conèixer la realitat de les pintores de les
primeres dècades del segle XX, sobretot pel que feia a la seva educació.
...Mantes vegades hom s’ha dolgut de la terrible monotonia que ens ofereix
l’abundosa producció de la dona en ço que fa referència a les arts plàstiques, i
sobretot, en la pintura. Les causes en són de sobre conegudes, l’antiquada
118 Diario de Gerona. 5.11.1929.p.1
119 Los Sitios de Gerona. 22.3.1947.p.2
120 ARGOS. Los Sitios de Gerona. 13.10.1949.p.3
121 COLOR, M. Diario de Gerona. Art. Exposició dels Amics de les Arts. 5.11.1929.p.1
33