INDÚSTRIA D'ARMES A CATALUNYA

22
rà principalment les factories de França i Alemanya. A Espanya també
arribarà la crisi i es parla de la pèrdua de 400 llocs de treball a EADS-
CASA, que també afectarà altres indústries subsidiàries.
Però l’aeronàutica europea ja ha conegut altres espectaculars fracassos
en el passat: l’avió Concorde és una prova en la memòria de molts europeus
de com els somnis poden quedar en un no res. De moment el
superavió A-380 ha quedat en suspens i Airbus continuarà en la línia de
fabricar avions de grandària mitjana, de 350 passatgers, mentre aparca
el projecte per a 800 passatgers. Així, el que es presentava com a gran
projecte del desenvolupament tecnològic d’Europa i que pretenia guanyar
la batalla a Boeing en vendes d’avions, de moment ha quedat seriosament
malmès, moltes companyies aèries han anul·lat comandes que
han traspassat a altres fabricants (com Boeing, Embraer o Bombardier) i
provoca seriosos dubtes sobre el futur d’una empresa per la qual havien
apostat els governs d'Alemanya, França i Espanya. I el que semblava una
imparable ascensió s'ha vist interrompuda per la imatge corrupta de la
direcció de l’empresa que pretenia ser la punta de llança en la innovació
tecnològica i industrial europea.
L'accionariat actual, després de les corrupcions descrites, ha quedat
repartit entre Daimler-Chrysler d'Alemanya amb un 22,32%, l’Estat francès
amb un 15%, el magnat Lagardère amb un 7,32%, i l'Estat espanyol
amb un 5,52%. En aquesta caiguda de les accions, l'Estat rus, a través del
Banc de Comerç Exterior (Vneshtorgbank) ha adquirit un 5%, i la resta
cotitza en borsa.
6. Les armes afavoreixen el desenvolupament?
El primer cop que vaig escoltar l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i
Pau de Barcelona, dir que «les armes no són béns de consum» vaig
recordar la definició que feia Marx dels productes quan distingia entre
valor de canvi o valor d’ús, i que val la pena rememorar. Marx deia que
un producte té valor d’ús simplement pel fet d’existir, ja que s’havia produït
com un bé per tenir una utilitat per a l’ésser humà. I afegia que, per
tenir un valor de canvi, aquest mateix producte necessitava entrar en els
circuits de consum i s’havia de poder intercanviar, i solament aleshores
adquiria un valor social. És a dir, solament aquells productes que els
homes i dones d’una comunitat consumeixen tenen com a atribut el
valor social, la qual cosa no tenen els productes que no es poden inter-